L'Arch de Sant Martí. 1885

Resum de l'any

noreply@blogger.com (F) — Thu, 01 Jan 2009 19:47:00 +0000

31 de desembre 1885

La Humanitat

L'home existeix en totes les temperatures i climes. El nombre d'habitants de la terra s'avalua en 1.000 milions xifra rodona.
Es compten en tres generacions per segle. Suposant cada una de 33 anys, des del principi del món fins ara n'hi ha hagut 175.
Per un espai de terreny igual hi ha: a Sibèria 1 ser, a Noruega 3, a Suècia 14, a Turquia 36, a Polònia 52, a Espanya 62, a Irlanda 99, a Alemània 157, a Anglaterra 152, a França 153, a La Itàlia Septentrional 172, a la Meridional 192, a Holanda 134 i a Malta 1103.
Es parlen al món 3046 llengües; a saber, 587 a Europa, 937 a âsia, 273 a Àfrica i 1264 a Amèrica.
La quarta part dels habitants del globus viuen en les grans poblacions.
La mitjana de vida de l'home és d'uns 33 anys. De 10.000 homes, sol arribar 1 als cent anys; de 100 sols n'hi ha sis que arribin als 66; de 200, n'arriba un als 80.
Comptant en la terra 1000 milions d'habitants, moren a l'any al voltant de 33.383,333; cada dia, 91,323; cada minut, 60 i cada segon, 1. Aquesta pèrdua està compensada amb els naixements, lo número dels quals sobrepuja en un vigèssim al de les defuncions.
Lo menor grau de vitalitat és de 1 per 100. Los casats viuen més que els solters. Los que fan una vida activa i sòbria es conserven millor. Los d'elevada estatura viuen més que els petits. Les dones viuen menys que els homes fins als 30 anys; passda aquesta edat succeeix lo contrari.
Lo major nombre de naixements es verifica al novè mes després de l'equinoci o de la tardor, és a dir, al desembre o al juny. Los que neixen a la primavera solen ser los més forts i més sans.
Los naixements són més freqüents de nit que de dia en la proporció de 5 a 3.
Lo número de matrimonis és al dels habitants d'un país com de 1755 a 1000.
En tota la població pot avaluar-se la quarta part dels homes aptes per a portar les armes i suportar els treballs de la guerra.
La dona persa menys que l'home, De 7467 dels primers i 14.688 de les segones, ha resultat una mitjana de pes de 154 lluires per als homes i 130 per a les dones. NO vol dir això que les dones siguin lleugeres, però sí que els homes són més pesats que aquelles.- C

Noves:
- A primers d'any s'inauguraran formalment les obres de construcció del gran palau de l'Exposició Universal, que ha de celebrar-se el 1887 a Barcelona.

- A poc a poc l'electricitat va sent aplicada a tot.
Ara acaba de ser inventat un aparell que, posat en comunicació per mitjà de l'electricitar de la canya del timó de qualsevol barco, el goberna amb la major facilitat.
Lo nou aparell té el gran avantatge, gràcies a un timbre també elèctric, d'advertir al capità del barco, sense que li calgui sortir del seu camarot,la menor desviació de la barra.
Si els experiments que van ser practicats són satisfactoris, aviat veurem adoptat aquest timó per tots los mariners del món.

- Un metge francès ha inventat un instrument útil i curiós que permet veure certes cavitats profundes del cos humà i fins i tot fotgrafiar-les. Dit aparell es titula megaloscopi i el seu autor és M. Boisseau de Rocher.

- En Arenas de San Juan (Ciudad-Real) se promogué dies passats un altercat entre vàries dones. Una d'elles, que combatia amb esperit contra dues adversàries, s'apoderà d'una escopeta, apuntá, descarregà i va ferir a les seves contrincants, a una en lo pit i a l'altra en el maluc. Els projectils eren perdigons i, encara que el tret fou a vuit passes de distància, sembla que les ferides no són greus.
En eixa renyida hi ha una circumnstància especial: la dona que d'apoderà de l'escopeta en una casa veïna, la carrega, i no trobant pistons, posà com a fulminant en la xemeneia de l'arma el cap d'un misto.

- Lo corresponsal a Viena d'un periòdic madrileny escriu que és problable que el nou representant d'Austria a Tànger porti instruccions de recolzar les gestions d'Alemania per obtenir un tractat de comerç de grans avantatges, i fins i tot la cessió d'un port per a dipòsit de carbó.
Molts dipòsits de carbó éstà pretenent lo canciller Bismark. Deu preparar algun gran guisat.

- Entre les factories europees establertes al Riu Congo (Àfrica), es troba la de Valle Acevedo i Companyia, el soci de la qual, espanyol, ha arribat a Madrid a fi de demanar al ministre de l'Estat i al govern que tingan en compte els interessos espanyols allí creats, per a disposar que un vapor de guerra dels d'Estació a Fernado Poo visita alguna vegada aquella costa en la qual es veuen freqüentment vapors de gairebé totes les nacions, excepte d'Espanya.

enllaços: Colonialisme espanyol Àfrica, Fernando Poó, Bismark
- megaloscopi

La crisi industrial

noreply@blogger.com (F) — Fri, 28 Nov 2008 17:51:00 +0000

8 de març 1885

S'anuncien eixos dies amb insistència una porció de paros de fàbriques deguts a les crítiques de sos duenyos o propietaris industrials.
Per totes parts cundeix la miseria, los temples del treball se tanquen i el govern tan imprudent buscant i procurant la ruïna de Ctalunya per tots los cantons possibles. Això és desesperador, i del que es fa, temem que no hagin meditat les conseqüències.
I a propòsit, essent Sant Martí de Provençals, com ho ha sigut fins ara (més endavant no podrà ser-ho sisquera), la població més industrial d'Espanya, ¿Com és que ni corporacions, oficials ni Centres, ni diputats ni ningú s'ha pres la molèstia de donar-se a conèixer una mica protestant de la conducta del govern que vol (al menys ho sembla) tan solament destruir-nos, enervar-nos i arruinar-nos?
De veres que no ens ho sabem explicar, però sí ho fem present a la població, per a que consti lo comportament d'eixes corporacions o Centres, o diputats que el representen, i que ella ha elegit tan innocentment, per si vol apuntar-los amb pedra negra, per a recordar-los lo dia qe convinga.

15 de març 1885

Regna una considerable alarma en la nostra població a conseqüència de que han parat son treball una pila de fàbriques, que no poden continuar sens trribles perjudicis.
Nosaltres lo deplorem i sentiríem que es quedessin sense menjar i sense feina més de 45.000 jornalers que es guanyen la vida en eixa a costa de la suor del seu front.
I després de tot això vingan encara governs lliure-canvistes sense consciència a fer tractats amb les potències estrangeres, ruïnosos sempre per a la indústria de la nostra terra.

3 de maig 1885

Llegim en el Sabadellés:
"les notícies que es reben dels representants de les nostres fàbriques són en extrem desconsoladores.
Que vinga el cólera, i res nos farà ja falta per a viure tranquils i satisfets"
Decididament aquest és un país perdut. Lo mateix exactament nos passa a nosaltres, perquè es reben aquí també molt males impressions dels negocis de la major part de les fàbriques de la nostra localitat.

21 de juny 1885

Segons se'ns ha dit està pròxim a tancar-se un dels més importants establiments fabrils de la nostra població.
Desitgem que la notícia no resulti certa.

21 de juny 1885

Se nota ja en molta escala la falta de treballs en aquesta població. Un dels oficis que més parats es troben es lo de boters, quals tallers, poc menys que parats han tingut d'abandonar casi tots els fadrins.
En un dels més importants establiments fabrils s'ha despatxat aquesta setmana uns 200obrers; en altres, després de veure's obligats a fer lo mateix, los pocs treballadors que hi queden treballen sols tres dies a la setmana, i així va augmentant la crisi industrial posant en perill la salut i la tranquil·litat pública.

5 de juliol 1885

Per notícies particulars sabem que la nostra primera autoritat local està disposada a fer alguna cosa per la salut pública; tement-se que li dolguin diners i que ho faci d'una manera mesquina, creiem que no basta amb una petita brigada d'escombriaires sinó que ha de nomenar seccions per barris, donada la gran extensió del nostre districte municipal, a fi de verificar les visites domiciliàries per lo sanejament de les habitacions. Ho aconsellem així perquè la necessitat s'ha ficat ja en moltes famílies per la disminució de treball en moltes fàbriques.
També recomanem al senyor Agustí que cridi una reunió dels principals industrials de la població a fi que mirin la manera de sostenir la feina en sos respectius tallers, ja que de veu pública se diu que la majoria de les fàbriques afluixaran de treballadors cada setmana.

9 d'agost 1885

És altament ruïnosa la situació en què es troba la classe obrera d'aquesta localitat. Més de 14.000 són los que es troben sense feina i que han sigut despatxats de quatre setmanes a aquesta part i, per tant, es troben sense poder donar pa a ses respectives famílies que dintre de poc se trobaran en la més trista misèria.

13 d'agost 1885

Los fabricants i els representants de les cases de banca han tingut dues reunions de grandíssim interès en lo gobern civil, diumenge i dilluns, amb lo Banc Hispano-Colonial.
Se tracta de la gravíssim crisi que atravessa la indústria i, per a mitigar sos efectes, s'assentaren en la reunió de dilluns les bases per a obtenir los fabricants préstecs sobre els gèneres emmagatzemats. D'aquesta manera, fins en la desgraciada suposició de que l'epidèmia se presenti a Barcelona, los establiments industrials no es tancaran, contant amb los préstecs succesius i mòdic interès de les banques.
Molt celebrarem, per a major bé, de la nostra classe obrera, que es termini lo conveni plantejat.
La quantitat total de què els fabricants podrien disposar seria, segons un càlcul molt aproximat, de 5.000,000 de pessetes.

- Del nostre col·lega el Sabadellés

"Diu nostre col·lega L'arch de Sant Martí:
És altament ruïnosa la situació en què es troba la classe obrera d'aquesta localitat. Més de 14.000 són los que es troben sense feina i que han sigut despatxats de quatre setmanes a aquesta part i, per tant, es troben sense poder donar pa a ses respectives famílies que dintre de poc se trobaran en la més trista misèria."

La mateixa aflictiva situació regna a Sabadell i dintre de poc temps, sense cap dubte, haurem de tocar los deplorables resultats a què ens han conduït sucessivament la pèsima política espanyola primer i després les inavitables catàstrofes de terratrèmols i epidèmies, assots implacables de la humanitat.

23 d'agost 1885

Diu la premsa de Barcelona:
Amb l'objecte de procupar la construcció d'obres públiques, a fi de proporcionar treball als jornalers que manquen d'ell, la comissió el Excm. Ajuntament ha pres alguns acords importants, que probablement en la sessió pública de dimarts proposarà a l'aprovació del Consistori. Entre dits acords se troba lo de treure les dificultats pendents entre els ajuntaments d'aquesta ciutat, de Gràcia, i de Sant martí de Provençals perquè pugan continuar les obres de construcció del desvio de la riera de Malla i demés reguerots que aflueixen al pla de Barcelona i en sa conseqüència la projectada obertura del carrer Diagonal fins al terme municipal de Sant martí de provençals.
Així mateix, se proposa la pròpia comissió que, previ acord amb los propietaris i prescindint de les formalitats de la subhasta, s'emprenguin en breu temps les obres necessàries per a la completa urbanització del pas central i claveguera del passeig de sant Joan, en lo trajecte comprès des del Saló del mateix nom fins al carrer de Provença, devent dits propietaris costejar les aceres, l'arbrat i els fanals de l'enllumenat públic. Iguals obres se projecten realitzar també sense el requisit de la subhasta en lo carrer de Villarroel, qual propietaris se troben tots disposats a coadjuvar per sa part els propòsits de l'Ajuntament. Finalment la mateixa comissió d'Ensanxe treballa perquè s'arregli lo Passeig de Gràcia, des del carrer Major de la veïna vila, a qual efecte se posaran d'acord los ajuntaments d'ambdues poblacioms. La comissió de Foment se ocupa, per sa part, en l'estudi de distints projectes per a la realització d'obres públiques d'utilitat general i en les quals podrien trobar ocupació molts operaris que actualment no la tenen.

- En la sessió que tingué dijous la Junta d'auxilis se prengueren importants acords com són lo de repartir entre les famílies necessitades bonos de pa, carn, cansalada i arròs, pagant-se de la que doni la subscripció que s'ha obert entre els majors contribuents.

27 d'agost 1885

Diu el nostre estimat col·lega El diario de Manresa:
Recorren aquesta ciutat alguns obrers sense treball implorant la caritat pública amb cançons al·lusives.
Ja comença a deixar-se sentir sos efectes la segona epidèmia coneguda amb lo noms de misèria.

enllaços: Hemeroteca de la Vanguardia, any 1885, La crisi industrial del 1885, Arca/hemeroteca, Fotos antigues de Barcelona/Antiquari fotolog, Fotos antigues de BCN, Exposició Joan Martí

La batalla de l'aigua

noreply@blogger.com (F) — Fri, 16 May 2008 19:25:00 +0000

22 de febrer 1885

Amb desagradable sorpresa havem llegit a La Antigua Unión, que molta part de l'aigua de la font de la plaça de la Unió serveix per a alimentar els safarejos d'un propietari, el nom del qual no sabem, però que deu ser sens dubte de moltíssima influència en certes regions.

Nos ha estranyat moltíssim la notícia, més que més en los temps que corren, que s'experimenta una notable diferència d'aigua en nostra població, cosa que porta molts perjudici.

Desitjaríem veure clar en aquest assumpte sumament transcendental, i esperem de l'Alcaldia la veritat més pura del fet, del que se n'aprofita amb gran tranquil·litat un distingit propietari, que ignorem qui puga ser.

15 de març 1885

Lo veïnat que se serveix de la font del Bogatell està completament fastidiat pel poc mirament de les autoritats, que estan en aquest punt molt descuidades. Lo sistema de rajar l'aigua de la font és la de manubri, poc últil i molt propens a espatllar-se. Mentre que podria ser lo sistema del volant més senzill i econòmic, ja que no es té d'adobar quasi mai, en contraposició a l'altre, que sols ja d'adobs ja porta una despesa considerable.

Ne cridem l'atenció del senyor Alcalde.

19 d'abril 1885

- ¿Com està la compra de tantes plomes d'aigua que acordà l'Ajuntament per assortir la font del Fort- Pio i demés que falten en altres barriades?

- ¿Quin dia serà un fet lo pont sobre la llacuna en lo carrer de Wad- Ras? Aquesta pregunta que molt sovint se'ns fa la transmeten a qui corresponga. Nosaltres nos hem ocupat d'aquest assumpte una infinitat de vegades i per això no volem parlar més en va, ja que, com deia Cervantes: "No hi ha pitjor sord que el que no vol sentir-hi"

- La font de la carretera de Mataró a prop de casa lo senyor Ricart fa quatre dies que no raja.
Sàpiga-ho qui li pertanyi son degut arreglo.
Lo mateix dient de la font de la palça de la Unió.

3 de maig 1885

- Moltes vegades nos havem ocupat de lo malament que sempre està lo antic camí de Sant Martí. Recomenem al president de la comissió, o a la que se'n cuidi, que algun dia s'hi arribi tot passejant. Allí veurà que la desgràcia de tal via prové quasi sempre de llençar les aigües del reg sobre la carretera, i per evitar això és precís privar de tal abús als pagesos o obligar a la construcció d'una cuneta que les proti a la regadora dels camps més baixos.

