L'argument suprem

L'Arch de Sant Martí. 8 de mars de 1885.

L'ARGUMENT SUPREM

Per més que sembla mentida, la població més industrial d'Espanya, lo districte que més perjudicat se veurá ab lo modus vivendi concertat ab Inglaterra, se veu avuy orfe de representació á las Corts perqu'es lo mateix que no tenir cap diputat en aquestos moments suprems, lo tenirhi á un foraster, proteccionista d'ocasió, y sense cap interés ni moral ni material en nostre país.

Las eleccions á Espanya se fan de la manera que ho exigeix lo sistema politich foraster qu'ens arruina, y per aixó nosaltres combatém més abiat que la inmoralitat electoral, la inmoralitat parlamentaria.

Que's convensin tots los catalans de que ha de perdre sempre Catalunya mentres li fassi la lley una majoría ignorant, dirigida per tres o quatre interessats en fernos desapareixer. Los consumidors, als que tan afalagan los delegats del Cobden-Club han d'esser forsosament los enemichs de nostra prosperitat industrial, no per cap rahó de justicia, no perque conegan la qüestió de que's tracta, sino perque son més élls que nosaltres, y al número en aquesta desventurada nació es lo suprem argument á favor de qualsevol causa. Y ja fá molt temps que dura aixó: lo Rey més popular fou Fernando VII, que coneixént bé al poble que gobernava suprimí las Universitats y establí cátedras de Tauromaquia.

A cap y á la fi aquell Rey protegía una industria nacional, peró avuy se tracta de suprimir las diversas manifestacions de la industria manufacturera també nacionals, invocant la conveniencia del major número per la baratura dels productes y un diari de Madrid, El Liberal, arribá fins al extrem de calificar d'inmoral la causa proteccionista, dihent que per ella, se veuhen obligats los madrilenys á pagar de la seva butxaca un sobre preu á favor dels catalans.

Aquesta teoria es de las més disolvents que s'hagin pogut sostenir. Catalunya, donada sa importancia, contribuheix al sosteniment del Estat per més d'una quarta part de la nació; sa Universitat es la segona en importancia, y seria tal vegada la primera si no fos lo monopoli de la Central. L'Aduana de Barcelona es la primera en orde d'importancia de sos rendiments; la industria espanyola gayre bé tota radica á Catalunya: la marina mercant catalana es més de la mitat de l'espanyola: y no obstant y aixó, Catalunya en las Corts está representada en una proporció de 42 per 400.

La administració espanyola es defectuosíssima; los que s'en diuhen serveys del Estat, ó no fan servey ó més valdria que no'n fessin, y com que'ls cárrechs se donan al que s'esplica millor en castellá, resultan no catalans l'inmensa majoría d'empleats.

!Quantas vegadas si aceptessim la teoría de El Liberal los catalans hauriam preferit ésser administrats per francesos ó inglesos, que de segur ho farian més bé y més barato.

A Madrid, y sempre á Madrid es hont s'evoca'l fantasma del separatisme á fi d'apretar més fort los cargols que clavan al contribuyent catalá, y mentres tal fantasma s'evoca se publican sense cap correctiu y ab aplauso de la majoría ígnorant d'Espanya articles tan desvergonyits y anti-patriótichs com lo de El Liberal de Madrid corresponent al dimars passat.

Enllaç: Protection o free trade

Diputats mitinejats

MADRID, 5 de Mars de 1885.

Mostrava temors en ma última carta, al celebrar la unió allavors regnant entre los diputats catalans de que los travalls d'en Romero Robledo tinguessin éxit y en efecte en tingueren, si bé ab forma de transacció: com aquesta s'ha verificat, es sapigut en part, o per tothom, pero'n resta un altra que no es molt coneguda.

Volia’l Ministre de la Gobernació que parlés solzament un diputat conservador en contra del modus vivendi, y no ho conseguí pas, puig encara hi ha carácters enters entre'ls diputats ministerials, com los senyors Durán y Bas, Nicolau, Bosch y Labrús, lo tortosi Teodor Gonzalez, Planas, Sert y lo Marqués d'Aguilar, fill del Marqués de Monistrol; volia també en Romero Robledo que no's presentesin esmenas, y s'en han presentat varias, entre ellas la més radical per lo senyor Bosch y Labrús, haventnhi una de molt intencionada y practica sobre rebaixas possibles en l’escala alcohólica á favor dels vins francesos que presentá lo referit senyor Gonzalez.

Setze diputats dels que assistiren á la reunió y dos senadors s'avingueren á la proposta del Ministre, comprometentse á no parlar ni á fer cap gestió en contra del modus vivendi; en cambi en Romero Robledo feu gala de sa travesura portant sa magnanimitat fins al punt de concedir que neguéssin junt ab sos ferms companys los vots á la aprobació del ruinós conveni comercial pera Catalunya.
Ab semblant enginyosa combinació, los aludits diputats conservadors logran quedar bé ab lo gobern per son silenci, ab Catalunya per los seus vots.

¿No es veritat qu'aixó está ben combinat? ¡Oh! l'habilitat y lo talent dels madrilenys y andalusos fa prodigis.

¿Saben los catalans quin es l'especte produhit per l'enginyosa combinació? Donchs que la Diputació catalana ha perdut tota la seva fors a moral, y l'assumpto tota sa gravetat é importancia en las Corts; ha quedat reduhit á la categoria de qualsevol altre negoci administratiu que passa sense cridar l'atenció de ningú y qual resolució es coneguda d'avans de tothom. La discussió es un simulacre, las tribunas y los banchs dels diputats están deserts: no hauria ocorregut res de notable, si en Cánovas no hagués posat de relleu son desdeny als diputats catalans, que prefereixen á tot l'afecte á la seva terra, abandonant lo banch blau en lo moment de comensar á combatre lo modus vivendi, lo ilustre y digne senyor Durán y Bas.

No puch resistir al desitj de dir los noms dels setse diputats qu'aceptant la combinació, han empetitit l'assumpto y han romput la unitat de la Diputació catalana, tal volta pensanthi millor que los seus companys.

Son los senyors Camps, Mataró, Sedó, Turull, Bofill, Valentí, Gumá, Pons, Rocafort, Ferrer, Duch d'Almenara alta, Cabezas, Alvarez Mariño, Porrua, Vivanco y Labajos, diputat per aqueix districte.

Lo senyor Labajos, que d'un principi semblava resolt á no cedir, d'acort ab los seus demés companys de Diputació, tenint present que representaba’l districte més industrial d'Espanya, escoltá com los referits benevolament la combinació proposada per lo Ministre de la Gobernació.

