Llum i topògrafs

MADRIT, 23 d'Abril de 1885.

Desde fa poch temps se nota aquí un moviment dirigit á resoldre lo problema económich en tots los seus rams principals. En veritat la cosa apremia: l'Estat te ja pochs bens provinents de la desamortisació á vendre; del producte d'aquestos bens se'n ha aprofitat per espay de molts anys, per cert ab escàs profit, de la realisació dels fins que constituheixen la seva fonamental missió, si bé s'ha transformat ventatjosament la propietat, encara que no tant com era de desitjar. L'Hisenda, que de la venda dels bens nacionals n'ha fet un recurs ordinari, per mes qu'en los pressupostos se'l califiqui d'extraordinari, com ja'l té agotat, y a més lo Ministre d'aquest ram ha negociat los pagarés que anirán vencent dins lo termini de vuit anys, camina directament y de pressa á la ruina, y com los demés recursos, especialment los d'Aduana y Consums desminueixen y no es fácil arbitrarne de nous, puig los ensajats en los darrers temps han sortit neulats á son comensament, d'aqui la necessitat de robustir los elements que pagan mes bé y corrent, que son l'agricultura, l'industria y'l comers, es á dir, totas las manifestacions del travall y de la producció, pera poder fer frente als gastos generals y en primer terme los empleyats y los interesos del Deute públich.

Y si á aixó hi afegeixen las queixas dels propietaris agrícolas, dels llauradors, las dels comerciants, las dels industrials y las de las clases travalladoras, y sobre tot las del comers (botiguers) de Madrit, que fa temps assegura que ven poch y malament, no es d'estranyar que'l problema económich preocupi al curt número de personas coneixedoras de las qüestions económicas y á la prempsa que més s'ha distinguit per sos verinosos y enervats atachs á la industria catalana y als industrials catalans, comdempnant á Catalunya sense apel·lació, regint encara per ella. Puig aqueix esperit viu y's mostra la lley del vençedor aplicada ab crueltat per lo net de Lluis XlV, Felip V, lo gran rey per la gent del Centre encomiat sempre per los escriptors qu'han tractat de las institucions administrativas, que des de son regnat s'han establert á Espanya y tal volta sia aquesta la causa histórica de la mala voluntat y desdeny persistens d'aquesta gent contra Catallunya y'ls catalans.

No crech que aquest moviment dongui cap resultat, solzament en lo terreno polítich de sobras movedís y somogut s'en treu algun de quan en quan, sisquera se ressenti sempre de sos mals fonamenls. Sento dirho, pero com més examino l'estat social y los elements que mes l'influeixen, s'aferma en mi l'opinió de que la regeneració d'aquest pais, sino impossible, es molt difícil, y en tots casos duptosa en sos efectes, y mal que'ns pesi sembla qu'estem comdempnats á esser en tots temps la qua d'Europa.

Senyal evident del moviment indicat ne son las conferencias donadas en los centres literaris y mercantils y en altres societats.

En l'Ateneo ne doná una lo brigadier Perez de Rozas, qual tema fou los amilloraments pero en realitat s'ocupá poch del tema pera fer la censura dels goberns que desde l'any 1867 s'han vingut succehint, perque no han fet mes que gastar milions de pessetas esterilment, y lo que's mes grave, continua gastantlos, puig pera mantenir lo cos de topógrafos y l'Institut geográfich y estadístich gasta anyalment uns 6 milions de rals sense que avans i ni pugui avansar un pas pera fer lo plano parcelari de la propietat rústica. Fa quinze anys que l'Institut comensá'l mapa d'Espanya, qu'hauria de constar de 1078 fullas, y n'ha publicat 21. Ab aquet dato solzament n'hi ha prou pera veure de quina manera se gastan diners dels espanyols que tantas suadas costan á molts d'ells.

Lo conferenciant senyor Rozas té un sistema, resultat de sos estudis, fácil, breu y económich pera fer lo plano parcelari. Desde l'esmentat any l'ha proposat á tots los Goberns sens distinció, no hi hagut un que, assessorat per comisions compostas de personas facultativas y notables per sos coneixements especials, no hagi aplaudit lo sistema proposat, pero tampoch n'hi ha hagut cap que s'hagi decidit á durlo á la práctica.

Tots los Goberns han deixat las cosas tal com estavan: es conducta invariable seguida per tots los homes que gobernan á Espanya, y en aquest punt la cosa té llógica explicació: segons lo senyor Perez de Rosas las ocultacions de fincas y de terras pujan á tres quartas parts de las registradas. Hi há provincias, com las d'Andalucía, que passan de molt aquesta xifra, hi há moltas propietats usurpadas, y los ocultadors y usurpadors son gent grossa y d'encontrastable influencia política.

No puch seguir al senyor Perez de Rozas, perque allarga massa aquesta carta, peró terminaré consignant un dato aduhit per éll y comprobat. Espanya té unas cinquanta milions d'hectáreas, per l'Hisenda nacional no n'hi há més que 28 milions.

Doná un altra conferencia lo senyor Gabriel Rodriguez, gran sacerdot, avuy pontífice máximo de la secta lliure-cambista espanyola: lo seu tema fou los tractats de comerç, que desenrotllará en varias conferencias; en la primera, després de ressenyar las vicissituts que ha tingut de 1792 la llegislació aranzelaria, y fixar en 1841 l'época de las reformas en sentit no progressiu sino lliure-cambista, exposá los propósits de portar d'un cop, aixís que l'Associació reformista puga, los drets aranzelaris pera los productes industrials al 15 per 100 que fixa la lley de 1869.

Com aquest senyor té de continuar, no dich tot lo que penso dir respecte al sentit que manifesta la gent d'aquí referent á Catalunya, á sa industria y á tots los catalans.

Lo senyor Costa porta donadas en l'Ateneo tres conferencias, ocupantse de projectes colonials pera fortificar l'esperit mercantil; bona es l'intenció, patriótichs los esforsos, peró tenen mal fonament. -A un altre dia- FIDEL.

Enllaços:

Topografia del S. XIX