Partit nacional català

A nostres adversaris


L'Arch de Sant Martí. 17 de maig 1885

Lo moviment catalanista que com mes va avansa ab pás mes ferm exaspera als polítichs madrilenys, quins órgans, en especial los pochs que tenen á Barcelona, vejentse impotents pera combatre'l en lo terreno elevat y serio que la importancia y fins la trascendencia de la idea requereix, no tenen altre remei de ferla que'l de valerse de insult y de la diatriba de mala lley.

Cert es que no valdria la pena de que'ns n'ocupessim, puig avuy fins lo menys iniciat en política quan llegeix algun suelto en un periódich lo comenta, compara, recorda fetxas y ab una mica de sentit comú deduheix la consequencia lógica y compren per quina intenció está escrita.

Cert es que la millor conducta devant de certas necedats es lo despreci del silenci com fan vostres estimats colegas catalanistas de Barcelona; més per aquesta vegada síans permés a nosaltres, humils pero convensuts paladins de la causa catalana, donarnos per aludits dels calificatius que, contra nostra llensa al vol lo despit dels politichs de pandillatje.

Entre un sin fí de tonterías que emplean sempre á falta de rahons, nos motejan de reaccionaris, carlo-cantonals y fins aliats dels conservadors, precisament perque saben que cap d'aquestos adjectius nos correspon y que rés hi ha mes fora de la veritat que això. Als que tal dihuen sí, que'l esperit de conservació los fa descendir á aquest terreno, puig que vehuen próxima sa ruina, perque nostre poble va comprenent ja lo que pot esperar de polítichs que tantas vegadas l'han compromés inútilment.

Y en efecte, nos dihuen conservadors á nosaltres, al parlar aixis ho fem identificats ab la Memòria de la Reunió de Llotja, que habem practicat l'acte de més radical oposició á l'actual Gobern á causa d'una lley portada á cap pe'l mateix; nos dihuen conservadors á nosaltres que vam ocasionar un dels majors disgustos á n'en Canovas y el seu Ministeri, á nosaltres que al acudir directament al Jefe de l'Estat, consideravam á un mateix nivell moral á tots los partits del parlament, sense excluir á la majoria conservadora.

Si entre nosaltres se contan digníssimas personas que han pertenescut o perteneixen al partit conservador, posantse al nostre costat, no han fet mes que dar una proba de patriotisme y d'independencia de carácter, incapassos de imitar los partidaris del Centro més o menys disfressats, independencia de carácter que no's veurán may ab prou forsas pera imitar los que no tenen altre Deu que'l seu Jefe, á qui segueixen y seguiran en totas las evolucions que ell los ordeni, los que s'avenen perfectament á representar lo paper de puchinelis.

Ells, personalistas per esencia, tractan las cuestions ab lo baix criteri que'ls es propi, 'ns dihuen carlo-cantonals perque hi ha alguna persona de opinions més ó menos tradicionalistas que está conforma y coopera á l'actual moviment de regeneració de Catalunya, y lo mateix que'ns podrian dir possibilistas, progresistas, esquerrans y pactictas, perque entre nosaltres se troban respectables personas que participan de las opinions dels esmentats partits, pero totas aquestas personas saben que'ls citats noms los pronunciem fins ab repugnancia, y entre nosaltres no hi ha mes que catalans que anteposan lo seu amor á la Pátria á tota mira mesquina.

Quan á nostres adversaris no'ls queda altre recurs que atacarnos que tersiversar las ideas, ja podem cantar ¡victoria! perque es lo millor indici de la debilitat.

Mes en lo que tal vegada pensan treuren profit es dihentnos reaccionaris, quan sab tothom que las nostras doctrinas deixan molt endarrera á las per ells sustentadas. Nostres ideals son molt superiors als de nostres adversaris perque no defensem cap partit ni cap institució, per mes que élls vulguin entendrer lo contrari; defensem sí, un sitema y una escola: lo particularisme; y la escola particularista que es la mes moderna de las escolas políticas, com no podran negar los sabis qu'ns motejan si están al corrent del moviment científich del mon, es aplicable á totas las formas de Gobern. Estem plenament convensuts de que nostra verdadera Pátria, nostra estimada Catalunya, constituheix un poble ab interessos comuns, y té tots los elements que integran un Estat, llengua, lleys, costums, caracter propi, etc y que pot cumplir per lo tant la missió de tal. Aquesta ha de ser la constant aspiració dels catalanistas y no parar hasta conseguirho, puig no veyem altre medi de salvació pera nostre desgraciat país, pastura fá molt de temps del pandillatje polítich de tots colors, inspirat per la atmósfera funesta que ela Centro's respira.

Y si'ns preguntessin ab quina forma desitjariam constituhir á Catalunya ab Estat, contestariam que no volem prejutjarho, es més, nos seria indiferent; perque sabem molt bé que de qualsevol manera que fós reportarian á nostre poble una prosperitat inmensa jas que alshoras podriam millor que ara ó que en lo sitema actual, produhir lo dret, conservar l'ordre y aumentar la cultura per medi del progrés, adquiririam mes educació política, la llibertat seria major y més práctica, y no una paraula convencional de quatre jefes de Madrid; tindriam major representació, més vigilancia y totas las forsas del país s'aprofitarían perque la iniciativa particular seria mes atesa.

