dinar regionalista

L'Arch de Sant Martí. 5 d'abril 1885

Lo diumenge passat tingué lloch al Restaurant Martin de Barcelona un dinar que'ls catalanistas oferiren á la Comissió que passá á Madrit pera fer entrega al Rey de la Memoria acordada en la reunió de Llotja. En lo gran saló de dit restaurant s'hi disposaren quatre taulas unidas per una transversal en la testera, ocupada per la Comissió y la presidencia, que's concedí á don Eusebi Güell y Bacigalupi.

L'acte revestí gran importancia, no solzament per la calitat de las persona que hi concorregueren, sinó també per l'unitat de miras y entussiasme catalanista que hi regná. Tot era catalá: la forma de las taulas recordant nostra gloriós escut; los discursos que s'hi pronunciaren y fins la llista dels plats que ab l'escut de las quatre barras se repartí als concurrents.

Si l'acte del diumenge de rams no tingués mes importancia tracendental pera Catalunya que la de veure als elements d'activitat de nostra poble units per un desitj comú de defensar las institucions catalanas que encara'ns quedan y travallar sens descans pera recuperar las perdudas, ja seria prou pera considerarla una festa importantíssima lo coneixer las forsas ab que conta lo renaixement regionalista en lo primer acte que fa en la vida política.

Avant y fora, y que sia la agrupació que s'ha format engrandida ab tots los catalans de bona fé y d'amor á la terra, la que escombri tanta inmundicia politiquera madrilenyista que viu á Catalunya pera combátrela davant la esperansa del medro personal.

DISCURSOS

Eusebi Güell y Bacigalupi, Valentí Amirall i Marià Maspons

Brams d'ase no arriben al cel...

MADRIT 2 d'Abril de 1885.
Una manxiula sobre carn viva no arrencaria al pacient mes crits que l'article dominical del senyor Mañé y Flaquer, exposant son exacte judici respecte de la població de Madrit ha arrencat als madrilenys. Tots los diaris se'n han ocupat y se'n ocupan, los homes polítichs mes importants llensan de sos llabis las imprecacions mes enérgicas y duras y fan coro la gent menuda que'ls rodeja, llarga en amenassas, haventhi qui diu que s'hauriá d'enviar un exércit á Barcelona pera arrasarla y plantar un lletrero que digui: ¡aquí fué Barcelona! pero... brams d'ase no arrivan al cel; no cal fer cas de semblants bojerías, perque son desohogos de petits mosquits que fan mes soroll que mal; al fi y al cap, las reivindicacions de Catalunya son ben posadas en son degut lloch, y si avuy los madrilenys se senten ferits en son orgull y atacats en lo monopoli que disfrutan amplement del domini d'Espanya, algun dia reconeixerán que lo moviment actual de Catalunya ho será de vida y no de mort pera la patria, com ara suposan, puig aquest moviment fará renáixer las energías avuy esmortuhidas, tan necessarias á tot cos social.

L'article del senyor Mañé y Flaquer ha posat, com se sol dir, lo dit á la llaga, y per aixó'ls cou als castellans que en mitj de sos planys afalagan á Catalunya, amagant sos temors y sa antipatía, y tocan la corda del patriotisme pera cantar variacions sobre motius de la política, com si diguéssim lo xim... xim. No tenen altre instrument ni altra musica.

Ja estavan prou cremats los personatjes y periodistas de major y de menor quantia ab lo publicat per en Brusi quan se rebé lo telégrama referent al dinar donat en obsequi de la Comissió catalana que posá en las mans de D. Alfons la famosa Memoria; publicat aquest telégrama en tots los diaris, tothom esperava ab impaciencia los periódichs de Barcelona pera enterarse dels discursos dits per los senyors Güell y Bacigalupi, Almirall y Maspons, que produhíren, segons se comunicava, lo mes calurós entussiasme als 200 comensals, fins al punt d' estimarse l'acte com de la major importancia.

Ab aquestas indicacions, los discursos havian, al ser coneguts, d'esser desmenussats, y en efecte, la gent d'aquí que diu horrors de la llengua catalana s'ha hagut d'entregar á semblant feyna, y vulgas ó no posarse á traduhirlos, y los discursos son comentats y expremuts pera treuren la quinta esencia, á fi de veure si'n surt quelcom d'odiós pera mostrarho á la gent ignorant y bonatxona.