La Memoria de las Associacions de Catalunya ha produhit aquí inmensà sensació: la prempsa demostra recel, los homes polítichs alarma, puig no están acostumats á veure mostra d'energía en cap regió d'Espanya, exceptuant Catalunya, y l'efecte que feu l'anunci sols de la Memoria ha contribuhit probablement á que's retirés la segona autorisació del projecte de lley, pera fer un arreglo subsidiari ab Inglaterra. La comissió que ha d'entregar al Rey lo memorial dels catalans es esperada aquí ab impaciencia.

En lo meeting lliure-cambista del diumenge, vaig pendre moltas notas: las més vivas, son que'ls catalans no pagan casi res al Estat, y que per ésser conseqüents, haurian de negarse á donar cap céntim per la construcció dels ferro-carrils, puig empleyant en això sos capitals, obran com á suicidas, que'ls lliure-cambistas sentan fonda pena, per lo que tenen de egoistas y ambiciosos, quan s'anomenan espanyols, y que’l Gobern enganyi als catalans, los té sense cuydado, pero si'ls importa que no enganyi al Gobern inglés, perque aquest en represalias se pot negar á tractar ab Espanya.

Diumenge, quan aquesta carta se publiqui, celebrarán un altre meeting en lo Teatre Real.

Fou molt notada l'ausencia en lo meeting del senyor Figuerola y's compren; es catalá, y encara que no ha tractat bé als catalans, sos deixebles ab son coratge contra los naturals de la noble terra catalana ja no li guardan tretas tampoch á ell... son justos á la vegada qu'ingrats.-FIDEL.

La comissió

L'Arch de Sant Martí. 8 de mars de 1885.

La comissió nombrada pera presentar al Rey Don Alfons V d’Aragó y XII de Castella, la trascendental Memoria-Exposició acordada en la reunió de Llotja lo dia 11 de Janer, se compon dels senyors següents:
En Mariá Maspons y Labros, advocat y president de la Comissió; En Valentí Almirall, advocat y ponent de la mateixa; En Felip Ricart, marqués de Santa Isabel, fabricant; En Domingo Sanromá, regidor de Barcelona y fabricant; lo senyor marqués de Sentmanat y de Ciutadilla; Mossen Jaume Collell, mestre en gay saber, Canonge de la Seu de Vich, y Academich de la Llengua catalana; En Frederich Soler, mestre en gay saber, y Academich de la Llengua catalana; En Eusebi Güell y Bacigalupi, capitalista y gerent del Banch Colonial; En Joseph Pella y Forgas advocat; Mossen Jascinto Verdaguer, mestre en gay saber y Academich de la Llengua catalana; En Angel Guimerá, Director de La Renaixensa, mestre en gay saber y Académich de la Llengua catalana; En Matías Montades, fabricant; En Gonsalo Serraclara, advocat y lo senyor Duch de Solferino; á mes han de formarne part dos obrers, un d'aquestos agricultor, quals noms en aquestos moments ignorém.

Aquesta, deurá trovarse á Madrid per tota la setmana entrant.

Desitjém que dita Comissió, en la que hi haurá representants de totas las forsas vivas del país, obtinga l'éxit que té dret á esperar Catalunya, logrant qu'el Rey fassi ús de la prerogativa que Constitució vigent li reconeix posant lo veto á tota Lley que las Corts pugan aprobar, manifestament perjudicial á la vida de Catalunya, y molt especialment al progectat modus vivendi y la codificació civil.

Enllaç: El paper del Centre Català i de Valentí Almirall en la creació de la comissió que havia de presentar la "Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya" o "Memorial de Greuges

Viure barato

L'Arch de Sant Martí. 1 de mars de 1885.

VIURER BARATO

Senyors lliure-cambistas: sembla mentida que us passi lo que vosaltres esteu ocasionant en nostra desgraciada Espanya!

Seguíu, seguíu sens compasió ferint á tota la producció espanyola ¿que hi fá que aquesta agonitzi, y que veyentse ja raquítica al cap y al fí mori d'una vegada? Feu, pero feuho prompte per Deu, que sigui un fet la mort de tota nostra industria, puig es preferible la mort á aquesta agonia eterna.

¿Qué hi fá que la poca vida que avuy tenen las provincias industrials desapareixi? ¿que hi fá que sas grans massas de travalladors que avuy ab prou feynas en ellas s'ocupan es trobin com las d'altras provincias, inclús Madrid, en la necessitat d' acudir tumultuosament en busca de pa y trevall? Vosaltres los salvareu ¿no es veritat lliure-cambistas? Si, ja fareu de manera que vesteixin y menjin barato, pagant aquest vestir y menjar de lo que bonament recullin de la caritat pública, y quan d'aquesta no, ab lo jornal de sis rals que vostres goberns los hi facilitarán á costa, quan no, de tot un municipi, de tota una nació. No hi fá rés que al fi ab nostras inteligencias y brassos pera’l travall, tinguém d'emigrar, mentres vosaltres poguéu dir: Espanya es felís, es lo país ahont se vesteix, se beu y's menja més barato.

Valenta felicitat la que s'ens espera ab vostras teorías. Se ni lloch d'ésser la inmensa majoria de vosaltres sangoneres de la nació gent acostumada á viurer del presupost al que arriveu la major part de las vegadas ab modos no molt honrosos, ó gent acostumada á viurer d'intrigas, de politiquejar, d'escriure en un periódich declarantvos lliure-cambistas per quatre malas teorías, y sens tenir coneixement de las necessitats de la marina, sens cap classe de coneixements comercials ni industrials, si en lloch d'esser qui sou, tingueseu vostra fortuna tota, ó tinguessiu que fiar vostra subsistencia y la de vostres fills á aquesta mateixa industria per vosaltres tan mal compresa y pitjor tractada, llavors, molt segur que vostre modo de pensar seria molt distint y no os podria ocorre la barbaritat, que no es altre cosa vostra teoria, que's necessari'l llliure-cambi pera poder viure en nostra desgraciada patria.

Si tan voleu lo lliure-cambi vinga d'una vegada, pero que siga positiu, no á mitjas; fora aduanas, que'n aquest cas no serveixen més que pera estorbar lo Comers ab sa mala administració.

¿No diheu que'ls proteccionistas som uns egoistas? Donchs bé, demostrarho fora lo necessari per'acabar de veure lo que valeu.

No hi há dubte, lograréu lo que sembla ser vostre més bell ideal, arruinar á Catalunya; més, ay de las demés provincias quan aquesta sucumbeixi. Catalunya al menos, per rahó á sas moltas relacions comercials, es provable, y més que provable segur que vegi en élla'ls principals dipósits que'ls estrangers tingan á Espanya; aixó es, no viurá de sa industria com ara, mes viuá per sos dipósits á costa de las demés provincias y á favor dels extrangers; mes que li fá si al cap y al fi heu lograt viure barato!

