Posant fil a l'agulla

Madrid 11 de Febrer de 1885

Res mou tant avui la opinió pública y cada dia la mourá mes com las cuestions economicas en sas distintas formas y en sas numerosos aspectes, com que’ls interessos morals y materials pujant a la superficie social, tendeixen á buscar las solucions en la esfera del Estat y forçosament vindran á gobernar y á dirigir las societats modernas.

A Espanya lo régimen representatiu no enclou aquets interessos, lo sistema parlamentari te molt d’artifici, per qual causa las forsas vivas del pais, faltadas d’organisació y combatudes pels Governs y sos agents, no tenen influencia política, no acuden als comicis y surten diputats y senadors sense mes llas ab los electors que lo senyaladament d’un districte ó d’una provincia, necessari per anomenarse representatiu de la nació.

Catalunya deu sentir molt que en moments com los actuals de ver perill pera los interessos de sa producció y traball, no tinguia en las Corts representació genuina, forta é ilustrada, pera que, deixant de banda tota classe de compromissos politichs, manifestés ab serena enteresa los perjudicis que l’hi ocasiona la modificació constant del sistema aranzelari espanyol, qual fi sembla esser lo d’aixecar la atrasada y rutinaria agricultura que no mereix en general lo nom d’industria sobre la ruina de la industria fabril y manufacturera.

Las pocas escepcions que’s poden fer ab justicia, referents á la agricultura, corresponen á Catalunya per estar estretament aliada d’antich ab lo comers, navegació é industria.

Los diputats y senadors que han nascut a catalunya, que li conservan afecte y participan de son esperit, cumplirán ab lo seu deber defensant los interessos de la seva terra; en cambi los que l’hi son del tot estranys no sabem si farán com feu lo senyor Martinez Brau, diputat per Balaguer, que votá ab lo gobern quant la aprobació del tractat de comers ab fransa, ó bé si com n’hi hagué d’altres s’abstindran de votar! Aixó es lo que’s tracta quan menos de aconseguir.

Com la situació que ha de crear las reformas aranzelarias proposadas pel Gobern actual ab motiu dels convenis provisionals y subsidiari ab Inglaterra ha d’ésser d’alló mes crítica pera la indústria catalana, los diputats y senadors fills de Catalunya han convingut sense dificultat en marxar d’acort, y després de les reunions parcials que han celebrat ne celebrarán una aquesta nit ab l’objecte de determinar la conducta mes encertada, tant per acudir demá y demá passat á las sessions que pera escoltar als interessats tindrá la comissió qu’ha de donar dictámen en los projectes de llei aranzelaris, com pera repartirse los torns en las discussions parlamentarias, y acordar los medis de defensa.

Aixís com en lo temps del gobern dels fusionistas, los conservadors se posaren al costat dels representants de Catalunya pera combatre lo tractat de comerç ab Fransa, en la ocasió present se confia que los fusionistas á la seva vegada votarán ab los catalans contra la derogació de la base 5ª, puig no es de creure que neguin sa aprobació al modus vivendi concertat ab la Gran Bretanya.

Entre los catalans en general no’s mira ab bons ulls lo projecte de derogació de la base 5ª, perqué tenen per segur que lluny d’ésser una compensació a la industria, es un medi pera fer novas concessions als inglesos, que d’altre modo no’s podrien fer.

Lo senyor Puig (don Fernando), senador de Girona, ha publicat una carta exposant son judici respectedels citats projectes reformistas, los quals rebutja, considerantlos mes perjudicials que la lley del senyor Camacho.

Los catalans veuen ara ben clar com tots los partits que fan lo torn en lo gobern los tractan del mateix modo, y per lo tant es hora ja de que tracten seriament d’estudiar los medis mes abonats y fructuosos pera salvar interessos que tenen l’arrel en lo travall y en la inteligencia honradament aplicada á la producció.

Qualsevol que ho miri be trova que’ls interessos catalans no tenen la unitat necessaria y se mouren sense direcció: ajudant Deu, ne diré sobre aixó un altre dia alguna cosa. FIDEL