La mare dels ous

Moviment catalanista

L'Arch de Sant Martí. 19 d'abril 1885

Ab lo present número inaugurem en aquest periódich una secció que portará'l títol ab que comensem aquestas ratllas. Fácilment se compendrá la importancia d'ella, avuy que, més que may, deixa sentirse ab tot son propi pes y baix tots conceptes aqueixa destrossadora influencia castellana que, com pestilenta atmósfera, 's fica per tot arreu; avuy que'l gobern espanyol ab una ma de ferro vol darnos lo cop fatal, que vol unificarnos, arrasar nostras costums y nostras lleys, en una paraula, vol fernos castellans; avuy que'l afany centralisador desplega totas sas forsas dirigeix sas envejosas miradas contra Catalunya, com si volgués endúrsela d'una xuclada, avuy que'ls partits polítichs fets ab pasta madrilenya han lograt, desgraciadament, exténdrer sas arrels per nostra benvolguda terra, que las han fel arrivar á totas parts, des de'l sumptuós cassino ahont se respira l'atmósfera fumosa del tabaco habano, fins al fosch taller ahont se respita la fumosa atmósfera del carbó de pedra, desde'l luxós buffet del noble, fins á la modesta casa del obrer, pera que, incauts, nos hi deixessim caurer seguintlos y ajudantlos en sa perversa obra de destruirnos y aniquilarnos; avuy, en fi, que tot aixó passa, que tots aquestos mals nos amenassan y'ns afligeixen, que aquesta mortífera bomba va dirigida contra'l cor de Catalunya; avuy es quan debém aixecar més alt lo pendó de las quatre barras, lo sant estandart del catalanisme y ferlo tremolar majestuosament en la punta dels monuments naturals de nostra patria: en los cims del Montserrat y del Montseny.

Devant d'aqueixas maquinacions destructoras, devant d'aqueixas intencions maquiavélicas hem d'oposar tots nostres esforsos y travalls. Molt se fa en favor del catalanisme, ja ho sabem; peró falta lligar aquestos caps fenthi forts nusos, urgeix reunir las brasas pera poder apreciar bé las proporcions de la foguera, es precís juntar los grans d'arena d'aqueix mar de mútuas aspiracions, pera construir y aixecar lo superbiós edifici del renaixemenL politich de Catalunya.

A aquest fi, procurarém reunir totas las noticias, desde las que tinguin més importancia á las que sian més insignificants. Un petit moviment, una petita nova, un petit succés representa un pas segur dat en lo camí del progrés catalanista.

Una prova de lo que acabem de dir á nostres lectors es lo següent. Fa pochs dias vejerem per los voltants d'aquesta població una colla de noys, que, passejant ab molt orde, cantavan ab veu angelical y ab antonació y armonia extraordinarias una cansó. Va estranyarnos lo bé que ho feyan y'ns pararem á escoltarlos. Molta fou la satisfacció que experimentarem al sentir sortir d'aquells infantils llábis l'enérgica y patriótica poesía ¡Pobra patria! del llorejat poeta català D. Francesch Matheu. Peró més gran fou nostra sorpresa quan, al preguntarlos quí los hi havia ensenyat, digueren senzillament que lo seu mestre. Ignorem lo nom d'aquest bon senyor, més desde aquí li donem nostras mes calorosas felicitacions. En aquest temps en que, per afrenta y vergonya nostra, los que'ns posaren lo dogal un dia, l'estrenyeren més l'endemà, manant que'n llengua estrangera, en castellá, se ensenyés y eduqués en nostras escolas als fills catalans, als que tenen, com sa mare, llengua propia; en aquestos temps, dihem, es molt digna d'elogi é imitaciÓ la conducta del esmentat mestre que, sabent fer créixer lo cor d'aquellas tendras criaturas ab lo sant amor á la patrià que'ls ha vist naixer, fa que no's perdi ó no's refredi l'escalfor de la sang catalana que per sas venas corra, pera que un dia, quan sia hora, sápigan demostrar á qui convé d'ahont son fills.

Quín contrast! En alguns colegis encara s'hi veu en lloch preferent un rotul que diu: Se prohibe hablar en catalán.