Digueu per últim á vostres consocis del Coòden Klub y á las grans empresas industrials y agrícolas extrangeras que'n Espanya ja no hi han drets pera sas productes, dihéuloshi que aquí hi ha un país que no vol esser tributari de la industria nacional, pero que'n cambi será ab gust esplotat per lo extranger. Diguéu també á vostres pagesos y propietaris rurals que ja no son necessaris sos blats en Espanya, digéuloshi que'n Nort-América, lo Plata y las nacions de llevant, paissos sumament fértils, nos venen los blats á preus molt baratissims, y que per lo tan á élls pera res hem de menesterlos.

Feu gala d'alabar la industria extrangera, rica de si que conta ab numerosas y económicas vias de comunicació, ab inmensos capitals efectius y ab módichs interessos en los descomptes, ab la facilitat ab que grandiosos capitals estant díspostos ajudar al industrial ab lo sentit práctich de sos goberns y ab mils ventatjes que seria llarch enumerar; y sens drets ó molts pochs, d'entrada en nostre país, lo que fá que sos productes sigan molt més barato que los nostres, que los d' Espanya, ahont tenim molt pocas vias de comunicació, y aquestas encara defectuosas y caras, ahont las empresas industrials contan ab escassos capitals, ahont los descomptes de págares, capital á préstam y diner prompte pera la industria no existeix, y si acás es á interessos ruinosos, ahont los góberns en lloch de protegir y de cuydar ab sas midas y bona administració á que ella progressi, l'únich que fá es sobrecarregarla de contribucions y pendre midas arbitrarias.

Després passeu per Valencia, per aquella provincia que ab son arrós, es fins avuy l'única que haveu respectat, lo que sembla estrany, pero que tal vegada podrian esplicar aquesta anomalia los lliure-cambistas inglesos ab sos grans dipósits d'arrós indi, aneu y diguéuloshi als valencians que tampoch hem de menester per rés los seus productes, puig élls nos fan pagar l'arrós molt car, y es trist segons vostra teoría, que'ls demés espanyols tingám d'esser tributaris d' élls, essent aixís que hi ha en Asia y altres paíssos qui nos lo dona á preus casi de franch. Sí, no escoltéu com vareu fer un dia, tireu endevant, puig rés hi fá que s'inutilisin sos grans arrosals, y que, sos terrenos pera res més serveixen, en cambi vosaltres los hi proporcionareu un ben estar induscutible, aixó es, viure barato.

Y després de lograr implantar vostre sistema en nostra desgraciada Espanya, quan ja en ella no siga necessari lo cultiu del blat y'ls demés cereals, quan ja no tinguém pera res de menester del arros de Valencia, y quan la industria de Catalunya y Espanya tota hagi deixat de ser, llavors, aneu y regossitjeuvos ab nostres viticultors diguéntloshi avants que's fixin ab vostra obra.

Mireu, podreu dirloshi, á favor vostre y pera que'n Espanya sigui un fet viure barato hem lograt introduhir vostres vins en totsc los mercats, un d'ells Inglaterra, ahont si bé es veritat avuy no consum tota ella junta ni lo del més petit y humil poblet espanyol, en cambi la teniu la seguritat que ja s'hi anirán acostumant, puig pera que aixís siga, los lliure-cambistas ing1esos ja cuidarán de fer sa propaganda per medi de societats contra l'alcoholisme, ja procurarán que sos goberns carreguin de contribucions á los establiments dedicats á la venta de vostres caldos, y rebaixin la de las fábricas de cervesa diguéuloshi aixó, puig altre cosa no passará en Inglaterra.

Mostréuloshi després la Fransa, y ja que sou tan aficionats als numeros estádistichs, mostrèuloshi lo que aquestos demostran; mes si's ficxessiu que'n lloch daumentar l'exportació aquesta disminueix diguéuloshi que no'n lassin cas, puig ja tornará aumentar lo dia que'ls francesos tingan retornadas las vinyas que foren atacades per la filoxera. Y despres, si vos diguessin que’l gran consum que l'Espanya mateixa fá de sos vins en las comarcas essenciàlment industrials disminueix á mida que desapareix la industria y més travalls, díguéuloshi que no hi fá res, que tot es poch comparat ab los inmensos beneficis que’ls hi ocasiona lo haberlos proporcionat viure barato.

Acavem d'una vegada lliure-cambistas; sápiguen que'ls catalans comensau ja á fastidiarlos de mala manera ab vostres dictats egoistas, sápigueu que Catalunya tota vos desprecia, en la convicció que ningú de vosaltres val lo que lo mes humil de sos fills.

Si'l resto de las demés provincias d'Espanya creyent de bona ab vostra propaganda, vos ajudan, que Deu los hi perdoni lo mal qu'ellas nos causan.

Per fi, si algun dia veyeu nostra pálria víctima de vostres desencerts, pobre ab sa gran agricultura y veyeu sas poblacions industrials abandonadas, apoderantse per tot espantosa miseria, ab sa marina nula, sos fills despatriats en llunyanas terras, lo cormers parat y lo poch que hi hagi á mans dels extrangers... lo dia que no siga possible viure en nostre desgraciada Espanya, aquell dia recordeuvos dels proteccionistas, veyent com no son los paissos mes feliços aquells ahon se logra del tot viure barato.- J.MIPLALLET

Marejar la perdiu

MADRID, 26 de Febrer de 1885.

Las reclamacions motivadas per la presentació delss projectes de lley sobre convenis comercials ab Inglaterra y reformas aranzelarias, excitan de tal manera l'interés públich, que totas las altres qüestions, y n'hi ha de molt importants, que preocupan al Gobern quedan en segon terme, y d'algunas ni sisquera s'en diu rés; sols se parla del modus vivendi, y dels catalans en los cercles polítichs, en lo saló de conferencias, en los pasillos del Congrés, en los cafés: la prempsa de tots los colors politichs escriu diariament articles y sueltos referents á aquest assumpto, que ha arribat á ésser l'objecte universal de las conversas particulars.

No hi ha que dir com se parla de Catalunya, atesa l'enemistat natural de la gent madrilenya á la nostra terra, pero en mitj de tot, s'observa que l'actitut resolta dels catalans los fá respecte, y promou l'enveja, puig no están acostumats á veure als habitants de las provincias espanyolas units com una pinya pera defensar sos interéssos, de la manera que ho solen fer los catalans; individuos sueltos frente al Estat, los espanyols no tenen ni iniciativa, ni energia, ni intent d'associarse, y per aixó sucumbeixen sempre, únicament respecte questions económicas y aranzelarias, l’Estat d'un modo sistemátich los ha apoyat y protegit á expensas i els interéssos de l'industria catalana y de Catalunya.