24 de maig 1885

Ara que anem a entrar en los dies calorosos, seria menester que es manés netejar lo Bogatell en lo tros comprès entre el passeig del cementiri i la mar, puig que generalment hi ha una bona quantitat d'aigua, moltes vegades corrompuda, que pot perjudicar notablement la salut d'aquells veïns, los quals nos fan aquesta indicació a fi de que nostres autoritats nos escoltin.
No pot pas negar-se'ls la raó i per aquest motiu esperem ésser atesos per part de qui corresponga.

31 de maig 1885

Havem rebut ja vàries queixes d'una porció de persones que viuen en la plaça del Comerç, respecte a l'abús que se li tolera a un dels veïns de dit lloc. Se'ns diu que cada dia, a les quatre del matí, aquest senyor s'apodera amb un altre dels individus de la seva família de la font de l'esmentada plaça i que, cuidant-se d'una aixeta cada u per anar més de pressa, comnecen a regar tot lo davant de casa seua amb gran abundància, com si fossin ells los únics que habiten aquella barriada. De tot lo que resulta que després a les nou, quan van los demés veïns a fer-ne ús de l'aigua que necessiten per a l'ús domèstic, la font ja està esgotada i no en poden fer d'ella cap servei.

Preguem al senyor Alcalde que prengui alguna mida sèria sobre el particular, perquè és molt trist que perquè un veí puga tenir sobradament regat lo tros de carrer de casa seua, s'hagin de fastidiar los demés de la barriada. I s'ha de procurar evitar això més quan ja se sap que ve molt escassa l'aigua de Moncada, que raja l'esmentada font.

25 de juliol 1885

La font que dóna aigua a la nombrosa barriada del Clot fa molt temps que raja en tan poca quantitat, que de nit i de ia s'hi troba una immensa tirallonga de càntirs que esperen tanda, la qual porta la indignació d'aquells veïns, als quals els sembla mentida que les autoritats no hagin resolt tan notable millora de molta necessitat per al públic.

9 d'agost 1885

Desitjaríem que ja Junta de sanitat fes analitzar l'aigua de les fonts del barri del taulat, que, a diferència de les del Clot, Camp de l'Arpa i la Sagrera, a l'ésser posada al foc se forma una bromera blanca de més d'un cantell de duro de gruix.

6 de setembre 1885

- Diu un periòdic barceloní:
"Fa algun temps que la premsa local ve ocupant-se de les causes a que es pot deure que en lo veí poble de Sant Martí s'hi haja estacionat l'epidèmia.

Per nostra part devem denunciar avui un fet que sens dubte cooperarà a la propaganda de la malaltia, ja que constitueix per si sol un centre permanent d'infecció i deu cridar seriosament l'atenció de les autoritats, de quin zel esperem que es prendran les mesures necessàries.
Lo cas és que el trajecte del Rec Comtal que comprèn la barriada del Clot fa a totes hores una fetor pestilencial.
La causa d'això es deixa veure quan per dic Rec Comtal no hi passa aigua. Allí hi ha la vertader podrimaner de tota mena de runa i bèsties en estat de podriment, que converteixen aquell conducte en una claveguera.
Per a evitar això, seria convenient que es disposés per part de qui corresponga tapar lo Rec en tot lo tros de davant d'aquell veïnat i així es lograria, almenys, privar que es tiressin les runes i tota mena de brutícies.
A més, hi ha també en aquest punt un canal que algun temps duia aigua a un molí anomenat d'Uriach, però que avui, essent dit molt inservible, no té cap objecte útil i ses aigües quasi poden dir estancades i per lo tant corrompudes, vénen a ser un perill constant per a la salut.
Aquest hauria de desapaèixer, i seria, al mateix temps que una mesura de salubritat, una important millora a favor de la barriada en què està enclavat."
Per nostra part no hem de dir res més sinó que té raó el col·lega barceloní, però en moltes ocasions hem dit lo mateix i no ens ha valgut.
Mes avui no es tracta sinó d'evitar en lo posible les conseqüències de semblant focus d'indecció, reconegut de poc per lo doctor Botey, i comprenent-ho així lo nostre municipi hauria de procurar en lo possible atenuar sos terribles efectes.
Lo tinent d'Alcalde del districte, D. Pere Borràs ha disposat, que es custodiés lo Rec de cap a cap per guàrdies municipals, a l'objecte d'evitar que ningú toqui aigua, si la que sia l'ús a què vulgan destinar-la.
No cal dir quan aprovem semblant mesura preventiva.

Lo nou aqüeducte de New-York

noreply@blogger.com (F) — Wed, 14 May 2008 21:42:00 +0000

6 de desembre 1885

Han començat, i prosegueixen amb activitat extraordinària, els treballs del nou aqueducte subterrani que té de conduir les aigües del llac de Croton al dipòsit de Central Park , de New York.

A certa fondària, desota dels camps, els boscos y els prats, i a la claror d'innombrables llums elèctrics, treballen nit i dia 6.000 homes en la construcció d'un gegantesc túnel que té d'obrir-se en terrent pedregós i que tindrà una llargària de 46 quilòmetres.

Durant les 24 hores del dia, no para lo treball, més que per espai de dues hores, perquè els tres mil treballadors que hi ha a les galeries puguin sortir a menjar i a descansar, mentre altres tres mil baixen als pous a l'objecte de reemplaçar-los.

Contínuament se troben en moviment centenars de màquines perforadores mogudes per lo vapor o mitjançant l'aire comprimit, en tant que altres poderosos aparells fan pujar les runes a la superfície per la infinitat de pous oberts en tot lo trajecte. A pesar de tot, els treballs no quedaran acabats fins dins de dos anys.

Lo túnel a què ens referim serà lo més llarg del mon, i haurà costat de 250 a 300 milions de pessetes. Lo túnel del Mont-Cenis no té més que 12 kilòmetres i mig de llargària i ha costat prop de 75 milions de pessetes, mentre que el de San Gotardo, de 16 kilòmetres de llarg, no ha costat molt més.

No és fàcil fer-se una idea de la rapidesa amb que avancen els treballs del nou aqueducte nord-americà. L'empresa divideix en dues parts, però en realitat, els treballs corren a càrrec de subcontratistes sota la direcció i responsabilitat dels contratistes principals.

En lo trajecte hi ha vint-i-sis pous, i cada subcontractista té d'obrir la part del túnel que li toca i construir lo canal per on tenen de córrer les aigües. Hi ha empleats en els treballs uns 8.000 homes, 2.000 en la superfície. En lo fons de cada pou els obrers treballen en dues direccions distintes, uns cap al sud i els altres cap al nord, de manera que al final poden trobar-se en el centre del trajecte que medeix enetre un i altre pou.

A pesar del gran nombre de treballadors i dels perills que allí corren, no hi ha hagut que deplorar més que la mort de dos obrers. D'altra banda, l'empresa compta amb un metge, que paguen els obrers mitjançant una subscripcció de 50 cèntims mensuals, amb la qual cosa tenen accés a l'assistència facultativa i als remeis que se'ls recepta.

(l'ortografia i la puntuació estan adaptades a la normativa)

enllaços: Wikipèndia,A Place to Savor the Torrents of Spring , The Croton Dam, Forgotten NY streets scenes, Croton Aqueduct, 135th Street Gatehouse, , Old Croton Aqueduct
- Old Croton aqueduct trail, pdf old croton, , Croton aqueduct

Notícies sobre la Sagrada Família

noreply@blogger.com (F) — Fri, 21 Mar 2008 19:59:00 +0000

22 de març 1885.- L'últim dijous se celebrà per primera vegada missa en la capella central de la cripta del grandiós temple de la Sagrada Família, que s'edifica en lo carrer de Mallorca, en l'ensanxe d'aquesta població, baix la direcció del nostre amic lo distingit arquitecte don Anton Gaudí.

29 de març 1885.- Amb motiu d'haver-se inaugurat ja la cripta de l'església de la Sagrada Família, se veu aquell principi de catedral, cada dia més concorregut per una porció de gent que desitja admirar ja sas moltíssimes belleses.

5 de novembre 1885.- Estan terminats los estudis presentats ja a la superioritat d'un tramvia de vapor que partint de la plaça Jonqueres o d'Urquinaona de la veïna ciutat ha de terminar a Horta, passant pels carrers de Mallorca, davant del temple de la Sagrada Família, en construcció, San Miquel i Sant Matias, Camp d'en Riera, fins a trobar l'actual línia d'Horta en la carretera nova.

13 de desembre 1885.- Segona veuran en la secció oficial, se troba en les cases consistorials l'expedient del projectat tramvia de què parlàvem dies enrera, lo uql té que travessar tot lo barri de la muntanya i per davant de la Sagrada família

(secció oficial)

Ajuntament Constitucional de Sant Martí de Provençals.- Lo Excelentíssim senyor Governador Civil d'aquesta província ha remès a aquesta Alcaldia un projecte de tramvia de vapor presentat per don Josep Fernàndez Ibañez, que partint del terme juridiscional de linde amb barcelona en lo carrer mallorca, empalma amb avui en explotació de Sant Joan d'Horta a la Sagrera, en la carretera d'Horta d'aquesta localitat.

Lo que es fa públic a l'objecte de que tottes quantes persones es considerin perjudicades amb dit projecte pugan presentar les reclamacions que creguin oportunes durant los quinze dies següentsal de la publicació del present anunci en el Boletín Oficial de la província, a qual fi estarà lo expedient de manifest en aquesta Secretaria Municipal.

Sant Martí de Provençals 7 de desembre de 1885. Lo Alcalde constitucional president, Joan Agustí i Carreras.- P.A.D.A.- Lo secretari, Albert Rovatti.

Enllaços: Plaça Urquinaona, Sant Maria de Jonqueres, Església de la Concepció: El monestir de Santa Maria de Jonqueres i Esglèsia de Sant Miquel.
Sagrada família , Sagrada família/construcció.
Tramvia d'horta, Tramvies de Barcelona

La guerra de l'aigua i el Rec Comtal

noreply@blogger.com (F) — Sun, 17 Feb 2008 19:22:00 +0000

Diumenge 17 de febrer

L'Arch de Sant Martí. 12 d'abril 1885. Redacció

Tots sabem que a la part alta del nostre poble passa la mina que condueix l'aigua de Montcada a Barcelona. Doncs bé, fa uns 25 o 30 anys que el nostre municipi adquirí 12 plomes d'aquell manantial per assortir les fonts de son districte. Al efecte un senyor marquès cedí un tros de terreno de sa propietat en lo carrer del Carme, per fer-li l'Ajuntament la porta d'entrar i baixar al tros de mina que construí a fi de prendre l'aigua que adquirírem i portar-la a la font del carrer del Bogatell en qual paratge comneça la conducció a xanca oberta.

Fins aquí no té res de particular, mes fa uns 7 o 8 anys que l'Ajuntament de Barcelona, amb pretext de tenir nosaltres més aigua, s'apoderà de les claus d'aquella porta i ja no les volgué més entregar. Com que nosaltres teníem altra entrada en lo carrer del Bogatell, no se'n feu cas; mes al primer dia se trobà lo fontaner amb una paret que li tancava el pas en son interior i per lo tant no podia inspeccionar del tot la mina. Disposà enderrocar-la el nostre Ajuntament i per tal causa fou processat per lo de Barcelona l'empleat que per manament superior enderrocava obras fetes en casa d'un altre i sens permís.

Los dos Ajuntaments volien tenir raó i, a l'efecte, firmaren una acta deixant la paret entretant se solventava qui tenia raó. L'Ajuntament de Barcelona perdé amb costes la causa criminal tan injustament seguida contra el fontaner, i, a pesar d'això i haver transcorregut tant de temps, no sabem que ningú reclami els nostres drets així violats per qui tan sols podia entrar en la mina i jamai disposar i apropiar-se de lo que un altre ha construït i pagat.

Ho fem present a la nostra digna Corporació municipal, quals regidors tal volta no n'estan enterats, perquè procurin fer les degudes reclamacions i no deixin passar lo temps que indica sa prescripció.

(l'ortografia del text original ha estat adaptada a la normativa )

enllaços:
El Periódico/ 10-2-08: "Els 10 segles del Rec Comtal", PDF Periódico, Rec Comtal per la sagrera, Horacio Capel: El rec comtal de Barcelona i otros canales mediterráneos , carrer del rec, El rec Comtal al seu pas per Sant Andreu de Palomar, Foto País
SOS Monuments, El sueño del cartógrafo, Rec Comtal sota el Born

Duel al sol

noreply@blogger.com (F) — Mon, 12 Feb 2007 23:57:00 +0000

Dimarts, 13 de febrer

Lo dilluns passat sortiren desafiats dos germans vehins del Fort- Pio fent cap á un camp prop de sa casa. Una volta arribats comensaren los dos contendents á despullar-se, quedant als pocs moments un dels dos nú de pel a pel, que, impacient, ab una grossa daga a la má, es passejava amunt y avall del camp esperan que'l seu germá's posés ab trajo de combat. Vehent que aquest tardava en apareixer en escena, determiná'l primer preguntarli'l per qué tardava tant, contestantli'l segon que no's podia desfer un nus dels calsotets; allavoras s'hi acostá y ab la daga que portava li tallá la beta; una volta tots dos, tant nuets com varen vení al mon, se comensan á repartir ganivetada á dret y á través, resultantne un ferit.
L'agressor fou detingut y portat al lloch del succés per la parella de carabiners que's trobava de punt en lo Fielat, Al veure'l lo ferit, digué que'l deixesin anar que era'l seu germá y qu'ell lo perdonava, y acte contínuo la citada parella'l deixá en llibertat. No comprenem nosaltres lo perqué de deixarlo lliure sent culpable. Los tribunals entenen en l'assumpto.

El futur que ens espera

noreply@blogger.com (F) — Sun, 11 Feb 2007 18:58:00 +0000

Diumenge, 11 de febrer

L'arch de Sant Martí. 31 de maig 1885. Redacció

Havem rebut ja várias queixas d'una porció de personas que viuhen en la plassa del comers respecte al abús que se li tolera a un dels vehins de dit lloch.

Se'ns diu que cada dia, á las quatre del matí, aquest senyor s'apodera ab un altre dels individus de sa familia de la font de l'esmentada plassa y que cuidantse d'una aixeta cada hú per anar mes depressa, comensan á regar tot lo devant de casa seua ab gran abundancia, com si fossen ells los únichs que habitan aquella barriada. De tot lo que resulta que després, á las nou, quan van los demés vehins á ferne ús de l'aygua que necessitan per'l us doméstich, la font ja está agotada y no'n poden fer d'ella cap servey.

Preguem al senyor Alcalde que prengui alguna mida seriosa sobre el particular, perqué és molt trist que, perquè un vehí puga tenir sobradament regat lo tros de carrer de casa seua, s'hagin de fastidiar los altres de la barriada; i s'ha de procurar evitar això més que quan ja se sap que ve molt y molt escasa l'aygua de Moncada que raja l'esmentada font.

L'arch de Sant Martí. 12 de Juliol de 1885. Redacció

En lo carrer Tallers, núm 37, existeix una porxada amb uns sens fi de nius ó habitacions que no reuneixen cap condició d'higiene, ahont hi viuen infinitat de famílias de la manera que poden.

Així mateix s'hi crian tota classe d'animals doméstichs, com son gallinas, coloms, cunills, que converteixen aquell lloch en una verdadera arca de Noé.

