Toros a Sabadell

12 de Juliol de 1885

Ja fa dies que a Sabadell s'hi remou la idea de construir una plaça de toros. Ocupant-se del dit asunto, el periòdic El Sabadellès publica en son últim número un molt raonable article censurant aquella idea.

Nosaltres no podem ser menos que, com El Sabadellès, reprovar la construcció de l'esmentada plaça, qual símbol de la desmoralització i barbàrie que contrastarà amb l'honrada i industriosa Sabadell.

Desitjaríem que tal pensament no trobés acollida en aquella població que es pot ben estar d'aquesta classe d'espectacles nacionals que desdiuen de la civilització dels nostres pobles.

30 de Juliol de 1885

Llegim en lo Diario de Sabadell:

"Sabem que algunes famílies d'aquesta ciutat manen construir a tota pressa calesses per assistir a la primera corrida de totes que es donarà en la plaça que s'està construint. Se'ns assegura també que s'han encarregat a Madrid algunes grosses mantellines per lluir-les aquell dia."

¡Ah Sabadell, introdueix lo salvatgisme en ta virginal morigueració!¡Il·lustra així ta honrada i nombrosa classe obrera, que ja vindrà un dia negre per penedir-te'n! ¿Aqueix és lo progrés que escupen tes xemeneies?

2 d'agost de 1885 (crònica de la inauguració)

De nostre col·lega El sabadellès

"Molts animals se vegeren, diumenge passat, a la rambla i altres carrers d'aquesta ciutat amb motiu de la solemne inauguració de la Plaça de Toros, de perdurable memòria.

Quant al judici de la correguda, hem pogut recollir les següents impressions:

Lo President, bon fabricant; los accionistes, prudents empressaris; lo públic, incorretgible innocentó; los torets, regulars víctimes; los caballs, esquàlids i ben aprofitats calaveres; los espases, immillorables fadrins d'escorxador; los catxeters, incansables botxins; los torers en general, molt prudents saltadors.

Coses noves a Sabadell des de la tarda de diumenge:

Atropellament per dos vehicles a tota velocitat de dues persones en dos diferents llocs de la Rambla.

Insults de dit i fet per lo públic a les autoritats que, amb motiu d'haver pujat alguns tafaners impacients als seients del sol sense pagar, intentaren evitar-ho inútilment. L'Alcalde accidental don Jaume Molins rebé un cop de pedra al pit i hagué d'imposar-se amb sos quatre polissonts a les colles que ja començaven a cridar: Arrossegueu-lo!

Tres contusions per los torets als picadors i, finalment, escàndol i baralles d'oportunitat a  la plaça. Això darrer amb tot i la natural prudència (que s'explica molt bé) dels aficionats iniciadors de l'espectacle a Sabadell.

Total: escàndols i desgràcies.

Endavant, després de tot ¡Viva el espectáculo nacional!

Ressó de la inauguració a l'hemeroteca de la Vanguardia (5 d'agost de 1885)

—Dice un colega local:

«Parece que han quedado sin trabajo algunos obreros de las fábricas de 'Sabadell. En cambio se trata de construir una Plaza de Toros en dicha localidad. Así civilizan al público los conservadores."

—Tomamos del Diario de Sabadell:

«Al entrar la gente el domingo último en la plaza de toros armóse un escándalo mayúsculo, no sabemos por qué causa. El resultado, según se decía, fue lanzar alguna piedra á nuestro interino alcalde don Jaime Molíns, ser herido en la cara un agente de la autoridad llamado Puig y apedreados también varios guardias civiles."