Difícilment se trovaría en la historia després de l'unió d'Aragó y Castella un cás en que s'hagi dictat una disposició en favor de Catalunya, mentres que son numerosos en los que ha sigut desatesa y perjudicada en tots sentits en nom dels interéssos generals y moltas voltas pera concedir privilegis y monopolis á determinadas regions d'Espanya.

La unitat ab que's presenta Catalunya dona una gran forsa á las gestions dels diputats y senadors que cumpleixen com á bons, fins aquells que no han nascut en terra catalana ó hi son del tot extranys: en sostenir donchs aquesta unitat, debem fer quants sacrificis siguin necessaris, oblidem las opinions políticas y religiosas pera pensar solzament en la pátria, que per sa impersonalitat fon tots los sentiments en una aspiració suprema, la de salvar á Catalunya dels continuos cops, que contra la seva particular manera d'ésser, l'hi donan los Goberns prenent lo nom de las restants provincias d'Espanya.

Los diputats y senadors catalans, lo mateix que las comissions qu'han vingut pera gestionar la modificació del modus vivendi, están verament marejats; del matí á la tarde, de la tarda al vespre, y d'un moment á l'altre, cobran y perden las esperansas. En Romero Robledo los anima, en Cánovas s'esmera en apaciguarlos, l'Elduayen los desenganya, lo Rey los escolta ab amistosa complacencia, plena de prometensas, y tot plegat ne resulta un embolich tal, que n'hi ha prou pera fer perdre lo cap á gent que no tingués lo sentich práctich de la nostra, y que no contés ab lo resolt y enérgich apoyo de tots los fills de Catalunya.

Lo travall del Gobern es dividir als representants catalans, vol separar als conservadors dels que no ho son. Fins ara semblants esforsos son inútils més es de temer que si mimba la poderosa corrent que d'eixa terra vé á empenye'ls robustint sas gestions, admetint com á tranzacció lo modus vivendi concertat per don Ferrand Ruiz Gomez.

Ahir á las set del vespre, lo senyor Elduayen cridá án Sedó, pera manifestarli que’l Gobern desistia de pactar l'arreglo subsidiari ab Inglaterra, es á dir, abandona l'autorisació del párrafo segon del modus vivendi, á qual fi, pera salvar son decoro, lo Gobern aceptaría una esmena, consignant que's necesitará una lley especial, escoltant sempre als representants de las regions fabrils, pera tractar novament ab lo Gobern de la Gran Bretanya: aixó tranquilisá en cert modo als catalans, creyent haver obtingut una gran cosa, no adonantse sinó del alivio de moment, per que l'arreglo subsidiari vé á ésser una manxiula aplicada á la ferida grave y fonda que causara á la industria fabril, lo tracte de la Nació més favorescuda á Inglaterra, la qual nos fá una concesió tan petita com ja vaig dir que es lo ampliar fins á 30 grans l'adeudo d'un schelling per galló. Si al menos del inmens sacrifici exigit á l’industria fabril y manufacturera, ne resultés favorescuda la producció vinícola encara podría atenuarse lo mal, essent fins á cert punt una compensació: s'han conduhit ab tanta torpesa los negociadors espanyols, que ni aixó s'ha lograt, y d'aquí la necessitat de reformar lo modus vivendi, fent de la nostra part major concessions, que's disfressan sutilment ab lo nom d'arreglo subsidiari.

Donchs bé pera que l'embolich sigui mes gran, lo senyor Elduayen aquest mati, al sortir del Consell de Ministres, ha dit als periodistas que no cedia, y per lo tant que no's fará cap modificacio.

¿Qué ha passat? No se sap, deuría á mon entendre buscarse lo secret de semblants contradiccions en lo més fondo de la politica interior y exterior.
Romero Robledo segueix ab la mateixa actitut, alenta als catalans, acabant de sembrar la confusió en l'ánim de tothom.
Qué no desmahi Catalunya! que's mantinguin units los catalans.

FIDEL

No vull posar llenya al foch...

Madrid 18 de febrer de 1885.

Qualsevol que ignorant la extraordinaria importancia industrial de la població de Sant martí, se fixés ab l’humilitat del periodic pera qui escrich cartas en las quals tracto solsament de qüestions económicas, creuría que mon trevall es un trevall perdut, puig lo número de lectors ha d'ésser per forsa molt reduhit, peró lluny d' aixó tinch jo per molt profitosa ma tasca, quedantme sols un dubte y es lo de que si no exitan l'interés dels abonats á L'ARCH DE SANT MARTÍ, culpa será del autor d'aquestas cartas que may ho pot ésser dels lectors vehins de la població ahont las manifestacions de l'activitat y del trevall se presentan tan variadas, y poderosas.

Pera satisfacció d'aqueix periódich dech dir qu'ls catalans residents á Madrid que senten creixer en son pit l’amor á Catalunya á mesura que creixen los atachs injustos á sa terra, llegeixen ab gust las efemérides de la Historia de Catalunya que L'ARCH DE SANT MARTÍ publica y aplaudeixen de cor lo sentit que las inspira.

Avans d'ocuparme de l'assumpto preferent d'aquestas correspondencias dech dir quatre paraulas sobre un altre d'importancia superior, perque va enclós en ell lo que pertany á la intimitat de la vida dels catalans, á la qual dehuen sas virtuts, son renaixement y sa prosperitat, causa perdurable d'enveja de part de molts.

Me refereixo al projecte del Codich civil castellá, impropiament dit espanyol: la comissió nomenada en lo Senat pera donar dictámen que's comensará á discutir demá, ha esmenat lo projecte del Ministre de Gracia y Justicia, esborrant la declaració que may pot éssser concessió, de que será dret supletori, pera lo mal calificat de dret foral lo romá y lo canónich, deixant solzament com á tal lo castellá.
Esmena de tanta trascendencia no satisfá encara lo apassionat per no dirli verinós esperit dels castellans, que, sense haver aprés res en la historia de las desgracias d'Espanya, s'empenyan en imposar á tort y á dret las lleys, costums, llengua y tradicions de Castella á tots los espanyols. Per aixó s'ha vist com s'han apressurat á pendre la paraula en contra, apenas fou llegit lo dictámen tres senadors, dos d'ells de la majoría, per considerar massa conciliadora l'esmena, puig voldrían acabar d'un cop ab lo dret foral.

