16 de maig 2008

La batalla de l'aigua

font 22 de febrer 1885

Amb desagradable sorpresa havem llegit a La Antigua Unión, que molta part de l'aigua de la font de la plaça de la Unió serveix per a alimentar els safarejos d'un propietari, el nom del qual no sabem, però que deu ser sens dubte de moltíssima influència en certes regions.

Nos ha estranyat moltíssim la notícia, més que més en los temps que corren, que s'experimenta una notable diferència d'aigua en nostra població, cosa que porta molts perjudici.

Desitjaríem veure clar en aquest assumpte sumament transcendental, i esperem de l'Alcaldia la veritat més pura del fet, del que se n'aprofita amb gran tranquil·litat un distingit propietari, que ignorem qui puga ser.


15 de març 1885

Lo veïnat que se serveix de la font del Bogatell està completament fastidiat pel poc mirament de les autoritats, que estan en aquest punt molt descuidades. Lo sistema de rajar l'aigua de la font és la de manubri, poc últil i molt propens a espatllar-se. Mentre que podria ser lo sistema del volant més senzill i econòmic, ja que no es té d'adobar quasi mai, en contraposició a l'altre, que sols ja d'adobs ja porta una despesa considerable.

Ne cridem l'atenció del senyor Alcalde.


19 d'abril 1885

- ¿Com està la compra de tantes plomes d'aigua que acordà l'Ajuntament per assortir la font del Fort- Pio i demés que falten en altres barriades?

- ¿Quin dia serà un fet lo pont sobre la llacuna en lo carrer de Wad- Ras? Aquesta pregunta que molt sovint se'ns fa la transmeten a qui corresponga. Nosaltres nos hem ocupat d'aquest assumpte una infinitat de vegades i per això no volem parlar més en va, ja que, com deia Cervantes: "No hi ha pitjor sord que el que no vol sentir-hi"

- La font de la carretera de Mataró a prop de casa lo senyor Ricart fa quatre dies que no raja.
Sàpiga-ho qui li pertanyi son degut arreglo.
Lo mateix dient de la font de la palça de la Unió.

3 de maig 1885

- Moltes vegades nos havem ocupat de lo malament que sempre està lo antic camí de Sant Martí. Recomenem al president de la comissió, o a la que se'n cuidi, que algun dia s'hi arribi tot passejant. Allí veurà que la desgràcia de tal via prové quasi sempre de llençar les aigües del reg sobre la carretera, i per evitar això és precís privar de tal abús als pagesos o obligar a la construcció d'una cuneta que les proti a la regadora dels camps més baixos.

24 de maig 1885

Ara que anem a entrar en los dies calorosos, seria menester que es manés netejar lo Bogatell en lo tros comprès entre el passeig del cementiri i la mar, puig que generalment hi ha una bona quantitat d'aigua, moltes vegades corrompuda, que pot perjudicar notablement la salut d'aquells veïns, los quals nos fan aquesta indicació a fi de que nostres autoritats nos escoltin.
No pot pas negar-se'ls la raó i per aquest motiu esperem ésser atesos per part de qui corresponga.

31 de maig 1885

Havem rebut ja vàries queixes d'una porció de persones que viuen en la plaça del Comerç, respecte a l'abús que se li tolera a un dels veïns de dit lloc. Se'ns diu que cada dia, a les quatre del matí, aquest senyor s'apodera amb un altre dels individus de la seva família de la font de l'esmentada plaça i que, cuidant-se d'una aixeta cada u per anar més de pressa, comnecen a regar tot lo davant de casa seua amb gran abundància, com si fossin ells los únics que habiten aquella barriada. De tot lo que resulta que després a les nou, quan van los demés veïns a fer-ne ús de l'aigua que necessiten per a l'ús domèstic, la font ja està esgotada i no en poden fer d'ella cap servei.

Preguem al senyor Alcalde que prengui alguna mida sèria sobre el particular, perquè és molt trist que perquè un veí puga tenir sobradament regat lo tros de carrer de casa seua, s'hagin de fastidiar los demés de la barriada. I s'ha de procurar evitar això més quan ja se sap que ve molt escassa l'aigua de Moncada, que raja l'esmentada font.


25 de juliol 1885

La font que dóna aigua a la nombrosa barriada del Clot fa molt temps que raja en tan poca quantitat, que de nit i de ia s'hi troba una immensa tirallonga de càntirs que esperen tanda, la qual porta la indignació d'aquells veïns, als quals els sembla mentida que les autoritats no hagin resolt tan notable millora de molta necessitat per al públic.

9 d'agost 1885

Desitjaríem que ja Junta de sanitat fes analitzar l'aigua de les fonts del barri del taulat, que, a diferència de les del Clot, Camp de l'Arpa i la Sagrera, a l'ésser posada al foc se forma una bromera blanca de més d'un cantell de duro de gruix.

6 de setembre 1885

- Diu un periòdic barceloní:
"Fa algun temps que la premsa local ve ocupant-se de les causes a que es pot deure que en lo veí poble de Sant Martí s'hi haja estacionat l'epidèmia.