En mon concepte no'ls han surtit bé'ls comptes, perque los tres distingits oradors catalans, encara que de diferentas opinions políticas y relligiosas, confonguéren sos sentiments en un sol, lo de la pátria, lo de son inquebrantable amor á la terra, á la renaixensa de la qual posan tot quant son y tot quant valen, aixo és sempre digne d'aplaudiment y de respecte.

Puch assegurar que'n Castella, la vera Castella, qu'es la vella no se sent ab tant calor com á aquí l'antipatia á las ideas y opinions de Calalunya, los homs pensadors trovan qu'el camí per hont los conduheix la gent de Madrit no es lo mellor, y comprenen que la organisació dels interéssos llegítims es profitosa y bona pera con- trarrestar l'absorció ruinosa y mortal de la capital d'Espanya que xupa tot lo saber de la vida nacional, pero dupto que fassin res, vihuen á sa mena no molt bé que diguém pera que's decideixen á moures en aqueix sentit.

Mentrestant la centralisació segueix orgullosa son camí; fins las cosas que semblan mes senzillas prenen lo mateix motllo, lo de lligarnos mes á las provincias al carro triunfal del domini madrileny. Un parany y una barraca pel cassador, son los medis de que disposan los dominadors d'Espanya pera que no se'ls escapi cap aucell: ab reclam ó sense, á la curta ó á la llarga, tots los espanyols cahuen sota las telas, avuy posan muntas y reclams pera cassar als catalans. Me sembla que son aquets prou esquerps pera no deixarse agafar. FIDEL

Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistas

MADRIT, 26 Mars de 1885

Podrán los catalans mostrar resoltament aspiracions particularistas, podrán pera arrivar á donar realitat á aquestas aspiracions cercar prácticas solucions, conservarán ab esmero lo seu idioma, enriquirirán la literatura general ab preciosas obras de sos escriptors mes instruits é inspirats, reconstituhirán la pátria historia, removent los arxius pera desenterrar documents inédits, cantarán en la llengua de'n Aribau, quan del mugró matern la dolsa llet rebia, unirán sos esforsos pera fer renaixer un poble esborrat per la má d'arrogant vencedor extrany del tot á Espanya, que trobà ben sahonat lo terreno per l'absolutisme pera completar la obra de destrucció, á fi d'assegurar lo domini de Castella, pero no's podrá dir may en veritat qu'han emprés la reconstitució de la sempre benvolguda pàtria per propi impuls, no, hi van forsats pels cops incessants de gent que, desde la unió de las duas coronas, han anat perdent follament la grandiosa herencia que generacions valerosas y fortas acumularen una y altra joya durant lo curs de molts sigles.

No hi ha mes que veure lo que passa aqui en la capital d'Espanya; desde'ls carlins fins als mes cantonals tots rebutjan ab indignació la forma ab que's presentan las queixas y reclamacions de Catalunya, y á la vegada sense reparar ab la contradicció en que cauhen, mantenen la diferenciació, quan los diputats y senadors diuhen que ho son de la nació, responen airats los altres que solzament ho son de Catalunya; no val res que protestin una y altra volta que defensan la industria espanyola, puig desseguida contestan los castellans que no's tracta mes que de la industria catalana, tampoch te mes válua que manifesten al pretendre salvar de la uniformisació las institucions del dret civil, que parlan al mateix temps en favor de las provincias que no's regeixen per las de Castella, perque inmediatament se'ls tira en cara que no deuhen invocar institucions de fora de Catalunya per quan dissimulan de semblant manera sas tendencias separatistas. Y no s'esmenti un sol moment la llengua catalana, perque allavors perden los estrebs, ¿qué vol dir aixó de mantenir l'ús d'un dialecte lleig y rústich devan de la magestuosa y sonora llengua castellana? No hi ha res mes ridícul y enutjós que aqueixa pretensió, parlar en llenguatje que desde lo sigle XVI no ha tingut un escriptor de nota y encara qu'avuy hi hagi poetas de gran vol que cantan y escriuhen en catala, aixó es pur arcaisme, pera expressar las ideas modernas, sols se pot fer ab la llengua castellana, y per aqueix estil s'explican los castellans de tots los colors y matissos, lo mateix los politichs que'ls literats, lo mateix los grans que'ls petits, tothom, tothom.