Quixotada

noreply@blogger.com (F) — Mon, 02 Oct 2006 20:54:00 +0000

Correspondència de l'Arch de sant Martí

Madrid, 4 de juny de 1885 - Sr. Dr. de L'Arch de Sant Martí. -Molt senyor meu: havent seguit pas per pas las campanyas empresas pel seu apreciat periódich contra la política de nostra capital, d'aquest centre que ho es d'activitat purament burocrática, me prench la llibertat d'escriureli avuy per primera vegada pera que conega las miserias y baixesas perque ha tingut que passar una vara infelis.

Fa pochs dias que sortí de Barcelona pera eixa Cort un cavaller que no es de cavallería, ab cartas de recomanació á diferents personatjes del Centre, entre'ls quals recordo l'inhábil Sedó, l'entremaliat Martos, lo joganer Morayta, lo terrible Sagasta, lo vostre diputat Labajos, etc, á fi que entre tots li concedissen lo que tant desitja.

Aquest bon senyor, que tan recomanat venia, havia tingut la gracia de ferse possibilista la vigila de las passadas eleccions, y al veure que'ls amichs lo trobavan malament y que'ls possibilistas de temps no se'l creyen, sentia en son interior com un penediment. Més la vara que ja s'havia posat entre cella y cella li feu fer cor fort, y dihent, segons tinch entés, a la seva família y amichs que se n'anava a la plana de Vich, emprengué camí cap á la plana de la Manxa, atracant vora'l port de Guadarrama.

Y'l tenim á Madrid satisfet de portar las butxacas plenas de cartas y trucant á casa d'un dels seus somiats protectots, que per més senyas s'ha fet célebre no fa pas molt en nostra política parlant d'Egipte. L'amich dels estudiants aculli al novell possiblista ab cara riallera acompanyantlo, pagant aquest en los millors restaurants de la Vila i Cort á quatre duros lo cubert y eche V.

¿Com s'ho havia fet per aconseguir cartas pera totas las fraccions coalicionistas? Sembla que es presentá á certa persona de la capital del principat, y usant dels tres punts demaná protecció creyentse bonament que la contrasenya era la clau pera obrirli totas las portas de Madrid, y anell mágica pera obtenir la vara que veya en sos ensomnis de regidor novell.

Se trobava un dia d'aquestos dinant en lo Restaurant dels Cisnes y, al sortir, lo jove regidor pogué emprendre á n'en Castelar ab una confiansa que sols s'explica en la seva poca edat. Héus aqui la conversa que vaig poder recullir:

- Vull ser alcalde, y crech que vosté pot ferho.
- Expliquis, feu en Castelar.
- So comissionat de tot lo poble de Sant Martí de Provençals; totas las classes socials s'han ajuntat y depositada en mi sa confiansa, com a gefe de tots los partits lliberals m'han aclamat á mi, lo més conseqüent de los possibilistas. No dubto que estant en mes mans la vara ha de véures honrat lo partit que te l'honra de contarme en sas filas, al mateix termps que la bona administració del poble ha de véure's de nou regnat en aquella industriosa y lliberal població.

- ¿Qui es vosté? Preguntá en Castelar, fent prodigis de memoria pera a recordar aquella fesomia y aquell nom que per primera vegada sonava en sa orella.

- No estranyo que'l meu gefe no'm recordi, perque'l partit possibilista a Sant Martí no ha tingut may gefe, perque han estat sempre entregats á mans d'estranys; pero yo prometo emplear tota la influencia de que disposo en aquell cantó del Plá y es segur que d'avuy endavant brillará pera nostre partit un pervenir rialler.

- Pero digui que pretén, perque no sé ahont vol anar a parar, digué impacient Castelar.

- Molt senzill- Vosté es amich segurament de'n Romero Robledo: m'hi presenta com á representant de totas las forsas vivas del país, y ha d'esser molt aixerit pera coneixer la tramoya y no concedirnos la vara que ha d'esser la honra de Sant Martí, la del partit...

- Parlem clars, feu l'eminent orador sens variar lo to de sa veu. Vosté s'ha equivocat de porta y ja puch dirli per endavant que mentre ha somiat la vara somiava truitas. Ahir encara no'l coneixia y ja té avui la prentensió d'esser alcalde d'una de las poblacions mes importants d'Espanya: seguint aixis demá que siguem poder no s'acontenta ni amb la presidencia del Congrés. Ademés, á Sant Martí hi ha soldats vells: ¿com vol vosté passá'lshi davant? Si'm vol creure á mi vagi directament á trobar al pollo antequera, perque no dubto que simpatisarán.

Escorregut quedá nostre cavaller recordant son posat lo del de la Trista figura.

Tocá tres ressorts, posá en joch sas influencias y, com que jo m'interessava, el seguia per tot ab la confiansa de que seguia al futur alcalde de Sant Martí.

Vaig equivocarme y ho sento: per allí ahont havia vingut se'n torná ab la cua entre camas, que cua, y llarga, duya nostre cavaller quan vingué a Madrid.

Si el veuen per aquí, donguinli espressions y parlinli, si á má ve, d'aquell pobre camarer del Restaurant dels Cisnes, á qui doná propina y que prengué per andalús. Fa tant de temps que treballo en la política flamenca!

Titus (ex- diputat á corts)

Partit nacional català

noreply@blogger.com (F) — Mon, 27 Mar 2006 23:05:00 +0000

A nostres adversaris

L'Arch de Sant Martí. 17 de maig 1885

Lo moviment catalanista que com mes va avansa ab pás mes ferm exaspera als polítichs madrilenys, quins órgans, en especial los pochs que tenen á Barcelona, vejentse impotents pera combatre'l en lo terreno elevat y serio que la importancia y fins la trascendencia de la idea requereix, no tenen altre remei de ferla que'l de valerse de insult y de la diatriba de mala lley.

Cert es que no valdria la pena de que'ns n'ocupessim, puig avuy fins lo menys iniciat en política quan llegeix algun suelto en un periódich lo comenta, compara, recorda fetxas y ab una mica de sentit comú deduheix la consequencia lógica y compren per quina intenció está escrita.

Cert es que la millor conducta devant de certas necedats es lo despreci del silenci com fan vostres estimats colegas catalanistas de Barcelona; més per aquesta vegada síans permés a nosaltres, humils pero convensuts paladins de la causa catalana, donarnos per aludits dels calificatius que, contra nostra llensa al vol lo despit dels politichs de pandillatje.

Entre un sin fí de tonterías que emplean sempre á falta de rahons, nos motejan de reaccionaris, carlo-cantonals y fins aliats dels conservadors, precisament perque saben que cap d'aquestos adjectius nos correspon y que rés hi ha mes fora de la veritat que això. Als que tal dihuen sí, que'l esperit de conservació los fa descendir á aquest terreno, puig que vehuen próxima sa ruina, perque nostre poble va comprenent ja lo que pot esperar de polítichs que tantas vegadas l'han compromés inútilment.

Y en efecte, nos dihuen conservadors á nosaltres, al parlar aixis ho fem identificats ab la Memòria de la Reunió de Llotja, que habem practicat l'acte de més radical oposició á l'actual Gobern á causa d'una lley portada á cap pe'l mateix; nos dihuen conservadors á nosaltres que vam ocasionar un dels majors disgustos á n'en Canovas y el seu Ministeri, á nosaltres que al acudir directament al Jefe de l'Estat, consideravam á un mateix nivell moral á tots los partits del parlament, sense excluir á la majoria conservadora.

Si entre nosaltres se contan digníssimas personas que han pertenescut o perteneixen al partit conservador, posantse al nostre costat, no han fet mes que dar una proba de patriotisme y d'independencia de carácter, incapassos de imitar los partidaris del Centro més o menys disfressats, independencia de carácter que no's veurán may ab prou forsas pera imitar los que no tenen altre Deu que'l seu Jefe, á qui segueixen y seguiran en totas las evolucions que ell los ordeni, los que s'avenen perfectament á representar lo paper de puchinelis.

Ells, personalistas per esencia, tractan las cuestions ab lo baix criteri que'ls es propi, 'ns dihuen carlo-cantonals perque hi ha alguna persona de opinions més ó menos tradicionalistas que está conforma y coopera á l'actual moviment de regeneració de Catalunya, y lo mateix que'ns podrian dir possibilistas, progresistas, esquerrans y pactictas, perque entre nosaltres se troban respectables personas que participan de las opinions dels esmentats partits, pero totas aquestas personas saben que'ls citats noms los pronunciem fins ab repugnancia, y entre nosaltres no hi ha mes que catalans que anteposan lo seu amor á la Pátria á tota mira mesquina.

Quan á nostres adversaris no'ls queda altre recurs que atacarnos que tersiversar las ideas, ja podem cantar ¡victoria! perque es lo millor indici de la debilitat.

Mes en lo que tal vegada pensan treuren profit es dihentnos reaccionaris, quan sab tothom que las nostras doctrinas deixan molt endarrera á las per ells sustentadas. Nostres ideals son molt superiors als de nostres adversaris perque no defensem cap partit ni cap institució, per mes que élls vulguin entendrer lo contrari; defensem sí, un sitema y una escola: lo particularisme; y la escola particularista que es la mes moderna de las escolas políticas, com no podran negar los sabis qu'ns motejan si están al corrent del moviment científich del mon, es aplicable á totas las formas de Gobern. Estem plenament convensuts de que nostra verdadera Pátria, nostra estimada Catalunya, constituheix un poble ab interessos comuns, y té tots los elements que integran un Estat, llengua, lleys, costums, caracter propi, etc y que pot cumplir per lo tant la missió de tal. Aquesta ha de ser la constant aspiració dels catalanistas y no parar hasta conseguirho, puig no veyem altre medi de salvació pera nostre desgraciat país, pastura fá molt de temps del pandillatje polítich de tots colors, inspirat per la atmósfera funesta que ela Centro's respira.

Y si'ns preguntessin ab quina forma desitjariam constituhir á Catalunya ab Estat, contestariam que no volem prejutjarho, es més, nos seria indiferent; perque sabem molt bé que de qualsevol manera que fós reportarian á nostre poble una prosperitat inmensa jas que alshoras podriam millor que ara ó que en lo sitema actual, produhir lo dret, conservar l'ordre y aumentar la cultura per medi del progrés, adquiririam mes educació política, la llibertat seria major y més práctica, y no una paraula convencional de quatre jefes de Madrid; tindriam major representació, més vigilancia y totas las forsas del país s'aprofitarían perque la iniciativa particular seria mes atesa.

Pero, endemés, hi ha un fet avuy d'oportunitat que á dits senyors los dol, y es que'ls catalanistas ensenyem al pais lo verdader significat de la coalició, per quin motiu'ns diuen afiliats dels conservadors. Ho hem dit y ho repetim tantas vegadas com convingui, per nosaltres tots los partits nos son iguals, sense exceptuar lo que goberna, tots estan tallats ab lo mateix patró, tots son centralistas per igual u unificadors per escelencia; advertiu, donchs,convé que quedi ben sentat que la mateixa conducta que havem seguit fins ara, seguirem en endavant sigui quin sigui lo partit que goberni y las institucions que'ns regeixin, mentre no's cambie lo sistema politich á Espanya, puig la esperiencia'ns ha ensenyat que: todos son peores.

Y ja que havem parlat de coalició, es precis dir que no sabem calificarla, creyem que la ensenyansa mes gran que podrá darse al pais y'l desengany mes temendo pera'ls que de bona fe, crehuen encara en lo cant de sirenas. Y no es perque no trobem digne y patriótich que's procuri purificar las eleccions y reconstituir la vida municipal, no, sino que essent la missió del municipi , avuy simplement administrativa, trobem ridícul que'ls partits polítichs hi aportin sa accio, que á nostre entendrer deurian deixar integra al poble, y en son cas no acudir al municipi com afiliats á tal ó qual fraccció, sino acudirhi com á ciutadans de la població ahont hagin sigut elegits; y per altre part trobem que pera semblants actes se necessita gent de prestigi que no tenen los que's caligan, donchs tots recordem que cuasi tots han sigut poder algun dia y han falsejat las eleccions lo mateix que'l poder actual, y tothomsab per esperiencia que la honradés que's predica eh la oposició es completament ilusoria quant s'ha lograt alcansar lo gobern. Pera la comprobaci´d'aixo encara'ns pot donar lo temps moltas probas.

Lo que sembla inverosimil y constituheix una gran ensenyansa pera'ls país, es que tots hasta'ls que's dihuen federals, s'hagin avingut á fer de comparsas d'en Sagasta, ¿qui no recorda las eleccions d'en Sagasta? ¿ Qui no sab que ha perseguit mes: als republicans que'l mateix Cánovas? podreu olvidar los agravis, més no podeu olvidar la moralitat, y ¿no os avergonyeix predicar puresa en las eleccions y alcansar fins... lo cel en companyia d'en Sagasta?

En fi pera terminar recomanem á tots los coaligats lo següent duo dels pares de la criatura. Deya'l senyor Castelar en un discurs sobre las eleccions verificadas l'any 1871, en quina fetxa era Ministre de la Gobernació en Sagasta:

"Siento decirselo al señor Sagasta, pero me debo á la verdad y se lo diré sin reboso. No es no, S.S el señor ministro que yo busco y que la nación necesita. S.S es precisament todo lo contrario.

"Su númen es la pasion, su medio es la violencia, su fin la utilidad, no diré de su persona porque yo no acostumbro á decir palabras acerbas, pero sí diré de su partido y de la dinastía de su aprtido.

"Señores dipuados, asi como ciertos infelices nacen sin oidos, sin olfato, sin vista, ha nacido sin idea ninguna de la ley y por consecuencia sin respecto ninguno en el corazón á las leyes del Estado. No es posible, señores diputados, no es posible infundir en la conciencia del señor Sagasta, las ideas de la ley y de consiguiente, no es posible infundirle este axioma; Que el màs necesitado, que el mas interesado en respetar las leyes ¡ah es un ministro, y sobre todo el ministro que las ha hecho"

Les eleccions que s'han verificat durant lo gobern dels senyor Sagasta, no han deixat res que desitjar á las primeras, no obstant lo senyor Castelar ha pronunciat un discurs en lo Círcol fusionista de Madrid, enaltint la coalició y á son principal factor lo senyor Sagasta, al que contestá aquest ab las següents paraulas:

"Juntos vamos el señor Castelar y yo á las urnas, los que nos hayan de dar su voto, que sea á los dos, si no que á los dos nos lo nieguen, porque el uno sin el otro no queremos triunfar en estas elecciones."

Ara que cada hu fassi'ls comentaris á son gust y que s'apliquin á n'aixó lo nom que li correspón.

Heus aquí'ls motius perque considerem la coalició com un ardit més dels capdills de la política madrilenya pera arribar al logro de sos desitjos.

Finalment, és inutil que nostres adversaris se desesperin y's desganyitin aplicantnos mots, puig lo poble català sab perfectament lo que li conve, com sab perfectament que dels homes de partit no pot esperarse mes que desenganys y desepcions, perque sos ideals son jochs de paraulas per las quals los jefes de fracció may se subjectan á la idea que representan, sino que la idea ha de subjectarse á n'ells. Pero si tan empenyats están designarnos ab un nom de partit, diguessens en bon hora'l que'ns correspongui y anomenins d'una vegada partit nacional català. J.B.O

"Se prohibe hablar en catalán"

noreply@blogger.com (F) — Wed, 01 Mar 2006 20:27:00 +0000

MOVIMENT CATALANISTA. L'Arch de Sant Martí. 10 de maig 1885

Nostres lectors recordarán encara ab indignació la trista notícia que vam donarlos en lo penúltim número, de que en una de las escolas més concorregudas d'una important població de la Costa s'havia comés l'atreviment de posarhi l'ignominiós rótul: Se prohibe hablar en catalán.

