Diputats mitinejats

MADRID, 5 de Mars de 1885.

Mostrava temors en ma última carta, al celebrar la unió allavors regnant entre los diputats catalans de que los travalls d'en Romero Robledo tinguessin éxit y en efecte en tingueren, si bé ab forma de transacció: com aquesta s'ha verificat, es sapigut en part, o per tothom, pero'n resta un altra que no es molt coneguda.

Volia’l Ministre de la Gobernació que parlés solzament un diputat conservador en contra del modus vivendi, y no ho conseguí pas, puig encara hi ha carácters enters entre'ls diputats ministerials, com los senyors Durán y Bas, Nicolau, Bosch y Labrús, lo tortosi Teodor Gonzalez, Planas, Sert y lo Marqués d'Aguilar, fill del Marqués de Monistrol; volia també en Romero Robledo que no's presentesin esmenas, y s'en han presentat varias, entre ellas la més radical per lo senyor Bosch y Labrús, haventnhi una de molt intencionada y practica sobre rebaixas possibles en l’escala alcohólica á favor dels vins francesos que presentá lo referit senyor Gonzalez.

Setze diputats dels que assistiren á la reunió y dos senadors s'avingueren á la proposta del Ministre, comprometentse á no parlar ni á fer cap gestió en contra del modus vivendi; en cambi en Romero Robledo feu gala de sa travesura portant sa magnanimitat fins al punt de concedir que neguéssin junt ab sos ferms companys los vots á la aprobació del ruinós conveni comercial pera Catalunya.
Ab semblant enginyosa combinació, los aludits diputats conservadors logran quedar bé ab lo gobern per son silenci, ab Catalunya per los seus vots.

¿No es veritat qu'aixó está ben combinat? ¡Oh! l'habilitat y lo talent dels madrilenys y andalusos fa prodigis.

¿Saben los catalans quin es l'especte produhit per l'enginyosa combinació? Donchs que la Diputació catalana ha perdut tota la seva fors a moral, y l'assumpto tota sa gravetat é importancia en las Corts; ha quedat reduhit á la categoria de qualsevol altre negoci administratiu que passa sense cridar l'atenció de ningú y qual resolució es coneguda d'avans de tothom. La discussió es un simulacre, las tribunas y los banchs dels diputats están deserts: no hauria ocorregut res de notable, si en Cánovas no hagués posat de relleu son desdeny als diputats catalans, que prefereixen á tot l'afecte á la seva terra, abandonant lo banch blau en lo moment de comensar á combatre lo modus vivendi, lo ilustre y digne senyor Durán y Bas.

No puch resistir al desitj de dir los noms dels setse diputats qu'aceptant la combinació, han empetitit l'assumpto y han romput la unitat de la Diputació catalana, tal volta pensanthi millor que los seus companys.

Son los senyors Camps, Mataró, Sedó, Turull, Bofill, Valentí, Gumá, Pons, Rocafort, Ferrer, Duch d'Almenara alta, Cabezas, Alvarez Mariño, Porrua, Vivanco y Labajos, diputat per aqueix districte.

Lo senyor Labajos, que d'un principi semblava resolt á no cedir, d'acort ab los seus demés companys de Diputació, tenint present que representaba’l districte més industrial d'Espanya, escoltá com los referits benevolament la combinació proposada per lo Ministre de la Gobernació.

La Memoria de las Associacions de Catalunya ha produhit aquí inmensà sensació: la prempsa demostra recel, los homes polítichs alarma, puig no están acostumats á veure mostra d'energía en cap regió d'Espanya, exceptuant Catalunya, y l'efecte que feu l'anunci sols de la Memoria ha contribuhit probablement á que's retirés la segona autorisació del projecte de lley, pera fer un arreglo subsidiari ab Inglaterra. La comissió que ha d'entregar al Rey lo memorial dels catalans es esperada aquí ab impaciencia.

En lo meeting lliure-cambista del diumenge, vaig pendre moltas notas: las més vivas, son que'ls catalans no pagan casi res al Estat, y que per ésser conseqüents, haurian de negarse á donar cap céntim per la construcció dels ferro-carrils, puig empleyant en això sos capitals, obran com á suicidas, que'ls lliure-cambistas sentan fonda pena, per lo que tenen de egoistas y ambiciosos, quan s'anomenan espanyols, y que’l Gobern enganyi als catalans, los té sense cuydado, pero si'ls importa que no enganyi al Gobern inglés, perque aquest en represalias se pot negar á tractar ab Espanya.

Diumenge, quan aquesta carta se publiqui, celebrarán un altre meeting en lo Teatre Real.

Fou molt notada l'ausencia en lo meeting del senyor Figuerola y's compren; es catalá, y encara que no ha tractat bé als catalans, sos deixebles ab son coratge contra los naturals de la noble terra catalana ja no li guardan tretas tampoch á ell... son justos á la vegada qu'ingrats.-FIDEL.