Més, no ofegará semblant rencorosa pretenció las protestas de las provincias que no coneixen lo dret castellá y especialment las de Catalunya per boca d'un dels seus ilustres fills lo senyor Maluquer, qui se proposá negar que lo dret castellá sigui lo dret nacional, rebutjantla ab absolut per supletori del nostre y demanar que imitant á Austria y altres nacions, las lleys provincials s’escriguin en llengua provincial pera la coneixensa de tothom y per lo tant las de Catalunya deurían ésser escritas en catalá.

¡Ah! no poden figurarse los catalans l'admósfera d'hostilitat contra nosaltres que aquí se respira: las dos qüestions, la económica y la jurídica, subjectes á las deliberacions del parlament, fan creixe l'animositat: hi ha castellans, asturians y andalusos que en son furor, unificarian dictarialment las institucions del dret civil y entre'ls libre-cambistas, n’hi ha que lo furor se converteix en rabia y á poderho fer esqueixarian de sobte totas las tarifas aranzelerias que’n mes ó en menos protegeixen los interessos industrials, excusantse d'ocultar sos sentiments d'enemistat á Catalunya.

No vull posar llenya al foch publicant las frases cambiadas entre dos importantíssims homes de la escola ó secta libre-cambista, per la gravetat que enclóhuen, pero si diumenge en lo meeting traspassan los oradors, com volen, los límits de la discreció, allavors es probable que'm decideixi á ferlas cóneixer als catalans pera que sápigan lo concepte que mereixen en general á la gent ilustrada de la capital d’Espaya.

A la informació que per espay de dos dias ha tingut oberta la comissió que ha de dictaminar sobre los projectes de lley, autorisant al Gobern pera fer á Inglaterra quantas concessions vulgui aquesta nació, hi han acudit únicament los catalans representant diferentas industrias, tractant tots la qüestió ab lo mateix sentit si bé baix diversos aspectes: un n'hi ha d'interessant per la renda d'Aduanas, y que fa poch favor als negociadors espanyols, y es que Espanya fa concessions en los aranzels que pujan á tres milions de pessetas, mentres que los d'Inglaterra ab tot no pujan á 700,000 y per lo que als vins espanyols se refereix, no passan molt de 500,000.

FIDEL.

Posant fil a l'agulla

Madrid 11 de Febrer de 1885

Res mou tant avui la opinió pública y cada dia la mourá mes com las cuestions economicas en sas distintas formas y en sas numerosos aspectes, com que’ls interessos morals y materials pujant a la superficie social, tendeixen á buscar las solucions en la esfera del Estat y forçosament vindran á gobernar y á dirigir las societats modernas.

A Espanya lo régimen representatiu no enclou aquets interessos, lo sistema parlamentari te molt d’artifici, per qual causa las forsas vivas del pais, faltadas d’organisació y combatudes pels Governs y sos agents, no tenen influencia política, no acuden als comicis y surten diputats y senadors sense mes llas ab los electors que lo senyaladament d’un districte ó d’una provincia, necessari per anomenarse representatiu de la nació.

Catalunya deu sentir molt que en moments com los actuals de ver perill pera los interessos de sa producció y traball, no tinguia en las Corts representació genuina, forta é ilustrada, pera que, deixant de banda tota classe de compromissos politichs, manifestés ab serena enteresa los perjudicis que l’hi ocasiona la modificació constant del sistema aranzelari espanyol, qual fi sembla esser lo d’aixecar la atrasada y rutinaria agricultura que no mereix en general lo nom d’industria sobre la ruina de la industria fabril y manufacturera.

Las pocas escepcions que’s poden fer ab justicia, referents á la agricultura, corresponen á Catalunya per estar estretament aliada d’antich ab lo comers, navegació é industria.

Los diputats y senadors que han nascut a catalunya, que li conservan afecte y participan de son esperit, cumplirán ab lo seu deber defensant los interessos de la seva terra; en cambi los que l’hi son del tot estranys no sabem si farán com feu lo senyor Martinez Brau, diputat per Balaguer, que votá ab lo gobern quant la aprobació del tractat de comers ab fransa, ó bé si com n’hi hagué d’altres s’abstindran de votar! Aixó es lo que’s tracta quan menos de aconseguir.

Com la situació que ha de crear las reformas aranzelarias proposadas pel Gobern actual ab motiu dels convenis provisionals y subsidiari ab Inglaterra ha d’ésser d’alló mes crítica pera la indústria catalana, los diputats y senadors fills de Catalunya han convingut sense dificultat en marxar d’acort, y després de les reunions parcials que han celebrat ne celebrarán una aquesta nit ab l’objecte de determinar la conducta mes encertada, tant per acudir demá y demá passat á las sessions que pera escoltar als interessats tindrá la comissió qu’ha de donar dictámen en los projectes de llei aranzelaris, com pera repartirse los torns en las discussions parlamentarias, y acordar los medis de defensa.

Aixís com en lo temps del gobern dels fusionistas, los conservadors se posaren al costat dels representants de Catalunya pera combatre lo tractat de comerç ab Fransa, en la ocasió present se confia que los fusionistas á la seva vegada votarán ab los catalans contra la derogació de la base 5ª, puig no es de creure que neguin sa aprobació al modus vivendi concertat ab la Gran Bretanya.

Entre los catalans en general no’s mira ab bons ulls lo projecte de derogació de la base 5ª, perqué tenen per segur que lluny d’ésser una compensació a la industria, es un medi pera fer novas concessions als inglesos, que d’altre modo no’s podrien fer.

Lo senyor Puig (don Fernando), senador de Girona, ha publicat una carta exposant son judici respectedels citats projectes reformistas, los quals rebutja, considerantlos mes perjudicials que la lley del senyor Camacho.

Los catalans veuen ara ben clar com tots los partits que fan lo torn en lo gobern los tractan del mateix modo, y per lo tant es hora ja de que tracten seriament d’estudiar los medis mes abonats y fructuosos pera salvar interessos que tenen l’arrel en lo travall y en la inteligencia honradament aplicada á la producció.

Qualsevol que ho miri be trova que’ls interessos catalans no tenen la unitat necessaria y se mouren sense direcció: ajudant Deu, ne diré sobre aixó un altre dia alguna cosa. FIDEL

Lo provincialisme dels catalans

L'Arch de Sant Martí. 8 de febrer de 1885.

