Deya en la meva derrera carta...

MADRIT, 7 de Maig de 1885.

Deya en la meva derrera carta que la coalició era una bomba que al esclatar lo mateix podia no fer mal que somourer y soterrar l'edifici nacional, entenent per edifici nacional fins lo remat y lo panell que'l corona.

Han sigut de tal mena las nombrosas torpesas del Gobern comesas aqueixos dias, y tal lo carácter que ha donat l'intervenció dels empleats de Palacio en la lluyta electoral que fins lo mes llusco veu que la coalició s'ha convertit en una máquina de guerra de sobras poderosa pera derribarho tot lo que se li posi per devant siga lo que vulga.

La coalició ha guanyat en tots los districtes esceptuant lo de Palacio; tots los seus candidats han sortit triunfants menos en Montero i Rios, resultant elegit en son lloch lo candidat ministerial.

No hi ha que dir com pren la cosa l'ilustre canovista Gallego, ell tan fret y cautelós, tan mirat en donar un pas en l'arena política, movedissa per naturalesa en alt grau; ningú com l'autor de la lley de matrimoni civil, de quants revolucionaris han reconegut y prestat pleitesia á la dinastia de Borbon, després d'haber conspirar contra aqueixa; ha anat com ell ab peus de plom pera assegurarse de que la soberania nacional estava representada per las actuals institucions históricas, y ningú ha portat com lo senyor Montero Rios mes enllá lo recel y el dupte, respecte á la sinceritat ab que habian sigut aceptadas las doctrinas lliberals y democráticas, per lo poder moderador que presideix las relacions entre las colectivitats políticas organisadas pera fer lo torn en lo gobern, segons siguin las corrents de la opinió pública, que á tal altura está colocat lo Trono segons la teoria del dret modern, generalment admesa, pera poder apreciar y mesurar la forsa de semblants corrents.

Aixís es que una volta estigué formalment compromés lo senyor Montero Rios en reconeixer per medi d'un acte públich, com á poder llegítim lo de D. Alfons, no sabent convencer los seus escrupols encarregá al senyor Moret, tan facil en ferho tot, sigui del tenor que vulgui, que anticipés lo seu jurament, necessari á son ingrés en lo Parlament, á fi de que'l acte material no promogués l'expectació dels diputats estalviantli á n'ell lo enutjós de la ceremonia y lo lliure-cambista senyor Moret desplegá ab la major brillantés sa fantasia pera simular l'acte de jurament del ex-Ministre de Gracia y Justicia de la Revolució, y lo feu tan bé, que la Cambra y las tribunas s'emocionaren vivament, aplaudint ab gran entusiasme. L'endemà jurà lo senyor Montero, que á pesar de haber sigut elegit altres vegadas, no s'habia assegut en los banchs dels diputats per no voler jurar.

Tothom se'n recorda bé, perque d'allavors ensá no ha passat gayre temps; per aixó ara tothom fa comparansas, perque com diuen los castellans así paga el diablo, etc, y s'espera ab impaciencia l'interpelació que es proposa explanar en lo Congrés lo candidat derrotat en lo districte de Palacio lo senyor Montero Rios; es segur que'ns dirá quelcom de bo.

La sotregada qu'ha rebut lo gobern ha sigut d'alló mes forta, no es sols lo Ministre de la Gobernació l'esgabellat, puig tot lo gobern te'l cap plé de bonys, y li está bé ¿qui li feya donar color politich á las eleccions bienals de regidors y especialment á la candidatura presentada per la coalició als electors de Madrit? y ¿qui li feia á la Epoca y altres diaris ministerials, escriurer articles y sueltos pera posar de relleu que la coalició anava dirigida contra'l Trono? deixantse relliscar per l'afició desordenada d'en Romero Robledo, á escamotejar las urnas electorals, que per ell han sigut fins ara com una caixa o barret mágich d'hont feya sortir lo que á n'ell li donava la gana.

Aixís es que portats p'el pessimisme de qu'en van fer abús los conservadors, exagerant las cosas, dihuen que la coalició es republicana, que qui ha guanyat la victoria son los republicans, y que la conducta de los fusionistas y monárquichs democrátichs es incalificable fins al punt de semblarse á un delicte d'alta traició. Dihuen que atacadas directament las institucions apel·laran al mes natural dels drets, lo de la propia defensa, y no se sent parlar mes que de batallas, y de politicas de resistencia, y de medis violents, y de moltas cosas.

