Ho sap tothom i és profecia
MADRIT 16 d'Abril de 1885.
Tothom sap que'l gobern actual es proteccionista perque aixís ho han dit y ho han repetit los ministres, aixís ho crehuen també, si es que no ho fan veure, los diputats catalans que son conservadors, peró si mirem los fets, lo proteccionisme conservador no'n resulta, y convé tenirho molt present, pera que no se vingui després á dir als industrials, fabricants y travalladors que tinguin confiansa en lo gobern presidit per lo senyor Cánovas, puig es amant de la industria nacional com pot serho qualsevol d'altre.
Hi ha diputat calalá, molt y molt proteccionista, que jura y perjura, que lo gobern conservador, no podia passar per altre camí que'l de concertar lo modus vivendi ab Inglaterra, á qual nació no podia Espanya, després del tractat de comers ab Fransa, deixar de concedir la segona columna de l'aranzel de 1882, peró no deya rés de la segona autorisació demanada á las Corts pera fer un arreglo subsidiari y un tractat definitiu; tampoch deya res lo referit diputat respecte á la premura, lo gobern apretava pera que lo modus vivendi passés sense discussió en las Corts, puig á son dir, los compromissos internacionals eran tán forts y apremiava tant Inglaterra, que la mes petita demora posava en descobert la serietat de la nació: s'afegia mes, se deya que las gestions del gobern inglés prenian lo caràcter d'exigencia.
Donchs bé, tot aixó será veritat, peró la pressa del gobern espanyol, gens conforme ab sos principis proteccionistas no resulta justificada, puig lo Parlament d'Inglaterra no ha aprobat encara lo modus vivendi, sens dupte, ho fará avans de finir lo present mes, peró lo cert es que aquesta es la hora que encara no se'n ha ocupat.
Los diputats y senadors per Catalunya perteneixents al partit conservador se varen dormir mentres estigueren obertas las negociacions ab Mr. Morier; se feyan los ignorants donant á entendre que mercés á sas reclamacions oficiosas, lo gobern entretenia al ministre d'Inglaterra ab qual nació no's volia tractar, ni's tractaría mentres estiguessin en lo poder los conservadors, y ab aquesta cobertora se creyan dispensats de fer res, y de segur quan va caure la pedregada rés haurian fet, si los interessos perjudicats no s'haguessin mogut ab la viva resolució que ho feren, perque hem arribat en un temps, que fins la gent que s'ompla la boca dihentse séria, també creu que primer es lo partit que tot.
Es veritat que los diputats y senadors fusionistas feren lo mateix quan se convingué lo tractat de comers ab Fransa, també dormian, y aixó que la comissió presidida per lo senyor Albacete passá llarchs mesos á Paris negociant lo tractat. També aparentavan seguritat y confiansa ab lo gobern presidit per lo senyor Sagasta y, també se'ls va venir lo temporal á sobre.
Tant en l'un com en l'altre cas, si'ls representants en Corts per Catalunya s'haguessin manejat méntres duraren abduas negociacions, es segur qu'haurian con seguit ventatxas d'un costat, y de l'altre haurian sigut menys grossos los perjudicis.
Son tals llissons de sobras eloqüents pera ésser oblidadas, aixís per lo industrial, com en general per los catalans.
Avuy lo mal ja no te remey, lo fet, fet, peró com las rebaixas en los aranzels d'aduanas no han terminat ni terminarán pera las industrias transformativas, bó será prevenirse ab temps. De totas maneras lo modus vivendi aprobat que sigui per lo Parlament inglés, comensará inmediatament á regir, y aixó será probablement lo dia primer de Maig, aixís ho crehuen los inglesos.
De mitjos á fins del esmentat mes vindra lo nou Ministre d'Inglaterra Mr. Ford, y, diguin lo que vulguin alguns representants de Catalunya, molt influyents en la situació política, no trigará á conferenciar ab lo Ministre d'Estat senyor Elduayen, pera obrir las negociacions referents á la conclusió d'un tractat definitiu, y ja poden prepararse los industrials á sentir als diputats y senadors catalans com assegurán que no creguin res, perque lo Gobern y en Pere y en Pau, els han donat seguritats de que tal tractat no's fará.
