No vull posar llenya al foch...

Madrid 18 de febrer de 1885.

Qualsevol que ignorant la extraordinaria importancia industrial de la població de Sant martí, se fixés ab l’humilitat del periodic pera qui escrich cartas en las quals tracto solsament de qüestions económicas, creuría que mon trevall es un trevall perdut, puig lo número de lectors ha d'ésser per forsa molt reduhit, peró lluny d' aixó tinch jo per molt profitosa ma tasca, quedantme sols un dubte y es lo de que si no exitan l'interés dels abonats á L'ARCH DE SANT MARTÍ, culpa será del autor d'aquestas cartas que may ho pot ésser dels lectors vehins de la població ahont las manifestacions de l'activitat y del trevall se presentan tan variadas, y poderosas.

Pera satisfacció d'aqueix periódich dech dir qu'ls catalans residents á Madrid que senten creixer en son pit l’amor á Catalunya á mesura que creixen los atachs injustos á sa terra, llegeixen ab gust las efemérides de la Historia de Catalunya que L'ARCH DE SANT MARTÍ publica y aplaudeixen de cor lo sentit que las inspira.

Avans d'ocuparme de l'assumpto preferent d'aquestas correspondencias dech dir quatre paraulas sobre un altre d'importancia superior, perque va enclós en ell lo que pertany á la intimitat de la vida dels catalans, á la qual dehuen sas virtuts, son renaixement y sa prosperitat, causa perdurable d'enveja de part de molts.

Me refereixo al projecte del Codich civil castellá, impropiament dit espanyol: la comissió nomenada en lo Senat pera donar dictámen que's comensará á discutir demá, ha esmenat lo projecte del Ministre de Gracia y Justicia, esborrant la declaració que may pot éssser concessió, de que será dret supletori, pera lo mal calificat de dret foral lo romá y lo canónich, deixant solzament com á tal lo castellá.
Esmena de tanta trascendencia no satisfá encara lo apassionat per no dirli verinós esperit dels castellans, que, sense haver aprés res en la historia de las desgracias d'Espanya, s'empenyan en imposar á tort y á dret las lleys, costums, llengua y tradicions de Castella á tots los espanyols. Per aixó s'ha vist com s'han apressurat á pendre la paraula en contra, apenas fou llegit lo dictámen tres senadors, dos d'ells de la majoría, per considerar massa conciliadora l'esmena, puig voldrían acabar d'un cop ab lo dret foral.

Més, no ofegará semblant rencorosa pretenció las protestas de las provincias que no coneixen lo dret castellá y especialment las de Catalunya per boca d'un dels seus ilustres fills lo senyor Maluquer, qui se proposá negar que lo dret castellá sigui lo dret nacional, rebutjantla ab absolut per supletori del nostre y demanar que imitant á Austria y altres nacions, las lleys provincials s’escriguin en llengua provincial pera la coneixensa de tothom y per lo tant las de Catalunya deurían ésser escritas en catalá.

¡Ah! no poden figurarse los catalans l'admósfera d'hostilitat contra nosaltres que aquí se respira: las dos qüestions, la económica y la jurídica, subjectes á las deliberacions del parlament, fan creixe l'animositat: hi ha castellans, asturians y andalusos que en son furor, unificarian dictarialment las institucions del dret civil y entre'ls libre-cambistas, n’hi ha que lo furor se converteix en rabia y á poderho fer esqueixarian de sobte totas las tarifas aranzelerias que’n mes ó en menos protegeixen los interessos industrials, excusantse d'ocultar sos sentiments d'enemistat á Catalunya.

No vull posar llenya al foch publicant las frases cambiadas entre dos importantíssims homes de la escola ó secta libre-cambista, per la gravetat que enclóhuen, pero si diumenge en lo meeting traspassan los oradors, com volen, los límits de la discreció, allavors es probable que'm decideixi á ferlas cóneixer als catalans pera que sápigan lo concepte que mereixen en general á la gent ilustrada de la capital d’Espaya.

A la informació que per espay de dos dias ha tingut oberta la comissió que ha de dictaminar sobre los projectes de lley, autorisant al Gobern pera fer á Inglaterra quantas concessions vulgui aquesta nació, hi han acudit únicament los catalans representant diferentas industrias, tractant tots la qüestió ab lo mateix sentit si bé baix diversos aspectes: un n'hi ha d'interessant per la renda d'Aduanas, y que fa poch favor als negociadors espanyols, y es que Espanya fa concessions en los aranzels que pujan á tres milions de pessetas, mentres que los d'Inglaterra ab tot no pujan á 700,000 y per lo que als vins espanyols se refereix, no passan molt de 500,000.

FIDEL.