Per altra part, la paraula crisis, cau en llabis de tothom, y no arriba a terra quan desseguida es repetida ab mes forsa: una vegada es en Romero Robledo qui s'en va per entrar lo comte de Toreno; á en Romero vol seguirlo lo millor company que té lo ministeri, lo senyor Pidal; donchs, si aixó hagués d'esser diu en canovas que s'en anirám tots, y allavors se parla d'un Ministeri presidit per Toreno, y aquest indica que es tard.

A semblants veus, responen unas altras dihent que lo Ministeri's queda, y que demanará un vot de confiansa á las Corts, y luego se desisteix per altas indicacions y's diu y... total que ja ningú s'entén y se proba una cosa: que hem entrat en un periodo grave precursor de grans aconteixements. FIDEL.

Fer bullir l'olla

MADRIT, 30 d'Abril de 1885

L'assumpto principal, lo que absorveix tota l'atenció de la gent política, l'objecte preferent de lo que aquí's mou y s'agita, l'única qüestió que á mesura de l'aproximació del dia pren caracters formidables, aixís com lluyta mortal ahont s'ha de decidir de la sort de tot un poble, es la coalició electoral. Lo de menos es la reivindicació del dret individual, lo tornar per lo respecte de las lleys, lo restaurar la sinceritat electoral, lo moralisar l'administració del comú, lo vigorisar lo cos social, res d'aixó; lo qu'importa es derrotar á en Romero Robledo, y per taula al partit conservador; no hi há en tot aquest inmens é inusitat moviment més fi, puig ha prés la lluyta un caracler personalíssim, y dit s'está, que per los madrilenys especialment es l'únich que'ls treu lo cap de test. Las grans qüestions qu'ocupan al mon modern, los conflictes internacionals que posan en perill los interessos de tota mena, la guerra europea, que'ns amenassa ab imminencia, los destins d'Espanya que's poden veure gravement compromesos, los projectes colonials qu'en dependeixen, son cosa secundaria, de poch més ó menos; lo que realment interessa es batrer al despreoupat Ministre de la Gobernació, á qui sembla que ab deliberat é intencionat propósit, li deixan tota la tasca los seus companys en Gobern, y manifestament lo senyor Cánovas del Castillo.

Y no cal dir ab quin gust acepta lo perillós combat en Romero Robledo, perque se donará en lo seu propi terreno, es lo qu'éll sab fer millor, si es que sab fer alguna altra cosa, eleccions, es á dir á donar nombraments de regidors, d'arcaldes, de diputats provincials, de diputats á Corts, de senadors. En aixó es precis ser justos, ne sab la prima, avuy no'n hi hi há pas ningú enlos quatre cantons d'Espanya y las sevas indias, capás de fer lo que éll fá: Y perque'n sab més y perque no hi ha avuy per avuy qui li passi la má per la cara, s'ha armat aquest rebombori, i s'ha carregat una bomba que lo mateix al esclatar, pot no fer mal com pot somoure y ensorrat tot l'edifici nacional

Es veritat que per sota, se manté la lluita per la vida, los d'un costat y de l'altre se disputan los empleos ab desesperat encarnissament, la possessió dels empleos, únich recurs, abonada renda pera resoldre lo promeblema de l'existencia ab que contan los elements polítichs y asministratius d'aqueixa gloriosa nacionalitat espanyola.

si á dalt en mitj d'aqueix extraordinari moviment, s'hi veu revolotejar el cim, la brillantor de les ideas, á manera de foch follet, si encara com un llampech, hi há la claror d'un pensament noble y generós, abaix ¡ah! abaix, l'espectacle de la lluyta es llastimós, dona frisansa, fá fastich y entristeix lo cor.

Temerosós los monarquichs lliberals y demócratas-dinástichs que'ls tractes ab los republicans los poden comprometrer tenen molt d'empenyo en repetir que aixó acabará lo dia 7, es dir, terminará la present coalició ab las eleccions d'Ayuntament, ¿y sinó ab que farian bullir l'olla?