Resum de l'any

31 de desembre 1885

La Humanitat

L'home existeix en totes les temperatures i climes. El nombre d'habitants de la terra s'avalua en 1.000 milions xifra rodona.
Es compten en tres generacions per segle. Suposant cada una de 33 anys, des del principi del món fins ara n'hi ha hagut 175.
Per un espai de terreny igual hi ha: a Sibèria 1 ser, a Noruega 3, a Suècia 14, a Turquia 36, a Polònia 52, a Espanya 62, a Irlanda 99, a Alemània 157, a Anglaterra 152, a França 153, a La Itàlia Septentrional 172, a la Meridional 192, a Holanda 134 i a Malta 1103.
Es parlen al món 3046 llengües; a saber, 587 a Europa, 937 a âsia, 273 a Àfrica i 1264 a Amèrica.
La quarta part dels habitants del globus viuen en les grans poblacions.
La mitjana de vida de l'home és d'uns 33 anys. De 10.000 homes, sol arribar 1 als cent anys; de 100 sols n'hi ha sis que arribin als 66; de 200, n'arriba un als 80.
Comptant en la terra 1000 milions d'habitants, moren a l'any al voltant de 33.383,333; cada dia, 91,323; cada minut, 60 i cada segon, 1. Aquesta pèrdua està compensada amb els naixements, lo número dels quals sobrepuja en un vigèssim al de les defuncions.
Lo menor grau de vitalitat és de 1 per 100. Los casats viuen més que els solters. Los que fan una vida activa i sòbria es conserven millor. Los d'elevada estatura viuen més que els petits. Les dones viuen menys que els homes fins als 30 anys; passda aquesta edat succeeix lo contrari.
Lo major nombre de naixements es verifica al novè mes després de l'equinoci o de la tardor, és a dir, al desembre o al juny. Los que neixen a la primavera solen ser los més forts i més sans.
Los naixements són més freqüents de nit que de dia en la proporció de 5 a 3.
Lo número de matrimonis és al dels habitants d'un país com de 1755 a 1000.
En tota la població pot avaluar-se la quarta part dels homes aptes per a portar les armes i suportar els treballs de la guerra.
La dona persa menys que l'home, De 7467 dels primers i 14.688 de les segones, ha resultat una mitjana de pes de 154 lluires per als homes i 130 per a les dones. NO vol dir això que les dones siguin lleugeres, però sí que els homes són més pesats que aquelles.- C

Noves:
- A primers d'any s'inauguraran formalment les obres de construcció del gran palau de l'Exposició Universal, que ha de celebrar-se el 1887 a Barcelona.

- A poc a poc l'electricitat va sent aplicada a tot.
Ara acaba de ser inventat un aparell que, posat en comunicació per mitjà de l'electricitar de la canya del timó de qualsevol barco, el goberna amb la major facilitat.
Lo nou aparell té el gran avantatge, gràcies a un timbre també elèctric, d'advertir al capità del barco, sense que li calgui sortir del seu camarot,la menor desviació de la barra.
Si els experiments que van ser practicats són satisfactoris, aviat veurem adoptat aquest timó per tots los mariners del món.

- Un metge francès ha inventat un instrument útil i curiós que permet veure certes cavitats profundes del cos humà i fins i tot fotgrafiar-les. Dit aparell es titula megaloscopi i el seu autor és M. Boisseau de Rocher.

- En Arenas de San Juan (Ciudad-Real) se promogué dies passats un altercat entre vàries dones. Una d'elles, que combatia amb esperit contra dues adversàries, s'apoderà d'una escopeta, apuntá, descarregà i va ferir a les seves contrincants, a una en lo pit i a l'altra en el maluc. Els projectils eren perdigons i, encara que el tret fou a vuit passes de distància, sembla que les ferides no són greus.
En eixa renyida hi ha una circumnstància especial: la dona que d'apoderà de l'escopeta en una casa veïna, la carrega, i no trobant pistons, posà com a fulminant en la xemeneia de l'arma el cap d'un misto.

- Lo corresponsal a Viena d'un periòdic madrileny escriu que és problable que el nou representant d'Austria a Tànger porti instruccions de recolzar les gestions d'Alemania per obtenir un tractat de comerç de grans avantatges, i fins i tot la cessió d'un port per a dipòsit de carbó.
Molts dipòsits de carbó éstà pretenent lo canciller Bismark. Deu preparar algun gran guisat.