No fa pas molts dias que en una important població de la costa, en sa escola mes concorreguda hi vejerem l'esmentat rotul d'ignominia pera'ls deixebles, pera sos pares, pera tot Catalunya; peró ignominiós sobre tot, y en primer térme pera'l mestre, que si es catalá, s'ha degradat fins aquest extrem, y si es castellà no coneix ni las més rudimentarias lleys de la cortesia y d'agrahiment.

Ho sap tothom i és profecia

MADRIT 16 d'Abril de 1885.

Tothom sap que'l gobern actual es proteccionista perque aixís ho han dit y ho han repetit los ministres, aixís ho crehuen també, si es que no ho fan veure, los diputats catalans que son conservadors, peró si mirem los fets, lo proteccionisme conservador no'n resulta, y convé tenirho molt present, pera que no se vingui després á dir als industrials, fabricants y travalladors que tinguin confiansa en lo gobern presidit per lo senyor Cánovas, puig es amant de la industria nacional com pot serho qualsevol d'altre.

Hi ha diputat calalá, molt y molt proteccionista, que jura y perjura, que lo gobern conservador, no podia passar per altre camí que'l de concertar lo modus vivendi ab Inglaterra, á qual nació no podia Espanya, després del tractat de comers ab Fransa, deixar de concedir la segona columna de l'aranzel de 1882, peró no deya rés de la segona autorisació demanada á las Corts pera fer un arreglo subsidiari y un tractat definitiu; tampoch deya res lo referit diputat respecte á la premura, lo gobern apretava pera que lo modus vivendi passés sense discussió en las Corts, puig á son dir, los compromissos internacionals eran tán forts y apremiava tant Inglaterra, que la mes petita demora posava en descobert la serietat de la nació: s'afegia mes, se deya que las gestions del gobern inglés prenian lo caràcter d'exigencia.

Donchs bé, tot aixó será veritat, peró la pressa del gobern espanyol, gens conforme ab sos principis proteccionistas no resulta justificada, puig lo Parlament d'Inglaterra no ha aprobat encara lo modus vivendi, sens dupte, ho fará avans de finir lo present mes, peró lo cert es que aquesta es la hora que encara no se'n ha ocupat.

Los diputats y senadors per Catalunya perteneixents al partit conservador se varen dormir mentres estigueren obertas las negociacions ab Mr. Morier; se feyan los ignorants donant á entendre que mercés á sas reclamacions oficiosas, lo gobern entretenia al ministre d'Inglaterra ab qual nació no's volia tractar, ni's tractaría mentres estiguessin en lo poder los conservadors, y ab aquesta cobertora se creyan dispensats de fer res, y de segur quan va caure la pedregada rés haurian fet, si los interessos perjudicats no s'haguessin mogut ab la viva resolució que ho feren, perque hem arribat en un temps, que fins la gent que s'ompla la boca dihentse séria, també creu que primer es lo partit que tot.

Es veritat que los diputats y senadors fusionistas feren lo mateix quan se convingué lo tractat de comers ab Fransa, també dormian, y aixó que la comissió presidida per lo senyor Albacete passá llarchs mesos á Paris negociant lo tractat. També aparentavan seguritat y confiansa ab lo gobern presidit per lo senyor Sagasta y, també se'ls va venir lo temporal á sobre.

Tant en l'un com en l'altre cas, si'ls representants en Corts per Catalunya s'haguessin manejat méntres duraren abduas negociacions, es segur qu'haurian con seguit ventatxas d'un costat, y de l'altre haurian sigut menys grossos los perjudicis.

Son tals llissons de sobras eloqüents pera ésser oblidadas, aixís per lo industrial, com en general per los catalans.

Avuy lo mal ja no te remey, lo fet, fet, peró com las rebaixas en los aranzels d'aduanas no han terminat ni terminarán pera las industrias transformativas, bó será prevenirse ab temps. De totas maneras lo modus vivendi aprobat que sigui per lo Parlament inglés, comensará inmediatament á regir, y aixó será probablement lo dia primer de Maig, aixís ho crehuen los inglesos.