En cambi Europa y lo mon civilisat no pensa en altre cosa que en la guerra prompte á entaularse entre Inglaterra y Russia pot ser la mas grave de quantas n'hi ha hagut en lo present sigle, perque s'ha de decidir en ella si ha de regirse Europa per los principis de llibertat y del modern dret internacional, ó si ha de retrocedir en lo camí de la civilisació y del progrés pera posar lo poder absolut, militar y teocrátich sobre la societat, es a dir, si las nacions y'ls pobles s'han de gobernar ells mateixos, y los homes esser ciutadans ó s'han de convertir en remats de bens y en soldats amarrats al carro triunfal d'un emperador ó d'un Cesar.

Ademés d'aquest trascendental problema, que recorda lo dilema plantejat per Napoleon 1er, n'hi ha d'altres importantíssims qu'afectan al comers, á la navegació, á la industria, á la producció y al consum, en una paraula á la vida económica, al desenrotllo de tota la activitat social, y á tos los recursos ab qu'aquesta conta.

Quant los madrilenys no estavan tan absorvits per la lluyta doméstica d'aquest moment, á la qual ha donat lloch la suspensió de son desacreditat Ayuntament, donavan una ullada per fora de la frontera per tractar de las disputas entre inglesos y russos, no dissimulavan sas antipatias als primers, fins los mes lliberals, mentres que son en general molt vius, los desitjos favorables als altres, als russos. Cosa estranya, quant se tracta de negocis económichs aquí tots son inglesos, se posan resoltament al costat d'aquestos per a oposarse á las observacions de l'industria catalana, y á les respetuosas y sensatas reclamacions de Catalunya. Ab quina eloqüéncia defensan lo plet d'Inglaterra los advocats espanyols, ab quina fermesa omplan sas columnas los diaris madrilenys d'articles y suelstos encaminats á contar las ventatjas del comers d'Espanya y la Gran Bretanya; quan gran l'indignació que demostran devant de las protestas de Catalunya, no hi ha un madrileny, ni castellá, ni tampoch espanyol,( si s'esceptua al que ha nascut a Catalunya) que no defensi la conveniencia de donarho tot á Inglaterra, y als estrangers, y no rebutji enfurismat las rahons exposadas pels catalans que al cap i á la fi estan interessats en aquestas qüestions com los que mes y tenen dret incontrovertible á ferse escoltar dient son parer.

Donchs, com en las cosas de la política exterior no hi ha interés catalá inmediat, los advocats d'ahir, los enfurismats corifeus son avuy hostils uns, obertament enemichs altres d'Inglaterra, y n'hi ha molts de partidaris apassionats de Russia. Y... prou. Fidel.

Qui sembra cull

MOVIMENT CATALANISTA. 27 d'abril de 1885

Sens dubte el catalanisme va caminant per la dressera á passos agegantats. Los importantíssims travalls portats á cap per las associacions constituhidas en nostra terra no han sigut tan flachs pera que'l vent castellá pogués marcirlos, o han sigut tan débils pera que la pedregada política pogués abátrels. Molt al contrari; han estat nudrits per una sava tan poderosa y vivificant, que trobant, com es natural, lo terreno á propósit, no sols han estés sas arrels per moltas parts, sinó que ha donat abundants fruits. Cumplint aquell sabi refrá que diu que qui sembra cull, s'ha sembrat en Catalunya molta llavor. No s'ha perdut pas tota. Deprés que la negra nuvolada, que del centro'ns vé, descarrega una desencadenada tempestat, á las horas es quan creix ab mes forsa, ab més vigor, al calor de la esperansa del sol gloriós de la somniada felicitat. Y al poch temps veyem naixer novas plantas, esclatar novas poncellas pera adornar la corona de nostra benvolguda mare, pera que son flaire vingui á ser lo bálsam tranquilisador que curi las feridas de nostra desgraciada existencia, llástimada cada dia més per los grillets y las cadenas ab que'ns tenen empresonats.

Una de las provincias que més s'havia adonat del jou castellá y que semblava havia mort ja en ella l'esperit regenerador, ha donat novas mostras de vida, ha despertat del fatal somni en que fa temps jeya. Acaba d'organisar-se a Lleyda una societat excursionista, qual inauguració oficial tindrá lloch lo dia 11 del mes vinent. Ocupa la presidencia de la esmentada corporació lo consecunent catalanista D. Juseph Pleyan de Porta, y han sigut elegits corresponsals de la mateixa en Barcelona, los senyors D. Frederich Soler, D. Angel Guimerá, D. Joseph Fiter é Inglés, D. Francesch Ubach y Vinyeta y D. Joseph Verdú.