Lo sentit general es mantenir obstinadament la diferenciació quan se tracta de Catalunya, creyent sens dubte, puig entench que no reflexionan, que d'aquest modo obligan als catalans á soportar la unificació.

Mentres que per aquest costat son los castellans furiosos uniformistes, existeix lo particularisme administratiu-económich á les Provincias Vascongadas y també á Navarra, és enfront de las aspiracions de Catalunya, que si s’ho proposa obtindrá á la curta ó a la llarga arribar á un concert análech al d’aquellas, s’observa una marcada tendencia a tranzigir, quan vinguin los vascongats á renovar, per ara, y mentres altra cosa millor no pugan, l’arreglo particularista vigent.

Existeix á Espanya un desitj patriótich d'unirse ab Portugal, per poch que l’assumpto s'encamini, se veu la necessitat de resoldre'l puig la nació está manca, y la unió de las duas s'imposa, pero no es mes qu'un desitj, ningú dona cap pas pera realisarlo, puig d'altre modo s'abandonaria lo cami que conduheix a la uniformitat del convent ó del quartel y se seguiria lo que condueheix a la varietat, favorintse allavors les aspiracions de Catalunya, ab la qual s'obtindria acallar lo recel de los portuguesos, y se'ls atrauria pera facilitar la generosa obra de la unió de tots los habitants de la Península Ibérica.

Lo moviment comensat no pot tornar enrera, cada dia se manifetarán mes vivament las diferencias que existeixen y han existit en tot temps entre'ls castellans y'ls catalans, sos interessos per motius fondos que tenen llur arrel en l'historia no s'han armonisat, aixó s'ha pogut fer y no s'ha fet. Deu fassi que la discussió no prenga lo caracter de conflicte, pero es convenient que Catalunya se previnga si no vol ésser novament derrotada y vensuda y rebre humiliada una vegada pera a sempre las lleys del vencedor, que la experiencia ha demostrat plenament que son sa ruina y perdició.

No apartin los ulls los catalans de lo que aqui's comensa a dir respecte al sistema parlamentari, pera portar á la opinió del pais lo convenciment que es dolent y conven reformarlo organisant la monarquia a la prusiana y ab l'objecte de donar grandesa y poderio á la nació, empleant medis de forsa, y deixar pera altres temps lo trevall de perfeccionar las institucions politicas modernas avuy á Espanya de sobras desacreditadas. FIDEL. (Avelí Brunet)

Lo que diu la comissió de la memòria presentada al Rey (El Memorial de Greuges)

L'Arch de Sant Martí. 22 de mars de 1885

La Comissió que aná á Madrit á presentar á S. M. lo rey la Memoria acordada en la reunió de la Casa Llotja ha donat compte del desempenyo de sa misió á la Mesa y demés Comissions de dita reunió en los següents termes:

La comissió encarregada de presentar á Sa Magestat lo Rey la Memoria acordada en la reunió de la Llotja, tan bon punt han retornat tots sos individuos, creu de son deber donar compte del cumpliment de son encárrech.

Los comissionats que passaren á Madrit fóren, com vostés saben, D. Mariá Maspons, D. Benet Malvehy, D. Angel Guimera, D. Jaume Collell, D. Manel Vilá, D. Jascinto Verdaguer, D. Valentí Almirall, D. Joan Anton Sorribes, D. Frederich Soler, D. Joseph Pella y Forgas, D. Joan Permanyer y D. Joseph Pujol, als quals en Madrit al anar al Palau va unirshi D. Ramon Torelló, indiviuo de la comissió redactora.

Concedida audiencia per S. M., y senyalada la hora de las duas de la tarde del dia deu del corrent, segons ofici de la Majordomía major del Palau, firmat per lo Excm. Sr. Marqués de Alcañizes, la comissió en pes va trasladarse al Palau, essent introduhida ab lo cerimonial de costum en la Reyal Cambra ahont se trobavan Sas Magestats lo Rey y la Reyna.

