Viure barato

L'Arch de Sant Martí. 1 de mars de 1885.

VIURER BARATO

Senyors lliure-cambistas: sembla mentida que us passi lo que vosaltres esteu ocasionant en nostra desgraciada Espanya!

Seguíu, seguíu sens compasió ferint á tota la producció espanyola ¿que hi fá que aquesta agonitzi, y que veyentse ja raquítica al cap y al fí mori d'una vegada? Feu, pero feuho prompte per Deu, que sigui un fet la mort de tota nostra industria, puig es preferible la mort á aquesta agonia eterna.

¿Qué hi fá que la poca vida que avuy tenen las provincias industrials desapareixi? ¿que hi fá que sas grans massas de travalladors que avuy ab prou feynas en ellas s'ocupan es trobin com las d'altras provincias, inclús Madrid, en la necessitat d' acudir tumultuosament en busca de pa y trevall? Vosaltres los salvareu ¿no es veritat lliure-cambistas? Si, ja fareu de manera que vesteixin y menjin barato, pagant aquest vestir y menjar de lo que bonament recullin de la caritat pública, y quan d'aquesta no, ab lo jornal de sis rals que vostres goberns los hi facilitarán á costa, quan no, de tot un municipi, de tota una nació. No hi fá rés que al fi ab nostras inteligencias y brassos pera’l travall, tinguém d'emigrar, mentres vosaltres poguéu dir: Espanya es felís, es lo país ahont se vesteix, se beu y's menja més barato.

Valenta felicitat la que s'ens espera ab vostras teorías. Se ni lloch d'ésser la inmensa majoria de vosaltres sangoneres de la nació gent acostumada á viurer del presupost al que arriveu la major part de las vegadas ab modos no molt honrosos, ó gent acostumada á viurer d'intrigas, de politiquejar, d'escriure en un periódich declarantvos lliure-cambistas per quatre malas teorías, y sens tenir coneixement de las necessitats de la marina, sens cap classe de coneixements comercials ni industrials, si en lloch d'esser qui sou, tingueseu vostra fortuna tota, ó tinguessiu que fiar vostra subsistencia y la de vostres fills á aquesta mateixa industria per vosaltres tan mal compresa y pitjor tractada, llavors, molt segur que vostre modo de pensar seria molt distint y no os podria ocorre la barbaritat, que no es altre cosa vostra teoria, que's necessari'l llliure-cambi pera poder viure en nostra desgraciada patria.

Si tan voleu lo lliure-cambi vinga d'una vegada, pero que siga positiu, no á mitjas; fora aduanas, que'n aquest cas no serveixen més que pera estorbar lo Comers ab sa mala administració.

¿No diheu que'ls proteccionistas som uns egoistas? Donchs bé, demostrarho fora lo necessari per'acabar de veure lo que valeu.

No hi há dubte, lograréu lo que sembla ser vostre més bell ideal, arruinar á Catalunya; més, ay de las demés provincias quan aquesta sucumbeixi. Catalunya al menos, per rahó á sas moltas relacions comercials, es provable, y més que provable segur que vegi en élla'ls principals dipósits que'ls estrangers tingan á Espanya; aixó es, no viurá de sa industria com ara, mes viuá per sos dipósits á costa de las demés provincias y á favor dels extrangers; mes que li fá si al cap y al fi heu lograt viure barato!

Digueu per últim á vostres consocis del Coòden Klub y á las grans empresas industrials y agrícolas extrangeras que'n Espanya ja no hi han drets pera sas productes, dihéuloshi que aquí hi ha un país que no vol esser tributari de la industria nacional, pero que'n cambi será ab gust esplotat per lo extranger. Diguéu també á vostres pagesos y propietaris rurals que ja no son necessaris sos blats en Espanya, digéuloshi que'n Nort-América, lo Plata y las nacions de llevant, paissos sumament fértils, nos venen los blats á preus molt baratissims, y que per lo tan á élls pera res hem de menesterlos.