No, cal dir ab quant plaher doném compte del establiment de la «Associació excursionista ilerdanesa», desitjant de tot cor, com esperém, que dongui'ls resultats que's proposa, en bé del catalanisme.

Una antigna associació de aquesta població que mes ha travallat pera’l foment y desenrontllo d'ella, ha acordat reformar los seus estatuts redactantlos en catalá y donar un giro catalanista á tots los seus actes. Nosaltres tenim una verdadera satisfacció en comunicarho á nostres lectors, segurs de que s'alegraran del bon pas que acaba de donar la dita associació, á la qual haurian de pendrer com á mirall, moltas altres que encara pensan de diferenta manera.

A més d'això, la llengua, catalana pot estar d'enhorabona, lo director del acreditat col·legi Vilar de la vehina capital ha disposat acertadament que s'adopti com á llibre de text Eloqüencia catalana pera que sos deixebles lo llegeixin dos vegadas á la setmana. Molt bé senyor Vilar. Ja era hora de que algun mestre prengués l'iniciativa en aquest noble sentit.

Pera fi de festa hem de dir que dintre poch temps s'estrenará en Barcelona una ópera catalana, qual música ha compost lo senyor Baratta y cual lletra es del aplaudit poeta don Conrat Roure. No seria aquesta la primera que's representará; de modo que podem dir als castellans que ni per la música’ls necesitem. No hem de buscar lo estranger pera recrear-nos los oidos.

També d'aqui pochs dias sortirá la aplaudida companyia del Teatre Catalá á recorrer las principals poblacions de la provincia, pera donar á coneixer las produccions del seu repertori que han tingut mes aceptació. Nosaltres que creyém en la eficacia del teatre pera la instrucció del poble, pensém que será un bon medi de propaganda catalanista

.......

Lo viatje del primpcep de Gales á Irlanda, ha sigut una continua manifestació de protesta contra la tirania del poder: británich y á favor de las llibertats que aquell poble enyora y que travalla pera recuperar.

En las ciutats per ahont han passat los primpceps lo poble los ha rebut xiulantlos y victorejant á Parnell y al Madhi; al primer com á portaestandart de la Independencia de Irlanda; al segon com á humiliador del orgull británich al Sudan..

Los catalanistas qu'aspirau á recuperar pera sa pátria la vida y prosperitat que també li han sigut arrebassadas en nom d'un patriotisme fals y destructor envian lo mes franch y espóntani homenatje de simpatia á la Jove Irlanda, desitjant que sos esforsos se vejan prompte coronats per l' ex:it més complert.

Llum i topògrafs

MADRIT, 23 d'Abril de 1885.

Desde fa poch temps se nota aquí un moviment dirigit á resoldre lo problema económich en tots los seus rams principals. En veritat la cosa apremia: l'Estat te ja pochs bens provinents de la desamortisació á vendre; del producte d'aquestos bens se'n ha aprofitat per espay de molts anys, per cert ab escàs profit, de la realisació dels fins que constituheixen la seva fonamental missió, si bé s'ha transformat ventatjosament la propietat, encara que no tant com era de desitjar. L'Hisenda, que de la venda dels bens nacionals n'ha fet un recurs ordinari, per mes qu'en los pressupostos se'l califiqui d'extraordinari, com ja'l té agotat, y a més lo Ministre d'aquest ram ha negociat los pagarés que anirán vencent dins lo termini de vuit anys, camina directament y de pressa á la ruina, y com los demés recursos, especialment los d'Aduana y Consums desminueixen y no es fácil arbitrarne de nous, puig los ensajats en los darrers temps han sortit neulats á son comensament, d'aqui la necessitat de robustir los elements que pagan mes bé y corrent, que son l'agricultura, l'industria y'l comers, es á dir, totas las manifestacions del travall y de la producció, pera poder fer frente als gastos generals y en primer terme los empleyats y los interesos del Deute públich.