Lo Sr. Maspons, en nom de la Comissió, dirigí á S. M. las següents paraulas que havian sigut acordadas unánimement per los comissionats:

«Señor: Jamás comision alguna ha debido presentarse á V. M. más conmovida que la que en este momento, y bien inmerecidamente por cierto, tengo la honra de presidir. A excepcion mia, compónenla, senyor, los hijos más preclaros de Cataluña; aquellos que, así en literatura como en ciencias politicas y morales, así en industria como en el mero trabajo obrero, ocupan el primer lugar en Cataluña, y se acerca á las gradas del trono en súplica de que V. M. se digne fijar su atención en las desgracias que sobre nuestro país viene acumulando la política centralista y unificadora de los partidos politicos de España.

Al efecto, tengo la honra de suplicar a V. M. que acepte esta exposicion y esta Memoria, reflejo fiel, en nuestro sentir, de los dolores y aspiraciones de Cataluña.

Conocemos perfectamente, Señor, las obligaciones que á la régia prerrogativa impone el sistema constitucional; y porque las conocemos, no formulamos en la exposicion y Memoria petición alguna concreta que pueda contrariar los preceptos constitucionales. Pero, por lo mismo que conocemos lo que á la iniciativa de S. M. deja la Constitucion, nos permitimos rogarle que fije su atencion en estos
documentos.

No tenemos, Señor, la pretension de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la pátria española; antes al contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para sustiluirla por la del Centro, sino que creemos que lo conveniente al par de lo justo, es dar expansion y desarrollo y vida espontánea y libre á las diversas provincias de España para que de todas partes de la Península salga la gloria y la grandeza de la nacion Española.

Lo que nosotros deseamos, Señor, es que en España se implante un sistema regional adecuado á las condiciones de ella , y parecido á alguno de los que se siguen en los gloriosisimos imperios de Austria-Hungría y Alemania, en el Reino Unido de la Gran Bretaña, sistema ya seguido en España en los dias de nuestra grandeza.

Lo deseamos, no solo para Cataluña, sino para todas las provincias de España; y si en nombre de Cataluña hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca los males que el centralismo nos causa.

Señor: se nos arrebató nuestro sistema administrativa, que hoy le encuentran bueno é imitan naciones cultas de Europa, para ser sustituido, primero por el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francés.

No podemos usar nuestra: lengua más que en nuestros hogares y familiares; desterrada de las escuelas, lo ha sido más tarde de la contratación pública y también de los tribunales, en los cuales muchas veces; y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden á los testigos y procesados, ni éstos entienden á los jueces.

Y como si todo esto no fuerá bastante, hace tiempo que viene luchándose, y hoy se intenta con empeño destruir, ó cuando menos adulterar nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y moral organización de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo á medida que unas generaciones
suceden á otras generaciones.

A fuerza de trabajos y privacionés sin cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altisimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años á esta parte, y últimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado con Francia y del projecto de modus vivendi con Inglaterra.

Señor: sólo la poderosa iniciativa de V. M., su alta sabiduría y el amor que profesa á nuestro país, puede paner remedio á nuestros males. Rogamos, pues, á V. M. que lo haga, seguro de que no han de faltarle las bendicioncs del cielo, y la inmensa, la inmensísima gratitut de los hijos de Calaluña.» .


S. M. va dignarse contestar ab un discurs, quals principals conceptes foren los següents:

"Que recibía satisfecho á los represenlantes de Cataluña y á una comision tan notable en ciencias, lileratura, artes é industria. Que comprendía perfectamente estas reclamaciones, porque Cataluña cumplia mejor, con su laboriosidad, la ley del trabajo impuesta por Dios á todos, mientras dura nuestro breve tránsito por la tierra.
Que gracias á lo expresado, España no era una nacion exclusivamente agrícola y por lo tanto pobre, de modo, que si España tiene industria lo debe á Cataluña. Que España sin industria y solo con sus recursos naturales no podia alimentar sus habitantes, y si desgraciadamenle se llegase á perder la que tiene, abrigaba el triste presentimiento de que si Dios le concedia largos años de vida, al final de su reinado España tendria menos habitantes que ahora.
Que por su carácter de rey constitucional tenia que atemperarse á las Córtes y á los ministerios, y que en el caso particular del actual tratado, cuando se hizo el de Francia, fué de prever que fatalmente venia el de Inglaterra. Dijo que de todos modos Calaluña podia llevarse la seguridad de que seria su abogado, y abogado convencido, en las cuestiones de su industria y de sus leyes, porque en cuanto á la primera era proteccionista, y tan individualista como la Comision por lo que respecta á las leyes. Dijo finalmente que recibia con mucho gusto la Memoria y tendria interés en estudiaria."