- Entre les factories europees establertes al Riu Congo (Àfrica), es troba la de Valle Acevedo i Companyia, el soci de la qual, espanyol, ha arribat a Madrid a fi de demanar al ministre de l'Estat i al govern que tingan en compte els interessos espanyols allí creats, per a disposar que un vapor de guerra dels d'Estació a Fernado Poo visita alguna vegada aquella costa en la qual es veuen freqüentment vapors de gairebé totes les nacions, excepte d'Espanya.

enllaços: Colonialisme espanyol Àfrica, Fernando Poó, Bismark
- megaloscopi

La crisi industrial

8 de març 1885

S'anuncien eixos dies amb insistència una porció de paros de fàbriques deguts a les crítiques de sos duenyos o propietaris industrials.
Per totes parts cundeix la miseria, los temples del treball se tanquen i el govern tan imprudent buscant i procurant la ruïna de Ctalunya per tots los cantons possibles. Això és desesperador, i del que es fa, temem que no hagin meditat les conseqüències.
I a propòsit, essent Sant Martí de Provençals, com ho ha sigut fins ara (més endavant no podrà ser-ho sisquera), la població més industrial d'Espanya, ¿Com és que ni corporacions, oficials ni Centres, ni diputats ni ningú s'ha pres la molèstia de donar-se a conèixer una mica protestant de la conducta del govern que vol (al menys ho sembla) tan solament destruir-nos, enervar-nos i arruinar-nos?
De veres que no ens ho sabem explicar, però sí ho fem present a la població, per a que consti lo comportament d'eixes corporacions o Centres, o diputats que el representen, i que ella ha elegit tan innocentment, per si vol apuntar-los amb pedra negra, per a recordar-los lo dia qe convinga.


15 de març 1885

Regna una considerable alarma en la nostra població a conseqüència de que han parat son treball una pila de fàbriques, que no poden continuar sens trribles perjudicis.
Nosaltres lo deplorem i sentiríem que es quedessin sense menjar i sense feina més de 45.000 jornalers que es guanyen la vida en eixa a costa de la suor del seu front.
I després de tot això vingan encara governs lliure-canvistes sense consciència a fer tractats amb les potències estrangeres, ruïnosos sempre per a la indústria de la nostra terra.

3 de maig 1885

Llegim en el Sabadellés:
"les notícies que es reben dels representants de les nostres fàbriques són en extrem desconsoladores.
Que vinga el cólera, i res nos farà ja falta per a viure tranquils i satisfets"
Decididament aquest és un país perdut. Lo mateix exactament nos passa a nosaltres, perquè es reben aquí també molt males impressions dels negocis de la major part de les fàbriques de la nostra localitat.


21 de juny 1885

Segons se'ns ha dit està pròxim a tancar-se un dels més importants establiments fabrils de la nostra població.
Desitgem que la notícia no resulti certa.


21 de juny 1885

Se nota ja en molta escala la falta de treballs en aquesta població. Un dels oficis que més parats es troben es lo de boters, quals tallers, poc menys que parats han tingut d'abandonar casi tots els fadrins.
En un dels més importants establiments fabrils s'ha despatxat aquesta setmana uns 200obrers; en altres, després de veure's obligats a fer lo mateix, los pocs treballadors que hi queden treballen sols tres dies a la setmana, i així va augmentant la crisi industrial posant en perill la salut i la tranquil·litat pública.


5 de juliol 1885

Per notícies particulars sabem que la nostra primera autoritat local està disposada a fer alguna cosa per la salut pública; tement-se que li dolguin diners i que ho faci d'una manera mesquina, creiem que no basta amb una petita brigada d'escombriaires sinó que ha de nomenar seccions per barris, donada la gran extensió del nostre districte municipal, a fi de verificar les visites domiciliàries per lo sanejament de les habitacions. Ho aconsellem així perquè la necessitat s'ha ficat ja en moltes famílies per la disminució de treball en moltes fàbriques.
També recomanem al senyor Agustí que cridi una reunió dels principals industrials de la població a fi que mirin la manera de sostenir la feina en sos respectius tallers, ja que de veu pública se diu que la majoria de les fàbriques afluixaran de treballadors cada setmana.


