28 de novembre 2008

La crisi industrial

can Saladrigas 8 de març 1885

S'anuncien eixos dies amb insistència una porció de paros de fàbriques deguts a les crítiques de sos duenyos o propietaris industrials.
Per totes parts cundeix la miseria, los temples del treball se tanquen i el govern tan imprudent buscant i procurant la ruïna de Ctalunya per tots los cantons possibles. Això és desesperador, i del que es fa, temem que no hagin meditat les conseqüències.
I a propòsit, essent Sant Martí de Provençals, com ho ha sigut fins ara (més endavant no podrà ser-ho sisquera), la població més industrial d'Espanya, ¿Com és que ni corporacions, oficials ni Centres, ni diputats ni ningú s'ha pres la molèstia de donar-se a conèixer una mica protestant de la conducta del govern que vol (al menys ho sembla) tan solament destruir-nos, enervar-nos i arruinar-nos?
De veres que no ens ho sabem explicar, però sí ho fem present a la població, per a que consti lo comportament d'eixes corporacions o Centres, o diputats que el representen, i que ella ha elegit tan innocentment, per si vol apuntar-los amb pedra negra, per a recordar-los lo dia qe convinga.


15 de març 1885

Regna una considerable alarma en la nostra població a conseqüència de que han parat son treball una pila de fàbriques, que no poden continuar sens trribles perjudicis.
Nosaltres lo deplorem i sentiríem que es quedessin sense menjar i sense feina més de 45.000 jornalers que es guanyen la vida en eixa a costa de la suor del seu front.
I després de tot això vingan encara governs lliure-canvistes sense consciència a fer tractats amb les potències estrangeres, ruïnosos sempre per a la indústria de la nostra terra.

3 de maig 1885

Llegim en el Sabadellés:
"les notícies que es reben dels representants de les nostres fàbriques són en extrem desconsoladores.
Que vinga el cólera, i res nos farà ja falta per a viure tranquils i satisfets"
Decididament aquest és un país perdut. Lo mateix exactament nos passa a nosaltres, perquè es reben aquí també molt males impressions dels negocis de la major part de les fàbriques de la nostra localitat.


21 de juny 1885

Segons se'ns ha dit està pròxim a tancar-se un dels més importants establiments fabrils de la nostra població.
Desitgem que la notícia no resulti certa.


21 de juny 1885

Se nota ja en molta escala la falta de treballs en aquesta població. Un dels oficis que més parats es troben es lo de boters, quals tallers, poc menys que parats han tingut d'abandonar casi tots els fadrins.
En un dels més importants establiments fabrils s'ha despatxat aquesta setmana uns 200obrers; en altres, després de veure's obligats a fer lo mateix, los pocs treballadors que hi queden treballen sols tres dies a la setmana, i així va augmentant la crisi industrial posant en perill la salut i la tranquil·litat pública.


5 de juliol 1885

Per notícies particulars sabem que la nostra primera autoritat local està disposada a fer alguna cosa per la salut pública; tement-se que li dolguin diners i que ho faci d'una manera mesquina, creiem que no basta amb una petita brigada d'escombriaires sinó que ha de nomenar seccions per barris, donada la gran extensió del nostre districte municipal, a fi de verificar les visites domiciliàries per lo sanejament de les habitacions. Ho aconsellem així perquè la necessitat s'ha ficat ja en moltes famílies per la disminució de treball en moltes fàbriques.
També recomanem al senyor Agustí que cridi una reunió dels principals industrials de la població a fi que mirin la manera de sostenir la feina en sos respectius tallers, ja que de veu pública se diu que la majoria de les fàbriques afluixaran de treballadors cada setmana.


9 d'agost 1885

És altament ruïnosa la situació en què es troba la classe obrera d'aquesta localitat. Més de 14.000 són los que es troben sense feina i que han sigut despatxats de quatre setmanes a aquesta part i, per tant, es troben sense poder donar pa a ses respectives famílies que dintre de poc se trobaran en la més trista misèria.


