Reaccions a la presentació del Memorial de Greuges

MADRIT, 19 Mars de 1885.

La Memoria de las associacions catalanas al Rey, coneguda aqui ab lo nom de Memorial d'agravis de Catalunya, produheix tal efecte á los que la llegeixen, que quan troban á un catalá se'l miran ab reconcentrada ira y fugen d'éll com de la peste, ¿per qué aixó? no trobo explicació mes verosímil que, essent lo de revelar lo document un proposit ferm del poble catalá á revindicar sa personalitat histórica y á fer respectar son dret y sos interessos nascuts al calor del trevall, sostinguts y engrandits á forsa de suhor, d'intelligencia y de perseverancia, se dona un cop mortal á la influhencia absorvent y dominant dels homes dits de Gobern residents á Madrit, y fereix á tanta mitjanía y nulitat que viu bé ó malament á la sombra del Estat y de sos organismes, xupant la sava de la nació, soposant serveys sovint perjudicials y nocius, pocas voltas profitosos.

Y vamos cadascú defensa la seva industria, ó la seva manera especial de viure, cadascú enten á son indret la protecció; ningú podrá negar que hi ha en la capital d'Espanya, y en las sevas sucursals espargidas per las provincias, d'ensá y d'enlllá, d'aquest y del altre hemisferi, molta gent interessada en defensar la protecció oficial y combátre l'aranzelaria y quantas midas conduheixin á fer prosperar la industria y'l trevall, perque donan per resultat encarir determinats articles, sobretot los de vestir, y aixó com diuhen los lliure-cambistas es un robo que se'ls fá pera omplir la butxaca dels fabricants. Aquest argument no pot ésser mes clar, puig lo presentan tan nu com Zolá sos personatjes en las novelas naturalistas.

Per ara, fora d'unas quantas vulgaritats, no s'ha escrit res contra lo Memorial d'agravis; tal volta s'espera á que la Comissió dongui compte de son encárrech á las associacions que la diputaren pera entregar al Rey la Memoria, tal volta, s'aguardi millor ocasió pera donar cops de cego á Catalunya: de tots modos los meus informes me fan creure que's parlará d'aquest document y s'escriurá quelcom pera impugnarlo.

Ja digué un ex-ministre fusionista, que no dissimula sa antipatia als catalans, qu'havia llegit escrits desvergonyits, pero com aquest cap d'altre; y un catedrátich que prepara son discurs d'ingrés á la Academia de la Historia deya que'era semblant Memorial d'agravis un document subversiu en lo qual s'havia falsificat indignament la historia, que no faltaria qui s'encarregaría de probarho y qui, referintse á n'en Cánovas, castigaria per son atreviment als catalans, esborrant d'un cop son dret civil, imposantlos la llegislació castellana.

Més, aquestas y altras alharacas produhidas per la mal continguda indignació d'aquells que comprenen va arrivant la fi d'un monopoli secular, tindrán á mon entendre poca trascendencia, ans bé crech que las cosas pendrán direcció oposada á la dels uniformistas centralisadors, puig l'any vinent acaba lo terme de duració
senyalat al concert económich entre las provincias vascongadas y l'estat, y aixó donará lloch á grans dificultats, las rec1amacions serán vivíssimas, á jutjar per las mal ofegadas queixas dels vascongats pera obtenir la resurrecció del conveni, que si se'ls hi concedeix no faltarán protestas per la desigualtat económica-administrativa que estableix entre los espanyols, y si no se'ls hi concedeix lo disgust pot pendre las proporcions d'un inmens conflicte, del qual los carlins voldrán, tal vegada, aprofitarse'n pera llansarse al camp. Hi ha molts síntomas que justifican aqueixa opinió, pera a tranquilitat de tothom, convindria que'l temps. vingués á demotrar qu'es aventurada per més que ningú contradiu la existencia d'aquest perill.

Es segur, que l'any 1886, vindrán numerosas representacions de las provincias vascongadas; y állavors veurém que hi diuhen los polítichs madrilenys de tots los colors tan decidits sempre contra'ls'catalans.

Sir. Robert Morier, ministre d'I Inglaterra, s'en vá, y deixa pera lo seu successor, que vindrá á mitj mes de Maig, la tasca de negociar lo tractat de comers definitiu ab Espanya: diu Mr.Morier que lo gobern espanyol te compromesa la seva firma pera entaular las negociacions partint de punts ja concertats, y que d'aixó se digui lo que's vulga no s'en pot fugir, y que per lo demés, resulta ventatjós pera Inglaterra que no s'hagi portat á cap l'arreglo subsidiari, puig las concessions qu'haurá de fer Espanya serán superiors, partint de la base de 30 graus com ara queda pera tractar en lloch de la de 32, convinguda en lo referit arreglo. FIDEL.