01 de març 2006

"Se prohibe hablar en catalán"

shut up MOVIMENT CATALANISTA. L'Arch de Sant Martí. 10 de maig 1885


Nostres lectors recordarán encara ab indignació la trista notícia que vam donarlos en lo penúltim número, de que en una de las escolas més concorregudas d'una important població de la Costa s'havia comés l'atreviment de posarhi l'ignominiós rótul: Se prohibe hablar en catalán.

Recordaran també que en aquella ocasió no trobavam prous paraulas pera calificar semblant atentat comés contra nostra estimada llengua; doncs bé; avuy podém dir ab molta satisfacció que aquellas paraulas arribaren á son destí, y que'l tal error havía sufert, coneixent la lleugeresa ab que obrá, no tingué reparo en corretgirse inmediatament, donantse pressa á treurer l'esmentat rótul. Tant de bo que tothom que fa faltes las reconegués y las esmenés! És molt lloable la conducta del que veyent que s'ha equivocat col emprendre lo camí de la veritat; no s'humilia, ans al contrari, demostra que te bon fons, enteresa de carácter y un criteri recte.

Nosaltres no trobem, doncs, avuy, termes prou falaguers pera elogiar lo noble procedir d'aquell professor y desde aquestas planas lo felicitem de bon cor; felicitem també als deixebles y á sos pares que tindrán la garantía d'un dret que tot ciutadá en sa terra y que no li ha pogut prendre la bárbara invasió; y finalment, nos felicitem nosaltres d'haver obtingut tants bons resultats.

Segons carta que tenim á la vista, en lo concorrregut colegi del Comers propietat del hábil calígrafo é ilustrat mestre don Francisco Flos, establert en la important població del Masnou, s'hi acaba d'instituhir una classe de lectura catalana per medi de la qual se darán a conéixer als deixebles les obras més selectas de nostra literatura, pera que la puguin estudiar ab profit y no hagin de passar per la vergonya del que no sab a fondo la parla de sa mare.

Pera nosaltrees la determinació que han prés aquest y alguns altres distingits profesors baix lo punt de vista de la regeneració de Catalunya, te molt importancia.

Nos ha cridat l'atenció d'alguns anys ensá que s'ha procurat fer de moda lo dirigir la paraula en castellá en los temples, essent catalans los que assisteixen á las cerimonias religiosas y'ls predicadors y tot. Lo distingit escriptor de la Companyía de Jesús, R. P Fidel Fita, sempre parla en castellá desde la cátedra del Esperit Sant, que estem convensuts de que sa fácil paraula tindria més ressó en catalá: l'hem sentit á Madrid y no'ns ha estranyat gens que allí no hi prediqués en sa llengua propia, pero á Catalunya...

Y a propósit. No fa molt que ha entrat en lo noviciat de l'esmentada Companyia un jove de Barcelona, fogós catalanista, y la primera carta que hem vist d'ell desde sa nova vocació estava escrita en castellá.

Si aquest cambi es degut á sa sola iniciativa'l planyem de tot cor, perqué sempre ens ha fet llástima l'infelis que de tal manera prova que juga ab l'amor mes pur, lo que's sent pera la pátria. Per altra part nos resistim á creure que obri en aquest punt per manament superior; pero si aixís fós, sentiriem moltíssim que tal institució fés pesar sobre la joventut sa influencia perniciossa fins al punt de travallar en l'obra destructura de nostre carácter, ab tal fermesa iniciada y continuada pels enemichs declarats de Catalunya.