La mare dels ous

Moviment catalanista

L'Arch de Sant Martí. 19 d'abril 1885

Ab lo present número inaugurem en aquest periódich una secció que portará'l títol ab que comensem aquestas ratllas. Fácilment se compendrá la importancia d'ella, avuy que, més que may, deixa sentirse ab tot son propi pes y baix tots conceptes aqueixa destrossadora influencia castellana que, com pestilenta atmósfera, 's fica per tot arreu; avuy que'l gobern espanyol ab una ma de ferro vol darnos lo cop fatal, que vol unificarnos, arrasar nostras costums y nostras lleys, en una paraula, vol fernos castellans; avuy que'l afany centralisador desplega totas sas forsas dirigeix sas envejosas miradas contra Catalunya, com si volgués endúrsela d'una xuclada, avuy que'ls partits polítichs fets ab pasta madrilenya han lograt, desgraciadament, exténdrer sas arrels per nostra benvolguda terra, que las han fel arrivar á totas parts, des de'l sumptuós cassino ahont se respira l'atmósfera fumosa del tabaco habano, fins al fosch taller ahont se respita la fumosa atmósfera del carbó de pedra, desde'l luxós buffet del noble, fins á la modesta casa del obrer, pera que, incauts, nos hi deixessim caurer seguintlos y ajudantlos en sa perversa obra de destruirnos y aniquilarnos; avuy, en fi, que tot aixó passa, que tots aquestos mals nos amenassan y'ns afligeixen, que aquesta mortífera bomba va dirigida contra'l cor de Catalunya; avuy es quan debém aixecar més alt lo pendó de las quatre barras, lo sant estandart del catalanisme y ferlo tremolar majestuosament en la punta dels monuments naturals de nostra patria: en los cims del Montserrat y del Montseny.

Devant d'aqueixas maquinacions destructoras, devant d'aqueixas intencions maquiavélicas hem d'oposar tots nostres esforsos y travalls. Molt se fa en favor del catalanisme, ja ho sabem; peró falta lligar aquestos caps fenthi forts nusos, urgeix reunir las brasas pera poder apreciar bé las proporcions de la foguera, es precís juntar los grans d'arena d'aqueix mar de mútuas aspiracions, pera construir y aixecar lo superbiós edifici del renaixemenL politich de Catalunya.

A aquest fi, procurarém reunir totas las noticias, desde las que tinguin més importancia á las que sian més insignificants. Un petit moviment, una petita nova, un petit succés representa un pas segur dat en lo camí del progrés catalanista.

Una prova de lo que acabem de dir á nostres lectors es lo següent. Fa pochs dias vejerem per los voltants d'aquesta població una colla de noys, que, passejant ab molt orde, cantavan ab veu angelical y ab antonació y armonia extraordinarias una cansó. Va estranyarnos lo bé que ho feyan y'ns pararem á escoltarlos. Molta fou la satisfacció que experimentarem al sentir sortir d'aquells infantils llábis l'enérgica y patriótica poesía ¡Pobra patria! del llorejat poeta català D. Francesch Matheu. Peró més gran fou nostra sorpresa quan, al preguntarlos quí los hi havia ensenyat, digueren senzillament que lo seu mestre. Ignorem lo nom d'aquest bon senyor, més desde aquí li donem nostras mes calorosas felicitacions. En aquest temps en que, per afrenta y vergonya nostra, los que'ns posaren lo dogal un dia, l'estrenyeren més l'endemà, manant que'n llengua estrangera, en castellá, se ensenyés y eduqués en nostras escolas als fills catalans, als que tenen, com sa mare, llengua propia; en aquestos temps, dihem, es molt digna d'elogi é imitaciÓ la conducta del esmentat mestre que, sabent fer créixer lo cor d'aquellas tendras criaturas ab lo sant amor á la patrià que'ls ha vist naixer, fa que no's perdi ó no's refredi l'escalfor de la sang catalana que per sas venas corra, pera que un dia, quan sia hora, sápigan demostrar á qui convé d'ahont son fills.

Quín contrast! En alguns colegis encara s'hi veu en lloch preferent un rotul que diu: Se prohibe hablar en catalán.

No fa pas molts dias que en una important població de la costa, en sa escola mes concorreguda hi vejerem l'esmentat rotul d'ignominia pera'ls deixebles, pera sos pares, pera tot Catalunya; peró ignominiós sobre tot, y en primer térme pera'l mestre, que si es catalá, s'ha degradat fins aquest extrem, y si es castellà no coneix ni las més rudimentarias lleys de la cortesia y d'agrahiment.