Feu gala d'alabar la industria extrangera, rica de si que conta ab numerosas y económicas vias de comunicació, ab inmensos capitals efectius y ab módichs interessos en los descomptes, ab la facilitat ab que grandiosos capitals estant díspostos ajudar al industrial ab lo sentit práctich de sos goberns y ab mils ventatjes que seria llarch enumerar; y sens drets ó molts pochs, d'entrada en nostre país, lo que fá que sos productes sigan molt més barato que los nostres, que los d' Espanya, ahont tenim molt pocas vias de comunicació, y aquestas encara defectuosas y caras, ahont las empresas industrials contan ab escassos capitals, ahont los descomptes de págares, capital á préstam y diner prompte pera la industria no existeix, y si acás es á interessos ruinosos, ahont los góberns en lloch de protegir y de cuydar ab sas midas y bona administració á que ella progressi, l'únich que fá es sobrecarregarla de contribucions y pendre midas arbitrarias.

Després passeu per Valencia, per aquella provincia que ab son arrós, es fins avuy l'única que haveu respectat, lo que sembla estrany, pero que tal vegada podrian esplicar aquesta anomalia los lliure-cambistas inglesos ab sos grans dipósits d'arrós indi, aneu y diguéuloshi als valencians que tampoch hem de menester per rés los seus productes, puig élls nos fan pagar l'arrós molt car, y es trist segons vostra teoría, que'ls demés espanyols tingám d'esser tributaris d' élls, essent aixís que hi ha en Asia y altres paíssos qui nos lo dona á preus casi de franch. Sí, no escoltéu com vareu fer un dia, tireu endevant, puig rés hi fá que s'inutilisin sos grans arrosals, y que, sos terrenos pera res més serveixen, en cambi vosaltres los hi proporcionareu un ben estar induscutible, aixó es, viure barato.

Y després de lograr implantar vostre sistema en nostra desgraciada Espanya, quan ja en ella no siga necessari lo cultiu del blat y'ls demés cereals, quan ja no tinguém pera res de menester del arros de Valencia, y quan la industria de Catalunya y Espanya tota hagi deixat de ser, llavors, aneu y regossitjeuvos ab nostres viticultors diguéntloshi avants que's fixin ab vostra obra.

Mireu, podreu dirloshi, á favor vostre y pera que'n Espanya sigui un fet viure barato hem lograt introduhir vostres vins en totsc los mercats, un d'ells Inglaterra, ahont si bé es veritat avuy no consum tota ella junta ni lo del més petit y humil poblet espanyol, en cambi la teniu la seguritat que ja s'hi anirán acostumant, puig pera que aixís siga, los lliure-cambistas ing1esos ja cuidarán de fer sa propaganda per medi de societats contra l'alcoholisme, ja procurarán que sos goberns carreguin de contribucions á los establiments dedicats á la venta de vostres caldos, y rebaixin la de las fábricas de cervesa diguéuloshi aixó, puig altre cosa no passará en Inglaterra.

Mostréuloshi després la Fransa, y ja que sou tan aficionats als numeros estádistichs, mostrèuloshi lo que aquestos demostran; mes si's ficxessiu que'n lloch daumentar l'exportació aquesta disminueix diguéuloshi que no'n lassin cas, puig ja tornará aumentar lo dia que'ls francesos tingan retornadas las vinyas que foren atacades per la filoxera. Y despres, si vos diguessin que’l gran consum que l'Espanya mateixa fá de sos vins en las comarcas essenciàlment industrials disminueix á mida que desapareix la industria y més travalls, díguéuloshi que no hi fá res, que tot es poch comparat ab los inmensos beneficis que’ls hi ocasiona lo haberlos proporcionat viure barato.

Acavem d'una vegada lliure-cambistas; sápiguen que'ls catalans comensau ja á fastidiarlos de mala manera ab vostres dictats egoistas, sápigueu que Catalunya tota vos desprecia, en la convicció que ningú de vosaltres val lo que lo mes humil de sos fills.

Si'l resto de las demés provincias d'Espanya creyent de bona ab vostra propaganda, vos ajudan, que Deu los hi perdoni lo mal qu'ellas nos causan.

Per fi, si algun dia veyeu nostra pálria víctima de vostres desencerts, pobre ab sa gran agricultura y veyeu sas poblacions industrials abandonadas, apoderantse per tot espantosa miseria, ab sa marina nula, sos fills despatriats en llunyanas terras, lo cormers parat y lo poch que hi hagi á mans dels extrangers... lo dia que no siga possible viure en nostre desgraciada Espanya, aquell dia recordeuvos dels proteccionistas, veyent com no son los paissos mes feliços aquells ahon se logra del tot viure barato.- J.MIPLALLET