La comissió

L'Arch de Sant Martí. 8 de mars de 1885.

La comissió nombrada pera presentar al Rey Don Alfons V d’Aragó y XII de Castella, la trascendental Memoria-Exposició acordada en la reunió de Llotja lo dia 11 de Janer, se compon dels senyors següents:
En Mariá Maspons y Labros, advocat y president de la Comissió; En Valentí Almirall, advocat y ponent de la mateixa; En Felip Ricart, marqués de Santa Isabel, fabricant; En Domingo Sanromá, regidor de Barcelona y fabricant; lo senyor marqués de Sentmanat y de Ciutadilla; Mossen Jaume Collell, mestre en gay saber, Canonge de la Seu de Vich, y Academich de la Llengua catalana; En Frederich Soler, mestre en gay saber, y Academich de la Llengua catalana; En Eusebi Güell y Bacigalupi, capitalista y gerent del Banch Colonial; En Joseph Pella y Forgas advocat; Mossen Jascinto Verdaguer, mestre en gay saber y Academich de la Llengua catalana; En Angel Guimerá, Director de La Renaixensa, mestre en gay saber y Académich de la Llengua catalana; En Matías Montades, fabricant; En Gonsalo Serraclara, advocat y lo senyor Duch de Solferino; á mes han de formarne part dos obrers, un d'aquestos agricultor, quals noms en aquestos moments ignorém.

Aquesta, deurá trovarse á Madrid per tota la setmana entrant.

Desitjém que dita Comissió, en la que hi haurá representants de totas las forsas vivas del país, obtinga l'éxit que té dret á esperar Catalunya, logrant qu'el Rey fassi ús de la prerogativa que Constitució vigent li reconeix posant lo veto á tota Lley que las Corts pugan aprobar, manifestament perjudicial á la vida de Catalunya, y molt especialment al progectat modus vivendi y la codificació civil.

Enllaç: El paper del Centre Català i de Valentí Almirall en la creació de la comissió que havia de presentar la "Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya" o "Memorial de Greuges