¡Quina constestació mes hermosa y eloqüent acaba de donar Catalunya als que, per ignorancia ó per enveja ó per mala voluntat, la motejan tan sovint de exclussivista! ¡Quina llissó pels polítichs de Madrit que, volent apretar las roscas del mecanisme centralisador, responen amb desdeny, quan no las califican de revolucionarias, á las justas demandas de Catalunya, y han fet un proverbi de la injusta frase pide mas que un catalan!
Si Catalunya demana, també sap donar; si catalunya demana que se li respectin sos llegitims drets y no se li ofeguen sas justas aspiracions, no es per esperit de regionalisme egoista, sinó per poder contribuhir ab escreix al bé de la patria comuna, y sacrificarse, quan ve l’hora, per aliviar la sort de les demés regions espanyolas, ab las quals se considera lligada ab estrets vincles de germanó. No es que vulguem fer mérit d’una obra de caritat que per ser ben meritoria no ha de voler recompensa terrena; y no es que tampoch vullam fer odioses comparacions ab las demés provincias; pero lo que acaba de fer y está fent Catalunya a favor de les comarcas desoladas pels terremotos, es cosa que val la pena de ser presa en consideració pels qui estudian las manifestacions del estat social d’un poble. Quan lo mateix gobern no ha fet lo que devia devant d’aqueixa catástrofe nacional, y s’ha manifestat tristament la deficiencia de l’administració, quan hem vist que la iniciativa individual havia de suplir l’acció de las corporacions per acudir al socors de tanta desgracia, lo sublime esfors de la caritat catalana, y especialment la generositat barcelonesa, significa molt y revela en lo poble que tals actes realisa condicions morals y económicas dignas de tenirse en compte.

Hem de reconeixer que eixa vegada se’ns fa justicia; y tan la prensa madrilenya com la de provincias no escasseja las frases d’elogi per los catalans y no cal dir si’ls andalussos nos mostran son agrahiment. Aquesta abnegació de Catalunya que, davant de una calamitat com la que afligeix á una extensa comarca d’Andalusia, s’oblida de son propi malestar económich, de sas malas cullitas y de sa crisi industrial, y obre pródigament sas mans y son cor als infortunats que en un instant ho han perdut tot; aquesta generositat de Catalunya que no’ns ha sorprés, peró sí admirat en las presents circunstancias, significa, apart de la bondat moral, que’ls catalans sentim més que ningú las grans obligacions que imposa’l vincle de la unitat nacional, ensenya aixó als castellans que es un fantasma de la politica suspicás lo suposat esperit provincialista y casi separatista dels catalans, y es una proba mes de la veritat d’aquella frase d’un il·lustre fill de la nostra terra que no pot amar sa nació qui no ama sa provincia. Ah! Alguna cosa podrian pagar los gobernants d’Espanya, de qualsevulla partit y escola á la que pertanyin, que totas las regions del regne conservessen l’esperit provincialista de Catalunya, puig está vist, y cada dia se va proban ab major evidencia, que l’impuls vigoros que als pobles comunica una certa autonomia, fundada en sas condicions de carácter y en rahons históricas, es un gran element de vida per preservar l’estat de l’anemia que pot deixar de produhir un fals unitarisme. Si’s pogués arribar a realisar l’utopia dels politichs centralissadors de anar llevant á Catalunya sa fesomia propia, de matarli ó desvirtuarli sas nadivas institucions legals que tan poderosament influheixen en son progrés económich, y de sacrificar son desentrotllo industrial per las exigencias d’escola, aquell dia la nació, lluny de guanyarhi, sentiria com que se li paralisés un membre, ó millor, com que se li atrofiés una víscera important, y Catalunya no podria realisar a favor de sas germanas actes com los que está fent per la castigada Andalusía.

Esperem que’ls émuls de Catalunya no s'oblidaran d’eixas manifestacions de son provincialisme, y extrenyentse mes y mes, ab las simpáticas corrents de la caritat fraterna, los llassos de vera unió, las provincias germanas no farán cas de las acusacions d'’exclusivisme mesquí ó d'independencia orgullosa que se’ns solen rebatre á la cara quan demanem los catalans que se’ns deixi llibertat de serho, y de serho mes cada dia.

Jaume Collell, Pvre

Enllaços: Jaume Collell

Vins, licors, shellings i galons

(Nota: A partir d'aquesta crònica el corresponsal ja escriu "Madrid" amb l'ortografia actual)

Madrid 4 de Febrer, 1885.

A consecuencia de la publicació dels Aranzels d’Aduanas l’any 1877 en los quals per haverse rectificat las valoracions de las mercancias, resultaren los drets de moltas, comensá un estat anormal en las nostras relacions comercials ab Inglaterra, per haver quedat fora del nou sistema aranzelari; desde allavors s'aplica á Inglaterra com á totas las nacions no convingudas ab Espanya, l'aranzel de 1869, ó siga la 1ª columna del de l'any 1877 y del vigent, per haver deixat en aqueest punt lo senyor Camacho libre-cambista y tot com es en lo mateix estat las cosas com las trobá.

A pesar de la colossal importancia del comers inglés, ha excitat aquest continuament a son gobern pera que obtingués de la humil nació espanyola lo tracte de la nació mes favorescuda, y en efecte, lo gobern d' Inglaterra ha dirigit repetidament vivas instancias al nostre, després d' haverse fet la primera rebaixa de la base 5ª en virtut de la lley de 6 de Juliol, de 1882, pera lograr aquesta concessió oferint elevar fins á 30.0 de la escala alcohométrica Sykes lo tipo del adeuda d'un Shellíng per cada galló.

Portavan ja llarga fetxa las negociacions entre los dos goberns sense fer camí, demanavan molt los inglesos per lo que concedian los mateixos vinaters, miravan ab dasdeny los ofertas quan pujá al poder lo partit de l'esquerra, y ab ell dos libre-cambistas, tan amichs d'Inglaterra per la comunitat de sas doctrinas com los senyors Moret y Ruiz Gomez. Aquests dos Ministres s'apresuraren á negociar tractats de cormers y en primer lloch, un convení, comercial ab Inglalerra, concedintli lo que tant desitjaba: lo tracte de la Nació mes favorescuda, y aceptant lo que dongués fos lo que fos, sense escoltar á ningú, perque, segons aquestos grans homes de gobern, totas las rebaixas, franquícias y concesions que fem á las Nacions estrangeras son ganancia pera nosaltres.

Aixís s'explica que Espanya vagi tan bé.

Se terminá ab tan tropell lo conveni comercial ó modus vivendi, que's concedí á Inglaterra una intervenció que’ns humillava, se donava ab lo nombrament d'una comissió mixta á una nació estrangera facultats y drets que pertanyen exclusivament als espanyols, com es lo de fixar, los valors de las mercancias y las classificacions d' aquestas, essent al propi temps vergonyós que Espanya reconegués la desconfiansa que de la nostra llealtat y bona fé demostrava Inglaterra, demanant intervenció en l'examen dels valors y classificacions, del Aranzel espanyol.
Lo Consell d'Estat ab anim mes seré, doná un dictámen contrari á l’aprobació del modus vivendi.

