Plagues i insectes

Madrit 9 d'abril de 1885.

Encara que Catalunya sap, per trista y llarga experiencia, de quina manera's tractan y se resolen les qüestions d'interés general en aquesta capital de las Espanyas y sus Indias, no estará de mes que m'ocupi en la present carta d'un assumpto que que toca directament á la agricultura y a la propietat, y si bé de tant en quant surt alguna veu qu'interpreta'l bon sentit, com ara succeheix, rara vegada consegueix ser escoltada y si ho es, solzament per excepció se dona algun cas de ser presa en compte, y ya sigui per no alterar lo sistema, ja per esperit de rutina ó per la peresa natural de la gent que firma nómina sense grans mals de caps, ni feyna, ó bé, pera no haver de fondre motllos nous per las mesuras administrativas, la veritat es que fins las cosas de mes interés y las mes respectables s'enmotllan ab las que deixá l'absolutisme, modificats per la forma nova que de bon gran han copiat los homes de gobern y d'administració espanyols del doctrinarisme francés, que, per lo centralisador i absorvent, es tant ó mes corruptor que l'antich absolutisme. Jutjin doncs los llegidors de l'ARCH DE SANT MARTI.

La junta agronómica presentà al Ministre de Foment un projecte de lley de Plagas del camp, quals articles principals son:

Lo 2on en que's defineix la plaga com lo desenrotllo animal de qualsevol parásit ó insecte.

Lo 7é per lo qual s'autorisa al Gobern pera impedir la entrada á Espanya y circulació per l'interior del Regne dels productes de planta sospitosos.

Lo 16é y següents en que s'estableix lo principi de LA OCUPACIÓ TEMPORAL PER L'ADMINISTRACIÓ DE LAS FINCAS INFECTADAS, QUAN LO PROPIETARI NO VULGUÉS ESTINGIR LOS INSECTES Ó PARÁSITS per los procediments acordats, ó no'ls extingeix dintre'l temps en que hagi promés ferho.

Aquest projecte ha passat á informe del Consell Superior d'Agricultura, Industria y Comers.

Problablement l'informe s'hauria donat per lo Consell Superior com es us y costum, dihent que'l projecte de lley era lloable y de gran utilitat per l'agricultura, si no hagués recaygut la ponencia en persona tant competent, discreta y al corrent de las ideas y reformas acceptadas en las nacions avansadas d'Europa, com ho es lo conseller, senyor Serrano Fatigati.

Lo dictámen que aquest senyor ha emés es del tot contrari al projecte, afirma ell:

Que la definició de plaga es molt imperfecta, y per demés vaga, pera que s'hi puga fundar disposicions tan graves com las dels articles 7é y 16é
Que la no circulació dels productes de planta que puguin propagar la malaltia, seria ó simple disposició teórica, ó exigiria pera a sa práctica la organisació d'una série de cordons de poble á poble, de lo qual ne resultarian majors danys que del mal que's pretendria, pervindre ó aturar.
Que la ocupació temporal es en lo fons una vera suspensió dels drets de propietat, hauria donat ocasió a grans abusos y portaria l'alarma als propietaris y agricultors.

Respecte al sentit general, demostra que no és l'indicat per las corrents europeas, las quals tendeixen a desenrotllar al costat de cada insecte danyí á son enemich natural, (com los aucells, reptils y d'altres) , y may á que l'Administració vagi perseguint parásit per parásit.

Lo consell en ple aprobá lo dictamen del Ponent. Demaná també qu'avans de redactar un projecte de lley de plagas, s'obri una informació, demanant datos al propietari de las diferents provincias, y'l Consell ho aprová per unanimitat.

Aquest dictámen del senyor Serrano Fatigati, avuy del Consell Superior d'Agricultura, etc, per son acort, está inspirat en una bona doctrina, y per aixó mateix corre lo perill de caureli igual sort que'ls pochs que de temps en temps, generalment en forma de vot particular, se presentan, qui sap si per lo desitj del que l'escriu ó redacta pera cridar l'atenció y obrise pas, pero hi ha de mes á mes consignat un punt que demostra que si obstinadament se rebutjan aquí las midas proposadas pels catalans, no falta qui las recull, aixó d'obrir informacions pera que siguin escoltats los interessats en una qüestió de carácter general és lo que demanan sempre los representants, las corporacions y los particulars de Catalunya.

Las circustancias de tenir los noms patern y matern catalans, l'Alcalde nomenat de Real ordre pera que presideixi l'Ajuntament de Madrit, y d'haver, segons se diu, nascut a Catalunya, dona lloch á moltas brometas; los madrilenys que saben ben bé que'l senyor Bosch y Fustegueras ha sigut criat a Madrit, y que es un madrileny fet y dret, se diverteixen discorrent sobre aquest tema, s'ha donat a Catalunya ab semblant nombrament una compensació del modus vivendi, darrerament aprovat y sancionat, ab mes ó menys aplaudiments y goigs de tothom, xichs y grans.

La qüestió de la comissió catalana s'ha revifat ab motiu dels articles que sobre'l regionalisme van sortint en lo diari federal madrileny La Republica. Lo primer article qu'he vist traduhit a la Renaixensa era manso y atent ab las darreras manifestacions de la prempsa y associacions de Catalunya, mes sembla que per virtut d'un article de L'Ampurdanés, periodich, que segons se conta, está inspirat per un ex-Ministre d'Hisensa federal y ardent lliure-cambista, que anys enrera empleá son ingeni y sa influencia en contrariar lo moviment regionalista qu'esclatá ab la Revolució de Setembre, ha fet canbiar lo diapason al diari federal madrileny, de tal manera, que manifesta clarament, com á bon partit castellá, resolt á exercir una tutela estranya sobre las aspiracions particularistas, en la qual realisació veuhen los sencers catalans lo seu progrés y lo renaixement de la seva benvolguda pátria.

Dihuen també qu'en lo cambi de frente qu'he ha fet La Republica hi ha contribuhit alguna carta, dirigida desde Barcelona al President del Consell Federal.

Volguer que los particularistas catalans prenguin en serio los proposits dels restos d'un partit que no pogué discutir una Constitució descentralizadora es un impossible.

En fi si segueixen los articles, me n'hauré d'ocupar encara qye la materia n m'agradi gaire. FIDEL