Pero, endemés, hi ha un fet avuy d'oportunitat que á dits senyors los dol, y es que'ls catalanistas ensenyem al pais lo verdader significat de la coalició, per quin motiu'ns diuen afiliats dels conservadors. Ho hem dit y ho repetim tantas vegadas com convingui, per nosaltres tots los partits nos son iguals, sense exceptuar lo que goberna, tots estan tallats ab lo mateix patró, tots son centralistas per igual u unificadors per escelencia; advertiu, donchs,convé que quedi ben sentat que la mateixa conducta que havem seguit fins ara, seguirem en endavant sigui quin sigui lo partit que goberni y las institucions que'ns regeixin, mentre no's cambie lo sistema politich á Espanya, puig la esperiencia'ns ha ensenyat que: todos son peores.

Y ja que havem parlat de coalició, es precis dir que no sabem calificarla, creyem que la ensenyansa mes gran que podrá darse al pais y'l desengany mes temendo pera'ls que de bona fe, crehuen encara en lo cant de sirenas. Y no es perque no trobem digne y patriótich que's procuri purificar las eleccions y reconstituir la vida municipal, no, sino que essent la missió del municipi , avuy simplement administrativa, trobem ridícul que'ls partits polítichs hi aportin sa accio, que á nostre entendrer deurian deixar integra al poble, y en son cas no acudir al municipi com afiliats á tal ó qual fraccció, sino acudirhi com á ciutadans de la població ahont hagin sigut elegits; y per altre part trobem que pera semblants actes se necessita gent de prestigi que no tenen los que's caligan, donchs tots recordem que cuasi tots han sigut poder algun dia y han falsejat las eleccions lo mateix que'l poder actual, y tothomsab per esperiencia que la honradés que's predica eh la oposició es completament ilusoria quant s'ha lograt alcansar lo gobern. Pera la comprobaci´d'aixo encara'ns pot donar lo temps moltas probas.

Lo que sembla inverosimil y constituheix una gran ensenyansa pera'ls país, es que tots hasta'ls que's dihuen federals, s'hagin avingut á fer de comparsas d'en Sagasta, ¿qui no recorda las eleccions d'en Sagasta? ¿ Qui no sab que ha perseguit mes: als republicans que'l mateix Cánovas? podreu olvidar los agravis, més no podeu olvidar la moralitat, y ¿no os avergonyeix predicar puresa en las eleccions y alcansar fins... lo cel en companyia d'en Sagasta?

En fi pera terminar recomanem á tots los coaligats lo següent duo dels pares de la criatura. Deya'l senyor Castelar en un discurs sobre las eleccions verificadas l'any 1871, en quina fetxa era Ministre de la Gobernació en Sagasta:

"Siento decirselo al señor Sagasta, pero me debo á la verdad y se lo diré sin reboso. No es no, S.S el señor ministro que yo busco y que la nación necesita. S.S es precisament todo lo contrario.

"Su númen es la pasion, su medio es la violencia, su fin la utilidad, no diré de su persona porque yo no acostumbro á decir palabras acerbas, pero sí diré de su partido y de la dinastía de su aprtido.

"Señores dipuados, asi como ciertos infelices nacen sin oidos, sin olfato, sin vista, ha nacido sin idea ninguna de la ley y por consecuencia sin respecto ninguno en el corazón á las leyes del Estado. No es posible, señores diputados, no es posible infundir en la conciencia del señor Sagasta, las ideas de la ley y de consiguiente, no es posible infundirle este axioma; Que el màs necesitado, que el mas interesado en respetar las leyes ¡ah es un ministro, y sobre todo el ministro que las ha hecho"

Les eleccions que s'han verificat durant lo gobern dels senyor Sagasta, no han deixat res que desitjar á las primeras, no obstant lo senyor Castelar ha pronunciat un discurs en lo Círcol fusionista de Madrid, enaltint la coalició y á son principal factor lo senyor Sagasta, al que contestá aquest ab las següents paraulas:

"Juntos vamos el señor Castelar y yo á las urnas, los que nos hayan de dar su voto, que sea á los dos, si no que á los dos nos lo nieguen, porque el uno sin el otro no queremos triunfar en estas elecciones."

Ara que cada hu fassi'ls comentaris á son gust y que s'apliquin á n'aixó lo nom que li correspón.

Heus aquí'ls motius perque considerem la coalició com un ardit més dels capdills de la política madrilenya pera arribar al logro de sos desitjos.

Finalment, és inutil que nostres adversaris se desesperin y's desganyitin aplicantnos mots, puig lo poble català sab perfectament lo que li conve, com sab perfectament que dels homes de partit no pot esperarse mes que desenganys y desepcions, perque sos ideals son jochs de paraulas per las quals los jefes de fracció may se subjectan á la idea que representan, sino que la idea ha de subjectarse á n'ells. Pero si tan empenyats están designarnos ab un nom de partit, diguessens en bon hora'l que'ns correspongui y anomenins d'una vegada partit nacional català. J.B.O