Recordaran també que en aquella ocasió no trobavam prous paraulas pera calificar semblant atentat comés contra nostra estimada llengua; doncs bé; avuy podém dir ab molta satisfacció que aquellas paraulas arribaren á son destí, y que'l tal error havía sufert, coneixent la lleugeresa ab que obrá, no tingué reparo en corretgirse inmediatament, donantse pressa á treurer l'esmentat rótul. Tant de bo que tothom que fa faltes las reconegués y las esmenés! És molt lloable la conducta del que veyent que s'ha equivocat col emprendre lo camí de la veritat; no s'humilia, ans al contrari, demostra que te bon fons, enteresa de carácter y un criteri recte.

Nosaltres no trobem, doncs, avuy, termes prou falaguers pera elogiar lo noble procedir d'aquell professor y desde aquestas planas lo felicitem de bon cor; felicitem també als deixebles y á sos pares que tindrán la garantía d'un dret que tot ciutadá en sa terra y que no li ha pogut prendre la bárbara invasió; y finalment, nos felicitem nosaltres d'haver obtingut tants bons resultats.

Segons carta que tenim á la vista, en lo concorrregut colegi del Comers propietat del hábil calígrafo é ilustrat mestre don Francisco Flos, establert en la important població del Masnou, s'hi acaba d'instituhir una classe de lectura catalana per medi de la qual se darán a conéixer als deixebles les obras més selectas de nostra literatura, pera que la puguin estudiar ab profit y no hagin de passar per la vergonya del que no sab a fondo la parla de sa mare.

Pera nosaltrees la determinació que han prés aquest y alguns altres distingits profesors baix lo punt de vista de la regeneració de Catalunya, te molt importancia.

Nos ha cridat l'atenció d'alguns anys ensá que s'ha procurat fer de moda lo dirigir la paraula en castellá en los temples, essent catalans los que assisteixen á las cerimonias religiosas y'ls predicadors y tot. Lo distingit escriptor de la Companyía de Jesús, R. P Fidel Fita, sempre parla en castellá desde la cátedra del Esperit Sant, que estem convensuts de que sa fácil paraula tindria més ressó en catalá: l'hem sentit á Madrid y no'ns ha estranyat gens que allí no hi prediqués en sa llengua propia, pero á Catalunya...

Y a propósit. No fa molt que ha entrat en lo noviciat de l'esmentada Companyia un jove de Barcelona, fogós catalanista, y la primera carta que hem vist d'ell desde sa nova vocació estava escrita en castellá.

Si aquest cambi es degut á sa sola iniciativa'l planyem de tot cor, perqué sempre ens ha fet llástima l'infelis que de tal manera prova que juga ab l'amor mes pur, lo que's sent pera la pátria. Per altra part nos resistim á creure que obri en aquest punt per manament superior; pero si aixís fós, sentiriem moltíssim que tal institució fés pesar sobre la joventut sa influencia perniciossa fins al punt de travallar en l'obra destructura de nostre carácter, ab tal fermesa iniciada y continuada pels enemichs declarats de Catalunya.

La coalició a Sant Martí

noreply@blogger.com (F) — Wed, 01 Mar 2006 20:10:00 +0000

L'Arch de Sant Martí. 10 de maig de 1885

La política té las sevas cosas de broma, y las eleccions que s'acavan de celebrar han omplert la mesura del ridícul.

Duas collas s'han disputat lo triomf á las urnas: una colalició de gats de frares, polítichs saltamarges y segons ocasió y temps de la seva conveniencia, democratas possibilistas que obriren las portas d'aquesta població á n'En Lavajos, l'actual diputat á Corts, desconegut de tothom y conservador per mes senyas: heus aquí la primera colla. La verdadera candidatura lliberal, sense colalició perquè era inútil, vist que á Sant Martí no hi ha conservadors y per lo tant tenien la victoria segura: los liberals de sempre, los que no han sapigut doblegarse, los que ocupaven ja los llochs de regidors desde l'Alcalde al mes petit regidor: héus aquí l'altra colla.

Los primers, los de la coalició, á darrera hora han sortit formant comités de tots colors, compostos de noms només, perque segons las protestas dels interessats, quedan reduhits als quatre plagas que tothom coneix,

La Publicidad y demés diaris coalicionistas de la vehina ciutat han apoyat indirectament á semblant colla al donar compte del resultat diari de las eleccions, anomenant adictes als verdaders lliberals, y coaligats ó lliberals als despistats que cap partit aceptan, no solsament per lo descrédit que sobre élls pesa, sinó per la informalitat que'ls caracterisa y'ls fa incapassos pera desempenyar un cárrech públich.

Consti, doncs, que no s'ha presentat ni un candidat conservador á Sant Martí; que la coalició de que s'ha parlat s'ha fet contra'ls que en nostra població son reconeguts com a lliberals; que algun Centre que la apoyá ha lograt treure flor d'aygua á un sol candidat de la coalició, l'enemich més declarat d'aquell Centre, y consti finalment que tals espifiadas dels polítichs nos retrehuen més y més de prendre part en aquella comedia de mal género que paga'l país, ferms en nostre propósit de no untarnos anant al costat de gent plena de llantias de cap á peus.

La veritat a son lloch. Lo triomf del sol candidat de la coalició s'ha degut, no solsament á la llibertat que hi ha hagut en tots los colegis electorals, sinó també á la confiança de molts que no podian ni sospitar que'ls coaligats fessen tant, pero sa falta de simpatia en lo poble ha sigut suplerta per la barra de que donaran prou mostra quan l'elecció de'n Labajos.

Deya en la meva derrera carta...

noreply@blogger.com (F) — Mon, 27 Feb 2006 17:44:00 +0000

MADRIT, 7 de Maig de 1885.

Deya en la meva derrera carta que la coalició era una bomba que al esclatar lo mateix podia no fer mal que somourer y soterrar l'edifici nacional, entenent per edifici nacional fins lo remat y lo panell que'l corona.

Han sigut de tal mena las nombrosas torpesas del Gobern comesas aqueixos dias, y tal lo carácter que ha donat l'intervenció dels empleats de Palacio en la lluyta electoral que fins lo mes llusco veu que la coalició s'ha convertit en una máquina de guerra de sobras poderosa pera derribarho tot lo que se li posi per devant siga lo que vulga.

La coalició ha guanyat en tots los districtes esceptuant lo de Palacio; tots los seus candidats han sortit triunfants menos en Montero i Rios, resultant elegit en son lloch lo candidat ministerial.

No hi ha que dir com pren la cosa l'ilustre canovista Gallego, ell tan fret y cautelós, tan mirat en donar un pas en l'arena política, movedissa per naturalesa en alt grau; ningú com l'autor de la lley de matrimoni civil, de quants revolucionaris han reconegut y prestat pleitesia á la dinastia de Borbon, després d'haber conspirar contra aqueixa; ha anat com ell ab peus de plom pera assegurarse de que la soberania nacional estava representada per las actuals institucions históricas, y ningú ha portat com lo senyor Montero Rios mes enllá lo recel y el dupte, respecte á la sinceritat ab que habian sigut aceptadas las doctrinas lliberals y democráticas, per lo poder moderador que presideix las relacions entre las colectivitats políticas organisadas pera fer lo torn en lo gobern, segons siguin las corrents de la opinió pública, que á tal altura está colocat lo Trono segons la teoria del dret modern, generalment admesa, pera poder apreciar y mesurar la forsa de semblants corrents.

Aixís es que una volta estigué formalment compromés lo senyor Montero Rios en reconeixer per medi d'un acte públich, com á poder llegítim lo de D. Alfons, no sabent convencer los seus escrupols encarregá al senyor Moret, tan facil en ferho tot, sigui del tenor que vulgui, que anticipés lo seu jurament, necessari á son ingrés en lo Parlament, á fi de que'l acte material no promogués l'expectació dels diputats estalviantli á n'ell lo enutjós de la ceremonia y lo lliure-cambista senyor Moret desplegá ab la major brillantés sa fantasia pera simular l'acte de jurament del ex-Ministre de Gracia y Justicia de la Revolució, y lo feu tan bé, que la Cambra y las tribunas s'emocionaren vivament, aplaudint ab gran entusiasme. L'endemà jurà lo senyor Montero, que á pesar de haber sigut elegit altres vegadas, no s'habia assegut en los banchs dels diputats per no voler jurar.

Tothom se'n recorda bé, perque d'allavors ensá no ha passat gayre temps; per aixó ara tothom fa comparansas, perque com diuen los castellans así paga el diablo, etc, y s'espera ab impaciencia l'interpelació que es proposa explanar en lo Congrés lo candidat derrotat en lo districte de Palacio lo senyor Montero Rios; es segur que'ns dirá quelcom de bo.

La sotregada qu'ha rebut lo gobern ha sigut d'alló mes forta, no es sols lo Ministre de la Gobernació l'esgabellat, puig tot lo gobern te'l cap plé de bonys, y li está bé ¿qui li feya donar color politich á las eleccions bienals de regidors y especialment á la candidatura presentada per la coalició als electors de Madrit? y ¿qui li feia á la Epoca y altres diaris ministerials, escriurer articles y sueltos pera posar de relleu que la coalició anava dirigida contra'l Trono? deixantse relliscar per l'afició desordenada d'en Romero Robledo, á escamotejar las urnas electorals, que per ell han sigut fins ara com una caixa o barret mágich d'hont feya sortir lo que á n'ell li donava la gana.

Aixís es que portats p'el pessimisme de qu'en van fer abús los conservadors, exagerant las cosas, dihuen que la coalició es republicana, que qui ha guanyat la victoria son los republicans, y que la conducta de los fusionistas y monárquichs democrátichs es incalificable fins al punt de semblarse á un delicte d'alta traició. Dihuen que atacadas directament las institucions apel·laran al mes natural dels drets, lo de la propia defensa, y no se sent parlar mes que de batallas, y de politicas de resistencia, y de medis violents, y de moltas cosas.

Per altra part, la paraula crisis, cau en llabis de tothom, y no arriba a terra quan desseguida es repetida ab mes forsa: una vegada es en Romero Robledo qui s'en va per entrar lo comte de Toreno; á en Romero vol seguirlo lo millor company que té lo ministeri, lo senyor Pidal; donchs, si aixó hagués d'esser diu en canovas que s'en anirám tots, y allavors se parla d'un Ministeri presidit per Toreno, y aquest indica que es tard.

A semblants veus, responen unas altras dihent que lo Ministeri's queda, y que demanará un vot de confiansa á las Corts, y luego se desisteix per altas indicacions y's diu y... total que ja ningú s'entén y se proba una cosa: que hem entrat en un periodo grave precursor de grans aconteixements. FIDEL.

Fer bullir l'olla

noreply@blogger.com (F) — Sun, 19 Feb 2006 00:05:00 +0000

MADRIT, 30 d'Abril de 1885

L'assumpto principal, lo que absorveix tota l'atenció de la gent política, l'objecte preferent de lo que aquí's mou y s'agita, l'única qüestió que á mesura de l'aproximació del dia pren caracters formidables, aixís com lluyta mortal ahont s'ha de decidir de la sort de tot un poble, es la coalició electoral. Lo de menos es la reivindicació del dret individual, lo tornar per lo respecte de las lleys, lo restaurar la sinceritat electoral, lo moralisar l'administració del comú, lo vigorisar lo cos social, res d'aixó; lo qu'importa es derrotar á en Romero Robledo, y per taula al partit conservador; no hi há en tot aquest inmens é inusitat moviment més fi, puig ha prés la lluyta un caracler personalíssim, y dit s'está, que per los madrilenys especialment es l'únich que'ls treu lo cap de test. Las grans qüestions qu'ocupan al mon modern, los conflictes internacionals que posan en perill los interessos de tota mena, la guerra europea, que'ns amenassa ab imminencia, los destins d'Espanya que's poden veure gravement compromesos, los projectes colonials qu'en dependeixen, son cosa secundaria, de poch més ó menos; lo que realment interessa es batrer al despreoupat Ministre de la Gobernació, á qui sembla que ab deliberat é intencionat propósit, li deixan tota la tasca los seus companys en Gobern, y manifestament lo senyor Cánovas del Castillo.

Y no cal dir ab quin gust acepta lo perillós combat en Romero Robledo, perque se donará en lo seu propi terreno, es lo qu'éll sab fer millor, si es que sab fer alguna altra cosa, eleccions, es á dir á donar nombraments de regidors, d'arcaldes, de diputats provincials, de diputats á Corts, de senadors. En aixó es precis ser justos, ne sab la prima, avuy no'n hi hi há pas ningú enlos quatre cantons d'Espanya y las sevas indias, capás de fer lo que éll fá: Y perque'n sab més y perque no hi ha avuy per avuy qui li passi la má per la cara, s'ha armat aquest rebombori, i s'ha carregat una bomba que lo mateix al esclatar, pot no fer mal com pot somoure y ensorrat tot l'edifici nacional

Es veritat que per sota, se manté la lluita per la vida, los d'un costat y de l'altre se disputan los empleos ab desesperat encarnissament, la possessió dels empleos, únich recurs, abonada renda pera resoldre lo promeblema de l'existencia ab que contan los elements polítichs y asministratius d'aqueixa gloriosa nacionalitat espanyola.

si á dalt en mitj d'aqueix extraordinari moviment, s'hi veu revolotejar el cim, la brillantor de les ideas, á manera de foch follet, si encara com un llampech, hi há la claror d'un pensament noble y generós, abaix ¡ah! abaix, l'espectacle de la lluyta es llastimós, dona frisansa, fá fastich y entristeix lo cor.

Temerosós los monarquichs lliberals y demócratas-dinástichs que'ls tractes ab los republicans los poden comprometrer tenen molt d'empenyo en repetir que aixó acabará lo dia 7, es dir, terminará la present coalició ab las eleccions d'Ayuntament, ¿y sinó ab que farian bullir l'olla?

En cambi Europa y lo mon civilisat no pensa en altre cosa que en la guerra prompte á entaularse entre Inglaterra y Russia pot ser la mas grave de quantas n'hi ha hagut en lo present sigle, perque s'ha de decidir en ella si ha de regirse Europa per los principis de llibertat y del modern dret internacional, ó si ha de retrocedir en lo camí de la civilisació y del progrés pera posar lo poder absolut, militar y teocrátich sobre la societat, es a dir, si las nacions y'ls pobles s'han de gobernar ells mateixos, y los homes esser ciutadans ó s'han de convertir en remats de bens y en soldats amarrats al carro triunfal d'un emperador ó d'un Cesar.

Ademés d'aquest trascendental problema, que recorda lo dilema plantejat per Napoleon 1er, n'hi ha d'altres importantíssims qu'afectan al comers, á la navegació, á la industria, á la producció y al consum, en una paraula á la vida económica, al desenrotllo de tota la activitat social, y á tos los recursos ab qu'aquesta conta.