9 d'agost 1885

És altament ruïnosa la situació en què es troba la classe obrera d'aquesta localitat. Més de 14.000 són los que es troben sense feina i que han sigut despatxats de quatre setmanes a aquesta part i, per tant, es troben sense poder donar pa a ses respectives famílies que dintre de poc se trobaran en la més trista misèria.


13 d'agost 1885

Los fabricants i els representants de les cases de banca han tingut dues reunions de grandíssim interès en lo gobern civil, diumenge i dilluns, amb lo Banc Hispano-Colonial.
Se tracta de la gravíssim crisi que atravessa la indústria i, per a mitigar sos efectes, s'assentaren en la reunió de dilluns les bases per a obtenir los fabricants préstecs sobre els gèneres emmagatzemats. D'aquesta manera, fins en la desgraciada suposició de que l'epidèmia se presenti a Barcelona, los establiments industrials no es tancaran, contant amb los préstecs succesius i mòdic interès de les banques.
Molt celebrarem, per a major bé, de la nostra classe obrera, que es termini lo conveni plantejat.
La quantitat total de què els fabricants podrien disposar seria, segons un càlcul molt aproximat, de 5.000,000 de pessetes.


- Del nostre col·lega el Sabadellés

"Diu nostre col·lega L'arch de Sant Martí:
És altament ruïnosa la situació en què es troba la classe obrera d'aquesta localitat. Més de 14.000 són los que es troben sense feina i que han sigut despatxats de quatre setmanes a aquesta part i, per tant, es troben sense poder donar pa a ses respectives famílies que dintre de poc se trobaran en la més trista misèria."

La mateixa aflictiva situació regna a Sabadell i dintre de poc temps, sense cap dubte, haurem de tocar los deplorables resultats a què ens han conduït sucessivament la pèsima política espanyola primer i després les inavitables catàstrofes de terratrèmols i epidèmies, assots implacables de la humanitat.


23 d'agost 1885

Diu la premsa de Barcelona:
Amb l'objecte de procupar la construcció d'obres públiques, a fi de proporcionar treball als jornalers que manquen d'ell, la comissió el Excm. Ajuntament ha pres alguns acords importants, que probablement en la sessió pública de dimarts proposarà a l'aprovació del Consistori. Entre dits acords se troba lo de treure les dificultats pendents entre els ajuntaments d'aquesta ciutat, de Gràcia, i de Sant martí de Provençals perquè pugan continuar les obres de construcció del desvio de la riera de Malla i demés reguerots que aflueixen al pla de Barcelona i en sa conseqüència la projectada obertura del carrer Diagonal fins al terme municipal de Sant martí de provençals.
Així mateix, se proposa la pròpia comissió que, previ acord amb los propietaris i prescindint de les formalitats de la subhasta, s'emprenguin en breu temps les obres necessàries per a la completa urbanització del pas central i claveguera del passeig de sant Joan, en lo trajecte comprès des del Saló del mateix nom fins al carrer de Provença, devent dits propietaris costejar les aceres, l'arbrat i els fanals de l'enllumenat públic. Iguals obres se projecten realitzar també sense el requisit de la subhasta en lo carrer de Villarroel, qual propietaris se troben tots disposats a coadjuvar per sa part els propòsits de l'Ajuntament. Finalment la mateixa comissió d'Ensanxe treballa perquè s'arregli lo Passeig de Gràcia, des del carrer Major de la veïna vila, a qual efecte se posaran d'acord los ajuntaments d'ambdues poblacioms. La comissió de Foment se ocupa, per sa part, en l'estudi de distints projectes per a la realització d'obres públiques d'utilitat general i en les quals podrien trobar ocupació molts operaris que actualment no la tenen.

