Carabasses

MADRID, 12 de Mars de 1885.

La comissió catalana que ha vingut en representació de lo que viu, val y está organisat á Catalunya, ha fet un gran paper, ha desempenyat son importantíssim encárrech prop del Rey ab digna enteresa, cumplint totas las formas que dicta la cortesia y lo respecte: ha exposat al gefe del Estat espanyol lo que pensan, senten y volen los catalans, y ha fet mes, ha aixecat lo nom de la nostra terra, enarbolant, ab valentia, sense alarde de cap mena, lo penó de la nostra benvulguda Catalunya, al entorn del qual s'agrupan tots los interessos morals y materials, aixis los de la familia, de la propietat y de las intitucions civils, com los de la industria, del comers, de la agricultura, de la marina y del travall, que havia caigut als cops de las astucias castellanas en lo Parlament, per flaquesas y vascilacions d'homes que deviam creure mes forts.

No podian obrar ab mes discreció los comisionats: una volta tornaren de Palacio, se reuniren pera consignar ab fidelitat per escrit las paraulas de don Alfons, cuydant de no incorre en error, y suavisant en la forma tot lo que pogués impresionar á la opinió pública, avans de donar lo resultat de son missatje als vents de la publicitat.

Aixís y tot, lo interés polítich s'ha apoderat de las paraulas y conceptes del Rey, y ha mogut, com se diu aquí, una culebra, que ha posat ab estrets apuros al Gobern fins al punt de véure's obligat á desmentir las paraulas atribuidas per la prempsa madrilenya á don Alfons, en sa contestació á los comissionats de Catalunya. Mereixen aquestos esser ben rebuts quan arribin á Barcelona, y escoltats atentament quan donguin cómpte del acte qu'han realisat.

Se concedeix tanta importancia á aquest acte, que lo desdeny y despreci públicament manifestat als catalans per la gent d'aquí ha desaparegut mudantse en manifestacions de recelosa hostilitat y animadversió plena de respecte.

En realitat seria precís, remontarse á temps molt antichs, pera trovar en la gloriosa historia de Catalunya actes com lo que tingué lloch lo dimars d'aqueixa setmana, dia deu del mes.

Si la comissió ha sigut vista ab respecte per los castellans, en cambi no se l'han mirada ab bons ulls los polítichs catalans: la cosa te lógica explicació; sí, al menys, los que han combatut al Gobern per sa inconsecuencia fent lo tractat ab Inglaterra s'haguessin mantingut ferms fins al últim, conducta difícil després de l’abandono y de las censuras de sos companys de Diputació, haurian aplaudit l' arrivada de la comissió considerantla com un poderós refors pera alenlarlos en la defensa dels interessos de Catalunya, en qual defensa eran pochs, y deixantlos tothom aislats, ni sisquera obravan ab unitat los set diputat qu'assumian la representació de la nostra terra, puig n’hi havia qu'ho feyan per son compte ab independencia dels altres.

Al fi d'aquesta campanya, resta un fet á recullir, y consisteix que tots los diputats per Catalunya presents á la sessió d'ahir votaren en contra del modus vivendi: s'ha complert lo pacte de que vaig enterar als lectors de L'ARCH DE SANT MARTi; l'unitat de la diputació catalana s'ha salvat en la votació, los cuners y alguns catalans han conseguit quedar bé ab Catalunya, habent disgustat al Gobern, y com la majoria estava en lo secret, va celebrar ab brometa los vots d'alguns diputats conservadors adictes per agrahiment y per sas ideas políticas com lo que ho siguí mes al Gobern en general y á alguns ministres en particular.

Als 32 vots dels diputats per Catalunya, s'hi uní lo del diputat per la ciutat de Bejar senyor Rodriguez Yagüe.

Tots los castellans votaren en contra Catalunya, que ha sigut sacrificada com sempre y prompta ho será d'una manera mes fonda: lo Gobern te promés aixís que siga ratificat lo tractat de cormers ab los Estats-Units, aceptar una proposició de Lley pera elevar los drets á la importació del blat farinós que presentarán los diputats per las provincias castellanas. Ab anticipació vaig anunciar que seria aquesta una de las compensacions que's donarian á las regions productoras de blat y de grans.

Lo porvenir no pot esser mes negre: per lo tractat ab Inglaterra Catalunya haurá de resoldre'l problema de la producció y del salari, per l'aument dels drets als blats y á las farinas, y pot ser tots los grans; s'afegirá á aquestos lo mes temerós dels problema, lo de las subsistencias. Lo travallador guanyará menos, pera que los habitans de las demes provincias espanyolas puguin comprar telas y los vestits baratos, mentres qu'haurá de pagar mes cars pá y los queviures.

No cal fer comentaris, puig lo trist y desconsolador de la consqüencia del estat de cosas que las novas midas económicas venen establir salta á la vista.

¡Ah! los habitants de Madrid secundats per los de las restants provincias de Espanya son lógichs: prefereixen lo vestir al menjar per anar bonichs de fora y passejar los diumenges y dias de festa vestits de seda y de llana, no menjan calent. Se veu en los cafés, xocolaterías á las familias prenent una xicra de xocolate ó una
sa do café ab llet con tostada de abajo, que'ls hi serveix de sopar y s'en van després al llit, molts satisfets pero prims de ventre. FIDEL.