No parlo, perque aixó me portaría llassa lluny, del banquet qu'l comers de Madrid doná a quatre Ministres del Gobern de l’esquerra, en la qual manifestació d’aplauso per las reformas libre-cambistas, tots los honors foren per lo Ministre plenipotenciari inglés Mister Morier

Al cap de pochs dias caigué aquell Gobern y fou sustituit per l'actual del partit conservador; que havía contret solemnes compromisos en lo sentit de favorir la industria y la producció nacional: son prògrama económich ès proteccionista.

Com ha complert sos compromisos lo gobern conservador, ho manifestan los dos projectes de lley llegits ahir en lo Congrés per los Ministres d'Estat y d'Hisenda.

Lo primer llegí lo referent á las autorisacions pera concedir á Inglaterra lo tracte de la Nació mes favorescuda, es á dir la 2ª columna dels Aranzels d'Aduanas vigents quan lo Parlament inglés hagi aprobat la modificació fins á 30 graus del pago d'un shelling al galó de vi, y pera fer subsidiariament novas concessions, si la Gran Bretanya, en fa á Espanya: així se refereix á lo tractat definitiu quals punts principals están ja concertats.

Lo senyor Cos-Gayon llegí lo projecte de ley per lo qual si s'aproba quedarán definitus los actuals Aranzels, derogant la base 5ª.

Ab dos paraulas estará fet la judici y la crítica d'aquestos projectes, los Aranzels son definitius pera elevar las tarifas, son amovibles pera baixarlas, y la baixa se declara ja concertada en la autorisació pera terminar lo tractat de comers ab Inglaterra.

La llegislació Aranzelaria quedará en tal forma que qualsevol Ministre libre-cambista podrá esborrar totas las tarifas del Aranzel fent un conveni comercial ab Síam, Liberia ó lo Gobern d' Hawai, y per la cláusula de Nació mes favorescuca, totas las Nacions ab las nos lligan los tractats de comers disfrutarían de las concessions fetas á tan petits Estats, com desconeguts per nostre cormers.

Parla aixís qui com lo qu'escriu podría alabarse d'ésser victoriós per haber sigut l'únich qu' en la informació llanera dedicá en sos discursos tots sos esforsos á demostrar los perjudicis de la base 5ª acabant per demanar sa derogació.-FIDEL.

Ennllaços:
Tesi sobre el camp català
cultura del vi
exportacions de cereals
lliurecanvisme i proteccionisme

Aranzels amb cua

Madrit 27 Janer de 1885.

Las darreras noticias rebudas dels Estats-Units fan creure que l’aprobació del tractat de cormers ab Espanya sufrirá un aplassament indefinit venint á confirmar lo que deya en ma primera carta de que aixó anava llarch, y ho han confirmat també las paraulas ditas per lo Ministre d'Estat senyor Elduayen, donant á entendre que en tot l'any actual no es fácil que dit tractat se pugui posar en vigor. En efecte, per bé que vagi no pot ésser avans perque’l Congrés Americá termina sas tareas dintre de pocas setmanas y'l nou Congrés no’s reunirá fins entrat lo mes de Novembre.

Lo president de la Republica Nort-Americana Mr. Cleveland pendrá possessió lo dia 5 de Mars y com ab ell te la mes alta representació lo partit democrátich qual programa económich es libre-cambista, al contrari del partit republicá vensut, que es proteccionista. Es probable que las solucions económicas tindrán en los Estats-Units, mentres duri la preponderancia dels demócratas, marcat carácter libre-cambista y, per lo tant, los tractats de cormers pendents d'aprobació en lo Congrés americá hauran d'ésser modificats y d’imperar 1as doctrinas librecambistas ne sortirán aventatjats los productes de las Antillas espanyolas.

Pero deixant de banda cálculs y apreciacions sobre lo que puguin fer los demócratas nort-americans en lo Gobern respecte de la marxa económica què considerin més adecuada á las necessitats de la producció y comers de son país, lo Gobern espanyol té d'examinar ab urgencia la situació crítica que en l'órdre económich atravessa fa algun temps la isla de Cuba, pera arbitrar medis d'alleugerirla; sobre tot seria verament fructuós que dirigís sos esforsos á moralisar l'administració d'aduanas en la qual se suposa que hi ha filtracions tan grans que pujan al cap del any molts millons de duros.

Veuhen los coneixedors d'aquella administració que las aduanas poden produhir quantitats suficients a cubrir lo pressupost. Uns 36 millons de duros, citant com á exemple que baix lo mando del General Castillo hi hagué un mes que's recaudaren tres milions, mercé á certas severas midas que contingueren lo frau y afegeixen que per haver manifestat lo propósit de posar má ferma y enérgica en lo referent á l'administració d'aquesta renda mediant disposicions ben estudiadas, se vejé lo General Castillo obligat á deixar lo gobern de Ceuta.

De misteris semblants n'está plena l'Administració espanyola particularment en las nostras possesions ultramarinas.

Partint del supost de que’l tractat de cormers ab los Estats-Units trigará molt á ésser aprovat, los comerciants naviers, fabricants y productors de Catalunya deurian á mon entendre estudiar los medis d'establir poderosas relacions mercantils ab Cuba, pera assegurar á la producció y comers catalá un bon mercat que deu ser á la vegada base pera extendre sa activitat á tola la América d'origen espanyol.

Si pera afirmar lo bon éxit als esforsos dirigits á aquet fi, necessitan que’l Gobern los ajudi ja apartant obstacles, ja protegint cab alguna mida económica ó administrativa semblants esforsos, la ocasió es de sobras oportuna.

Té tanta imporlancia pera Espanya en general y pera Catalunya en particular lo que's refereix á las qüestions económicas que tocan en primer terme á Cuba, que de bon grat m'he extés mes de lo qu'm proposava, esmerantme á fixar l'estat present d'aquestas questions pera cridar l'atenció dels productors y comerciants catalans, y tinch de reduhir en aquesla carta lo que haig de dir respecte del modus vivendi concertat entre Espanya é Inglaterra.

Pera millor inteligencia, en assumpto d' interés excessiu y de transcendencia que toca de prop á la nostra induslria y producció, convé fer un xich d' historia.