De mitjos á fins del esmentat mes vindra lo nou Ministre d'Inglaterra Mr. Ford, y, diguin lo que vulguin alguns representants de Catalunya, molt influyents en la situació política, no trigará á conferenciar ab lo Ministre d'Estat senyor Elduayen, pera obrir las negociacions referents á la conclusió d'un tractat definitiu, y ja poden prepararse los industrials á sentir als diputats y senadors catalans com assegurán que no creguin res, perque lo Gobern y en Pere y en Pau, els han donat seguritats de que tal tractat no's fará.

Quan nos acostém á fins d'any, si no s'en ha dit res avans, ja veurem com la prempsa madrilenya empeny moguda per las noticias oficiosas, que reberán del nostre departament d'Estat, ó de la plenipotencia, d'Inglaterra.

Y, no es que aquesta prempsa no tingui conciencia dels perjuicis que tot conveni comercial ab la Gran Bretanya causa á l'industria nacional, no: ho sab bé, y sino los ho demostrarian los estats del nostre comers exterior, pero com los perjudicis recahuen casi en sa totalitat sobre Catalunya, no se'ls en dona res; dich mal, sí se'ls en dona, ho vehuen ab satisfacció y ab goig no dissimulat.

Lo que si'ls importa es que la renda de aduanas disminueix, y aixó es una demostració de que mimba lo consum y veu ab disgust, que també decreixen las exportacions, essent aixó una senyal de que l'agricultura sufreix: d'aquí que El Liberal, tan contrari á Catalunya y á sa industria, vingui demanant que's permeti lo cultiu del tabaco sens mirar los perills que pera las Rendas estancades, ne resultaria, y en cambi calli quan se tracta de l'admissió temporal de l'arrós perque de dirne algo seria mal vist á Valencia; y d'aquí també que El Imparcial abogui pera que se dongui vigorós impuls á l'industria militar, pera redimirnos de la subjecció present al extranger, y quedin á Espanya los milions que ara surten ab aquest motiu, obtenint al propi temps donar travall als travalladors espanyols, arrivant d'aquest modo á esser tan intel·ligents y hábils com ho puguen ser los extrangers.

Sí los castellans conseguian arruïnar, que no ho conseguirán, á la industria, allavoras se declararian resoltament proteccionistas, ara no ho diuhen, pero tiran mes ó menos dissimuladament l'aygua cap a son molí. FIDEL.

Plagues i insectes

Madrit 9 d'abril de 1885.

Encara que Catalunya sap, per trista y llarga experiencia, de quina manera's tractan y se resolen les qüestions d'interés general en aquesta capital de las Espanyas y sus Indias, no estará de mes que m'ocupi en la present carta d'un assumpto que que toca directament á la agricultura y a la propietat, y si bé de tant en quant surt alguna veu qu'interpreta'l bon sentit, com ara succeheix, rara vegada consegueix ser escoltada y si ho es, solzament per excepció se dona algun cas de ser presa en compte, y ya sigui per no alterar lo sistema, ja per esperit de rutina ó per la peresa natural de la gent que firma nómina sense grans mals de caps, ni feyna, ó bé, pera no haver de fondre motllos nous per las mesuras administrativas, la veritat es que fins las cosas de mes interés y las mes respectables s'enmotllan ab las que deixá l'absolutisme, modificats per la forma nova que de bon gran han copiat los homes de gobern y d'administració espanyols del doctrinarisme francés, que, per lo centralisador i absorvent, es tant ó mes corruptor que l'antich absolutisme. Jutjin doncs los llegidors de l'ARCH DE SANT MARTI.

La junta agronómica presentà al Ministre de Foment un projecte de lley de Plagas del camp, quals articles principals son:

Lo 2on en que's defineix la plaga com lo desenrotllo animal de qualsevol parásit ó insecte.

Lo 7é per lo qual s'autorisa al Gobern pera impedir la entrada á Espanya y circulació per l'interior del Regne dels productes de planta sospitosos.

Lo 16é y següents en que s'estableix lo principi de LA OCUPACIÓ TEMPORAL PER L'ADMINISTRACIÓ DE LAS FINCAS INFECTADAS, QUAN LO PROPIETARI NO VULGUÉS ESTINGIR LOS INSECTES Ó PARÁSITS per los procediments acordats, ó no'ls extingeix dintre'l temps en que hagi promés ferho.

Aquest projecte ha passat á informe del Consell Superior d'Agricultura, Industria y Comers.