L'Arch de Sant Martí. 15 de mars de 1885.

Lo modus vivendi está ja aprobat pel Congrés.
Ja sabém los defensors de Catalunya quants son: 33
Lo partit conservador nos ha deixat sense brassos, com deya'l senyor Mañé y Flaquer en una de sas dominicals.
Lo partit fusionista y tots los demés han declarat incompatible la existencia de Catalunya industrial ab sos respectius ideals, y s'han abstingut de votar perque se'n fa poch encara ab lo modus vivendi.
Catalans: teníuho present. Tots los partits de Madrit procuran lo nostre benestar. Entre Catalunya y l'extranger, prefereixen l'extranger.
Devant d'aquesta conducta, hem d'exclamar ab mes forsa que may; ¡Vísca la pátria!
-----------------------------

Avuy en lo tren exprés que arriba á Barcelona á las onze del mati venen de Madrit los individuos que componen la Comissió que ha presentat la Memoria-Exposició al Rey.
Com es ben conegut l'objecte altament patriótich que'ls ha portat á Madrit, no duptém que se'ls fará una solemne arribada.

Prometém donarne compte en lo número vinent.


¡POBRE PÁTRIA!

Fins los morts al sonar l'hora
De la tomba s'alsarán.
F. Mateu.

Abatuda l'ánima y endolat lo cor, escribím aquestas ratllas per plorar avuy l'afront que una vegada més rebém del centro de l'embustería al pegarnos altra bofetada que'ns ha fet enrogir nostres faccions y reflexionar quin es lo camí mes dret per desfernos de tanta malesa y tiranía.

¿Quí es lo que sentint correr la sanch per sas venas, no esclata ab tota sa forsa y ab llágrimas vivas un crit de defensa, al tenir sense rahó qui li escupi á la cara després d'haberli fet molts favors?

Madrit, capital d'aquella nació que un dia fou l'admiració del mon civilisat s'ha tornat avuy lo centre mes corruptor, y despótich del univers. Allí tan sols se cumpleix lo desitj de quatre advocats aventurers que may en sa vida han conegut lo trevall ni per sambra, y no obstant s'enriqueixen á espatllas del contribuyen després de fuetejarlo. Lo mateix es que sigan blanchs o vermells en arribant á la capital de la gandulería se tornan negres per sos pobres administrats. L'aire tan sols los converteix.

O sino diguéume, ¿que es lo que passa ab l'aprobació del modus vivendi ab Inglaterra? Aquesta nació que un dia sense senyarse nos prengué una penyora que li haviam donat á guardar, aquesta nació que té posats sos ulls sobre de la pobre Espanya per caurer de sopte com devorador esparver damunt sa pobre víctima, es cabalment qui ha tingut prou táctica per atráurers lo gobern d'aquesta nació pera favorir sos interessos en contra del pais que trevalla y los manté ab gotas de suhor.

¡Qué hi fa que's demostri que Inglaterra res nos dona y que nosaltres li doném hasta lo pá y la salut de nostres fills! L'objecte es seguir la corrent d'esbarrio proposada, fuetejar al fill que ha sigut obedient y trevallador, pera protegir á sos germanastres que tan sols serveixen per gastar lo que á ell tant li costa de guanyar.

Y dihém germanastres perque si considerém las demés provincias que per grat ó per forsa forman la nació espanyola del color que portan sos representants, no podém ni debém tractarlas com á germanas, puig que després d'ajudarlas en tot lo que tinguessin que menester nos han abandonat á nostres escassas forsas, rihentse encara de nostra desgracia y aplaudint l'ultratge fet per lo monstre y companys domadors del partit conservador.

Ah, si Catalunya tingués los homes sencers y ferms que tenia dos sigles enrera, encara nos sobrarian forsas per dir á eix gobern anti-espanyol.

Si la majoría de provincias d'Espanya que Deu los ha donat en sa naturalesa moltas mes ventatjas que á Catalunya no s'han sapigut entendrer y s'han estimat mes un vagá que una rectoría, volen despossehirnos de tot lo que á forsa de trevalls y privativas nos hem guanyat suant nosaltres, no ho volém. Y unanimement diriam á Madrit que ans que inglesos seriam espanyols, pero ans que espanyols siguérem un dia y volém avuy ésser Catalans.

Pero aquest Madrit ha tingut la táctica de fer veurer que aixís mateix es corruptor pels diputats catalans, y no parlem per los cuneros com lo d'aquest districte lo mes manufacturer d'Espanya, sino pels que essentne fills prometeren mel y nos han donat vinagre, pels que han dít venentse al gobern, primer lo partit que tot.

Si aixó no succehís, al pronunciar cert ministre son discurs provocador é injuriós s'haurian retirat tots nostres diputats de unas Corts en tal cuestió forasteras, haurian dimitit á l'hora Diputacions y Ajuntaments y allavors, estigueune segurs, no s'hauria votat lo tal tractat.

Pero, que continuhi la desditxada política de tots los partits que jeuhen á Madrit en tan descabellada empresa, que continuhi posantnos la má de ferro, escupintnos y abofetejantnos; que dia vindrá y no molt lluny, que Catalunya després de parar una y altra galta, dirá: -¡prou! vosaltres ne teniu la culpa; y allavors será quan los Catalans al anomenar sa pátria, pensin tan sols en sa estimada Catalunya.