Per nostra part devem denunciar avui un fet que sens dubte cooperarà a la propaganda de la malaltia, ja que constitueix per si sol un centre permanent d'infecció i deu cridar seriosament l'atenció de les autoritats, de quin zel esperem que es prendran les mesures necessàries.
Lo cas és que el trajecte del Rec Comtal que comprèn la barriada del Clot fa a totes hores una fetor pestilencial.
La causa d'això es deixa veure quan per dic Rec Comtal no hi passa aigua. Allí hi ha la vertader podrimaner de tota mena de runa i bèsties en estat de podriment, que converteixen aquell conducte en una claveguera.
Per a evitar això, seria convenient que es disposés per part de qui corresponga tapar lo Rec en tot lo tros de davant d'aquell veïnat i així es lograria, almenys, privar que es tiressin les runes i tota mena de brutícies.
A més, hi ha també en aquest punt un canal que algun temps duia aigua a un molí anomenat d'Uriach, però que avui, essent dit molt inservible, no té cap objecte útil i ses aigües quasi poden dir estancades i per lo tant corrompudes, vénen a ser un perill constant per a la salut.
Aquest hauria de desapaèixer, i seria, al mateix temps que una mesura de salubritat, una important millora a favor de la barriada en què està enclavat."
Per nostra part no hem de dir res més sinó que té raó el col·lega barceloní, però en moltes ocasions hem dit lo mateix i no ens ha valgut.
Mes avui no es tracta sinó d'evitar en lo posible les conseqüències de semblant focus d'indecció, reconegut de poc per lo doctor Botey, i comprenent-ho així lo nostre municipi hauria de procurar en lo possible atenuar sos terribles efectes.
Lo tinent d'Alcalde del districte, D. Pere Borràs ha disposat, que es custodiés lo Rec de cap a cap per guàrdies municipals, a l'objecte d'evitar que ningú toqui aigua, si la que sia l'ús a què vulgan destinar-la.
No cal dir quan aprovem semblant mesura preventiva.




14 de maig 2008

Lo nou aqüeducte de New-York



new Croton aqueduct/mapa 6 de desembre 1885

Han començat, i prosegueixen amb activitat extraordinària, els treballs del nou aqueducte subterrani que té de conduir les aigües del llac de Croton al dipòsit de Central Park , de New York.

A certa fondària, desota dels camps, els boscos y els prats, i a la claror d'innombrables llums elèctrics, treballen nit i dia 6.000 homes en la construcció d'un gegantesc túnel que té d'obrir-se en terrent pedregós i que tindrà una llargària de 46 quilòmetres.

Durant les 24 hores del dia, no para lo treball, més que per espai de dues hores, perquè els tres mil treballadors que hi ha a les galeries puguin sortir a menjar i a descansar, mentre altres tres mil baixen als pous a l'objecte de reemplaçar-los.

Contínuament se troben en moviment centenars de màquines perforadores mogudes per lo vapor o mitjançant l'aire comprimit, en tant que altres poderosos aparells fan pujar les runes a la superfície per la infinitat de pous oberts en tot lo trajecte. A pesar de tot, els treballs no quedaran acabats fins dins de dos anys.

Lo túnel a què ens referim serà lo més llarg del mon, i haurà costat de 250 a 300 milions de pessetes. Lo túnel del Mont-Cenis no té més que 12 kilòmetres i mig de llargària i ha costat prop de 75 milions de pessetes, mentre que el de San Gotardo, de 16 kilòmetres de llarg, no ha costat molt més.

New Croton aqueduct No és fàcil fer-se una idea de la rapidesa amb que avancen els treballs del nou aqueducte nord-americà. L'empresa divideix en dues parts, però en realitat, els treballs corren a càrrec de subcontratistes sota la direcció i responsabilitat dels contratistes principals.

En lo trajecte hi ha vint-i-sis pous, i cada subcontractista té d'obrir la part del túnel que li toca i construir lo canal per on tenen de córrer les aigües. Hi ha empleats en els treballs uns 8.000 homes, 2.000 en la superfície. En lo fons de cada pou els obrers treballen en dues direccions distintes, uns cap al sud i els altres cap al nord, de manera que al final poden trobar-se en el centre del trajecte que medeix enetre un i altre pou.

A pesar del gran nombre de treballadors i dels perills que allí corren, no hi ha hagut que deplorar més que la mort de dos obrers. D'altra banda, l'empresa compta amb un metge, que paguen els obrers mitjançant una subscripcció de 50 cèntims mensuals, amb la qual cosa tenen accés a l'assistència facultativa i als remeis que se'ls recepta.

(l'ortografia i la puntuació estan adaptades a la normativa)

enllaços: Wikipèndia,A Place to Savor the Torrents of Spring , The Croton Dam, Forgotten NY streets scenes, Croton Aqueduct, 135th Street Gatehouse, , Old Croton Aqueduct
- Old Croton aqueduct trail, pdf old croton, , Croton aqueduct