- En la sessió que tingué dijous la Junta d'auxilis se prengueren importants acords com són lo de repartir entre les famílies necessitades bonos de pa, carn, cansalada i arròs, pagant-se de la que doni la subscripció que s'ha obert entre els majors contribuents.


27 d'agost 1885

Diu el nostre estimat col·lega El diario de Manresa:
Recorren aquesta ciutat alguns obrers sense treball implorant la caritat pública amb cançons al·lusives.
Ja comença a deixar-se sentir sos efectes la segona epidèmia coneguda amb lo noms de misèria.

enllaços: Hemeroteca de la Vanguardia, any 1885, La crisi industrial del 1885, Arca/hemeroteca, Fotos antigues de Barcelona/Antiquari fotolog, Fotos antigues de BCN, Exposició Joan Martí

La batalla de l'aigua

22 de febrer 1885

Amb desagradable sorpresa havem llegit a La Antigua Unión, que molta part de l'aigua de la font de la plaça de la Unió serveix per a alimentar els safarejos d'un propietari, el nom del qual no sabem, però que deu ser sens dubte de moltíssima influència en certes regions.

Nos ha estranyat moltíssim la notícia, més que més en los temps que corren, que s'experimenta una notable diferència d'aigua en nostra població, cosa que porta molts perjudici.

Desitjaríem veure clar en aquest assumpte sumament transcendental, i esperem de l'Alcaldia la veritat més pura del fet, del que se n'aprofita amb gran tranquil·litat un distingit propietari, que ignorem qui puga ser.


15 de març 1885

Lo veïnat que se serveix de la font del Bogatell està completament fastidiat pel poc mirament de les autoritats, que estan en aquest punt molt descuidades. Lo sistema de rajar l'aigua de la font és la de manubri, poc últil i molt propens a espatllar-se. Mentre que podria ser lo sistema del volant més senzill i econòmic, ja que no es té d'adobar quasi mai, en contraposició a l'altre, que sols ja d'adobs ja porta una despesa considerable.

Ne cridem l'atenció del senyor Alcalde.


19 d'abril 1885

- ¿Com està la compra de tantes plomes d'aigua que acordà l'Ajuntament per assortir la font del Fort- Pio i demés que falten en altres barriades?

- ¿Quin dia serà un fet lo pont sobre la llacuna en lo carrer de Wad- Ras? Aquesta pregunta que molt sovint se'ns fa la transmeten a qui corresponga. Nosaltres nos hem ocupat d'aquest assumpte una infinitat de vegades i per això no volem parlar més en va, ja que, com deia Cervantes: "No hi ha pitjor sord que el que no vol sentir-hi"

- La font de la carretera de Mataró a prop de casa lo senyor Ricart fa quatre dies que no raja.
Sàpiga-ho qui li pertanyi son degut arreglo.
Lo mateix dient de la font de la palça de la Unió.

3 de maig 1885

- Moltes vegades nos havem ocupat de lo malament que sempre està lo antic camí de Sant Martí. Recomenem al president de la comissió, o a la que se'n cuidi, que algun dia s'hi arribi tot passejant. Allí veurà que la desgràcia de tal via prové quasi sempre de llençar les aigües del reg sobre la carretera, i per evitar això és precís privar de tal abús als pagesos o obligar a la construcció d'una cuneta que les proti a la regadora dels camps més baixos.

24 de maig 1885

Ara que anem a entrar en los dies calorosos, seria menester que es manés netejar lo Bogatell en lo tros comprès entre el passeig del cementiri i la mar, puig que generalment hi ha una bona quantitat d'aigua, moltes vegades corrompuda, que pot perjudicar notablement la salut d'aquells veïns, los quals nos fan aquesta indicació a fi de que nostres autoritats nos escoltin.
No pot pas negar-se'ls la raó i per aquest motiu esperem ésser atesos per part de qui corresponga.

