Vins, licors, shellings i galons
(Nota: A partir d'aquesta crònica el corresponsal ja escriu "Madrid" amb l'ortografia actual)
Madrid 4 de Febrer, 1885.
A consecuencia de la publicació dels Aranzels d’Aduanas l’any 1877 en los quals per haverse rectificat las valoracions de las mercancias, resultaren los drets de moltas, comensá un estat anormal en las nostras relacions comercials ab Inglaterra, per haver quedat fora del nou sistema aranzelari; desde allavors s'aplica á Inglaterra com á totas las nacions no convingudas ab Espanya, l'aranzel de 1869, ó siga la 1ª columna del de l'any 1877 y del vigent, per haver deixat en aqueest punt lo senyor Camacho libre-cambista y tot com es en lo mateix estat las cosas com las trobá.
A pesar de la colossal importancia del comers inglés, ha excitat aquest continuament a son gobern pera que obtingués de la humil nació espanyola lo tracte de la nació mes favorescuda, y en efecte, lo gobern d' Inglaterra ha dirigit repetidament vivas instancias al nostre, després d' haverse fet la primera rebaixa de la base 5ª en virtut de la lley de 6 de Juliol, de 1882, pera lograr aquesta concessió oferint elevar fins á 30.0 de la escala alcohométrica Sykes lo tipo del adeuda d'un Shellíng per cada galló.
Portavan ja llarga fetxa las negociacions entre los dos goberns sense fer camí, demanavan molt los inglesos per lo que concedian los mateixos vinaters, miravan ab dasdeny los ofertas quan pujá al poder lo partit de l'esquerra, y ab ell dos libre-cambistas, tan amichs d'Inglaterra per la comunitat de sas doctrinas com los senyors Moret y Ruiz Gomez. Aquests dos Ministres s'apresuraren á negociar tractats de cormers y en primer lloch, un convení, comercial ab Inglalerra, concedintli lo que tant desitjaba: lo tracte de la Nació mes favorescuda, y aceptant lo que dongués fos lo que fos, sense escoltar á ningú, perque, segons aquestos grans homes de gobern, totas las rebaixas, franquícias y concesions que fem á las Nacions estrangeras son ganancia pera nosaltres.
Aixís s'explica que Espanya vagi tan bé.
Se terminá ab tan tropell lo conveni comercial ó modus vivendi, que's concedí á Inglaterra una intervenció que’ns humillava, se donava ab lo nombrament d'una comissió mixta á una nació estrangera facultats y drets que pertanyen exclusivament als espanyols, com es lo de fixar, los valors de las mercancias y las classificacions d' aquestas, essent al propi temps vergonyós que Espanya reconegués la desconfiansa que de la nostra llealtat y bona fé demostrava Inglaterra, demanant intervenció en l'examen dels valors y classificacions, del Aranzel espanyol.
Lo Consell d'Estat ab anim mes seré, doná un dictámen contrari á l’aprobació del modus vivendi.
No parlo, perque aixó me portaría llassa lluny, del banquet qu'l comers de Madrid doná a quatre Ministres del Gobern de l’esquerra, en la qual manifestació d’aplauso per las reformas libre-cambistas, tots los honors foren per lo Ministre plenipotenciari inglés Mister Morier
Al cap de pochs dias caigué aquell Gobern y fou sustituit per l'actual del partit conservador; que havía contret solemnes compromisos en lo sentit de favorir la industria y la producció nacional: son prògrama económich ès proteccionista.
Com ha complert sos compromisos lo gobern conservador, ho manifestan los dos projectes de lley llegits ahir en lo Congrés per los Ministres d'Estat y d'Hisenda.
Lo primer llegí lo referent á las autorisacions pera concedir á Inglaterra lo tracte de la Nació mes favorescuda, es á dir la 2ª columna dels Aranzels d'Aduanas vigents quan lo Parlament inglés hagi aprobat la modificació fins á 30 graus del pago d'un shelling al galó de vi, y pera fer subsidiariament novas concessions, si la Gran Bretanya, en fa á Espanya: així se refereix á lo tractat definitiu quals punts principals están ja concertats.
Lo senyor Cos-Gayon llegí lo projecte de ley per lo qual si s'aproba quedarán definitus los actuals Aranzels, derogant la base 5ª.
Ab dos paraulas estará fet la judici y la crítica d'aquestos projectes, los Aranzels son definitius pera elevar las tarifas, son amovibles pera baixarlas, y la baixa se declara ja concertada en la autorisació pera terminar lo tractat de comers ab Inglaterra.
La llegislació Aranzelaria quedará en tal forma que qualsevol Ministre libre-cambista podrá esborrar totas las tarifas del Aranzel fent un conveni comercial ab Síam, Liberia ó lo Gobern d' Hawai, y per la cláusula de Nació mes favorescuca, totas las Nacions ab las nos lligan los tractats de comers disfrutarían de las concessions fetas á tan petits Estats, com desconeguts per nostre cormers.
Parla aixís qui com lo qu'escriu podría alabarse d'ésser victoriós per haber sigut l'únich qu' en la informació llanera dedicá en sos discursos tots sos esforsos á demostrar los perjudicis de la base 5ª acabant per demanar sa derogació.-FIDEL.