Quant los madrilenys no estavan tan absorvits per la lluyta doméstica d'aquest moment, á la qual ha donat lloch la suspensió de son desacreditat Ayuntament, donavan una ullada per fora de la frontera per tractar de las disputas entre inglesos y russos, no dissimulavan sas antipatias als primers, fins los mes lliberals, mentres que son en general molt vius, los desitjos favorables als altres, als russos. Cosa estranya, quant se tracta de negocis económichs aquí tots son inglesos, se posan resoltament al costat d'aquestos per a oposarse á las observacions de l'industria catalana, y á les respetuosas y sensatas reclamacions de Catalunya. Ab quina eloqüéncia defensan lo plet d'Inglaterra los advocats espanyols, ab quina fermesa omplan sas columnas los diaris madrilenys d'articles y suelstos encaminats á contar las ventatjas del comers d'Espanya y la Gran Bretanya; quan gran l'indignació que demostran devant de las protestas de Catalunya, no hi ha un madrileny, ni castellá, ni tampoch espanyol,( si s'esceptua al que ha nascut a Catalunya) que no defensi la conveniencia de donarho tot á Inglaterra, y als estrangers, y no rebutji enfurismat las rahons exposadas pels catalans que al cap i á la fi estan interessats en aquestas qüestions com los que mes y tenen dret incontrovertible á ferse escoltar dient son parer.

Donchs, com en las cosas de la política exterior no hi ha interés catalá inmediat, los advocats d'ahir, los enfurismats corifeus son avuy hostils uns, obertament enemichs altres d'Inglaterra, y n'hi ha molts de partidaris apassionats de Russia. Y... prou. Fidel.

Qui sembra cull

noreply@blogger.com (F) — Sat, 04 Feb 2006 00:31:00 +0000

MOVIMENT CATALANISTA. 27 d'abril de 1885

Sens dubte el catalanisme va caminant per la dressera á passos agegantats. Los importantíssims travalls portats á cap per las associacions constituhidas en nostra terra no han sigut tan flachs pera que'l vent castellá pogués marcirlos, o han sigut tan débils pera que la pedregada política pogués abátrels. Molt al contrari; han estat nudrits per una sava tan poderosa y vivificant, que trobant, com es natural, lo terreno á propósit, no sols han estés sas arrels per moltas parts, sinó que ha donat abundants fruits. Cumplint aquell sabi refrá que diu que qui sembra cull, s'ha sembrat en Catalunya molta llavor. No s'ha perdut pas tota. Deprés que la negra nuvolada, que del centro'ns vé, descarrega una desencadenada tempestat, á las horas es quan creix ab mes forsa, ab més vigor, al calor de la esperansa del sol gloriós de la somniada felicitat. Y al poch temps veyem naixer novas plantas, esclatar novas poncellas pera adornar la corona de nostra benvolguda mare, pera que son flaire vingui á ser lo bálsam tranquilisador que curi las feridas de nostra desgraciada existencia, llástimada cada dia més per los grillets y las cadenas ab que'ns tenen empresonats.

Una de las provincias que més s'havia adonat del jou castellá y que semblava havia mort ja en ella l'esperit regenerador, ha donat novas mostras de vida, ha despertat del fatal somni en que fa temps jeya. Acaba d'organisar-se a Lleyda una societat excursionista, qual inauguració oficial tindrá lloch lo dia 11 del mes vinent. Ocupa la presidencia de la esmentada corporació lo consecunent catalanista D. Juseph Pleyan de Porta, y han sigut elegits corresponsals de la mateixa en Barcelona, los senyors D. Frederich Soler, D. Angel Guimerá, D. Joseph Fiter é Inglés, D. Francesch Ubach y Vinyeta y D. Joseph Verdú.

No, cal dir ab quant plaher doném compte del establiment de la «Associació excursionista ilerdanesa», desitjant de tot cor, com esperém, que dongui'ls resultats que's proposa, en bé del catalanisme.

Una antigna associació de aquesta població que mes ha travallat pera’l foment y desenrontllo d'ella, ha acordat reformar los seus estatuts redactantlos en catalá y donar un giro catalanista á tots los seus actes. Nosaltres tenim una verdadera satisfacció en comunicarho á nostres lectors, segurs de que s'alegraran del bon pas que acaba de donar la dita associació, á la qual haurian de pendrer com á mirall, moltas altres que encara pensan de diferenta manera.

A més d'això, la llengua, catalana pot estar d'enhorabona, lo director del acreditat col·legi Vilar de la vehina capital ha disposat acertadament que s'adopti com á llibre de text Eloqüencia catalana pera que sos deixebles lo llegeixin dos vegadas á la setmana. Molt bé senyor Vilar. Ja era hora de que algun mestre prengués l'iniciativa en aquest noble sentit.

Pera fi de festa hem de dir que dintre poch temps s'estrenará en Barcelona una ópera catalana, qual música ha compost lo senyor Baratta y cual lletra es del aplaudit poeta don Conrat Roure. No seria aquesta la primera que's representará; de modo que podem dir als castellans que ni per la música’ls necesitem. No hem de buscar lo estranger pera recrear-nos los oidos.

També d'aqui pochs dias sortirá la aplaudida companyia del Teatre Catalá á recorrer las principals poblacions de la provincia, pera donar á coneixer las produccions del seu repertori que han tingut mes aceptació. Nosaltres que creyém en la eficacia del teatre pera la instrucció del poble, pensém que será un bon medi de propaganda catalanista

.......

Lo viatje del primpcep de Gales á Irlanda, ha sigut una continua manifestació de protesta contra la tirania del poder: británich y á favor de las llibertats que aquell poble enyora y que travalla pera recuperar.

En las ciutats per ahont han passat los primpceps lo poble los ha rebut xiulantlos y victorejant á Parnell y al Madhi; al primer com á portaestandart de la Independencia de Irlanda; al segon com á humiliador del orgull británich al Sudan..

Los catalanistas qu'aspirau á recuperar pera sa pátria la vida y prosperitat que també li han sigut arrebassadas en nom d'un patriotisme fals y destructor envian lo mes franch y espóntani homenatje de simpatia á la Jove Irlanda, desitjant que sos esforsos se vejan prompte coronats per l' ex:it més complert.

Llum i topògrafs

noreply@blogger.com (F) — Thu, 02 Feb 2006 22:42:00 +0000

MADRIT, 23 d'Abril de 1885.

Desde fa poch temps se nota aquí un moviment dirigit á resoldre lo problema económich en tots los seus rams principals. En veritat la cosa apremia: l'Estat te ja pochs bens provinents de la desamortisació á vendre; del producte d'aquestos bens se'n ha aprofitat per espay de molts anys, per cert ab escàs profit, de la realisació dels fins que constituheixen la seva fonamental missió, si bé s'ha transformat ventatjosament la propietat, encara que no tant com era de desitjar. L'Hisenda, que de la venda dels bens nacionals n'ha fet un recurs ordinari, per mes qu'en los pressupostos se'l califiqui d'extraordinari, com ja'l té agotat, y a més lo Ministre d'aquest ram ha negociat los pagarés que anirán vencent dins lo termini de vuit anys, camina directament y de pressa á la ruina, y com los demés recursos, especialment los d'Aduana y Consums desminueixen y no es fácil arbitrarne de nous, puig los ensajats en los darrers temps han sortit neulats á son comensament, d'aqui la necessitat de robustir los elements que pagan mes bé y corrent, que son l'agricultura, l'industria y'l comers, es á dir, totas las manifestacions del travall y de la producció, pera poder fer frente als gastos generals y en primer terme los empleyats y los interesos del Deute públich.

Y si á aixó hi afegeixen las queixas dels propietaris agrícolas, dels llauradors, las dels comerciants, las dels industrials y las de las clases travalladoras, y sobre tot las del comers (botiguers) de Madrit, que fa temps assegura que ven poch y malament, no es d'estranyar que'l problema económich preocupi al curt número de personas coneixedoras de las qüestions económicas y á la prempsa que més s'ha distinguit per sos verinosos y enervats atachs á la industria catalana y als industrials catalans, comdempnant á Catalunya sense apel·lació, regint encara per ella. Puig aqueix esperit viu y's mostra la lley del vençedor aplicada ab crueltat per lo net de Lluis XlV, Felip V, lo gran rey per la gent del Centre encomiat sempre per los escriptors qu'han tractat de las institucions administrativas, que des de son regnat s'han establert á Espanya y tal volta sia aquesta la causa histórica de la mala voluntat y desdeny persistens d'aquesta gent contra Catallunya y'ls catalans.

No crech que aquest moviment dongui cap resultat, solzament en lo terreno polítich de sobras movedís y somogut s'en treu algun de quan en quan, sisquera se ressenti sempre de sos mals fonamenls. Sento dirho, pero com més examino l'estat social y los elements que mes l'influeixen, s'aferma en mi l'opinió de que la regeneració d'aquest pais, sino impossible, es molt difícil, y en tots casos duptosa en sos efectes, y mal que'ns pesi sembla qu'estem comdempnats á esser en tots temps la qua d'Europa.

Senyal evident del moviment indicat ne son las conferencias donadas en los centres literaris y mercantils y en altres societats.

En l'Ateneo ne doná una lo brigadier Perez de Rozas, qual tema fou los amilloraments pero en realitat s'ocupá poch del tema pera fer la censura dels goberns que desde l'any 1867 s'han vingut succehint, perque no han fet mes que gastar milions de pessetas esterilment, y lo que's mes grave, continua gastantlos, puig pera mantenir lo cos de topógrafos y l'Institut geográfich y estadístich gasta anyalment uns 6 milions de rals sense que avans i ni pugui avansar un pas pera fer lo plano parcelari de la propietat rústica. Fa quinze anys que l'Institut comensá'l mapa d'Espanya, qu'hauria de constar de 1078 fullas, y n'ha publicat 21. Ab aquet dato solzament n'hi ha prou pera veure de quina manera se gastan diners dels espanyols que tantas suadas costan á molts d'ells.

Lo conferenciant senyor Rozas té un sistema, resultat de sos estudis, fácil, breu y económich pera fer lo plano parcelari. Desde l'esmentat any l'ha proposat á tots los Goberns sens distinció, no hi hagut un que, assessorat per comisions compostas de personas facultativas y notables per sos coneixements especials, no hagi aplaudit lo sistema proposat, pero tampoch n'hi ha hagut cap que s'hagi decidit á durlo á la práctica.

Tots los Goberns han deixat las cosas tal com estavan: es conducta invariable seguida per tots los homes que gobernan á Espanya, y en aquest punt la cosa té llógica explicació: segons lo senyor Perez de Rosas las ocultacions de fincas y de terras pujan á tres quartas parts de las registradas. Hi há provincias, com las d'Andalucía, que passan de molt aquesta xifra, hi há moltas propietats usurpadas, y los ocultadors y usurpadors son gent grossa y d'encontrastable influencia política.

No puch seguir al senyor Perez de Rozas, perque allarga massa aquesta carta, peró terminaré consignant un dato aduhit per éll y comprobat. Espanya té unas cinquanta milions d'hectáreas, per l'Hisenda nacional no n'hi há més que 28 milions.

Doná un altra conferencia lo senyor Gabriel Rodriguez, gran sacerdot, avuy pontífice máximo de la secta lliure-cambista espanyola: lo seu tema fou los tractats de comerç, que desenrotllará en varias conferencias; en la primera, després de ressenyar las vicissituts que ha tingut de 1792 la llegislació aranzelaria, y fixar en 1841 l'época de las reformas en sentit no progressiu sino lliure-cambista, exposá los propósits de portar d'un cop, aixís que l'Associació reformista puga, los drets aranzelaris pera los productes industrials al 15 per 100 que fixa la lley de 1869.

Com aquest senyor té de continuar, no dich tot lo que penso dir respecte al sentit que manifesta la gent d'aquí referent á Catalunya, á sa industria y á tots los catalans.

Lo senyor Costa porta donadas en l'Ateneo tres conferencias, ocupantse de projectes colonials pera fortificar l'esperit mercantil; bona es l'intenció, patriótichs los esforsos, peró tenen mal fonament. -A un altre dia- FIDEL.

Enllaços:

Topografia del S. XIX

La mare dels ous

noreply@blogger.com (F) — Mon, 30 Jan 2006 19:11:00 +0000

Moviment catalanista

L'Arch de Sant Martí. 19 d'abril 1885

Ab lo present número inaugurem en aquest periódich una secció que portará'l títol ab que comensem aquestas ratllas. Fácilment se compendrá la importancia d'ella, avuy que, més que may, deixa sentirse ab tot son propi pes y baix tots conceptes aqueixa destrossadora influencia castellana que, com pestilenta atmósfera, 's fica per tot arreu; avuy que'l gobern espanyol ab una ma de ferro vol darnos lo cop fatal, que vol unificarnos, arrasar nostras costums y nostras lleys, en una paraula, vol fernos castellans; avuy que'l afany centralisador desplega totas sas forsas dirigeix sas envejosas miradas contra Catalunya, com si volgués endúrsela d'una xuclada, avuy que'ls partits polítichs fets ab pasta madrilenya han lograt, desgraciadament, exténdrer sas arrels per nostra benvolguda terra, que las han fel arrivar á totas parts, des de'l sumptuós cassino ahont se respira l'atmósfera fumosa del tabaco habano, fins al fosch taller ahont se respita la fumosa atmósfera del carbó de pedra, desde'l luxós buffet del noble, fins á la modesta casa del obrer, pera que, incauts, nos hi deixessim caurer seguintlos y ajudantlos en sa perversa obra de destruirnos y aniquilarnos; avuy, en fi, que tot aixó passa, que tots aquestos mals nos amenassan y'ns afligeixen, que aquesta mortífera bomba va dirigida contra'l cor de Catalunya; avuy es quan debém aixecar més alt lo pendó de las quatre barras, lo sant estandart del catalanisme y ferlo tremolar majestuosament en la punta dels monuments naturals de nostra patria: en los cims del Montserrat y del Montseny.

Devant d'aqueixas maquinacions destructoras, devant d'aqueixas intencions maquiavélicas hem d'oposar tots nostres esforsos y travalls. Molt se fa en favor del catalanisme, ja ho sabem; peró falta lligar aquestos caps fenthi forts nusos, urgeix reunir las brasas pera poder apreciar bé las proporcions de la foguera, es precís juntar los grans d'arena d'aqueix mar de mútuas aspiracions, pera construir y aixecar lo superbiós edifici del renaixemenL politich de Catalunya.

A aquest fi, procurarém reunir totas las noticias, desde las que tinguin més importancia á las que sian més insignificants. Un petit moviment, una petita nova, un petit succés representa un pas segur dat en lo camí del progrés catalanista.

Una prova de lo que acabem de dir á nostres lectors es lo següent. Fa pochs dias vejerem per los voltants d'aquesta població una colla de noys, que, passejant ab molt orde, cantavan ab veu angelical y ab antonació y armonia extraordinarias una cansó. Va estranyarnos lo bé que ho feyan y'ns pararem á escoltarlos. Molta fou la satisfacció que experimentarem al sentir sortir d'aquells infantils llábis l'enérgica y patriótica poesía ¡Pobra patria! del llorejat poeta català D. Francesch Matheu. Peró més gran fou nostra sorpresa quan, al preguntarlos quí los hi havia ensenyat, digueren senzillament que lo seu mestre. Ignorem lo nom d'aquest bon senyor, més desde aquí li donem nostras mes calorosas felicitacions. En aquest temps en que, per afrenta y vergonya nostra, los que'ns posaren lo dogal un dia, l'estrenyeren més l'endemà, manant que'n llengua estrangera, en castellá, se ensenyés y eduqués en nostras escolas als fills catalans, als que tenen, com sa mare, llengua propia; en aquestos temps, dihem, es molt digna d'elogi é imitaciÓ la conducta del esmentat mestre que, sabent fer créixer lo cor d'aquellas tendras criaturas ab lo sant amor á la patrià que'ls ha vist naixer, fa que no's perdi ó no's refredi l'escalfor de la sang catalana que per sas venas corra, pera que un dia, quan sia hora, sápigan demostrar á qui convé d'ahont son fills.