Quan nos acostém á fins d'any, si no s'en ha dit res avans, ja veurem com la prempsa madrilenya empeny moguda per las noticias oficiosas, que reberán del nostre departament d'Estat, ó de la plenipotencia, d'Inglaterra.
Y, no es que aquesta prempsa no tingui conciencia dels perjuicis que tot conveni comercial ab la Gran Bretanya causa á l'industria nacional, no: ho sab bé, y sino los ho demostrarian los estats del nostre comers exterior, pero com los perjudicis recahuen casi en sa totalitat sobre Catalunya, no se'ls en dona res; dich mal, sí se'ls en dona, ho vehuen ab satisfacció y ab goig no dissimulat.
Lo que si'ls importa es que la renda de aduanas disminueix, y aixó es una demostració de que mimba lo consum y veu ab disgust, que també decreixen las exportacions, essent aixó una senyal de que l'agricultura sufreix: d'aquí que El Liberal, tan contrari á Catalunya y á sa industria, vingui demanant que's permeti lo cultiu del tabaco sens mirar los perills que pera las Rendas estancades, ne resultaria, y en cambi calli quan se tracta de l'admissió temporal de l'arrós perque de dirne algo seria mal vist á Valencia; y d'aquí també que El Imparcial abogui pera que se dongui vigorós impuls á l'industria militar, pera redimirnos de la subjecció present al extranger, y quedin á Espanya los milions que ara surten ab aquest motiu, obtenint al propi temps donar travall als travalladors espanyols, arrivant d'aquest modo á esser tan intel·ligents y hábils com ho puguen ser los extrangers.
Sí los castellans conseguian arruïnar, que no ho conseguirán, á la industria, allavoras se declararian resoltament proteccionistas, ara no ho diuhen, pero tiran mes ó menos dissimuladament l'aygua cap a son molí. FIDEL.
Tothom sap que'l gobern actual es proteccionista perque aixís ho han dit y ho han repetit los ministres, aixís ho crehuen també, si es que no ho fan veure, los diputats catalans que son conservadors, peró si mirem los fets, lo proteccionisme conservador no'n resulta, y convé tenirho molt present, pera que no se vingui després á dir als industrials, fabricants y travalladors que tinguin confiansa en lo gobern presidit per lo senyor Cánovas, puig es amant de la industria nacional com pot serho qualsevol d'altre.
Hi ha diputat calalá, molt y molt proteccionista, que jura y perjura, que lo gobern conservador, no podia passar per altre camí que'l de concertar lo modus vivendi ab Inglaterra, á qual nació no podia Espanya, després del tractat de comers ab Fransa, deixar de concedir la segona columna de l'aranzel de 1882, peró no deya rés de la segona autorisació demanada á las Corts pera fer un arreglo subsidiari y un tractat definitiu; tampoch deya res lo referit diputat respecte á la premura, lo gobern apretava pera que lo modus vivendi passés sense discussió en las Corts, puig á son dir, los compromissos internacionals eran tán forts y apremiava tant Inglaterra, que la mes petita demora posava en descobert la serietat de la nació: s'afegia mes, se deya que las gestions del gobern inglés prenian lo caràcter d'exigencia.
Donchs bé, tot aixó será veritat, peró la pressa del gobern espanyol, gens conforme ab sos principis proteccionistas no resulta justificada, puig lo Parlament d'Inglaterra no ha aprobat encara lo modus vivendi, sens dupte, ho fará avans de finir lo present mes, peró lo cert es que aquesta es la hora que encara no se'n ha ocupat.