La Revolució de Septembre va aportar al Gobern de la nació als libre-cambistas mes significats per una llarga y activa propaganda de sas ideas económicas, y, essent tot seu lo Ministeri d'Hisenda, traduhíren en lleys d'un cop sos principis y com si'ls faltés temps anticipavan la realisació de sos propósits per medi de decrets.
Feren aranzels d'Aduanas nous y'ls aplicaren sense distinció á totas las nacions, procurant lligar á Espanya per medi de tractats de comers; aixís asseguraban per pactes internacionals la seva obra.

La conseqüencia d'aixó fan donar á Inglalerra tolas las concessions y rebaixas sense reprocitats, de manera que la nostra producció no obtingué cap de las ventatjas que ara's tracta d'obtenir pera'ls vins espanyols; no s’adonaren, ni sisquera s'ho proposaren averiguar, los libre-cambistas espanyols, que per los tractats franco-inglesos dels anys 1860 y 1862 resultavan perjudicats los vins comuns espanyols en lo mercat inglés.

Las cosas continuaren d'aquest modo fins l'any 1877, en que per l'article 31 de la lley de pressupostos de 11 de Juliol s'autorisà al Gobern pera rectificar los valors y las classificacions dels aranzels d' Aduana, y pel article 35 se’l facultá pera imposar un recarrech als drets d'importació y á los de navegació pera’ls productes, barcos y procedencias dels paíssos que d'algun modo perjudiquessin especialment als productes nostres y al comers nostre; y pera no aplicar las reduccions de drets que resultessin de la rectificació dels aranzels d'Aduanas, sino als productes y procedencias de las nacions que otorguessin á Espanya lo tracte de la nació mes favorescuda.

En virtut d' aquestos articles se confeccionaren los aranzels de 17 de Juliol de 1877 ab duas columnas la 1ª per las nacions no convingudas y la 2." per las convingudas.

Inglaterra, que no concedeix á ningú la cláusula de tracte de la nació més favorescuda, quedá desde allavors fora del nou sistema aranzelari y de tot comers comercial ab Espanya perque's negà á tractar ab nosaltres, aumentant la escala de graduació pels nostres vins comuns á fi de que paguessin solzament un chelin per galló, 4 litres 54. Un altre dia continuaré. FIDEL

Tractats de comerç

Madrit 20 de Janer de 1885.

Ab los tractats de comers provisionals ó definitius ha comensat, de nou, un período de ver perill pera los interessos de la industria que, á Espanya, son los directament amenassats, puig tot lo que siguin rebaixas arancelarias, y no cab negociar, atesa la producció espanyola, sino baix la base dels productes manufacturats pera obtenir de les nacions ab los quals tractem rebaixas, segons lo principi de reciprositat pera nostres productes agrícolas, ha d'afectar profundament á la industria fabril y manufacturera.

No cal ferse ilusions; en general, los tractats de comers qu'Espanya negocíhi ab las nacions europeas y ab los Estats-Units del Nort d'América, á cambi de franquicias y rebaixas dels drets d’importació ó d’entrada als nostres vins, fruits y fruitas, fará concesions arancelarias als articles y productes de la industria extranjera, puig d'altre manera no hi ha conveni comercial possible que tingui verdadera importancia.

Fácil es la demostració, y basta per ara ab lo indicat, pera que'ls industrials catalans y tots quants del travall viuhen se donguin compte del estat present dels assumptos económichs-aranzelaris. Deuhen examinar, sí, detingudament la cuestió pera acordar un plan, y séguirlo després ab constancia, á fi de salvar sos interessos y ab ells la manera moderna de desenrotllarse l'activitat dels catalans á dins y à fora d'Espanya.

Un tractat de comers tenim pendent d'aprobació ab los Estats-Units, un conveni provisional dit modus vivendi ab Inglatèrra, com á preliminar d'un tractat que haurá d'ésser terminat per tot l'any 1886, precisament quan s'ha d'obrir la informació, en virtut de la qual ha de derminarse si's deu portar á cap la 2ª rebaixa d'una tercera part dels drets d' Aduana, dintre del sistema de la base 5ª dels aranzels l'any 1877, ó be deixarho per l’any 1892 en que sé fan a á la vegada la 2ª y 3ª, cessant los drets protectors, restant solsament los Fiscals al tipo màximum del 15 per cent.

Rahons de patriotisme impedeixen á la generalitat, y se pot dir á la totalitat dels espanyols, discutir públicament lo tractat ab los Estats-Units per haverse negociat baix lo principi forsat d'ésser en extrem convenient á la isla de Cuba, encara que se sápiga que la major part dels productes peninsulars que portem á las Antillas espanyolas perderán aquell mercat; únicament los vins restarán com á principal sosteniment del nostre comers y navegació. Aixís y tot, las Corts l'aprobarán si no vé de fora cap destorb. Los castellans comensan á resignarse ab la nova situació que pera sas farinas y blats vindrà á ferse per consecuencia d'aquest tractat quan s'hagi aprobat, lo que per ara va llarch, y consagrarán sos esforsos á explotar lo mercat peninsular, ja que no soportarian competencia á Cuba ab los similars dels Estats-Units, demanan ab empenyo á las Corts midas compensadoras, ocupant lo primer lloch l'aument de drets á la entrada dels cereals. Las midas proposadas á la reunió que celebraren los productors y comerciants castellans fa poch à Valladolid no's poden donar com definitivament acordadas, pero se mostrà quin es l'esperit que domina á las provincias castellanas, molt unidas en aquesta qüestió, pera compendre ahont han de dirigir las sevas miradas.

Es d'esperar que los naviers y comerciants de Catalunya trovarán medis ab que defensarse dels efectes que ha de produhir la competencia nort-americana á las Antillas, sens dupte de moment desfavorables á las nostras relacions comercials.

Lo plantejament del cabotaje entre la Península y las provincias d'Ultramar facilitarà molt aquesta defensa, y ben dirigits lo comers y la navegació poden robustir'ls llassos de la nacionalitat que tal volta fluxeigin per la nova direcció que pendrán las corrents mercantils després de l'aprobació del tractat, y quan la trista situació económica de Cuba hagi millorat, com se creu, allavors los fabricants d'articles y productes de tota mena tindrán obert lo camí pera cultivar ab fruit lo nostre mercat natural de las Antillas, senyal qu'aixó vulgui dir que deixin pera mes endavant lo dedicar á aquest fi los seus esforsos. Respecte del modus vivendi ab Inglaterra y las rebaixas que segons la lley de 1882 han de ferse en los aranzels, com mereixen exámen y estudi fets ab conciencia, precís es deixar de parlarne ara y ferho detingudament un altre dia. FIDEL D'URGELL.


Enllaços sobre el tema:

Tesi sobre els tractats comercials a Espanya a finals del XIX
Catalans a Cuba