Tractats de comerç

Madrit 20 de Janer de 1885.

Ab los tractats de comers provisionals ó definitius ha comensat, de nou, un período de ver perill pera los interessos de la industria que, á Espanya, son los directament amenassats, puig tot lo que siguin rebaixas arancelarias, y no cab negociar, atesa la producció espanyola, sino baix la base dels productes manufacturats pera obtenir de les nacions ab los quals tractem rebaixas, segons lo principi de reciprositat pera nostres productes agrícolas, ha d'afectar profundament á la industria fabril y manufacturera.

No cal ferse ilusions; en general, los tractats de comers qu'Espanya negocíhi ab las nacions europeas y ab los Estats-Units del Nort d'América, á cambi de franquicias y rebaixas dels drets d’importació ó d’entrada als nostres vins, fruits y fruitas, fará concesions arancelarias als articles y productes de la industria extranjera, puig d'altre manera no hi ha conveni comercial possible que tingui verdadera importancia.

Fácil es la demostració, y basta per ara ab lo indicat, pera que'ls industrials catalans y tots quants del travall viuhen se donguin compte del estat present dels assumptos económichs-aranzelaris. Deuhen examinar, sí, detingudament la cuestió pera acordar un plan, y séguirlo després ab constancia, á fi de salvar sos interessos y ab ells la manera moderna de desenrotllarse l'activitat dels catalans á dins y à fora d'Espanya.

Un tractat de comers tenim pendent d'aprobació ab los Estats-Units, un conveni provisional dit modus vivendi ab Inglatèrra, com á preliminar d'un tractat que haurá d'ésser terminat per tot l'any 1886, precisament quan s'ha d'obrir la informació, en virtut de la qual ha de derminarse si's deu portar á cap la 2ª rebaixa d'una tercera part dels drets d' Aduana, dintre del sistema de la base 5ª dels aranzels l'any 1877, ó be deixarho per l’any 1892 en que sé fan a á la vegada la 2ª y 3ª, cessant los drets protectors, restant solsament los Fiscals al tipo màximum del 15 per cent.

Rahons de patriotisme impedeixen á la generalitat, y se pot dir á la totalitat dels espanyols, discutir públicament lo tractat ab los Estats-Units per haverse negociat baix lo principi forsat d'ésser en extrem convenient á la isla de Cuba, encara que se sápiga que la major part dels productes peninsulars que portem á las Antillas espanyolas perderán aquell mercat; únicament los vins restarán com á principal sosteniment del nostre comers y navegació. Aixís y tot, las Corts l'aprobarán si no vé de fora cap destorb. Los castellans comensan á resignarse ab la nova situació que pera sas farinas y blats vindrà á ferse per consecuencia d'aquest tractat quan s'hagi aprobat, lo que per ara va llarch, y consagrarán sos esforsos á explotar lo mercat peninsular, ja que no soportarian competencia á Cuba ab los similars dels Estats-Units, demanan ab empenyo á las Corts midas compensadoras, ocupant lo primer lloch l'aument de drets á la entrada dels cereals. Las midas proposadas á la reunió que celebraren los productors y comerciants castellans fa poch à Valladolid no's poden donar com definitivament acordadas, pero se mostrà quin es l'esperit que domina á las provincias castellanas, molt unidas en aquesta qüestió, pera compendre ahont han de dirigir las sevas miradas.

Es d'esperar que los naviers y comerciants de Catalunya trovarán medis ab que defensarse dels efectes que ha de produhir la competencia nort-americana á las Antillas, sens dupte de moment desfavorables á las nostras relacions comercials.

Lo plantejament del cabotaje entre la Península y las provincias d'Ultramar facilitarà molt aquesta defensa, y ben dirigits lo comers y la navegació poden robustir'ls llassos de la nacionalitat que tal volta fluxeigin per la nova direcció que pendrán las corrents mercantils després de l'aprobació del tractat, y quan la trista situació económica de Cuba hagi millorat, com se creu, allavors los fabricants d'articles y productes de tota mena tindrán obert lo camí pera cultivar ab fruit lo nostre mercat natural de las Antillas, senyal qu'aixó vulgui dir que deixin pera mes endavant lo dedicar á aquest fi los seus esforsos. Respecte del modus vivendi ab Inglaterra y las rebaixas que segons la lley de 1882 han de ferse en los aranzels, com mereixen exámen y estudi fets ab conciencia, precís es deixar de parlarne ara y ferho detingudament un altre dia. FIDEL D'URGELL.


Enllaços sobre el tema:

Tesi sobre els tractats comercials a Espanya a finals del XIX
Catalans a Cuba