Cridém l'atenció de la Mesa y Comissions sobre aquestos conceptes que publicaren exactament alguns periódichs y que'l senyor Guimerá telegrafiá al de sa direcció aquella mateixa tarde, ja que algunas altras versions han vist la llum pública. La Comissió vol creure que á aquestas ultimas se referí la desautorisació ministerial.

Ab aquestas explicacions, la comissió de entrega de la Memoria creu terminal son encárrech, felicitantse de que ni un sol de sos actes haja deixat de obtenir la unanimitat de tots sos individuos.

Deu guarde á vostés molls anys. Barcelona als 17 de Mars de 1885. Mariá Maspons. -Benel Malvehy. -Angel Guimerá. -Jaume Collell, pbre.-Manuel Vilá. -Jacinto Verdaguer, pbre. -Valentí Almirall.-Joan Anton Sorribes. -Frederich Soler .-Joseph Pella y Forgas.-Joan Pemanyer:-Joseph Pujol.-Ramon Torelló.

Enllaços:
Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
Valentí Almirall
Mariá Maspons (Parlamentaris catalans i representació d'interessos)

Reaccions a la presentació del Memorial de Greuges

MADRIT, 19 Mars de 1885.

La Memoria de las associacions catalanas al Rey, coneguda aqui ab lo nom de Memorial d'agravis de Catalunya, produheix tal efecte á los que la llegeixen, que quan troban á un catalá se'l miran ab reconcentrada ira y fugen d'éll com de la peste, ¿per qué aixó? no trobo explicació mes verosímil que, essent lo de revelar lo document un proposit ferm del poble catalá á revindicar sa personalitat histórica y á fer respectar son dret y sos interessos nascuts al calor del trevall, sostinguts y engrandits á forsa de suhor, d'intelligencia y de perseverancia, se dona un cop mortal á la influhencia absorvent y dominant dels homes dits de Gobern residents á Madrit, y fereix á tanta mitjanía y nulitat que viu bé ó malament á la sombra del Estat y de sos organismes, xupant la sava de la nació, soposant serveys sovint perjudicials y nocius, pocas voltas profitosos.

Y vamos cadascú defensa la seva industria, ó la seva manera especial de viure, cadascú enten á son indret la protecció; ningú podrá negar que hi ha en la capital d'Espanya, y en las sevas sucursals espargidas per las provincias, d'ensá y d'enlllá, d'aquest y del altre hemisferi, molta gent interessada en defensar la protecció oficial y combátre l'aranzelaria y quantas midas conduheixin á fer prosperar la industria y'l trevall, perque donan per resultat encarir determinats articles, sobretot los de vestir, y aixó com diuhen los lliure-cambistas es un robo que se'ls fá pera omplir la butxaca dels fabricants. Aquest argument no pot ésser mes clar, puig lo presentan tan nu com Zolá sos personatjes en las novelas naturalistas.

Per ara, fora d'unas quantas vulgaritats, no s'ha escrit res contra lo Memorial d'agravis; tal volta s'espera á que la Comissió dongui compte de son encárrech á las associacions que la diputaren pera entregar al Rey la Memoria, tal volta, s'aguardi millor ocasió pera donar cops de cego á Catalunya: de tots modos los meus informes me fan creure que's parlará d'aquest document y s'escriurá quelcom pera impugnarlo.

Ja digué un ex-ministre fusionista, que no dissimula sa antipatia als catalans, qu'havia llegit escrits desvergonyits, pero com aquest cap d'altre; y un catedrátich que prepara son discurs d'ingrés á la Academia de la Historia deya que'era semblant Memorial d'agravis un document subversiu en lo qual s'havia falsificat indignament la historia, que no faltaria qui s'encarregaría de probarho y qui, referintse á n'en Cánovas, castigaria per son atreviment als catalans, esborrant d'un cop son dret civil, imposantlos la llegislació castellana.