Los diputats y senadors per Catalunya perteneixents al partit conservador se varen dormir mentres estigueren obertas las negociacions ab Mr. Morier; se feyan los ignorants donant á entendre que mercés á sas reclamacions oficiosas, lo gobern entretenia al ministre d'Inglaterra ab qual nació no's volia tractar, ni's tractaría mentres estiguessin en lo poder los conservadors, y ab aquesta cobertora se creyan dispensats de fer res, y de segur quan va caure la pedregada rés haurian fet, si los interessos perjudicats no s'haguessin mogut ab la viva resolució que ho feren, perque hem arribat en un temps, que fins la gent que s'ompla la boca dihentse séria, també creu que primer es lo partit que tot.
Es veritat que los diputats y senadors fusionistas feren lo mateix quan se convingué lo tractat de comers ab Fransa, també dormian, y aixó que la comissió presidida per lo senyor Albacete passá llarchs mesos á Paris negociant lo tractat. També aparentavan seguritat y confiansa ab lo gobern presidit per lo senyor Sagasta y, també se'ls va venir lo temporal á sobre.
Tant en l'un com en l'altre cas, si'ls representants en Corts per Catalunya s'haguessin manejat méntres duraren abduas negociacions, es segur qu'haurian con seguit ventatxas d'un costat, y de l'altre haurian sigut menys grossos los perjudicis.
Son tals llissons de sobras eloqüents pera ésser oblidadas, aixís per lo industrial, com en general per los catalans.
Avuy lo mal ja no te remey, lo fet, fet, peró com las rebaixas en los aranzels d'aduanas no han terminat ni terminarán pera las industrias transformativas, bó será prevenirse ab temps. De totas maneras lo modus vivendi aprobat que sigui per lo Parlament inglés, comensará inmediatament á regir, y aixó será probablement lo dia primer de Maig, aixís ho crehuen los inglesos.
De mitjos á fins del esmentat mes vindra lo nou Ministre d'Inglaterra Mr. Ford, y, diguin lo que vulguin alguns representants de Catalunya, molt influyents en la situació política, no trigará á conferenciar ab lo Ministre d'Estat senyor Elduayen, pera obrir las negociacions referents á la conclusió d'un tractat definitiu, y ja poden prepararse los industrials á sentir als diputats y senadors catalans com assegurán que no creguin res, perque lo Gobern y en Pere y en Pau, els han donat seguritats de que tal tractat no's fará.
Quan nos acostém á fins d'any, si no s'en ha dit res avans, ja veurem com la prempsa madrilenya empeny moguda per las noticias oficiosas, que reberán del nostre departament d'Estat, ó de la plenipotencia, d'Inglaterra.
Y, no es que aquesta prempsa no tingui conciencia dels perjuicis que tot conveni comercial ab la Gran Bretanya causa á l'industria nacional, no: ho sab bé, y sino los ho demostrarian los estats del nostre comers exterior, pero com los perjudicis recahuen casi en sa totalitat sobre Catalunya, no se'ls en dona res; dich mal, sí se'ls en dona, ho vehuen ab satisfacció y ab goig no dissimulat.
Lo que si'ls importa es que la renda de aduanas disminueix, y aixó es una demostració de que mimba lo consum y veu ab disgust, que també decreixen las exportacions, essent aixó una senyal de que l'agricultura sufreix: d'aquí que El Liberal, tan contrari á Catalunya y á sa industria, vingui demanant que's permeti lo cultiu del tabaco sens mirar los perills que pera las Rendas estancades, ne resultaria, y en cambi calli quan se tracta de l'admissió temporal de l'arrós perque de dirne algo seria mal vist á Valencia; y d'aquí també que El Imparcial abogui pera que se dongui vigorós impuls á l'industria militar, pera redimirnos de la subjecció present al extranger, y quedin á Espanya los milions que ara surten ab aquest motiu, obtenint al propi temps donar travall als travalladors espanyols, arrivant d'aquest modo á esser tan intel·ligents y hábils com ho puguen ser los extrangers.
Sí los castellans conseguian arruïnar, que no ho conseguirán, á la industria, allavoras se declararian resoltament proteccionistas, ara no ho diuhen, pero tiran mes ó menos dissimuladament l'aygua cap a son molí. FIDEL.
<< Home