Ennllaços:
Tesi sobre el camp català
cultura del vi
exportacions de cereals
lliurecanvisme i proteccionisme
Madrid 4 de Febrer, 1885.A consecuencia de la publicació dels Aranzels d’Aduanas l’any 1877 en los quals per haverse rectificat las valoracions de las mercancias, resultaren los drets de moltas, comensá un estat anormal en las nostras relacions comercials ab Inglaterra, per haver quedat fora del nou sistema aranzelari; desde allavors s'aplica á Inglaterra com á totas las nacions no convingudas ab Espanya, l'aranzel de 1869, ó siga la 1ª columna del de l'any 1877 y del vigent, per haver deixat en aqueest punt lo senyor Camacho libre-cambista y tot com es en lo mateix estat las cosas com las trobá.
A pesar de la colossal importancia del comers inglés, ha excitat aquest continuament a son gobern pera que obtingués de la humil nació espanyola lo tracte de la nació mes favorescuda, y en efecte, lo gobern d' Inglaterra ha dirigit repetidament vivas instancias al nostre, després d' haverse fet la primera rebaixa de la base 5ª en virtut de la lley de 6 de Juliol, de 1882, pera lograr aquesta concessió oferint elevar fins á 30.0 de la escala alcohométrica Sykes lo tipo del adeuda d'un Shellíng per cada galló.
Portavan ja llarga fetxa las negociacions entre los dos goberns sense fer camí, demanavan molt los inglesos per lo que concedian los mateixos vinaters, miravan ab dasdeny los ofertas quan pujá al poder lo partit de l'esquerra, y ab ell dos libre-cambistas, tan amichs d'Inglaterra per la comunitat de sas doctrinas com los senyors Moret y Ruiz Gomez. Aquests dos Ministres s'apresuraren á negociar tractats de cormers y en primer lloch, un convení, comercial ab Inglalerra, concedintli lo que tant desitjaba: lo tracte de la Nació mes favorescuda, y aceptant lo que dongués fos lo que fos, sense escoltar á ningú, perque, segons aquestos grans homes de gobern, totas las rebaixas, franquícias y concesions que fem á las Nacions estrangeras son ganancia pera nosaltres.
Aixís s'explica que Espanya vagi tan bé.
Se terminá ab tan tropell lo conveni comercial ó modus vivendi, que's concedí á Inglaterra una intervenció que’ns humillava, se donava ab lo nombrament d'una comissió mixta á una nació estrangera facultats y drets que pertanyen exclusivament als espanyols, com es lo de fixar, los valors de las mercancias y las classificacions d' aquestas, essent al propi temps vergonyós que Espanya reconegués la desconfiansa que de la nostra llealtat y bona fé demostrava Inglaterra, demanant intervenció en l'examen dels valors y classificacions, del Aranzel espanyol.
Lo Consell d'Estat ab anim mes seré, doná un dictámen contrari á l’aprobació del modus vivendi.
No parlo, perque aixó me portaría llassa lluny, del banquet qu'l comers de Madrid doná a quatre Ministres del Gobern de l’esquerra, en la qual manifestació d’aplauso per las reformas libre-cambistas, tots los honors foren per lo Ministre plenipotenciari inglés Mister Morier
Al cap de pochs dias caigué aquell Gobern y fou sustituit per l'actual del partit conservador; que havía contret solemnes compromisos en lo sentit de favorir la industria y la producció nacional: son prògrama económich ès proteccionista.
Com ha complert sos compromisos lo gobern conservador, ho manifestan los dos projectes de lley llegits ahir en lo Congrés per los Ministres d'Estat y d'Hisenda.
Lo primer llegí lo referent á las autorisacions pera concedir á Inglaterra lo tracte de la Nació mes favorescuda, es á dir la 2ª columna dels Aranzels d'Aduanas vigents quan lo Parlament inglés hagi aprobat la modificació fins á 30 graus del pago d'un shelling al galó de vi, y pera fer subsidiariament novas concessions, si la Gran Bretanya, en fa á Espanya: així se refereix á lo tractat definitiu quals punts principals están ja concertats.
Lo senyor Cos-Gayon llegí lo projecte de ley per lo qual si s'aproba quedarán definitus los actuals Aranzels, derogant la base 5ª.
Ab dos paraulas estará fet la judici y la crítica d'aquestos projectes, los Aranzels son definitius pera elevar las tarifas, son amovibles pera baixarlas, y la baixa se declara ja concertada en la autorisació pera terminar lo tractat de comers ab Inglaterra.
La llegislació Aranzelaria quedará en tal forma que qualsevol Ministre libre-cambista podrá esborrar totas las tarifas del Aranzel fent un conveni comercial ab Síam, Liberia ó lo Gobern d' Hawai, y per la cláusula de Nació mes favorescuca, totas las Nacions ab las nos lligan los tractats de comers disfrutarían de las concessions fetas á tan petits Estats, com desconeguts per nostre cormers.
Parla aixís qui com lo qu'escriu podría alabarse d'ésser victoriós per haber sigut l'únich qu' en la informació llanera dedicá en sos discursos tots sos esforsos á demostrar los perjudicis de la base 5ª acabant per demanar sa derogació.-FIDEL.
Ennllaços:
Tesi sobre el camp català
cultura del vi
exportacions de cereals
lliurecanvisme i proteccionisme
<< Home