Més, aquestas y altras alharacas produhidas per la mal continguda indignació d'aquells que comprenen va arrivant la fi d'un monopoli secular, tindrán á mon entendre poca trascendencia, ans bé crech que las cosas pendrán direcció oposada á la dels uniformistas centralisadors, puig l'any vinent acaba lo terme de duració
senyalat al concert económich entre las provincias vascongadas y l'estat, y aixó donará lloch á grans dificultats, las rec1amacions serán vivíssimas, á jutjar per las mal ofegadas queixas dels vascongats pera obtenir la resurrecció del conveni, que si se'ls hi concedeix no faltarán protestas per la desigualtat económica-administrativa que estableix entre los espanyols, y si no se'ls hi concedeix lo disgust pot pendre las proporcions d'un inmens conflicte, del qual los carlins voldrán, tal vegada, aprofitarse'n pera llansarse al camp. Hi ha molts síntomas que justifican aqueixa opinió, pera a tranquilitat de tothom, convindria que'l temps. vingués á demotrar qu'es aventurada per més que ningú contradiu la existencia d'aquest perill.

Es segur, que l'any 1886, vindrán numerosas representacions de las provincias vascongadas; y állavors veurém que hi diuhen los polítichs madrilenys de tots los colors tan decidits sempre contra'ls'catalans.

Sir. Robert Morier, ministre d'I Inglaterra, s'en vá, y deixa pera lo seu successor, que vindrá á mitj mes de Maig, la tasca de negociar lo tractat de comers definitiu ab Espanya: diu Mr.Morier que lo gobern espanyol te compromesa la seva firma pera entaular las negociacions partint de punts ja concertats, y que d'aixó se digui lo que's vulga no s'en pot fugir, y que per lo demés, resulta ventatjós pera Inglaterra que no s'hagi portat á cap l'arreglo subsidiari, puig las concessions qu'haurá de fer Espanya serán superiors, partint de la base de 30 graus com ara queda pera tractar en lloch de la de 32, convinguda en lo referit arreglo. FIDEL.

Carabasses

MADRID, 12 de Mars de 1885.

La comissió catalana que ha vingut en representació de lo que viu, val y está organisat á Catalunya, ha fet un gran paper, ha desempenyat son importantíssim encárrech prop del Rey ab digna enteresa, cumplint totas las formas que dicta la cortesia y lo respecte: ha exposat al gefe del Estat espanyol lo que pensan, senten y volen los catalans, y ha fet mes, ha aixecat lo nom de la nostra terra, enarbolant, ab valentia, sense alarde de cap mena, lo penó de la nostra benvulguda Catalunya, al entorn del qual s'agrupan tots los interessos morals y materials, aixis los de la familia, de la propietat y de las intitucions civils, com los de la industria, del comers, de la agricultura, de la marina y del travall, que havia caigut als cops de las astucias castellanas en lo Parlament, per flaquesas y vascilacions d'homes que deviam creure mes forts.

No podian obrar ab mes discreció los comisionats: una volta tornaren de Palacio, se reuniren pera consignar ab fidelitat per escrit las paraulas de don Alfons, cuydant de no incorre en error, y suavisant en la forma tot lo que pogués impresionar á la opinió pública, avans de donar lo resultat de son missatje als vents de la publicitat.

Aixís y tot, lo interés polítich s'ha apoderat de las paraulas y conceptes del Rey, y ha mogut, com se diu aquí, una culebra, que ha posat ab estrets apuros al Gobern fins al punt de véure's obligat á desmentir las paraulas atribuidas per la prempsa madrilenya á don Alfons, en sa contestació á los comissionats de Catalunya. Mereixen aquestos esser ben rebuts quan arribin á Barcelona, y escoltats atentament quan donguin cómpte del acte qu'han realisat.

Se concedeix tanta importancia á aquest acte, que lo desdeny y despreci públicament manifestat als catalans per la gent d'aquí ha desaparegut mudantse en manifestacions de recelosa hostilitat y animadversió plena de respecte.

En realitat seria precís, remontarse á temps molt antichs, pera trovar en la gloriosa historia de Catalunya actes com lo que tingué lloch lo dimars d'aqueixa setmana, dia deu del mes.