13 d'agost 1885

Los fabricants i els representants de les cases de banca han tingut dues reunions de grandíssim interès en lo gobern civil, diumenge i dilluns, amb lo Banc Hispano-Colonial.
Se tracta de la gravíssim crisi que atravessa la indústria i, per a mitigar sos efectes, s'assentaren en la reunió de dilluns les bases per a obtenir los fabricants préstecs sobre els gèneres emmagatzemats. D'aquesta manera, fins en la desgraciada suposició de que l'epidèmia se presenti a Barcelona, los establiments industrials no es tancaran, contant amb los préstecs succesius i mòdic interès de les banques.
Molt celebrarem, per a major bé, de la nostra classe obrera, que es termini lo conveni plantejat.
La quantitat total de què els fabricants podrien disposar seria, segons un càlcul molt aproximat, de 5.000,000 de pessetes.


- Del nostre col·lega el Sabadellés

"Diu nostre col·lega L'arch de Sant Martí:
És altament ruïnosa la situació en què es troba la classe obrera d'aquesta localitat. Més de 14.000 són los que es troben sense feina i que han sigut despatxats de quatre setmanes a aquesta part i, per tant, es troben sense poder donar pa a ses respectives famílies que dintre de poc se trobaran en la més trista misèria."

La mateixa aflictiva situació regna a Sabadell i dintre de poc temps, sense cap dubte, haurem de tocar los deplorables resultats a què ens han conduït sucessivament la pèsima política espanyola primer i després les inavitables catàstrofes de terratrèmols i epidèmies, assots implacables de la humanitat.


diagonal/casa punxes 23 d'agost 1885

Diu la premsa de Barcelona:
Amb l'objecte de procupar la construcció d'obres públiques, a fi de proporcionar treball als jornalers que manquen d'ell, la comissió el Excm. Ajuntament ha pres alguns acords importants, que probablement en la sessió pública de dimarts proposarà a l'aprovació del Consistori. Entre dits acords se troba lo de treure les dificultats pendents entre els ajuntaments d'aquesta ciutat, de Gràcia, i de Sant martí de Provençals perquè pugan continuar les obres de construcció del desvio de la riera de Malla i demés reguerots que aflueixen al pla de Barcelona i en sa conseqüència la projectada obertura del carrer Diagonal fins al terme municipal de Sant martí de provençals.
Així mateix, se proposa la pròpia comissió que, previ acord amb los propietaris i prescindint de les formalitats de la subhasta, s'emprenguin en breu temps les obres necessàries per a la completa urbanització del pas central i claveguera del passeig de sant Joan, en lo trajecte comprès des del Saló del mateix nom fins al carrer de Provença, devent dits propietaris costejar les aceres, l'arbrat i els fanals de l'enllumenat públic. Iguals obres se projecten realitzar també sense el requisit de la subhasta en lo carrer de Villarroel, qual propietaris se troben tots disposats a coadjuvar per sa part els propòsits de l'Ajuntament. Finalment la mateixa comissió d'Ensanxe treballa perquè s'arregli lo Passeig de Gràcia, des del carrer Major de la veïna vila, a qual efecte se posaran d'acord los ajuntaments d'ambdues poblacioms. La comissió de Foment se ocupa, per sa part, en l'estudi de distints projectes per a la realització d'obres públiques d'utilitat general i en les quals podrien trobar ocupació molts operaris que actualment no la tenen.

- En la sessió que tingué dijous la Junta d'auxilis se prengueren importants acords com són lo de repartir entre les famílies necessitades bonos de pa, carn, cansalada i arròs, pagant-se de la que doni la subscripció que s'ha obert entre els majors contribuents.


27 d'agost 1885

Diu el nostre estimat col·lega El diario de Manresa:
Recorren aquesta ciutat alguns obrers sense treball implorant la caritat pública amb cançons al·lusives.
Ja comença a deixar-se sentir sos efectes la segona epidèmia coneguda amb lo noms de misèria.

enllaços: Hemeroteca de la Vanguardia, any 1885, La crisi industrial del 1885, Arca/hemeroteca, Fotos antigues de Barcelona/Antiquari fotolog, Fotos antigues de BCN, Exposició Joan Martí