31 de maig 1885

Havem rebut ja vàries queixes d'una porció de persones que viuen en la plaça del Comerç, respecte a l'abús que se li tolera a un dels veïns de dit lloc. Se'ns diu que cada dia, a les quatre del matí, aquest senyor s'apodera amb un altre dels individus de la seva família de la font de l'esmentada plaça i que, cuidant-se d'una aixeta cada u per anar més de pressa, comnecen a regar tot lo davant de casa seua amb gran abundància, com si fossin ells los únics que habiten aquella barriada. De tot lo que resulta que després a les nou, quan van los demés veïns a fer-ne ús de l'aigua que necessiten per a l'ús domèstic, la font ja està esgotada i no en poden fer d'ella cap servei.

Preguem al senyor Alcalde que prengui alguna mida sèria sobre el particular, perquè és molt trist que perquè un veí puga tenir sobradament regat lo tros de carrer de casa seua, s'hagin de fastidiar los demés de la barriada. I s'ha de procurar evitar això més quan ja se sap que ve molt escassa l'aigua de Moncada, que raja l'esmentada font.


25 de juliol 1885

La font que dóna aigua a la nombrosa barriada del Clot fa molt temps que raja en tan poca quantitat, que de nit i de ia s'hi troba una immensa tirallonga de càntirs que esperen tanda, la qual porta la indignació d'aquells veïns, als quals els sembla mentida que les autoritats no hagin resolt tan notable millora de molta necessitat per al públic.

9 d'agost 1885

Desitjaríem que ja Junta de sanitat fes analitzar l'aigua de les fonts del barri del taulat, que, a diferència de les del Clot, Camp de l'Arpa i la Sagrera, a l'ésser posada al foc se forma una bromera blanca de més d'un cantell de duro de gruix.

6 de setembre 1885

- Diu un periòdic barceloní:
"Fa algun temps que la premsa local ve ocupant-se de les causes a que es pot deure que en lo veí poble de Sant Martí s'hi haja estacionat l'epidèmia.

Per nostra part devem denunciar avui un fet que sens dubte cooperarà a la propaganda de la malaltia, ja que constitueix per si sol un centre permanent d'infecció i deu cridar seriosament l'atenció de les autoritats, de quin zel esperem que es prendran les mesures necessàries.
Lo cas és que el trajecte del Rec Comtal que comprèn la barriada del Clot fa a totes hores una fetor pestilencial.
La causa d'això es deixa veure quan per dic Rec Comtal no hi passa aigua. Allí hi ha la vertader podrimaner de tota mena de runa i bèsties en estat de podriment, que converteixen aquell conducte en una claveguera.
Per a evitar això, seria convenient que es disposés per part de qui corresponga tapar lo Rec en tot lo tros de davant d'aquell veïnat i així es lograria, almenys, privar que es tiressin les runes i tota mena de brutícies.
A més, hi ha també en aquest punt un canal que algun temps duia aigua a un molí anomenat d'Uriach, però que avui, essent dit molt inservible, no té cap objecte útil i ses aigües quasi poden dir estancades i per lo tant corrompudes, vénen a ser un perill constant per a la salut.
Aquest hauria de desapaèixer, i seria, al mateix temps que una mesura de salubritat, una important millora a favor de la barriada en què està enclavat."
Per nostra part no hem de dir res més sinó que té raó el col·lega barceloní, però en moltes ocasions hem dit lo mateix i no ens ha valgut.
Mes avui no es tracta sinó d'evitar en lo posible les conseqüències de semblant focus d'indecció, reconegut de poc per lo doctor Botey, i comprenent-ho així lo nostre municipi hauria de procurar en lo possible atenuar sos terribles efectes.
Lo tinent d'Alcalde del districte, D. Pere Borràs ha disposat, que es custodiés lo Rec de cap a cap per guàrdies municipals, a l'objecte d'evitar que ningú toqui aigua, si la que sia l'ús a què vulgan destinar-la.
No cal dir quan aprovem semblant mesura preventiva.

