Quixotada
Correspondència de l'Arch de sant Martí
Madrid, 4 de juny de 1885 - Sr. Dr. de L'Arch de Sant Martí. -Molt senyor meu: havent seguit pas per pas las campanyas empresas pel seu apreciat periódich contra la política de nostra capital, d'aquest centre que ho es d'activitat purament burocrática, me prench la llibertat d'escriureli avuy per primera vegada pera que conega las miserias y baixesas perque ha tingut que passar una vara infelis.
Fa pochs dias que sortí de Barcelona pera eixa Cort un cavaller que no es de cavallería, ab cartas de recomanació á diferents personatjes del Centre, entre'ls quals recordo l'inhábil Sedó, l'entremaliat Martos, lo joganer Morayta, lo terrible Sagasta, lo vostre diputat Labajos, etc, á fi que entre tots li concedissen lo que tant desitja.
Aquest bon senyor, que tan recomanat venia, havia tingut la gracia de ferse possibilista la vigila de las passadas eleccions, y al veure que'ls amichs lo trobavan malament y que'ls possibilistas de temps no se'l creyen, sentia en son interior com un penediment. Més la vara que ja s'havia posat entre cella y cella li feu fer cor fort, y dihent, segons tinch entés, a la seva família y amichs que se n'anava a la plana de Vich, emprengué camí cap á la plana de la Manxa, atracant vora'l port de Guadarrama.
Y'l tenim á Madrid satisfet de portar las butxacas plenas de cartas y trucant á casa d'un dels seus somiats protectots, que per més senyas s'ha fet célebre no fa pas molt en nostra política parlant d'Egipte. L'amich dels estudiants aculli al novell possiblista ab cara riallera acompanyantlo, pagant aquest en los millors restaurants de la Vila i Cort á quatre duros lo cubert y eche V.
¿Com s'ho havia fet per aconseguir cartas pera totas las fraccions coalicionistas? Sembla que es presentá á certa persona de la capital del principat, y usant dels tres punts demaná protecció creyentse bonament que la contrasenya era la clau pera obrirli totas las portas de Madrid, y anell mágica pera obtenir la vara que veya en sos ensomnis de regidor novell.
Se trobava un dia d'aquestos dinant en lo Restaurant dels Cisnes y, al sortir, lo jove regidor pogué emprendre á n'en Castelar ab una confiansa que sols s'explica en la seva poca edat. Héus aqui la conversa que vaig poder recullir:
- Vull ser alcalde, y crech que vosté pot ferho.
- Expliquis, feu en Castelar.
- So comissionat de tot lo poble de Sant Martí de Provençals; totas las classes socials s'han ajuntat y depositada en mi sa confiansa, com a gefe de tots los partits lliberals m'han aclamat á mi, lo més conseqüent de los possibilistas. No dubto que estant en mes mans la vara ha de véures honrat lo partit que te l'honra de contarme en sas filas, al mateix termps que la bona administració del poble ha de véure's de nou regnat en aquella industriosa y lliberal població.
- ¿Qui es vosté? Preguntá en Castelar, fent prodigis de memoria pera a recordar aquella fesomia y aquell nom que per primera vegada sonava en sa orella.
- No estranyo que'l meu gefe no'm recordi, perque'l partit possibilista a Sant Martí no ha tingut may gefe, perque han estat sempre entregats á mans d'estranys; pero yo prometo emplear tota la influencia de que disposo en aquell cantó del Plá y es segur que d'avuy endavant brillará pera nostre partit un pervenir rialler.
- Pero digui que pretén, perque no sé ahont vol anar a parar, digué impacient Castelar.
- Molt senzill- Vosté es amich segurament de'n Romero Robledo: m'hi presenta com á representant de totas las forsas vivas del país, y ha d'esser molt aixerit pera coneixer la tramoya y no concedirnos la vara que ha d'esser la honra de Sant Martí, la del partit...
- Parlem clars, feu l'eminent orador sens variar lo to de sa veu. Vosté s'ha equivocat de porta y ja puch dirli per endavant que mentre ha somiat la vara somiava truitas. Ahir encara no'l coneixia y ja té avui la prentensió d'esser alcalde d'una de las poblacions mes importants d'Espanya: seguint aixis demá que siguem poder no s'acontenta ni amb la presidencia del Congrés. Ademés, á Sant Martí hi ha soldats vells: ¿com vol vosté passá'lshi davant? Si'm vol creure á mi vagi directament á trobar al pollo antequera, perque no dubto que simpatisarán.
Escorregut quedá nostre cavaller recordant son posat lo del de la Trista figura.
Tocá tres ressorts, posá en joch sas influencias y, com que jo m'interessava, el seguia per tot ab la confiansa de que seguia al futur alcalde de Sant Martí.
Vaig equivocarme y ho sento: per allí ahont havia vingut se'n torná ab la cua entre camas, que cua, y llarga, duya nostre cavaller quan vingué a Madrid.
Si el veuen per aquí, donguinli espressions y parlinli, si á má ve, d'aquell pobre camarer del Restaurant dels Cisnes, á qui doná propina y que prengué per andalús. Fa tant de temps que treballo en la política flamenca!