Y si á aixó hi afegeixen las queixas dels propietaris agrícolas, dels llauradors, las dels comerciants, las dels industrials y las de las clases travalladoras, y sobre tot las del comers (botiguers) de Madrit, que fa temps assegura que ven poch y malament, no es d'estranyar que'l problema económich preocupi al curt número de personas coneixedoras de las qüestions económicas y á la prempsa que més s'ha distinguit per sos verinosos y enervats atachs á la industria catalana y als industrials catalans, comdempnant á Catalunya sense apel·lació, regint encara per ella. Puig aqueix esperit viu y's mostra la lley del vençedor aplicada ab crueltat per lo net de Lluis XlV, Felip V, lo gran rey per la gent del Centre encomiat sempre per los escriptors qu'han tractat de las institucions administrativas, que des de son regnat s'han establert á Espanya y tal volta sia aquesta la causa histórica de la mala voluntat y desdeny persistens d'aquesta gent contra Catallunya y'ls catalans.

No crech que aquest moviment dongui cap resultat, solzament en lo terreno polítich de sobras movedís y somogut s'en treu algun de quan en quan, sisquera se ressenti sempre de sos mals fonamenls. Sento dirho, pero com més examino l'estat social y los elements que mes l'influeixen, s'aferma en mi l'opinió de que la regeneració d'aquest pais, sino impossible, es molt difícil, y en tots casos duptosa en sos efectes, y mal que'ns pesi sembla qu'estem comdempnats á esser en tots temps la qua d'Europa.

Senyal evident del moviment indicat ne son las conferencias donadas en los centres literaris y mercantils y en altres societats.

En l'Ateneo ne doná una lo brigadier Perez de Rozas, qual tema fou los amilloraments pero en realitat s'ocupá poch del tema pera fer la censura dels goberns que desde l'any 1867 s'han vingut succehint, perque no han fet mes que gastar milions de pessetas esterilment, y lo que's mes grave, continua gastantlos, puig pera mantenir lo cos de topógrafos y l'Institut geográfich y estadístich gasta anyalment uns 6 milions de rals sense que avans i ni pugui avansar un pas pera fer lo plano parcelari de la propietat rústica. Fa quinze anys que l'Institut comensá'l mapa d'Espanya, qu'hauria de constar de 1078 fullas, y n'ha publicat 21. Ab aquet dato solzament n'hi ha prou pera veure de quina manera se gastan diners dels espanyols que tantas suadas costan á molts d'ells.

Lo conferenciant senyor Rozas té un sistema, resultat de sos estudis, fácil, breu y económich pera fer lo plano parcelari. Desde l'esmentat any l'ha proposat á tots los Goberns sens distinció, no hi hagut un que, assessorat per comisions compostas de personas facultativas y notables per sos coneixements especials, no hagi aplaudit lo sistema proposat, pero tampoch n'hi ha hagut cap que s'hagi decidit á durlo á la práctica.

Tots los Goberns han deixat las cosas tal com estavan: es conducta invariable seguida per tots los homes que gobernan á Espanya, y en aquest punt la cosa té llógica explicació: segons lo senyor Perez de Rosas las ocultacions de fincas y de terras pujan á tres quartas parts de las registradas. Hi há provincias, com las d'Andalucía, que passan de molt aquesta xifra, hi há moltas propietats usurpadas, y los ocultadors y usurpadors son gent grossa y d'encontrastable influencia política.

No puch seguir al senyor Perez de Rozas, perque allarga massa aquesta carta, peró terminaré consignant un dato aduhit per éll y comprobat. Espanya té unas cinquanta milions d'hectáreas, per l'Hisenda nacional no n'hi há més que 28 milions.

Doná un altra conferencia lo senyor Gabriel Rodriguez, gran sacerdot, avuy pontífice máximo de la secta lliure-cambista espanyola: lo seu tema fou los tractats de comerç, que desenrotllará en varias conferencias; en la primera, després de ressenyar las vicissituts que ha tingut de 1792 la llegislació aranzelaria, y fixar en 1841 l'época de las reformas en sentit no progressiu sino lliure-cambista, exposá los propósits de portar d'un cop, aixís que l'Associació reformista puga, los drets aranzelaris pera los productes industrials al 15 per 100 que fixa la lley de 1869.

Com aquest senyor té de continuar, no dich tot lo que penso dir respecte al sentit que manifesta la gent d'aquí referent á Catalunya, á sa industria y á tots los catalans.

Lo senyor Costa porta donadas en l'Ateneo tres conferencias, ocupantse de projectes colonials pera fortificar l'esperit mercantil; bona es l'intenció, patriótichs los esforsos, peró tenen mal fonament. -A un altre dia- FIDEL.

Enllaços:

Topografia del S. XIX