Lo nou aqüeducte de New-York

6 de desembre 1885

Han començat, i prosegueixen amb activitat extraordinària, els treballs del nou aqueducte subterrani que té de conduir les aigües del llac de Croton al dipòsit de Central Park , de New York.

A certa fondària, desota dels camps, els boscos y els prats, i a la claror d'innombrables llums elèctrics, treballen nit i dia 6.000 homes en la construcció d'un gegantesc túnel que té d'obrir-se en terrent pedregós i que tindrà una llargària de 46 quilòmetres.

Durant les 24 hores del dia, no para lo treball, més que per espai de dues hores, perquè els tres mil treballadors que hi ha a les galeries puguin sortir a menjar i a descansar, mentre altres tres mil baixen als pous a l'objecte de reemplaçar-los.

Contínuament se troben en moviment centenars de màquines perforadores mogudes per lo vapor o mitjançant l'aire comprimit, en tant que altres poderosos aparells fan pujar les runes a la superfície per la infinitat de pous oberts en tot lo trajecte. A pesar de tot, els treballs no quedaran acabats fins dins de dos anys.

Lo túnel a què ens referim serà lo més llarg del mon, i haurà costat de 250 a 300 milions de pessetes. Lo túnel del Mont-Cenis no té més que 12 kilòmetres i mig de llargària i ha costat prop de 75 milions de pessetes, mentre que el de San Gotardo, de 16 kilòmetres de llarg, no ha costat molt més.

No és fàcil fer-se una idea de la rapidesa amb que avancen els treballs del nou aqueducte nord-americà. L'empresa divideix en dues parts, però en realitat, els treballs corren a càrrec de subcontratistes sota la direcció i responsabilitat dels contratistes principals.

En lo trajecte hi ha vint-i-sis pous, i cada subcontractista té d'obrir la part del túnel que li toca i construir lo canal per on tenen de córrer les aigües. Hi ha empleats en els treballs uns 8.000 homes, 2.000 en la superfície. En lo fons de cada pou els obrers treballen en dues direccions distintes, uns cap al sud i els altres cap al nord, de manera que al final poden trobar-se en el centre del trajecte que medeix enetre un i altre pou.

A pesar del gran nombre de treballadors i dels perills que allí corren, no hi ha hagut que deplorar més que la mort de dos obrers. D'altra banda, l'empresa compta amb un metge, que paguen els obrers mitjançant una subscripcció de 50 cèntims mensuals, amb la qual cosa tenen accés a l'assistència facultativa i als remeis que se'ls recepta.

(l'ortografia i la puntuació estan adaptades a la normativa)

enllaços: Wikipèndia,A Place to Savor the Torrents of Spring , The Croton Dam, Forgotten NY streets scenes, Croton Aqueduct, 135th Street Gatehouse, , Old Croton Aqueduct
- Old Croton aqueduct trail, pdf old croton, , Croton aqueduct

Notícies sobre la Sagrada Família

22 de març 1885.- L'últim dijous se celebrà per primera vegada missa en la capella central de la cripta del grandiós temple de la Sagrada Família, que s'edifica en lo carrer de Mallorca, en l'ensanxe d'aquesta població, baix la direcció del nostre amic lo distingit arquitecte don Anton Gaudí.

29 de març 1885.- Amb motiu d'haver-se inaugurat ja la cripta de l'església de la Sagrada Família, se veu aquell principi de catedral, cada dia més concorregut per una porció de gent que desitja admirar ja sas moltíssimes belleses.

5 de novembre 1885.- Estan terminats los estudis presentats ja a la superioritat d'un tramvia de vapor que partint de la plaça Jonqueres o d'Urquinaona de la veïna ciutat ha de terminar a Horta, passant pels carrers de Mallorca, davant del temple de la Sagrada Família, en construcció, San Miquel i Sant Matias, Camp d'en Riera, fins a trobar l'actual línia d'Horta en la carretera nova.