Titus (ex- diputat á corts)
Madrid, 4 de juny de 1885 - Sr. Dr. de L'Arch de Sant Martí. -Molt senyor meu: havent seguit pas per pas las campanyas empresas pel seu apreciat periódich contra la política de nostra capital, d'aquest centre que ho es d'activitat purament burocrática, me prench la llibertat d'escriureli avuy per primera vegada pera que conega las miserias y baixesas perque ha tingut que passar una vara infelis.Fa pochs dias que sortí de Barcelona pera eixa Cort un cavaller que no es de cavallería, ab cartas de recomanació á diferents personatjes del Centre, entre'ls quals recordo l'inhábil Sedó, l'entremaliat Martos, lo joganer Morayta, lo terrible Sagasta, lo vostre diputat Labajos, etc, á fi que entre tots li concedissen lo que tant desitja.
Aquest bon senyor, que tan recomanat venia, havia tingut la gracia de ferse possibilista la vigila de las passadas eleccions, y al veure que'ls amichs lo trobavan malament y que'ls possibilistas de temps no se'l creyen, sentia en son interior com un penediment. Més la vara que ja s'havia posat entre cella y cella li feu fer cor fort, y dihent, segons tinch entés, a la seva família y amichs que se n'anava a la plana de Vich, emprengué camí cap á la plana de la Manxa, atracant vora'l port de Guadarrama.
Y'l tenim á Madrid satisfet de portar las butxacas plenas de cartas y trucant á casa d'un dels seus somiats protectots, que per més senyas s'ha fet célebre no fa pas molt en nostra política parlant d'Egipte. L'amich dels estudiants aculli al novell possiblista ab cara riallera acompanyantlo, pagant aquest en los millors restaurants de la Vila i Cort á quatre duros lo cubert y eche V.
¿Com s'ho havia fet per aconseguir cartas pera totas las fraccions coalicionistas? Sembla que es presentá á certa persona de la capital del principat, y usant dels tres punts demaná protecció creyentse bonament que la contrasenya era la clau pera obrirli totas las portas de Madrid, y anell mágica pera obtenir la vara que veya en sos ensomnis de regidor novell.
Se trobava un dia d'aquestos dinant en lo Restaurant dels Cisnes y, al sortir, lo jove regidor pogué emprendre á n'en Castelar ab una confiansa que sols s'explica en la seva poca edat. Héus aqui la conversa que vaig poder recullir:
- Vull ser alcalde, y crech que vosté pot ferho.
- Expliquis, feu en Castelar.
- So comissionat de tot lo poble de Sant Martí de Provençals; totas las classes socials s'han ajuntat y depositada en mi sa confiansa, com a gefe de tots los partits lliberals m'han aclamat á mi, lo més conseqüent de los possibilistas. No dubto que estant en mes mans la vara ha de véures honrat lo partit que te l'honra de contarme en sas filas, al mateix termps que la bona administració del poble ha de véure's de nou regnat en aquella industriosa y lliberal població.
- ¿Qui es vosté? Preguntá en Castelar, fent prodigis de memoria pera a recordar aquella fesomia y aquell nom que per primera vegada sonava en sa orella.
- No estranyo que'l meu gefe no'm recordi, perque'l partit possibilista a Sant Martí no ha tingut may gefe, perque han estat sempre entregats á mans d'estranys; pero yo prometo emplear tota la influencia de que disposo en aquell cantó del Plá y es segur que d'avuy endavant brillará pera nostre partit un pervenir rialler.
- Pero digui que pretén, perque no sé ahont vol anar a parar, digué impacient Castelar.
- Molt senzill- Vosté es amich segurament de'n Romero Robledo: m'hi presenta com á representant de totas las forsas vivas del país, y ha d'esser molt aixerit pera coneixer la tramoya y no concedirnos la vara que ha d'esser la honra de Sant Martí, la del partit...
- Parlem clars, feu l'eminent orador sens variar lo to de sa veu. Vosté s'ha equivocat de porta y ja puch dirli per endavant que mentre ha somiat la vara somiava truitas. Ahir encara no'l coneixia y ja té avui la prentensió d'esser alcalde d'una de las poblacions mes importants d'Espanya: seguint aixis demá que siguem poder no s'acontenta ni amb la presidencia del Congrés. Ademés, á Sant Martí hi ha soldats vells: ¿com vol vosté passá'lshi davant? Si'm vol creure á mi vagi directament á trobar al pollo antequera, perque no dubto que simpatisarán.
Escorregut quedá nostre cavaller recordant son posat lo del de la Trista figura.
Tocá tres ressorts, posá en joch sas influencias y, com que jo m'interessava, el seguia per tot ab la confiansa de que seguia al futur alcalde de Sant Martí.
Vaig equivocarme y ho sento: per allí ahont havia vingut se'n torná ab la cua entre camas, que cua, y llarga, duya nostre cavaller quan vingué a Madrid.
Si el veuen per aquí, donguinli espressions y parlinli, si á má ve, d'aquell pobre camarer del Restaurant dels Cisnes, á qui doná propina y que prengué per andalús. Fa tant de temps que treballo en la política flamenca!
Titus (ex- diputat á corts)
<< Home