Quín contrast! En alguns colegis encara s'hi veu en lloch preferent un rotul que diu: Se prohibe hablar en catalán.

No fa pas molts dias que en una important població de la costa, en sa escola mes concorreguda hi vejerem l'esmentat rotul d'ignominia pera'ls deixebles, pera sos pares, pera tot Catalunya; peró ignominiós sobre tot, y en primer térme pera'l mestre, que si es catalá, s'ha degradat fins aquest extrem, y si es castellà no coneix ni las més rudimentarias lleys de la cortesia y d'agrahiment.

Ho sap tothom i és profecia

noreply@blogger.com (F) — Sun, 29 Jan 2006 23:00:00 +0000

MADRIT 16 d'Abril de 1885.

Tothom sap que'l gobern actual es proteccionista perque aixís ho han dit y ho han repetit los ministres, aixís ho crehuen també, si es que no ho fan veure, los diputats catalans que son conservadors, peró si mirem los fets, lo proteccionisme conservador no'n resulta, y convé tenirho molt present, pera que no se vingui després á dir als industrials, fabricants y travalladors que tinguin confiansa en lo gobern presidit per lo senyor Cánovas, puig es amant de la industria nacional com pot serho qualsevol d'altre.

Hi ha diputat calalá, molt y molt proteccionista, que jura y perjura, que lo gobern conservador, no podia passar per altre camí que'l de concertar lo modus vivendi ab Inglaterra, á qual nació no podia Espanya, després del tractat de comers ab Fransa, deixar de concedir la segona columna de l'aranzel de 1882, peró no deya rés de la segona autorisació demanada á las Corts pera fer un arreglo subsidiari y un tractat definitiu; tampoch deya res lo referit diputat respecte á la premura, lo gobern apretava pera que lo modus vivendi passés sense discussió en las Corts, puig á son dir, los compromissos internacionals eran tán forts y apremiava tant Inglaterra, que la mes petita demora posava en descobert la serietat de la nació: s'afegia mes, se deya que las gestions del gobern inglés prenian lo caràcter d'exigencia.

Donchs bé, tot aixó será veritat, peró la pressa del gobern espanyol, gens conforme ab sos principis proteccionistas no resulta justificada, puig lo Parlament d'Inglaterra no ha aprobat encara lo modus vivendi, sens dupte, ho fará avans de finir lo present mes, peró lo cert es que aquesta es la hora que encara no se'n ha ocupat.

Los diputats y senadors per Catalunya perteneixents al partit conservador se varen dormir mentres estigueren obertas las negociacions ab Mr. Morier; se feyan los ignorants donant á entendre que mercés á sas reclamacions oficiosas, lo gobern entretenia al ministre d'Inglaterra ab qual nació no's volia tractar, ni's tractaría mentres estiguessin en lo poder los conservadors, y ab aquesta cobertora se creyan dispensats de fer res, y de segur quan va caure la pedregada rés haurian fet, si los interessos perjudicats no s'haguessin mogut ab la viva resolució que ho feren, perque hem arribat en un temps, que fins la gent que s'ompla la boca dihentse séria, també creu que primer es lo partit que tot.

Es veritat que los diputats y senadors fusionistas feren lo mateix quan se convingué lo tractat de comers ab Fransa, també dormian, y aixó que la comissió presidida per lo senyor Albacete passá llarchs mesos á Paris negociant lo tractat. També aparentavan seguritat y confiansa ab lo gobern presidit per lo senyor Sagasta y, també se'ls va venir lo temporal á sobre.

Tant en l'un com en l'altre cas, si'ls representants en Corts per Catalunya s'haguessin manejat méntres duraren abduas negociacions, es segur qu'haurian con seguit ventatxas d'un costat, y de l'altre haurian sigut menys grossos los perjudicis.

Son tals llissons de sobras eloqüents pera ésser oblidadas, aixís per lo industrial, com en general per los catalans.

Avuy lo mal ja no te remey, lo fet, fet, peró com las rebaixas en los aranzels d'aduanas no han terminat ni terminarán pera las industrias transformativas, bó será prevenirse ab temps. De totas maneras lo modus vivendi aprobat que sigui per lo Parlament inglés, comensará inmediatament á regir, y aixó será probablement lo dia primer de Maig, aixís ho crehuen los inglesos.

De mitjos á fins del esmentat mes vindra lo nou Ministre d'Inglaterra Mr. Ford, y, diguin lo que vulguin alguns representants de Catalunya, molt influyents en la situació política, no trigará á conferenciar ab lo Ministre d'Estat senyor Elduayen, pera obrir las negociacions referents á la conclusió d'un tractat definitiu, y ja poden prepararse los industrials á sentir als diputats y senadors catalans com assegurán que no creguin res, perque lo Gobern y en Pere y en Pau, els han donat seguritats de que tal tractat no's fará.

Quan nos acostém á fins d'any, si no s'en ha dit res avans, ja veurem com la prempsa madrilenya empeny moguda per las noticias oficiosas, que reberán del nostre departament d'Estat, ó de la plenipotencia, d'Inglaterra.

Y, no es que aquesta prempsa no tingui conciencia dels perjuicis que tot conveni comercial ab la Gran Bretanya causa á l'industria nacional, no: ho sab bé, y sino los ho demostrarian los estats del nostre comers exterior, pero com los perjudicis recahuen casi en sa totalitat sobre Catalunya, no se'ls en dona res; dich mal, sí se'ls en dona, ho vehuen ab satisfacció y ab goig no dissimulat.

Lo que si'ls importa es que la renda de aduanas disminueix, y aixó es una demostració de que mimba lo consum y veu ab disgust, que també decreixen las exportacions, essent aixó una senyal de que l'agricultura sufreix: d'aquí que El Liberal, tan contrari á Catalunya y á sa industria, vingui demanant que's permeti lo cultiu del tabaco sens mirar los perills que pera las Rendas estancades, ne resultaria, y en cambi calli quan se tracta de l'admissió temporal de l'arrós perque de dirne algo seria mal vist á Valencia; y d'aquí també que El Imparcial abogui pera que se dongui vigorós impuls á l'industria militar, pera redimirnos de la subjecció present al extranger, y quedin á Espanya los milions que ara surten ab aquest motiu, obtenint al propi temps donar travall als travalladors espanyols, arrivant d'aquest modo á esser tan intel·ligents y hábils com ho puguen ser los extrangers.

Sí los castellans conseguian arruïnar, que no ho conseguirán, á la industria, allavoras se declararian resoltament proteccionistas, ara no ho diuhen, pero tiran mes ó menos dissimuladament l'aygua cap a son molí. FIDEL.

Plagues i insectes

noreply@blogger.com (F) — Fri, 20 Jan 2006 21:16:00 +0000

Madrit 9 d'abril de 1885.

Encara que Catalunya sap, per trista y llarga experiencia, de quina manera's tractan y se resolen les qüestions d'interés general en aquesta capital de las Espanyas y sus Indias, no estará de mes que m'ocupi en la present carta d'un assumpto que que toca directament á la agricultura y a la propietat, y si bé de tant en quant surt alguna veu qu'interpreta'l bon sentit, com ara succeheix, rara vegada consegueix ser escoltada y si ho es, solzament per excepció se dona algun cas de ser presa en compte, y ya sigui per no alterar lo sistema, ja per esperit de rutina ó per la peresa natural de la gent que firma nómina sense grans mals de caps, ni feyna, ó bé, pera no haver de fondre motllos nous per las mesuras administrativas, la veritat es que fins las cosas de mes interés y las mes respectables s'enmotllan ab las que deixá l'absolutisme, modificats per la forma nova que de bon gran han copiat los homes de gobern y d'administració espanyols del doctrinarisme francés, que, per lo centralisador i absorvent, es tant ó mes corruptor que l'antich absolutisme. Jutjin doncs los llegidors de l'ARCH DE SANT MARTI.

La junta agronómica presentà al Ministre de Foment un projecte de lley de Plagas del camp, quals articles principals son:

Lo 2on en que's defineix la plaga com lo desenrotllo animal de qualsevol parásit ó insecte.

Lo 7é per lo qual s'autorisa al Gobern pera impedir la entrada á Espanya y circulació per l'interior del Regne dels productes de planta sospitosos.

Lo 16é y següents en que s'estableix lo principi de LA OCUPACIÓ TEMPORAL PER L'ADMINISTRACIÓ DE LAS FINCAS INFECTADAS, QUAN LO PROPIETARI NO VULGUÉS ESTINGIR LOS INSECTES Ó PARÁSITS per los procediments acordats, ó no'ls extingeix dintre'l temps en que hagi promés ferho.

Aquest projecte ha passat á informe del Consell Superior d'Agricultura, Industria y Comers.

Problablement l'informe s'hauria donat per lo Consell Superior com es us y costum, dihent que'l projecte de lley era lloable y de gran utilitat per l'agricultura, si no hagués recaygut la ponencia en persona tant competent, discreta y al corrent de las ideas y reformas acceptadas en las nacions avansadas d'Europa, com ho es lo conseller, senyor Serrano Fatigati.

Lo dictámen que aquest senyor ha emés es del tot contrari al projecte, afirma ell:

Que la definició de plaga es molt imperfecta, y per demés vaga, pera que s'hi puga fundar disposicions tan graves com las dels articles 7é y 16é
Que la no circulació dels productes de planta que puguin propagar la malaltia, seria ó simple disposició teórica, ó exigiria pera a sa práctica la organisació d'una série de cordons de poble á poble, de lo qual ne resultarian majors danys que del mal que's pretendria, pervindre ó aturar.
Que la ocupació temporal es en lo fons una vera suspensió dels drets de propietat, hauria donat ocasió a grans abusos y portaria l'alarma als propietaris y agricultors.

Respecte al sentit general, demostra que no és l'indicat per las corrents europeas, las quals tendeixen a desenrotllar al costat de cada insecte danyí á son enemich natural, (com los aucells, reptils y d'altres) , y may á que l'Administració vagi perseguint parásit per parásit.

Lo consell en ple aprobá lo dictamen del Ponent. Demaná també qu'avans de redactar un projecte de lley de plagas, s'obri una informació, demanant datos al propietari de las diferents provincias, y'l Consell ho aprová per unanimitat.

Aquest dictámen del senyor Serrano Fatigati, avuy del Consell Superior d'Agricultura, etc, per son acort, está inspirat en una bona doctrina, y per aixó mateix corre lo perill de caureli igual sort que'ls pochs que de temps en temps, generalment en forma de vot particular, se presentan, qui sap si per lo desitj del que l'escriu ó redacta pera cridar l'atenció y obrise pas, pero hi ha de mes á mes consignat un punt que demostra que si obstinadament se rebutjan aquí las midas proposadas pels catalans, no falta qui las recull, aixó d'obrir informacions pera que siguin escoltats los interessats en una qüestió de carácter general és lo que demanan sempre los representants, las corporacions y los particulars de Catalunya.

Las circustancias de tenir los noms patern y matern catalans, l'Alcalde nomenat de Real ordre pera que presideixi l'Ajuntament de Madrit, y d'haver, segons se diu, nascut a Catalunya, dona lloch á moltas brometas; los madrilenys que saben ben bé que'l senyor Bosch y Fustegueras ha sigut criat a Madrit, y que es un madrileny fet y dret, se diverteixen discorrent sobre aquest tema, s'ha donat a Catalunya ab semblant nombrament una compensació del modus vivendi, darrerament aprovat y sancionat, ab mes ó menys aplaudiments y goigs de tothom, xichs y grans.

La qüestió de la comissió catalana s'ha revifat ab motiu dels articles que sobre'l regionalisme van sortint en lo diari federal madrileny La Republica. Lo primer article qu'he vist traduhit a la Renaixensa era manso y atent ab las darreras manifestacions de la prempsa y associacions de Catalunya, mes sembla que per virtut d'un article de L'Ampurdanés, periodich, que segons se conta, está inspirat per un ex-Ministre d'Hisensa federal y ardent lliure-cambista, que anys enrera empleá son ingeni y sa influencia en contrariar lo moviment regionalista qu'esclatá ab la Revolució de Setembre, ha fet canbiar lo diapason al diari federal madrileny, de tal manera, que manifesta clarament, com á bon partit castellá, resolt á exercir una tutela estranya sobre las aspiracions particularistas, en la qual realisació veuhen los sencers catalans lo seu progrés y lo renaixement de la seva benvolguda pátria.

Dihuen també qu'en lo cambi de frente qu'he ha fet La Republica hi ha contribuhit alguna carta, dirigida desde Barcelona al President del Consell Federal.

Volguer que los particularistas catalans prenguin en serio los proposits dels restos d'un partit que no pogué discutir una Constitució descentralizadora es un impossible.

En fi si segueixen los articles, me n'hauré d'ocupar encara qye la materia n m'agradi gaire. FIDEL

dinar regionalista

noreply@blogger.com (F) — Sun, 13 Nov 2005 22:35:00 +0000

L'Arch de Sant Martí. 5 d'abril 1885

Lo diumenge passat tingué lloch al Restaurant Martin de Barcelona un dinar que'ls catalanistas oferiren á la Comissió que passá á Madrit pera fer entrega al Rey de la Memoria acordada en la reunió de Llotja. En lo gran saló de dit restaurant s'hi disposaren quatre taulas unidas per una transversal en la testera, ocupada per la Comissió y la presidencia, que's concedí á don Eusebi Güell y Bacigalupi.

L'acte revestí gran importancia, no solzament per la calitat de las persona que hi concorregueren, sinó també per l'unitat de miras y entussiasme catalanista que hi regná. Tot era catalá: la forma de las taulas recordant nostra gloriós escut; los discursos que s'hi pronunciaren y fins la llista dels plats que ab l'escut de las quatre barras se repartí als concurrents.

Si l'acte del diumenge de rams no tingués mes importancia tracendental pera Catalunya que la de veure als elements d'activitat de nostra poble units per un desitj comú de defensar las institucions catalanas que encara'ns quedan y travallar sens descans pera recuperar las perdudas, ja seria prou pera considerarla una festa importantíssima lo coneixer las forsas ab que conta lo renaixement regionalista en lo primer acte que fa en la vida política.

Avant y fora, y que sia la agrupació que s'ha format engrandida ab tots los catalans de bona fé y d'amor á la terra, la que escombri tanta inmundicia politiquera madrilenyista que viu á Catalunya pera combátrela davant la esperansa del medro personal.

DISCURSOS

Eusebi Güell y Bacigalupi, Valentí Amirall i Marià Maspons

Brams d'ase no arriben al cel...

noreply@blogger.com (F) — Sun, 13 Nov 2005 22:09:00 +0000

MADRIT 2 d'Abril de 1885.
Una manxiula sobre carn viva no arrencaria al pacient mes crits que l'article dominical del senyor Mañé y Flaquer, exposant son exacte judici respecte de la població de Madrit ha arrencat als madrilenys. Tots los diaris se'n han ocupat y se'n ocupan, los homes polítichs mes importants llensan de sos llabis las imprecacions mes enérgicas y duras y fan coro la gent menuda que'ls rodeja, llarga en amenassas, haventhi qui diu que s'hauriá d'enviar un exércit á Barcelona pera arrasarla y plantar un lletrero que digui: ¡aquí fué Barcelona! pero... brams d'ase no arrivan al cel; no cal fer cas de semblants bojerías, perque son desohogos de petits mosquits que fan mes soroll que mal; al fi y al cap, las reivindicacions de Catalunya son ben posadas en son degut lloch, y si avuy los madrilenys se senten ferits en son orgull y atacats en lo monopoli que disfrutan amplement del domini d'Espanya, algun dia reconeixerán que lo moviment actual de Catalunya ho será de vida y no de mort pera la patria, com ara suposan, puig aquest moviment fará renáixer las energías avuy esmortuhidas, tan necessarias á tot cos social.