13 de desembre 1885.- Segona veuran en la secció oficial, se troba en les cases consistorials l'expedient del projectat tramvia de què parlàvem dies enrera, lo uql té que travessar tot lo barri de la muntanya i per davant de la Sagrada família

(secció oficial)

Ajuntament Constitucional de Sant Martí de Provençals.- Lo Excelentíssim senyor Governador Civil d'aquesta província ha remès a aquesta Alcaldia un projecte de tramvia de vapor presentat per don Josep Fernàndez Ibañez, que partint del terme juridiscional de linde amb barcelona en lo carrer mallorca, empalma amb avui en explotació de Sant Joan d'Horta a la Sagrera, en la carretera d'Horta d'aquesta localitat.

Lo que es fa públic a l'objecte de que tottes quantes persones es considerin perjudicades amb dit projecte pugan presentar les reclamacions que creguin oportunes durant los quinze dies següentsal de la publicació del present anunci en el Boletín Oficial de la província, a qual fi estarà lo expedient de manifest en aquesta Secretaria Municipal.

Sant Martí de Provençals 7 de desembre de 1885. Lo Alcalde constitucional president, Joan Agustí i Carreras.- P.A.D.A.- Lo secretari, Albert Rovatti.


Enllaços: Plaça Urquinaona, Sant Maria de Jonqueres, Església de la Concepció: El monestir de Santa Maria de Jonqueres i Esglèsia de Sant Miquel.
Sagrada família , Sagrada família/construcció.
Tramvia d'horta, Tramvies de Barcelona

La guerra de l'aigua i el Rec Comtal

Diumenge 17 de febrer

L'Arch de Sant Martí. 12 d'abril 1885. Redacció

Tots sabem que a la part alta del nostre poble passa la mina que condueix l'aigua de Montcada a Barcelona. Doncs bé, fa uns 25 o 30 anys que el nostre municipi adquirí 12 plomes d'aquell manantial per assortir les fonts de son districte. Al efecte un senyor marquès cedí un tros de terreno de sa propietat en lo carrer del Carme, per fer-li l'Ajuntament la porta d'entrar i baixar al tros de mina que construí a fi de prendre l'aigua que adquirírem i portar-la a la font del carrer del Bogatell en qual paratge comneça la conducció a xanca oberta.

Fins aquí no té res de particular, mes fa uns 7 o 8 anys que l'Ajuntament de Barcelona, amb pretext de tenir nosaltres més aigua, s'apoderà de les claus d'aquella porta i ja no les volgué més entregar. Com que nosaltres teníem altra entrada en lo carrer del Bogatell, no se'n feu cas; mes al primer dia se trobà lo fontaner amb una paret que li tancava el pas en son interior i per lo tant no podia inspeccionar del tot la mina. Disposà enderrocar-la el nostre Ajuntament i per tal causa fou processat per lo de Barcelona l'empleat que per manament superior enderrocava obras fetes en casa d'un altre i sens permís.

Los dos Ajuntaments volien tenir raó i, a l'efecte, firmaren una acta deixant la paret entretant se solventava qui tenia raó. L'Ajuntament de Barcelona perdé amb costes la causa criminal tan injustament seguida contra el fontaner, i, a pesar d'això i haver transcorregut tant de temps, no sabem que ningú reclami els nostres drets així violats per qui tan sols podia entrar en la mina i jamai disposar i apropiar-se de lo que un altre ha construït i pagat.

Ho fem present a la nostra digna Corporació municipal, quals regidors tal volta no n'estan enterats, perquè procurin fer les degudes reclamacions i no deixin passar lo temps que indica sa prescripció.

(l'ortografia del text original ha estat adaptada a la normativa )

enllaços:
El Periódico/ 10-2-08: "Els 10 segles del Rec Comtal", PDF Periódico, Rec Comtal per la sagrera, Horacio Capel: El rec comtal de Barcelona i otros canales mediterráneos , carrer del rec, El rec Comtal al seu pas per Sant Andreu de Palomar, Foto País
SOS Monuments, El sueño del cartógrafo, Rec Comtal sota el Born