03 de febrer 2006

Qui sembra cull

sembra MOVIMENT CATALANISTA. 27 d'abril de 1885

Sens dubte el catalanisme va caminant per la dressera á passos agegantats. Los importantíssims travalls portats á cap per las associacions constituhidas en nostra terra no han sigut tan flachs pera que'l vent castellá pogués marcirlos, o han sigut tan débils pera que la pedregada política pogués abátrels. Molt al contrari; han estat nudrits per una sava tan poderosa y vivificant, que trobant, com es natural, lo terreno á propósit, no sols han estés sas arrels per moltas parts, sinó que ha donat abundants fruits. Cumplint aquell sabi refrá que diu que qui sembra cull, s'ha sembrat en Catalunya molta llavor. No s'ha perdut pas tota. Deprés que la negra nuvolada, que del centro'ns vé, descarrega una desencadenada tempestat, á las horas es quan creix ab mes forsa, ab més vigor, al calor de la esperansa del sol gloriós de la somniada felicitat. Y al poch temps veyem naixer novas plantas, esclatar novas poncellas pera adornar la corona de nostra benvolguda mare, pera que son flaire vingui á ser lo bálsam tranquilisador que curi las feridas de nostra desgraciada existencia, llástimada cada dia més per los grillets y las cadenas ab que'ns tenen empresonats.

Una de las provincias que més s'havia adonat del jou castellá y que semblava havia mort ja en ella l'esperit regenerador, ha donat novas mostras de vida, ha despertat del fatal somni en que fa temps jeya. Acaba d'organisar-se a Lleyda una societat excursionista, qual inauguració oficial tindrá lloch lo dia 11 del mes vinent. Ocupa la presidencia de la esmentada corporació lo consecunent catalanista D. Juseph Pleyan de Porta, y han sigut elegits corresponsals de la mateixa en Barcelona, los senyors D. Frederich Soler, D. Angel Guimerá, D. Joseph Fiter é Inglés, D. Francesch Ubach y Vinyeta y D. Joseph Verdú.

No, cal dir ab quant plaher doném compte del establiment de la «Associació excursionista ilerdanesa», desitjant de tot cor, com esperém, que dongui'ls resultats que's proposa, en bé del catalanisme.

Una antigna associació de aquesta població que mes ha travallat pera’l foment y desenrontllo d'ella, ha acordat reformar los seus estatuts redactantlos en catalá y donar un giro catalanista á tots los seus actes. Nosaltres tenim una verdadera satisfacció en comunicarho á nostres lectors, segurs de que s'alegraran del bon pas que acaba de donar la dita associació, á la qual haurian de pendrer com á mirall, moltas altres que encara pensan de diferenta manera.

A més d'això, la llengua, catalana pot estar d'enhorabona, lo director del acreditat col·legi Vilar de la vehina capital ha disposat acertadament que s'adopti com á llibre de text Eloqüencia catalana pera que sos deixebles lo llegeixin dos vegadas á la setmana. Molt bé senyor Vilar. Ja era hora de que algun mestre prengués l'iniciativa en aquest noble sentit.

Pera fi de festa hem de dir que dintre poch temps s'estrenará en Barcelona una ópera catalana, qual música ha compost lo senyor Baratta y cual lletra es del aplaudit poeta don Conrat Roure. No seria aquesta la primera que's representará; de modo que podem dir als castellans que ni per la música’ls necesitem. No hem de buscar lo estranger pera recrear-nos los oidos.

També d'aqui pochs dias sortirá la aplaudida companyia del Teatre Catalá á recorrer las principals poblacions de la provincia, pera donar á coneixer las produccions del seu repertori que han tingut mes aceptació. Nosaltres que creyém en la eficacia del teatre pera la instrucció del poble, pensém que será un bon medi de propaganda catalanista

.......

Lo viatje del primpcep de Gales á Irlanda, ha sigut una continua manifestació de protesta contra la tirania del poder: británich y á favor de las llibertats que aquell poble enyora y que travalla pera recuperar.

En las ciutats per ahont han passat los primpceps lo poble los ha rebut xiulantlos y victorejant á Parnell y al Madhi; al primer com á portaestandart de la Independencia de Irlanda; al segon com á humiliador del orgull británich al Sudan..

Los catalanistas qu'aspirau á recuperar pera sa pátria la vida y prosperitat que també li han sigut arrebassadas en nom d'un patriotisme fals y destructor envian lo mes franch y espóntani homenatje de simpatia á la Jove Irlanda, desitjant que sos esforsos se vejan prompte coronats per l' ex:it més complert.