Resum de l'any
31 de desembre 1885La Humanitat
L'home existeix en totes les temperatures i climes. El nombre d'habitants de la terra s'avalua en 1.000 milions xifra rodona.
Es compten en tres generacions per segle. Suposant cada una de 33 anys, des del principi del món fins ara n'hi ha hagut 175.
Per un espai de terreny igual hi ha: a Sibèria 1 ser, a Noruega 3, a Suècia 14, a Turquia 36, a Polònia 52, a Espanya 62, a Irlanda 99, a Alemània 157, a Anglaterra 152, a França 153, a La Itàlia Septentrional 172, a la Meridional 192, a Holanda 134 i a Malta 1103.
Es parlen al món 3046 llengües; a saber, 587 a Europa, 937 a âsia, 273 a Àfrica i 1264 a Amèrica.
La quarta part dels habitants del globus viuen en les grans poblacions.
La mitjana de vida de l'home és d'uns 33 anys. De 10.000 homes, sol arribar 1 als cent anys; de 100 sols n'hi ha sis que arribin als 66; de 200, n'arriba un als 80.
Comptant en la terra 1000 milions d'habitants, moren a l'any al voltant de 33.383,333; cada dia, 91,323; cada minut, 60 i cada segon, 1. Aquesta pèrdua està compensada amb els naixements, lo número dels quals sobrepuja en un vigèssim al de les defuncions.
Lo menor grau de vitalitat és de 1 per 100. Los casats viuen més que els solters. Los que fan una vida activa i sòbria es conserven millor. Los d'elevada estatura viuen més que els petits. Les dones viuen menys que els homes fins als 30 anys; passda aquesta edat succeeix lo contrari.
Lo major nombre de naixements es verifica al novè mes després de l'equinoci o de la tardor, és a dir, al desembre o al juny. Los que neixen a la primavera solen ser los més forts i més sans.
Los naixements són més freqüents de nit que de dia en la proporció de 5 a 3.
Lo número de matrimonis és al dels habitants d'un país com de 1755 a 1000.
En tota la població pot avaluar-se la quarta part dels homes aptes per a portar les armes i suportar els treballs de la guerra.
La dona persa menys que l'home, De 7467 dels primers i 14.688 de les segones, ha resultat una mitjana de pes de 154 lluires per als homes i 130 per a les dones. NO vol dir això que les dones siguin lleugeres, però sí que els homes són més pesats que aquelles.- C
Noves:
- A primers d'any s'inauguraran formalment les obres de construcció del gran palau de l'Exposició Universal, que ha de celebrar-se el 1887 a Barcelona.
L'home existeix en totes les temperatures i climes. El nombre d'habitants de la terra s'avalua en 1.000 milions xifra rodona.
Es compten en tres generacions per segle. Suposant cada una de 33 anys, des del principi del món fins ara n'hi ha hagut 175.
Per un espai de terreny igual hi ha: a Sibèria 1 ser, a Noruega 3, a Suècia 14, a Turquia 36, a Polònia 52, a Espanya 62, a Irlanda 99, a Alemània 157, a Anglaterra 152, a França 153, a La Itàlia Septentrional 172, a la Meridional 192, a Holanda 134 i a Malta 1103.
Es parlen al món 3046 llengües; a saber, 587 a Europa, 937 a âsia, 273 a Àfrica i 1264 a Amèrica.
La quarta part dels habitants del globus viuen en les grans poblacions.
La mitjana de vida de l'home és d'uns 33 anys. De 10.000 homes, sol arribar 1 als cent anys; de 100 sols n'hi ha sis que arribin als 66; de 200, n'arriba un als 80.
Comptant en la terra 1000 milions d'habitants, moren a l'any al voltant de 33.383,333; cada dia, 91,323; cada minut, 60 i cada segon, 1. Aquesta pèrdua està compensada amb els naixements, lo número dels quals sobrepuja en un vigèssim al de les defuncions.
Lo menor grau de vitalitat és de 1 per 100. Los casats viuen més que els solters. Los que fan una vida activa i sòbria es conserven millor. Los d'elevada estatura viuen més que els petits. Les dones viuen menys que els homes fins als 30 anys; passda aquesta edat succeeix lo contrari.
Lo major nombre de naixements es verifica al novè mes després de l'equinoci o de la tardor, és a dir, al desembre o al juny. Los que neixen a la primavera solen ser los més forts i més sans.
Los naixements són més freqüents de nit que de dia en la proporció de 5 a 3.
Lo número de matrimonis és al dels habitants d'un país com de 1755 a 1000.
En tota la població pot avaluar-se la quarta part dels homes aptes per a portar les armes i suportar els treballs de la guerra.
La dona persa menys que l'home, De 7467 dels primers i 14.688 de les segones, ha resultat una mitjana de pes de 154 lluires per als homes i 130 per a les dones. NO vol dir això que les dones siguin lleugeres, però sí que els homes són més pesats que aquelles.- C
Noves:
- A primers d'any s'inauguraran formalment les obres de construcció del gran palau de l'Exposició Universal, que ha de celebrar-se el 1887 a Barcelona.
- A poc a poc l'electricitat va sent aplicada a tot.
Ara acaba de ser inventat un aparell que, posat en comunicació per mitjà de l'electricitar de la canya del timó de qualsevol barco, el goberna amb la major facilitat.
Lo nou aparell té el gran avantatge, gràcies a un timbre també elèctric, d'advertir al capità del barco, sense que li calgui sortir del seu camarot,la menor desviació de la barra.
Si els experiments que van ser practicats són satisfactoris, aviat veurem adoptat aquest timó per tots los mariners del món.
- Un metge francès ha inventat un instrument útil i curiós que permet veure certes cavitats profundes del cos humà i fins i tot fotgrafiar-les. Dit aparell es titula megaloscopi i el seu autor és M. Boisseau de Rocher.
- En Arenas de San Juan (Ciudad-Real) se promogué dies passats un altercat entre vàries dones. Una d'elles, que combatia amb esperit contra dues adversàries, s'apoderà d'una escopeta, apuntá, descarregà i va ferir a les seves contrincants, a una en lo pit i a l'altra en el maluc. Els projectils eren perdigons i, encara que el tret fou a vuit passes de distància, sembla que les ferides no són greus.
En eixa renyida hi ha una circumnstància especial: la dona que d'apoderà de l'escopeta en una casa veïna, la carrega, i no trobant pistons, posà com a fulminant en la xemeneia de l'arma el cap d'un misto.
- Lo corresponsal a Viena d'un periòdic madrileny escriu que és problable que el nou representant d'Austria a Tànger porti instruccions de recolzar les gestions d'Alemania per obtenir un tractat de comerç de grans avantatges, i fins i tot la cessió d'un port per a dipòsit de carbó.
Molts dipòsits de carbó éstà pretenent lo canciller Bismark. Deu preparar algun gran guisat.
- Entre les factories europees establertes al Riu Congo (Àfrica), es troba la de Valle Acevedo i Companyia, el soci de la qual, espanyol, ha arribat a Madrid a fi de demanar al ministre de l'Estat i al govern que tingan en compte els interessos espanyols allí creats, per a disposar que un vapor de guerra dels d'Estació a Fernado Poo visita alguna vegada aquella costa en la qual es veuen freqüentment vapors de gairebé totes les nacions, excepte d'Espanya.
enllaços: Colonialisme espanyol Àfrica, Fernando Poó, Bismark
- megaloscopi
<< Home