L'article del senyor Mañé y Flaquer ha posat, com se sol dir, lo dit á la llaga, y per aixó'ls cou als castellans que en mitj de sos planys afalagan á Catalunya, amagant sos temors y sa antipatía, y tocan la corda del patriotisme pera cantar variacions sobre motius de la política, com si diguéssim lo xim... xim. No tenen altre instrument ni altra musica.

Ja estavan prou cremats los personatjes y periodistas de major y de menor quantia ab lo publicat per en Brusi quan se rebé lo telégrama referent al dinar donat en obsequi de la Comissió catalana que posá en las mans de D. Alfons la famosa Memoria; publicat aquest telégrama en tots los diaris, tothom esperava ab impaciencia los periódichs de Barcelona pera enterarse dels discursos dits per los senyors Güell y Bacigalupi, Almirall y Maspons, que produhíren, segons se comunicava, lo mes calurós entussiasme als 200 comensals, fins al punt d' estimarse l'acte com de la major importancia.

Ab aquestas indicacions, los discursos havian, al ser coneguts, d'esser desmenussats, y en efecte, la gent d'aquí que diu horrors de la llengua catalana s'ha hagut d'entregar á semblant feyna, y vulgas ó no posarse á traduhirlos, y los discursos son comentats y expremuts pera treuren la quinta esencia, á fi de veure si'n surt quelcom d'odiós pera mostrarho á la gent ignorant y bonatxona.

En mon concepte no'ls han surtit bé'ls comptes, perque los tres distingits oradors catalans, encara que de diferentas opinions políticas y relligiosas, confonguéren sos sentiments en un sol, lo de la pátria, lo de son inquebrantable amor á la terra, á la renaixensa de la qual posan tot quant son y tot quant valen, aixo és sempre digne d'aplaudiment y de respecte.

Puch assegurar que'n Castella, la vera Castella, qu'es la vella no se sent ab tant calor com á aquí l'antipatia á las ideas y opinions de Calalunya, los homs pensadors trovan qu'el camí per hont los conduheix la gent de Madrit no es lo mellor, y comprenen que la organisació dels interéssos llegítims es profitosa y bona pera con- trarrestar l'absorció ruinosa y mortal de la capital d'Espanya que xupa tot lo saber de la vida nacional, pero dupto que fassin res, vihuen á sa mena no molt bé que diguém pera que's decideixen á moures en aqueix sentit.

Mentrestant la centralisació segueix orgullosa son camí; fins las cosas que semblan mes senzillas prenen lo mateix motllo, lo de lligarnos mes á las provincias al carro triunfal del domini madrileny. Un parany y una barraca pel cassador, son los medis de que disposan los dominadors d'Espanya pera que no se'ls escapi cap aucell: ab reclam ó sense, á la curta ó á la llarga, tots los espanyols cahuen sota las telas, avuy posan muntas y reclams pera cassar als catalans. Me sembla que son aquets prou esquerps pera no deixarse agafar. FIDEL

Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistas

noreply@blogger.com (F) — Tue, 08 Nov 2005 12:12:00 +0000

MADRIT, 26 Mars de 1885

Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistas, podrán pera arrivar á donar realitat á aquestas aspiracions cercar prácticas solucions, conservarán ab esmero lo seu idioma, enriquirirán la literatura general ab preciosas obras de sos escriptors mes instruits é inspirats, reconstituhirán la pátria historia, removent los arxius pera desenterrar documents inédits, cantarán en la llengua de'n Aribau, quan del mugró matern la dolsa llet rebia, unirán sos esforsos pera fer renaixer un poble esborrat per la má d'arrogant vencedor extrany del tot á Espanya, que trobà ben sahonat lo terreno per l'absolutisme pera completar la obra de destrucció, á fi d'assegurar lo domini de Castella, pero no's podrá dir may en veritat qu'han emprés la reconstitució de la sempre benvolguda pàtria per propi impuls, no, hi van forsats pels cops incessants de gent que, desde la unió de las duas coronas, han anat perdent follament la grandiosa herencia que generacions valerosas y fortas acumularen una y altra joya durant lo curs de molts sigles.

No hi ha mes que veure lo que passa aqui en la capital d'Espanya; desde'ls carlins fins als mes cantonals tots rebutjan ab indignació la forma ab que's presentan las queixas y reclamacions de Catalunya, y á la vegada sense reparar ab la contradicció en que cauhen, mantenen la diferenciació, quan los diputats y senadors diuhen que ho son de la nació, responen airats los altres que solzament ho son de Catalunya; no val res que protestin una y altra volta que defensan la industria espanyola, puig desseguida contestan los castellans que no's tracta mes que de la industria catalana, tampoch te mes válua que manifesten al pretendre salvar de la uniformisació las institucions del dret civil, que parlan al mateix temps en favor de las provincias que no's regeixen per las de Castella, perque inmediatament se'ls tira en cara que no deuhen invocar institucions de fora de Catalunya per quan dissimulan de semblant manera sas tendencias separatistas. Y no s'esmenti un sol moment la llengua catalana, perque allavors perden los estrebs, ¿qué vol dir aixó de mantenir l'ús d'un dialecte lleig y rústich devan de la magestuosa y sonora llengua castellana? No hi ha res mes ridícul y enutjós que aqueixa pretensió, parlar en llenguatje que desde lo sigle XVI no ha tingut un escriptor de nota y encara qu'avuy hi hagi poetas de gran vol que cantan y escriuhen en catala, aixó es pur arcaisme, pera expressar las ideas modernas, sols se pot fer ab la llengua castellana, y per aqueix estil s'explican los castellans de tots los colors y matissos, lo mateix los politichs que'ls literats, lo mateix los grans que'ls petits, tothom, tothom.

Lo sentit general es mantenir obstinadament la diferenciació quan se tracta de Catalunya, creyent sens dubte, puig entench que no reflexionan, que d'aquest modo obligan als catalans á soportar la unificació.

Mentres que per aquest costat son los castellans furiosos uniformistes, existeix lo particularisme administratiu-económich á les Provincias Vascongadas y també á Navarra, és enfront de las aspiracions de Catalunya, que si s’ho proposa obtindrá á la curta ó a la llarga arribar á un concert análech al d’aquellas, s’observa una marcada tendencia a tranzigir, quan vinguin los vascongats á renovar, per ara, y mentres altra cosa millor no pugan, l’arreglo particularista vigent.

Existeix á Espanya un desitj patriótich d'unirse ab Portugal, per poch que l’assumpto s'encamini, se veu la necessitat de resoldre'l puig la nació está manca, y la unió de las duas s'imposa, pero no es mes qu'un desitj, ningú dona cap pas pera realisarlo, puig d'altre modo s'abandonaria lo cami que conduheix a la uniformitat del convent ó del quartel y se seguiria lo que condueheix a la varietat, favorintse allavors les aspiracions de Catalunya, ab la qual s'obtindria acallar lo recel de los portuguesos, y se'ls atrauria pera facilitar la generosa obra de la unió de tots los habitants de la Península Ibérica.

Lo moviment comensat no pot tornar enrera, cada dia se manifetarán mes vivament las diferencias que existeixen y han existit en tot temps entre'ls castellans y'ls catalans, sos interessos per motius fondos que tenen llur arrel en l'historia no s'han armonisat, aixó s'ha pogut fer y no s'ha fet. Deu fassi que la discussió no prenga lo caracter de conflicte, pero es convenient que Catalunya se previnga si no vol ésser novament derrotada y vensuda y rebre humiliada una vegada pera a sempre las lleys del vencedor, que la experiencia ha demostrat plenament que son sa ruina y perdició.

No apartin los ulls los catalans de lo que aqui's comensa a dir respecte al sistema parlamentari, pera portar á la opinió del pais lo convenciment que es dolent y conven reformarlo organisant la monarquia a la prusiana y ab l'objecte de donar grandesa y poderio á la nació, empleant medis de forsa, y deixar pera altres temps lo trevall de perfeccionar las institucions politicas modernas avuy á Espanya de sobras desacreditadas. FIDEL. (Avelí Brunet)

Lo que diu la comissió de la memòria presentada al Rey (El Memorial de Greuges)

noreply@blogger.com (F) — Sat, 05 Nov 2005 23:16:00 +0000

L'Arch de Sant Martí. 22 de mars de 1885

La Comissió que aná á Madrit á presentar á S. M. lo rey la Memoria acordada en la reunió de la Casa Llotja ha donat compte del desempenyo de sa misió á la Mesa y demés Comissions de dita reunió en los següents termes:

La comissió encarregada de presentar á Sa Magestat lo Rey la Memoria acordada en la reunió de la Llotja, tan bon punt han retornat tots sos individuos, creu de son deber donar compte del cumpliment de son encárrech.

Los comissionats que passaren á Madrit fóren, com vostés saben, D. Mariá Maspons, D. Benet Malvehy, D. Angel Guimera, D. Jaume Collell, D. Manel Vilá, D. Jascinto Verdaguer, D. Valentí Almirall, D. Joan Anton Sorribes, D. Frederich Soler, D. Joseph Pella y Forgas, D. Joan Permanyer y D. Joseph Pujol, als quals en Madrit al anar al Palau va unirshi D. Ramon Torelló, indiviuo de la comissió redactora.

Concedida audiencia per S. M., y senyalada la hora de las duas de la tarde del dia deu del corrent, segons ofici de la Majordomía major del Palau, firmat per lo Excm. Sr. Marqués de Alcañizes, la comissió en pes va trasladarse al Palau, essent introduhida ab lo cerimonial de costum en la Reyal Cambra ahont se trobavan Sas Magestats lo Rey y la Reyna.

Lo Sr. Maspons, en nom de la Comissió, dirigí á S. M. las següents paraulas que havian sigut acordadas unánimement per los comissionats:

«Señor: Jamás comision alguna ha debido presentarse á V. M. más conmovida que la que en este momento, y bien inmerecidamente por cierto, tengo la honra de presidir. A excepcion mia, compónenla, senyor, los hijos más preclaros de Cataluña; aquellos que, así en literatura como en ciencias politicas y morales, así en industria como en el mero trabajo obrero, ocupan el primer lugar en Cataluña, y se acerca á las gradas del trono en súplica de que V. M. se digne fijar su atención en las desgracias que sobre nuestro país viene acumulando la política centralista y unificadora de los partidos politicos de España.

Al efecto, tengo la honra de suplicar a V. M. que acepte esta exposicion y esta Memoria, reflejo fiel, en nuestro sentir, de los dolores y aspiraciones de Cataluña.

Conocemos perfectamente, Señor, las obligaciones que á la régia prerrogativa impone el sistema constitucional; y porque las conocemos, no formulamos en la exposicion y Memoria petición alguna concreta que pueda contrariar los preceptos constitucionales. Pero, por lo mismo que conocemos lo que á la iniciativa de S. M. deja la Constitucion, nos permitimos rogarle que fije su atencion en estos
documentos.

No tenemos, Señor, la pretension de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la pátria española; antes al contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para sustiluirla por la del Centro, sino que creemos que lo conveniente al par de lo justo, es dar expansion y desarrollo y vida espontánea y libre á las diversas provincias de España para que de todas partes de la Península salga la gloria y la grandeza de la nacion Española.

Lo que nosotros deseamos, Señor, es que en España se implante un sistema regional adecuado á las condiciones de ella , y parecido á alguno de los que se siguen en los gloriosisimos imperios de Austria-Hungría y Alemania, en el Reino Unido de la Gran Bretaña, sistema ya seguido en España en los dias de nuestra grandeza.

Lo deseamos, no solo para Cataluña, sino para todas las provincias de España; y si en nombre de Cataluña hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca los males que el centralismo nos causa.

Señor: se nos arrebató nuestro sistema administrativa, que hoy le encuentran bueno é imitan naciones cultas de Europa, para ser sustituido, primero por el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francés.

No podemos usar nuestra: lengua más que en nuestros hogares y familiares; desterrada de las escuelas, lo ha sido más tarde de la contratación pública y también de los tribunales, en los cuales muchas veces; y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden á los testigos y procesados, ni éstos entienden á los jueces.

Y como si todo esto no fuerá bastante, hace tiempo que viene luchándose, y hoy se intenta con empeño destruir, ó cuando menos adulterar nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y moral organización de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo á medida que unas generaciones
suceden á otras generaciones.

A fuerza de trabajos y privacionés sin cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altisimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años á esta parte, y últimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado con Francia y del projecto de modus vivendi con Inglaterra.

Señor: sólo la poderosa iniciativa de V. M., su alta sabiduría y el amor que profesa á nuestro país, puede paner remedio á nuestros males. Rogamos, pues, á V. M. que lo haga, seguro de que no han de faltarle las bendicioncs del cielo, y la inmensa, la inmensísima gratitut de los hijos de Calaluña.» .

S. M. va dignarse contestar ab un discurs, quals principals conceptes foren los següents:

"Que recibía satisfecho á los represenlantes de Cataluña y á una comision tan notable en ciencias, lileratura, artes é industria. Que comprendía perfectamente estas reclamaciones, porque Cataluña cumplia mejor, con su laboriosidad, la ley del trabajo impuesta por Dios á todos, mientras dura nuestro breve tránsito por la tierra.
Que gracias á lo expresado, España no era una nacion exclusivamente agrícola y por lo tanto pobre, de modo, que si España tiene industria lo debe á Cataluña. Que España sin industria y solo con sus recursos naturales no podia alimentar sus habitantes, y si desgraciadamenle se llegase á perder la que tiene, abrigaba el triste presentimiento de que si Dios le concedia largos años de vida, al final de su reinado España tendria menos habitantes que ahora.
Que por su carácter de rey constitucional tenia que atemperarse á las Córtes y á los ministerios, y que en el caso particular del actual tratado, cuando se hizo el de Francia, fué de prever que fatalmente venia el de Inglaterra. Dijo que de todos modos Calaluña podia llevarse la seguridad de que seria su abogado, y abogado convencido, en las cuestiones de su industria y de sus leyes, porque en cuanto á la primera era proteccionista, y tan individualista como la Comision por lo que respecta á las leyes. Dijo finalmente que recibia con mucho gusto la Memoria y tendria interés en estudiaria."

Cridém l'atenció de la Mesa y Comissions sobre aquestos conceptes que publicaren exactament alguns periódichs y que'l senyor Guimerá telegrafiá al de sa direcció aquella mateixa tarde, ja que algunas altras versions han vist la llum pública. La Comissió vol creure que á aquestas ultimas se referí la desautorisació ministerial.

Ab aquestas explicacions, la comissió de entrega de la Memoria creu terminal son encárrech, felicitantse de que ni un sol de sos actes haja deixat de obtenir la unanimitat de tots sos individuos.

Deu guarde á vostés molls anys. Barcelona als 17 de Mars de 1885. Mariá Maspons. -Benel Malvehy. -Angel Guimerá. -Jaume Collell, pbre.-Manuel Vilá. -Jacinto Verdaguer, pbre. -Valentí Almirall.-Joan Anton Sorribes. -Frederich Soler .-Joseph Pella y Forgas.-Joan Pemanyer:-Joseph Pujol.-Ramon Torelló.