Problablement l'informe s'hauria donat per lo Consell Superior com es us y costum, dihent que'l projecte de lley era lloable y de gran utilitat per l'agricultura, si no hagués recaygut la ponencia en persona tant competent, discreta y al corrent de las ideas y reformas acceptadas en las nacions avansadas d'Europa, com ho es lo conseller, senyor Serrano Fatigati.

Lo dictámen que aquest senyor ha emés es del tot contrari al projecte, afirma ell:

Que la definició de plaga es molt imperfecta, y per demés vaga, pera que s'hi puga fundar disposicions tan graves com las dels articles 7é y 16é
Que la no circulació dels productes de planta que puguin propagar la malaltia, seria ó simple disposició teórica, ó exigiria pera a sa práctica la organisació d'una série de cordons de poble á poble, de lo qual ne resultarian majors danys que del mal que's pretendria, pervindre ó aturar.
Que la ocupació temporal es en lo fons una vera suspensió dels drets de propietat, hauria donat ocasió a grans abusos y portaria l'alarma als propietaris y agricultors.

Respecte al sentit general, demostra que no és l'indicat per las corrents europeas, las quals tendeixen a desenrotllar al costat de cada insecte danyí á son enemich natural, (com los aucells, reptils y d'altres) , y may á que l'Administració vagi perseguint parásit per parásit.

Lo consell en ple aprobá lo dictamen del Ponent. Demaná també qu'avans de redactar un projecte de lley de plagas, s'obri una informació, demanant datos al propietari de las diferents provincias, y'l Consell ho aprová per unanimitat.

Aquest dictámen del senyor Serrano Fatigati, avuy del Consell Superior d'Agricultura, etc, per son acort, está inspirat en una bona doctrina, y per aixó mateix corre lo perill de caureli igual sort que'ls pochs que de temps en temps, generalment en forma de vot particular, se presentan, qui sap si per lo desitj del que l'escriu ó redacta pera cridar l'atenció y obrise pas, pero hi ha de mes á mes consignat un punt que demostra que si obstinadament se rebutjan aquí las midas proposadas pels catalans, no falta qui las recull, aixó d'obrir informacions pera que siguin escoltats los interessats en una qüestió de carácter general és lo que demanan sempre los representants, las corporacions y los particulars de Catalunya.

Las circustancias de tenir los noms patern y matern catalans, l'Alcalde nomenat de Real ordre pera que presideixi l'Ajuntament de Madrit, y d'haver, segons se diu, nascut a Catalunya, dona lloch á moltas brometas; los madrilenys que saben ben bé que'l senyor Bosch y Fustegueras ha sigut criat a Madrit, y que es un madrileny fet y dret, se diverteixen discorrent sobre aquest tema, s'ha donat a Catalunya ab semblant nombrament una compensació del modus vivendi, darrerament aprovat y sancionat, ab mes ó menys aplaudiments y goigs de tothom, xichs y grans.

La qüestió de la comissió catalana s'ha revifat ab motiu dels articles que sobre'l regionalisme van sortint en lo diari federal madrileny La Republica. Lo primer article qu'he vist traduhit a la Renaixensa era manso y atent ab las darreras manifestacions de la prempsa y associacions de Catalunya, mes sembla que per virtut d'un article de L'Ampurdanés, periodich, que segons se conta, está inspirat per un ex-Ministre d'Hisensa federal y ardent lliure-cambista, que anys enrera empleá son ingeni y sa influencia en contrariar lo moviment regionalista qu'esclatá ab la Revolució de Setembre, ha fet canbiar lo diapason al diari federal madrileny, de tal manera, que manifesta clarament, com á bon partit castellá, resolt á exercir una tutela estranya sobre las aspiracions particularistas, en la qual realisació veuhen los sencers catalans lo seu progrés y lo renaixement de la seva benvolguda pátria.

Dihuen també qu'en lo cambi de frente qu'he ha fet La Republica hi ha contribuhit alguna carta, dirigida desde Barcelona al President del Consell Federal.

Volguer que los particularistas catalans prenguin en serio los proposits dels restos d'un partit que no pogué discutir una Constitució descentralizadora es un impossible.

En fi si segueixen los articles, me n'hauré d'ocupar encara qye la materia n m'agradi gaire. FIDEL