Si la comissió ha sigut vista ab respecte per los castellans, en cambi no se l'han mirada ab bons ulls los polítichs catalans: la cosa te lógica explicació; sí, al menys, los que han combatut al Gobern per sa inconsecuencia fent lo tractat ab Inglaterra s'haguessin mantingut ferms fins al últim, conducta difícil després de l’abandono y de las censuras de sos companys de Diputació, haurian aplaudit l' arrivada de la comissió considerantla com un poderós refors pera alenlarlos en la defensa dels interessos de Catalunya, en qual defensa eran pochs, y deixantlos tothom aislats, ni sisquera obravan ab unitat los set diputat qu'assumian la representació de la nostra terra, puig n’hi havia qu'ho feyan per son compte ab independencia dels altres.

Al fi d'aquesta campanya, resta un fet á recullir, y consisteix que tots los diputats per Catalunya presents á la sessió d'ahir votaren en contra del modus vivendi: s'ha complert lo pacte de que vaig enterar als lectors de L'ARCH DE SANT MARTi; l'unitat de la diputació catalana s'ha salvat en la votació, los cuners y alguns catalans han conseguit quedar bé ab Catalunya, habent disgustat al Gobern, y com la majoria estava en lo secret, va celebrar ab brometa los vots d'alguns diputats conservadors adictes per agrahiment y per sas ideas políticas com lo que ho siguí mes al Gobern en general y á alguns ministres en particular.

Als 32 vots dels diputats per Catalunya, s'hi uní lo del diputat per la ciutat de Bejar senyor Rodriguez Yagüe.

Tots los castellans votaren en contra Catalunya, que ha sigut sacrificada com sempre y prompta ho será d'una manera mes fonda: lo Gobern te promés aixís que siga ratificat lo tractat de cormers ab los Estats-Units, aceptar una proposició de Lley pera elevar los drets á la importació del blat farinós que presentarán los diputats per las provincias castellanas. Ab anticipació vaig anunciar que seria aquesta una de las compensacions que's donarian á las regions productoras de blat y de grans.

Lo porvenir no pot esser mes negre: per lo tractat ab Inglaterra Catalunya haurá de resoldre'l problema de la producció y del salari, per l'aument dels drets als blats y á las farinas, y pot ser tots los grans; s'afegirá á aquestos lo mes temerós dels problema, lo de las subsistencias. Lo travallador guanyará menos, pera que los habitans de las demes provincias espanyolas puguin comprar telas y los vestits baratos, mentres qu'haurá de pagar mes cars pá y los queviures.

No cal fer comentaris, puig lo trist y desconsolador de la consqüencia del estat de cosas que las novas midas económicas venen establir salta á la vista.

¡Ah! los habitants de Madrid secundats per los de las restants provincias de Espanya son lógichs: prefereixen lo vestir al menjar per anar bonichs de fora y passejar los diumenges y dias de festa vestits de seda y de llana, no menjan calent. Se veu en los cafés, xocolaterías á las familias prenent una xicra de xocolate ó una
sa do café ab llet con tostada de abajo, que'ls hi serveix de sopar y s'en van després al llit, molts satisfets pero prims de ventre. FIDEL.


L'Arch de Sant Martí. 15 de mars de 1885.

Lo modus vivendi está ja aprobat pel Congrés.
Ja sabém los defensors de Catalunya quants son: 33
Lo partit conservador nos ha deixat sense brassos, com deya'l senyor Mañé y Flaquer en una de sas dominicals.
Lo partit fusionista y tots los demés han declarat incompatible la existencia de Catalunya industrial ab sos respectius ideals, y s'han abstingut de votar perque se'n fa poch encara ab lo modus vivendi.
Catalans: teníuho present. Tots los partits de Madrit procuran lo nostre benestar. Entre Catalunya y l'extranger, prefereixen l'extranger.
Devant d'aquesta conducta, hem d'exclamar ab mes forsa que may; ¡Vísca la pátria!
-----------------------------

Avuy en lo tren exprés que arriba á Barcelona á las onze del mati venen de Madrit los individuos que componen la Comissió que ha presentat la Memoria-Exposició al Rey.
Com es ben conegut l'objecte altament patriótich que'ls ha portat á Madrit, no duptém que se'ls fará una solemne arribada.

