Marejar la perdiu

MADRID, 26 de Febrer de 1885.

Las reclamacions motivadas per la presentació delss projectes de lley sobre convenis comercials ab Inglaterra y reformas aranzelarias, excitan de tal manera l'interés públich, que totas las altres qüestions, y n'hi ha de molt importants, que preocupan al Gobern quedan en segon terme, y d'algunas ni sisquera s'en diu rés; sols se parla del modus vivendi, y dels catalans en los cercles polítichs, en lo saló de conferencias, en los pasillos del Congrés, en los cafés: la prempsa de tots los colors politichs escriu diariament articles y sueltos referents á aquest assumpto, que ha arribat á ésser l'objecte universal de las conversas particulars.

No hi ha que dir com se parla de Catalunya, atesa l'enemistat natural de la gent madrilenya á la nostra terra, pero en mitj de tot, s'observa que l'actitut resolta dels catalans los fá respecte, y promou l'enveja, puig no están acostumats á veure als habitants de las provincias espanyolas units com una pinya pera defensar sos interéssos, de la manera que ho solen fer los catalans; individuos sueltos frente al Estat, los espanyols no tenen ni iniciativa, ni energia, ni intent d'associarse, y per aixó sucumbeixen sempre, únicament respecte questions económicas y aranzelarias, l’Estat d'un modo sistemátich los ha apoyat y protegit á expensas i els interéssos de l'industria catalana y de Catalunya.

Difícilment se trovaría en la historia després de l'unió d'Aragó y Castella un cás en que s'hagi dictat una disposició en favor de Catalunya, mentres que son numerosos en los que ha sigut desatesa y perjudicada en tots sentits en nom dels interéssos generals y moltas voltas pera concedir privilegis y monopolis á determinadas regions d'Espanya.

La unitat ab que's presenta Catalunya dona una gran forsa á las gestions dels diputats y senadors que cumpleixen com á bons, fins aquells que no han nascut en terra catalana ó hi son del tot extranys: en sostenir donchs aquesta unitat, debem fer quants sacrificis siguin necessaris, oblidem las opinions políticas y religiosas pera pensar solzament en la pátria, que per sa impersonalitat fon tots los sentiments en una aspiració suprema, la de salvar á Catalunya dels continuos cops, que contra la seva particular manera d'ésser, l'hi donan los Goberns prenent lo nom de las restants provincias d'Espanya.

Los diputats y senadors catalans, lo mateix que las comissions qu'han vingut pera gestionar la modificació del modus vivendi, están verament marejats; del matí á la tarde, de la tarda al vespre, y d'un moment á l'altre, cobran y perden las esperansas. En Romero Robledo los anima, en Cánovas s'esmera en apaciguarlos, l'Elduayen los desenganya, lo Rey los escolta ab amistosa complacencia, plena de prometensas, y tot plegat ne resulta un embolich tal, que n'hi ha prou pera fer perdre lo cap á gent que no tingués lo sentich práctich de la nostra, y que no contés ab lo resolt y enérgich apoyo de tots los fills de Catalunya.

Lo travall del Gobern es dividir als representants catalans, vol separar als conservadors dels que no ho son. Fins ara semblants esforsos son inútils més es de temer que si mimba la poderosa corrent que d'eixa terra vé á empenye'ls robustint sas gestions, admetint com á tranzacció lo modus vivendi concertat per don Ferrand Ruiz Gomez.

Ahir á las set del vespre, lo senyor Elduayen cridá án Sedó, pera manifestarli que’l Gobern desistia de pactar l'arreglo subsidiari ab Inglaterra, es á dir, abandona l'autorisació del párrafo segon del modus vivendi, á qual fi, pera salvar son decoro, lo Gobern aceptaría una esmena, consignant que's necesitará una lley especial, escoltant sempre als representants de las regions fabrils, pera tractar novament ab lo Gobern de la Gran Bretanya: aixó tranquilisá en cert modo als catalans, creyent haver obtingut una gran cosa, no adonantse sinó del alivio de moment, per que l'arreglo subsidiari vé á ésser una manxiula aplicada á la ferida grave y fonda que causara á la industria fabril, lo tracte de la Nació més favorescuda á Inglaterra, la qual nos fá una concesió tan petita com ja vaig dir que es lo ampliar fins á 30 grans l'adeudo d'un schelling per galló. Si al menos del inmens sacrifici exigit á l’industria fabril y manufacturera, ne resultés favorescuda la producció vinícola encara podría atenuarse lo mal, essent fins á cert punt una compensació: s'han conduhit ab tanta torpesa los negociadors espanyols, que ni aixó s'ha lograt, y d'aquí la necessitat de reformar lo modus vivendi, fent de la nostra part major concessions, que's disfressan sutilment ab lo nom d'arreglo subsidiari.

Donchs bé pera que l'embolich sigui mes gran, lo senyor Elduayen aquest mati, al sortir del Consell de Ministres, ha dit als periodistas que no cedia, y per lo tant que no's fará cap modificacio.

¿Qué ha passat? No se sap, deuría á mon entendre buscarse lo secret de semblants contradiccions en lo més fondo de la politica interior y exterior.
Romero Robledo segueix ab la mateixa actitut, alenta als catalans, acabant de sembrar la confusió en l'ánim de tothom.
Qué no desmahi Catalunya! que's mantinguin units los catalans.

FIDEL