L'argument suprem

L'Arch de Sant Martí. 8 de mars de 1885.

L'ARGUMENT SUPREM

Per més que sembla mentida, la població més industrial d'Espanya, lo districte que més perjudicat se veurá ab lo modus vivendi concertat ab Inglaterra, se veu avuy orfe de representació á las Corts perqu'es lo mateix que no tenir cap diputat en aquestos moments suprems, lo tenirhi á un foraster, proteccionista d'ocasió, y sense cap interés ni moral ni material en nostre país.

Las eleccions á Espanya se fan de la manera que ho exigeix lo sistema politich foraster qu'ens arruina, y per aixó nosaltres combatém més abiat que la inmoralitat electoral, la inmoralitat parlamentaria.

Que's convensin tots los catalans de que ha de perdre sempre Catalunya mentres li fassi la lley una majoría ignorant, dirigida per tres o quatre interessats en fernos desapareixer. Los consumidors, als que tan afalagan los delegats del Cobden-Club han d'esser forsosament los enemichs de nostra prosperitat industrial, no per cap rahó de justicia, no perque conegan la qüestió de que's tracta, sino perque son més élls que nosaltres, y al número en aquesta desventurada nació es lo suprem argument á favor de qualsevol causa. Y ja fá molt temps que dura aixó: lo Rey més popular fou Fernando VII, que coneixént bé al poble que gobernava suprimí las Universitats y establí cátedras de Tauromaquia.

A cap y á la fi aquell Rey protegía una industria nacional, peró avuy se tracta de suprimir las diversas manifestacions de la industria manufacturera també nacionals, invocant la conveniencia del major número per la baratura dels productes y un diari de Madrid, El Liberal, arribá fins al extrem de calificar d'inmoral la causa proteccionista, dihent que per ella, se veuhen obligats los madrilenys á pagar de la seva butxaca un sobre preu á favor dels catalans.

Aquesta teoria es de las més disolvents que s'hagin pogut sostenir. Catalunya, donada sa importancia, contribuheix al sosteniment del Estat per més d'una quarta part de la nació; sa Universitat es la segona en importancia, y seria tal vegada la primera si no fos lo monopoli de la Central. L'Aduana de Barcelona es la primera en orde d'importancia de sos rendiments; la industria espanyola gayre bé tota radica á Catalunya: la marina mercant catalana es més de la mitat de l'espanyola: y no obstant y aixó, Catalunya en las Corts está representada en una proporció de 42 per 400.

La administració espanyola es defectuosíssima; los que s'en diuhen serveys del Estat, ó no fan servey ó més valdria que no'n fessin, y com que'ls cárrechs se donan al que s'esplica millor en castellá, resultan no catalans l'inmensa majoría d'empleats.

!Quantas vegadas si aceptessim la teoría de El Liberal los catalans hauriam preferit ésser administrats per francesos ó inglesos, que de segur ho farian més bé y més barato.

A Madrid, y sempre á Madrid es hont s'evoca'l fantasma del separatisme á fi d'apretar més fort los cargols que clavan al contribuyent catalá, y mentres tal fantasma s'evoca se publican sense cap correctiu y ab aplauso de la majoría ígnorant d'Espanya articles tan desvergonyits y anti-patriótichs com lo de El Liberal de Madrid corresponent al dimars passat.

Enllaç: Protection o free trade