Fer bullir l'olla

MADRIT, 30 d'Abril de 1885

L'assumpto principal, lo que absorveix tota l'atenció de la gent política, l'objecte preferent de lo que aquí's mou y s'agita, l'única qüestió que á mesura de l'aproximació del dia pren caracters formidables, aixís com lluyta mortal ahont s'ha de decidir de la sort de tot un poble, es la coalició electoral. Lo de menos es la reivindicació del dret individual, lo tornar per lo respecte de las lleys, lo restaurar la sinceritat electoral, lo moralisar l'administració del comú, lo vigorisar lo cos social, res d'aixó; lo qu'importa es derrotar á en Romero Robledo, y per taula al partit conservador; no hi há en tot aquest inmens é inusitat moviment més fi, puig ha prés la lluyta un caracler personalíssim, y dit s'está, que per los madrilenys especialment es l'únich que'ls treu lo cap de test. Las grans qüestions qu'ocupan al mon modern, los conflictes internacionals que posan en perill los interessos de tota mena, la guerra europea, que'ns amenassa ab imminencia, los destins d'Espanya que's poden veure gravement compromesos, los projectes colonials qu'en dependeixen, son cosa secundaria, de poch més ó menos; lo que realment interessa es batrer al despreoupat Ministre de la Gobernació, á qui sembla que ab deliberat é intencionat propósit, li deixan tota la tasca los seus companys en Gobern, y manifestament lo senyor Cánovas del Castillo.

Y no cal dir ab quin gust acepta lo perillós combat en Romero Robledo, perque se donará en lo seu propi terreno, es lo qu'éll sab fer millor, si es que sab fer alguna altra cosa, eleccions, es á dir á donar nombraments de regidors, d'arcaldes, de diputats provincials, de diputats á Corts, de senadors. En aixó es precis ser justos, ne sab la prima, avuy no'n hi hi há pas ningú enlos quatre cantons d'Espanya y las sevas indias, capás de fer lo que éll fá: Y perque'n sab més y perque no hi ha avuy per avuy qui li passi la má per la cara, s'ha armat aquest rebombori, i s'ha carregat una bomba que lo mateix al esclatar, pot no fer mal com pot somoure y ensorrat tot l'edifici nacional

Es veritat que per sota, se manté la lluita per la vida, los d'un costat y de l'altre se disputan los empleos ab desesperat encarnissament, la possessió dels empleos, únich recurs, abonada renda pera resoldre lo promeblema de l'existencia ab que contan los elements polítichs y asministratius d'aqueixa gloriosa nacionalitat espanyola.

si á dalt en mitj d'aqueix extraordinari moviment, s'hi veu revolotejar el cim, la brillantor de les ideas, á manera de foch follet, si encara com un llampech, hi há la claror d'un pensament noble y generós, abaix ¡ah! abaix, l'espectacle de la lluyta es llastimós, dona frisansa, fá fastich y entristeix lo cor.

Temerosós los monarquichs lliberals y demócratas-dinástichs que'ls tractes ab los republicans los poden comprometrer tenen molt d'empenyo en repetir que aixó acabará lo dia 7, es dir, terminará la present coalició ab las eleccions d'Ayuntament, ¿y sinó ab que farian bullir l'olla?

En cambi Europa y lo mon civilisat no pensa en altre cosa que en la guerra prompte á entaularse entre Inglaterra y Russia pot ser la mas grave de quantas n'hi ha hagut en lo present sigle, perque s'ha de decidir en ella si ha de regirse Europa per los principis de llibertat y del modern dret internacional, ó si ha de retrocedir en lo camí de la civilisació y del progrés pera posar lo poder absolut, militar y teocrátich sobre la societat, es a dir, si las nacions y'ls pobles s'han de gobernar ells mateixos, y los homes esser ciutadans ó s'han de convertir en remats de bens y en soldats amarrats al carro triunfal d'un emperador ó d'un Cesar.

Ademés d'aquest trascendental problema, que recorda lo dilema plantejat per Napoleon 1er, n'hi ha d'altres importantíssims qu'afectan al comers, á la navegació, á la industria, á la producció y al consum, en una paraula á la vida económica, al desenrotllo de tota la activitat social, y á tos los recursos ab qu'aquesta conta.

Quant los madrilenys no estavan tan absorvits per la lluyta doméstica d'aquest moment, á la qual ha donat lloch la suspensió de son desacreditat Ayuntament, donavan una ullada per fora de la frontera per tractar de las disputas entre inglesos y russos, no dissimulavan sas antipatias als primers, fins los mes lliberals, mentres que son en general molt vius, los desitjos favorables als altres, als russos. Cosa estranya, quant se tracta de negocis económichs aquí tots son inglesos, se posan resoltament al costat d'aquestos per a oposarse á las observacions de l'industria catalana, y á les respetuosas y sensatas reclamacions de Catalunya. Ab quina eloqüéncia defensan lo plet d'Inglaterra los advocats espanyols, ab quina fermesa omplan sas columnas los diaris madrilenys d'articles y suelstos encaminats á contar las ventatjas del comers d'Espanya y la Gran Bretanya; quan gran l'indignació que demostran devant de las protestas de Catalunya, no hi ha un madrileny, ni castellá, ni tampoch espanyol,( si s'esceptua al que ha nascut a Catalunya) que no defensi la conveniencia de donarho tot á Inglaterra, y als estrangers, y no rebutji enfurismat las rahons exposadas pels catalans que al cap i á la fi estan interessats en aquestas qüestions com los que mes y tenen dret incontrovertible á ferse escoltar dient son parer.

Donchs, com en las cosas de la política exterior no hi ha interés catalá inmediat, los advocats d'ahir, los enfurismats corifeus son avuy hostils uns, obertament enemichs altres d'Inglaterra, y n'hi ha molts de partidaris apassionats de Russia. Y... prou. Fidel.