Enllaços:
Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
Valentí Almirall
Mariá Maspons (Parlamentaris catalans i representació d'interessos)

Reaccions a la presentació del Memorial de Greuges

noreply@blogger.com (F) — Fri, 04 Nov 2005 18:15:00 +0000

MADRIT, 19 Mars de 1885.

La Memoria de las associacions catalanas al Rey, coneguda aqui ab lo nom de Memorial d'agravis de Catalunya, produheix tal efecte á los que la llegeixen, que quan troban á un catalá se'l miran ab reconcentrada ira y fugen d'éll com de la peste, ¿per qué aixó? no trobo explicació mes verosímil que, essent lo de revelar lo document un proposit ferm del poble catalá á revindicar sa personalitat histórica y á fer respectar son dret y sos interessos nascuts al calor del trevall, sostinguts y engrandits á forsa de suhor, d'intelligencia y de perseverancia, se dona un cop mortal á la influhencia absorvent y dominant dels homes dits de Gobern residents á Madrit, y fereix á tanta mitjanía y nulitat que viu bé ó malament á la sombra del Estat y de sos organismes, xupant la sava de la nació, soposant serveys sovint perjudicials y nocius, pocas voltas profitosos.

Y vamos cadascú defensa la seva industria, ó la seva manera especial de viure, cadascú enten á son indret la protecció; ningú podrá negar que hi ha en la capital d'Espanya, y en las sevas sucursals espargidas per las provincias, d'ensá y d'enlllá, d'aquest y del altre hemisferi, molta gent interessada en defensar la protecció oficial y combátre l'aranzelaria y quantas midas conduheixin á fer prosperar la industria y'l trevall, perque donan per resultat encarir determinats articles, sobretot los de vestir, y aixó com diuhen los lliure-cambistas es un robo que se'ls fá pera omplir la butxaca dels fabricants. Aquest argument no pot ésser mes clar, puig lo presentan tan nu com Zolá sos personatjes en las novelas naturalistas.

Per ara, fora d'unas quantas vulgaritats, no s'ha escrit res contra lo Memorial d'agravis; tal volta s'espera á que la Comissió dongui compte de son encárrech á las associacions que la diputaren pera entregar al Rey la Memoria, tal volta, s'aguardi millor ocasió pera donar cops de cego á Catalunya: de tots modos los meus informes me fan creure que's parlará d'aquest document y s'escriurá quelcom pera impugnarlo.

Ja digué un ex-ministre fusionista, que no dissimula sa antipatia als catalans, qu'havia llegit escrits desvergonyits, pero com aquest cap d'altre; y un catedrátich que prepara son discurs d'ingrés á la Academia de la Historia deya que'era semblant Memorial d'agravis un document subversiu en lo qual s'havia falsificat indignament la historia, que no faltaria qui s'encarregaría de probarho y qui, referintse á n'en Cánovas, castigaria per son atreviment als catalans, esborrant d'un cop son dret civil, imposantlos la llegislació castellana.

Més, aquestas y altras alharacas produhidas per la mal continguda indignació d'aquells que comprenen va arrivant la fi d'un monopoli secular, tindrán á mon entendre poca trascendencia, ans bé crech que las cosas pendrán direcció oposada á la dels uniformistas centralisadors, puig l'any vinent acaba lo terme de duració
senyalat al concert económich entre las provincias vascongadas y l'estat, y aixó donará lloch á grans dificultats, las rec1amacions serán vivíssimas, á jutjar per las mal ofegadas queixas dels vascongats pera obtenir la resurrecció del conveni, que si se'ls hi concedeix no faltarán protestas per la desigualtat económica-administrativa que estableix entre los espanyols, y si no se'ls hi concedeix lo disgust pot pendre las proporcions d'un inmens conflicte, del qual los carlins voldrán, tal vegada, aprofitarse'n pera llansarse al camp. Hi ha molts síntomas que justifican aqueixa opinió, pera a tranquilitat de tothom, convindria que'l temps. vingués á demotrar qu'es aventurada per més que ningú contradiu la existencia d'aquest perill.

Es segur, que l'any 1886, vindrán numerosas representacions de las provincias vascongadas; y állavors veurém que hi diuhen los polítichs madrilenys de tots los colors tan decidits sempre contra'ls'catalans.

Sir. Robert Morier, ministre d'I Inglaterra, s'en vá, y deixa pera lo seu successor, que vindrá á mitj mes de Maig, la tasca de negociar lo tractat de comers definitiu ab Espanya: diu Mr.Morier que lo gobern espanyol te compromesa la seva firma pera entaular las negociacions partint de punts ja concertats, y que d'aixó se digui lo que's vulga no s'en pot fugir, y que per lo demés, resulta ventatjós pera Inglaterra que no s'hagi portat á cap l'arreglo subsidiari, puig las concessions qu'haurá de fer Espanya serán superiors, partint de la base de 30 graus com ara queda pera tractar en lloch de la de 32, convinguda en lo referit arreglo. FIDEL.

Carabasses

noreply@blogger.com (F) — Tue, 01 Nov 2005 11:22:00 +0000

MADRID, 12 de Mars de 1885.

La comissió catalana que ha vingut en representació de lo que viu, val y está organisat á Catalunya, ha fet un gran paper, ha desempenyat son importantíssim encárrech prop del Rey ab digna enteresa, cumplint totas las formas que dicta la cortesia y lo respecte: ha exposat al gefe del Estat espanyol lo que pensan, senten y volen los catalans, y ha fet mes, ha aixecat lo nom de la nostra terra, enarbolant, ab valentia, sense alarde de cap mena, lo penó de la nostra benvulguda Catalunya, al entorn del qual s'agrupan tots los interessos morals y materials, aixis los de la familia, de la propietat y de las intitucions civils, com los de la industria, del comers, de la agricultura, de la marina y del travall, que havia caigut als cops de las astucias castellanas en lo Parlament, per flaquesas y vascilacions d'homes que deviam creure mes forts.

No podian obrar ab mes discreció los comisionats: una volta tornaren de Palacio, se reuniren pera consignar ab fidelitat per escrit las paraulas de don Alfons, cuydant de no incorre en error, y suavisant en la forma tot lo que pogués impresionar á la opinió pública, avans de donar lo resultat de son missatje als vents de la publicitat.

Aixís y tot, lo interés polítich s'ha apoderat de las paraulas y conceptes del Rey, y ha mogut, com se diu aquí, una culebra, que ha posat ab estrets apuros al Gobern fins al punt de véure's obligat á desmentir las paraulas atribuidas per la prempsa madrilenya á don Alfons, en sa contestació á los comissionats de Catalunya. Mereixen aquestos esser ben rebuts quan arribin á Barcelona, y escoltats atentament quan donguin cómpte del acte qu'han realisat.

Se concedeix tanta importancia á aquest acte, que lo desdeny y despreci públicament manifestat als catalans per la gent d'aquí ha desaparegut mudantse en manifestacions de recelosa hostilitat y animadversió plena de respecte.

En realitat seria precís, remontarse á temps molt antichs, pera trovar en la gloriosa historia de Catalunya actes com lo que tingué lloch lo dimars d'aqueixa setmana, dia deu del mes.

Si la comissió ha sigut vista ab respecte per los castellans, en cambi no se l'han mirada ab bons ulls los polítichs catalans: la cosa te lógica explicació; sí, al menys, los que han combatut al Gobern per sa inconsecuencia fent lo tractat ab Inglaterra s'haguessin mantingut ferms fins al últim, conducta difícil després de l’abandono y de las censuras de sos companys de Diputació, haurian aplaudit l' arrivada de la comissió considerantla com un poderós refors pera alenlarlos en la defensa dels interessos de Catalunya, en qual defensa eran pochs, y deixantlos tothom aislats, ni sisquera obravan ab unitat los set diputat qu'assumian la representació de la nostra terra, puig n’hi havia qu'ho feyan per son compte ab independencia dels altres.

Al fi d'aquesta campanya, resta un fet á recullir, y consisteix que tots los diputats per Catalunya presents á la sessió d'ahir votaren en contra del modus vivendi: s'ha complert lo pacte de que vaig enterar als lectors de L'ARCH DE SANT MARTi; l'unitat de la diputació catalana s'ha salvat en la votació, los cuners y alguns catalans han conseguit quedar bé ab Catalunya, habent disgustat al Gobern, y com la majoria estava en lo secret, va celebrar ab brometa los vots d'alguns diputats conservadors adictes per agrahiment y per sas ideas políticas com lo que ho siguí mes al Gobern en general y á alguns ministres en particular.

Als 32 vots dels diputats per Catalunya, s'hi uní lo del diputat per la ciutat de Bejar senyor Rodriguez Yagüe.

Tots los castellans votaren en contra Catalunya, que ha sigut sacrificada com sempre y prompta ho será d'una manera mes fonda: lo Gobern te promés aixís que siga ratificat lo tractat de cormers ab los Estats-Units, aceptar una proposició de Lley pera elevar los drets á la importació del blat farinós que presentarán los diputats per las provincias castellanas. Ab anticipació vaig anunciar que seria aquesta una de las compensacions que's donarian á las regions productoras de blat y de grans.

Lo porvenir no pot esser mes negre: per lo tractat ab Inglaterra Catalunya haurá de resoldre'l problema de la producció y del salari, per l'aument dels drets als blats y á las farinas, y pot ser tots los grans; s'afegirá á aquestos lo mes temerós dels problema, lo de las subsistencias. Lo travallador guanyará menos, pera que los habitans de las demes provincias espanyolas puguin comprar telas y los vestits baratos, mentres qu'haurá de pagar mes cars pá y los queviures.

No cal fer comentaris, puig lo trist y desconsolador de la consqüencia del estat de cosas que las novas midas económicas venen establir salta á la vista.

¡Ah! los habitants de Madrid secundats per los de las restants provincias de Espanya son lógichs: prefereixen lo vestir al menjar per anar bonichs de fora y passejar los diumenges y dias de festa vestits de seda y de llana, no menjan calent. Se veu en los cafés, xocolaterías á las familias prenent una xicra de xocolate ó una
sa do café ab llet con tostada de abajo, que'ls hi serveix de sopar y s'en van després al llit, molts satisfets pero prims de ventre. FIDEL.

L'Arch de Sant Martí. 15 de mars de 1885.

Lo modus vivendi está ja aprobat pel Congrés.
Ja sabém los defensors de Catalunya quants son: 33
Lo partit conservador nos ha deixat sense brassos, com deya'l senyor Mañé y Flaquer en una de sas dominicals.
Lo partit fusionista y tots los demés han declarat incompatible la existencia de Catalunya industrial ab sos respectius ideals, y s'han abstingut de votar perque se'n fa poch encara ab lo modus vivendi.
Catalans: teníuho present. Tots los partits de Madrit procuran lo nostre benestar. Entre Catalunya y l'extranger, prefereixen l'extranger.
Devant d'aquesta conducta, hem d'exclamar ab mes forsa que may; ¡Vísca la pátria!
-----------------------------

Avuy en lo tren exprés que arriba á Barcelona á las onze del mati venen de Madrit los individuos que componen la Comissió que ha presentat la Memoria-Exposició al Rey.
Com es ben conegut l'objecte altament patriótich que'ls ha portat á Madrit, no duptém que se'ls fará una solemne arribada.

Prometém donarne compte en lo número vinent.

¡POBRE PÁTRIA!

Fins los morts al sonar l'hora
De la tomba s'alsarán.
F. Mateu.

Abatuda l'ánima y endolat lo cor, escribím aquestas ratllas per plorar avuy l'afront que una vegada més rebém del centro de l'embustería al pegarnos altra bofetada que'ns ha fet enrogir nostres faccions y reflexionar quin es lo camí mes dret per desfernos de tanta malesa y tiranía.

¿Quí es lo que sentint correr la sanch per sas venas, no esclata ab tota sa forsa y ab llágrimas vivas un crit de defensa, al tenir sense rahó qui li escupi á la cara després d'haberli fet molts favors?

Madrit, capital d'aquella nació que un dia fou l'admiració del mon civilisat s'ha tornat avuy lo centre mes corruptor, y despótich del univers. Allí tan sols se cumpleix lo desitj de quatre advocats aventurers que may en sa vida han conegut lo trevall ni per sambra, y no obstant s'enriqueixen á espatllas del contribuyen després de fuetejarlo. Lo mateix es que sigan blanchs o vermells en arribant á la capital de la gandulería se tornan negres per sos pobres administrats. L'aire tan sols los converteix.

O sino diguéume, ¿que es lo que passa ab l'aprobació del modus vivendi ab Inglaterra? Aquesta nació que un dia sense senyarse nos prengué una penyora que li haviam donat á guardar, aquesta nació que té posats sos ulls sobre de la pobre Espanya per caurer de sopte com devorador esparver damunt sa pobre víctima, es cabalment qui ha tingut prou táctica per atráurers lo gobern d'aquesta nació pera favorir sos interessos en contra del pais que trevalla y los manté ab gotas de suhor.

¡Qué hi fa que's demostri que Inglaterra res nos dona y que nosaltres li doném hasta lo pá y la salut de nostres fills! L'objecte es seguir la corrent d'esbarrio proposada, fuetejar al fill que ha sigut obedient y trevallador, pera protegir á sos germanastres que tan sols serveixen per gastar lo que á ell tant li costa de guanyar.

Y dihém germanastres perque si considerém las demés provincias que per grat ó per forsa forman la nació espanyola del color que portan sos representants, no podém ni debém tractarlas com á germanas, puig que després d'ajudarlas en tot lo que tinguessin que menester nos han abandonat á nostres escassas forsas, rihentse encara de nostra desgracia y aplaudint l'ultratge fet per lo monstre y companys domadors del partit conservador.

Ah, si Catalunya tingués los homes sencers y ferms que tenia dos sigles enrera, encara nos sobrarian forsas per dir á eix gobern anti-espanyol.

Si la majoría de provincias d'Espanya que Deu los ha donat en sa naturalesa moltas mes ventatjas que á Catalunya no s'han sapigut entendrer y s'han estimat mes un vagá que una rectoría, volen despossehirnos de tot lo que á forsa de trevalls y privativas nos hem guanyat suant nosaltres, no ho volém. Y unanimement diriam á Madrit que ans que inglesos seriam espanyols, pero ans que espanyols siguérem un dia y volém avuy ésser Catalans.

Pero aquest Madrit ha tingut la táctica de fer veurer que aixís mateix es corruptor pels diputats catalans, y no parlem per los cuneros com lo d'aquest districte lo mes manufacturer d'Espanya, sino pels que essentne fills prometeren mel y nos han donat vinagre, pels que han dít venentse al gobern, primer lo partit que tot.

Si aixó no succehís, al pronunciar cert ministre son discurs provocador é injuriós s'haurian retirat tots nostres diputats de unas Corts en tal cuestió forasteras, haurian dimitit á l'hora Diputacions y Ajuntaments y allavors, estigueune segurs, no s'hauria votat lo tal tractat.

Pero, que continuhi la desditxada política de tots los partits que jeuhen á Madrit en tan descabellada empresa, que continuhi posantnos la má de ferro, escupintnos y abofetejantnos; que dia vindrá y no molt lluny, que Catalunya després de parar una y altra galta, dirá: -¡prou! vosaltres ne teniu la culpa; y allavors será quan los Catalans al anomenar sa pátria, pensin tan sols en sa estimada Catalunya.