Prometém donarne compte en lo número vinent.


¡POBRE PÁTRIA!

Fins los morts al sonar l'hora
De la tomba s'alsarán.
F. Mateu.

Abatuda l'ánima y endolat lo cor, escribím aquestas ratllas per plorar avuy l'afront que una vegada més rebém del centro de l'embustería al pegarnos altra bofetada que'ns ha fet enrogir nostres faccions y reflexionar quin es lo camí mes dret per desfernos de tanta malesa y tiranía.

¿Quí es lo que sentint correr la sanch per sas venas, no esclata ab tota sa forsa y ab llágrimas vivas un crit de defensa, al tenir sense rahó qui li escupi á la cara després d'haberli fet molts favors?

Madrit, capital d'aquella nació que un dia fou l'admiració del mon civilisat s'ha tornat avuy lo centre mes corruptor, y despótich del univers. Allí tan sols se cumpleix lo desitj de quatre advocats aventurers que may en sa vida han conegut lo trevall ni per sambra, y no obstant s'enriqueixen á espatllas del contribuyen després de fuetejarlo. Lo mateix es que sigan blanchs o vermells en arribant á la capital de la gandulería se tornan negres per sos pobres administrats. L'aire tan sols los converteix.

O sino diguéume, ¿que es lo que passa ab l'aprobació del modus vivendi ab Inglaterra? Aquesta nació que un dia sense senyarse nos prengué una penyora que li haviam donat á guardar, aquesta nació que té posats sos ulls sobre de la pobre Espanya per caurer de sopte com devorador esparver damunt sa pobre víctima, es cabalment qui ha tingut prou táctica per atráurers lo gobern d'aquesta nació pera favorir sos interessos en contra del pais que trevalla y los manté ab gotas de suhor.

¡Qué hi fa que's demostri que Inglaterra res nos dona y que nosaltres li doném hasta lo pá y la salut de nostres fills! L'objecte es seguir la corrent d'esbarrio proposada, fuetejar al fill que ha sigut obedient y trevallador, pera protegir á sos germanastres que tan sols serveixen per gastar lo que á ell tant li costa de guanyar.

Y dihém germanastres perque si considerém las demés provincias que per grat ó per forsa forman la nació espanyola del color que portan sos representants, no podém ni debém tractarlas com á germanas, puig que després d'ajudarlas en tot lo que tinguessin que menester nos han abandonat á nostres escassas forsas, rihentse encara de nostra desgracia y aplaudint l'ultratge fet per lo monstre y companys domadors del partit conservador.

Ah, si Catalunya tingués los homes sencers y ferms que tenia dos sigles enrera, encara nos sobrarian forsas per dir á eix gobern anti-espanyol.

Si la majoría de provincias d'Espanya que Deu los ha donat en sa naturalesa moltas mes ventatjas que á Catalunya no s'han sapigut entendrer y s'han estimat mes un vagá que una rectoría, volen despossehirnos de tot lo que á forsa de trevalls y privativas nos hem guanyat suant nosaltres, no ho volém. Y unanimement diriam á Madrit que ans que inglesos seriam espanyols, pero ans que espanyols siguérem un dia y volém avuy ésser Catalans.

Pero aquest Madrit ha tingut la táctica de fer veurer que aixís mateix es corruptor pels diputats catalans, y no parlem per los cuneros com lo d'aquest districte lo mes manufacturer d'Espanya, sino pels que essentne fills prometeren mel y nos han donat vinagre, pels que han dít venentse al gobern, primer lo partit que tot.

Si aixó no succehís, al pronunciar cert ministre son discurs provocador é injuriós s'haurian retirat tots nostres diputats de unas Corts en tal cuestió forasteras, haurian dimitit á l'hora Diputacions y Ajuntaments y allavors, estigueune segurs, no s'hauria votat lo tal tractat.

Pero, que continuhi la desditxada política de tots los partits que jeuhen á Madrit en tan descabellada empresa, que continuhi posantnos la má de ferro, escupintnos y abofetejantnos; que dia vindrá y no molt lluny, que Catalunya després de parar una y altra galta, dirá: -¡prou! vosaltres ne teniu la culpa; y allavors será quan los Catalans al anomenar sa pátria, pensin tan sols en sa estimada Catalunya.