La coalició a Sant Martí

L'Arch de Sant Martí. 10 de maig de 1885

La política té las sevas cosas de broma, y las eleccions que s'acavan de celebrar han omplert la mesura del ridícul.

Duas collas s'han disputat lo triomf á las urnas: una colalició de gats de frares, polítichs saltamarges y segons ocasió y temps de la seva conveniencia, democratas possibilistas que obriren las portas d'aquesta població á n'En Lavajos, l'actual diputat á Corts, desconegut de tothom y conservador per mes senyas: heus aquí la primera colla. La verdadera candidatura lliberal, sense colalició perquè era inútil, vist que á Sant Martí no hi ha conservadors y per lo tant tenien la victoria segura: los liberals de sempre, los que no han sapigut doblegarse, los que ocupaven ja los llochs de regidors desde l'Alcalde al mes petit regidor: héus aquí l'altra colla.

Los primers, los de la coalició, á darrera hora han sortit formant comités de tots colors, compostos de noms només, perque segons las protestas dels interessats, quedan reduhits als quatre plagas que tothom coneix,

La Publicidad y demés diaris coalicionistas de la vehina ciutat han apoyat indirectament á semblant colla al donar compte del resultat diari de las eleccions, anomenant adictes als verdaders lliberals, y coaligats ó lliberals als despistats que cap partit aceptan, no solsament per lo descrédit que sobre élls pesa, sinó per la informalitat que'ls caracterisa y'ls fa incapassos pera desempenyar un cárrech públich.

Consti, doncs, que no s'ha presentat ni un candidat conservador á Sant Martí; que la coalició de que s'ha parlat s'ha fet contra'ls que en nostra població son reconeguts com a lliberals; que algun Centre que la apoyá ha lograt treure flor d'aygua á un sol candidat de la coalició, l'enemich més declarat d'aquell Centre, y consti finalment que tals espifiadas dels polítichs nos retrehuen més y més de prendre part en aquella comedia de mal género que paga'l país, ferms en nostre propósit de no untarnos anant al costat de gent plena de llantias de cap á peus.

La veritat a son lloch. Lo triomf del sol candidat de la coalició s'ha degut, no solsament á la llibertat que hi ha hagut en tots los colegis electorals, sinó també á la confiança de molts que no podian ni sospitar que'ls coaligats fessen tant, pero sa falta de simpatia en lo poble ha sigut suplerta per la barra de que donaran prou mostra quan l'elecció de'n Labajos.